WEBVTT

00:00:12.600 --> 00:00:15.000 align:middle line:-2
Finalment, el tercer dels eixos
que abordarem

00:00:15.080 --> 00:00:17.120 align:middle line:-1
és el de la qüestió de com eduquem.

00:00:17.240 --> 00:00:20.160 align:middle line:-2
Moltes coses que hi veurem
ja han anat traient el cap.

00:00:20.240 --> 00:00:23.680 align:middle line:-2
Ara les treballarem d'una forma
més endreçada, més sistemàtica.

00:00:24.240 --> 00:00:27.520 align:middle line:-2
Comencem una altra vegada veient
què ens diu Rousseau

00:00:27.600 --> 00:00:29.680 align:middle line:-1
de la qüestió de com eduquem.

00:00:30.000 --> 00:00:32.480 align:middle line:-2
"L'únic hàbit
que s'ha de permetre a l'infant

00:00:32.560 --> 00:00:34.320 align:middle line:-1
és el de no contreure'n cap:

00:00:34.400 --> 00:00:37.120 align:middle line:-2
no se l'ha de portar
més en un braç que en l'altre,

00:00:37.360 --> 00:00:40.440 align:middle line:-2
no se l'ha d'acostumar a presentar
una mà més que l'altra,

00:00:40.640 --> 00:00:42.480 align:middle line:-1
a fer-la servir més sovint,

00:00:42.680 --> 00:00:45.600 align:middle line:-2
a voler menjar, dormir,
actuar a les mateixes hores,

00:00:45.920 --> 00:00:48.480 align:middle line:-2
a no poder-se quedar sol
ni de nit ni de dia.

00:00:48.920 --> 00:00:51.440 align:middle line:-2
Prepareu d'antuvi
el regne de la seva llibertat

00:00:51.520 --> 00:00:55.320 align:middle line:-2
i l'ús de les pròpies forces,
deixant al seu cos l'hàbit natural,

00:00:55.680 --> 00:00:58.560 align:middle line:-2
posant-lo en condicions
de ser sempre amo de sí mateix

00:00:59.240 --> 00:01:01.360 align:middle line:-2
i de fer en cada cosa
la seva voluntat,

00:01:01.440 --> 00:01:03.440 align:middle line:-1
tan aviat com en tingui".

00:01:03.480 --> 00:01:06.880 align:middle line:-2
<i>Es contesta l'esquema didàctic</i>
<i>basat en el fet</i>

00:01:06.960 --> 00:01:10.800 align:middle line:-2
<i>que el professor dicta allò que s'ha</i>
<i>de saber en classes magistrals,</i>

00:01:11.280 --> 00:01:14.640 align:middle line:-2
<i>i després comprova</i>
<i>si els alumnes ho retenen.</i>

00:01:15.320 --> 00:01:17.640 align:middle line:-2
<i>És una forma de transmissió</i>
<i>del coneixement</i>

00:01:17.720 --> 00:01:20.320 align:middle line:-2
<i>en què la memorització</i>
<i>i la capacitat</i>

00:01:20.400 --> 00:01:24.440 align:middle line:-2
<i>per replicar allò escoltat o llegit</i>
<i>esdevé l'eix motriu</i>

00:01:24.520 --> 00:01:26.600 align:middle line:-1
<i>del procés de transmissió.</i>

00:01:27.040 --> 00:01:31.800 align:middle line:-2
<i>Memoritzar i repetir la lliçó,</i>
<i>ja siguin les taules de multiplicar,</i>

00:01:32.000 --> 00:01:35.680 align:middle line:-2
<i>els pecats capitals,</i>
<i>les capitals dels països d'Europa</i>

00:01:35.880 --> 00:01:39.080 align:middle line:-2
<i>o el llistat dels reis o presidents</i>
<i>que ha tingut un país.</i>

00:01:39.400 --> 00:01:42.640 align:middle line:-2
<i>En l'escola tradicional,</i>
<i>la disciplina és la virtut</i>

00:01:42.720 --> 00:01:45.200 align:middle line:-2
<i>que garanteix assolir</i>
<i>allò que se n'espera.</i>

00:01:45.600 --> 00:01:47.640 align:middle line:-1
<i>Cal perseverar en l'estudi,</i>

00:01:47.760 --> 00:01:51.160 align:middle line:-2
<i>repetir la lliçó</i>
<i>fins que s'és capaç de replicar-la.</i>

00:01:51.440 --> 00:01:53.920 align:middle line:-2
De fet, podem associar
aquesta forma d'aprendre

00:01:54.000 --> 00:01:57.160 align:middle line:-2
a la cantarella de qui repeteix
el que ha après de memòria,

00:01:57.280 --> 00:01:59.400 align:middle line:-1
com ara les taules de multiplicar.

00:01:59.520 --> 00:02:01.920 align:middle line:-2
Sabeu a quina cantarella
em refereixo, oi?

00:02:02.000 --> 00:02:05.760 align:middle line:-2
Els nous postulats pedagògics
defensen que el més important és

00:02:05.960 --> 00:02:08.600 align:middle line:-2
que l'alumne entengui
el sentit d'allò que aprèn,

00:02:08.760 --> 00:02:10.840 align:middle line:-1
que comprengui la lògica profunda.

00:02:10.880 --> 00:02:13.360 align:middle line:-2
No serveix de res memoritzar
i recitar,

00:02:13.440 --> 00:02:15.560 align:middle line:-1
perquè aquest procés d'aprenentatge

00:02:15.640 --> 00:02:18.120 align:middle line:-2
és molt banal i superficial,
i el que busquem

00:02:18.280 --> 00:02:21.120 align:middle line:-2
és un aprenentatge
molt més significatiu i profund.

00:02:24.560 --> 00:02:27.080 align:middle line:-2
-Cien.
-¿Hasta cien? Bien, pues hasta cien.

00:02:27.160 --> 00:02:29.160 align:middle line:-1
¿Y después hay más?

00:02:30.800 --> 00:02:32.160 align:middle line:-1
¿Podemos continuar?

00:02:33.360 --> 00:02:34.760 align:middle line:-2
-Sí.
-¿Hasta cuánto?

00:02:35.080 --> 00:02:36.480 align:middle line:-1
Hasta mil.

00:02:36.760 --> 00:02:39.000 align:middle line:-2
¿Y después?
¿Podemos ir más allá de mil?

00:02:39.160 --> 00:02:41.280 align:middle line:-2
-No.
-¿1001?

00:02:41.720 --> 00:02:44.880 align:middle line:-2
-1002.
-Entonces podemos ir más allá.

00:02:44.960 --> 00:02:47.600 align:middle line:-2
-¿Y después hasta dónde?
-¡La ballena!

00:02:48.120 --> 00:02:50.120 align:middle line:-1
¿Podemos ir más allá de 1004?

00:02:51.040 --> 00:02:53.840 align:middle line:-2
-1005.
-¿Y más lejos? ¿Podemos ir?

00:02:57.200 --> 00:03:01.440 align:middle line:-2
-¿1021? ¿Podemos hacer eso?
-Señor, aquí hay más peces.

00:03:01.520 --> 00:03:04.000 align:middle line:-2
-¿Podemos decirlo, Jojo? ¿1021?
-No.

00:03:04.080 --> 00:03:05.280 align:middle line:-2
-Sí.
-¿Sí?

00:03:05.360 --> 00:03:07.360 align:middle line:-1
¿Y hasta dónde podemos ir después?

00:03:09.560 --> 00:03:12.120 align:middle line:-2
-¿Podemos contar todo el tiempo?
-No.

00:03:12.200 --> 00:03:13.440 align:middle line:-1
¿Sin parar?

00:03:16.280 --> 00:03:18.360 align:middle line:-2
-¿Podemos decir 2000?
-Sí.

00:03:18.440 --> 00:03:21.080 align:middle line:-2
-¿3000?
-3000, 4000...

00:03:21.520 --> 00:03:23.480 align:middle line:-2
-¿5000?
-5000.

00:03:25.360 --> 00:03:27.240 align:middle line:-2
-¿6000?
-6000.

00:03:28.080 --> 00:03:30.040 align:middle line:-2
-¿7000?
-7000.

00:03:31.080 --> 00:03:32.440 align:middle line:-2
-9000.
-10.

00:03:32.520 --> 00:03:34.000 align:middle line:-2
-10.000.
-¿20.000?

00:03:34.320 --> 00:03:35.880 align:middle line:-2
-20.000.
-¿30.000?

00:03:35.960 --> 00:03:38.080 align:middle line:-2
-30.000.
-40...

00:03:38.160 --> 00:03:39.960 align:middle line:-2
-40.000.
-50...

00:03:40.040 --> 00:03:42.000 align:middle line:-2
-50.000.
-60...

00:03:42.080 --> 00:03:44.360 align:middle line:-2
-60.000.
-70...

00:03:44.440 --> 00:03:46.840 align:middle line:-2
-70...
-...mil.

00:03:46.920 --> 00:03:48.640 align:middle line:-2
-Mil.
-80...

00:03:48.760 --> 00:03:50.280 align:middle line:-2
-Mil.
-90...

00:03:51.320 --> 00:03:53.600 align:middle line:-2
-Mil.
-¿Y después de 90?

00:03:53.720 --> 00:03:55.320 align:middle line:-2
-¿Cien...?
-100.000.

00:03:55.400 --> 00:03:57.080 align:middle line:-2
-¿Y más allá?
-No.

00:03:57.160 --> 00:03:58.520 align:middle line:-2
-¿Se para ahí?
-Sí.

00:03:58.800 --> 00:04:00.800 align:middle line:-2
-¿Ya no podemos contar más?
-No.

00:04:02.360 --> 00:04:04.320 align:middle line:-2
-Un billón.
-¿Y después?

00:04:06.000 --> 00:04:07.720 align:middle line:-2
-¿Dos...?
-Dos billones.

00:04:08.600 --> 00:04:11.760 align:middle line:-1
Tres billones, cuatro billones...

00:04:12.360 --> 00:04:15.680 align:middle line:-2
-Cinco, ocho billones.
-Doce billones.

00:04:16.200 --> 00:04:18.920 align:middle line:-2
-12 billones.
-15 billones.

00:04:19.000 --> 00:04:21.520 align:middle line:-1
Como cuando los billetes...

00:04:22.320 --> 00:04:23.800 align:middle line:-2
-¿Billetes?
-Sí.

00:04:24.280 --> 00:04:29.080 align:middle line:-2
Pero...
¿tienes tantos billetes en tu hucha?

00:04:29.560 --> 00:04:32.560 align:middle line:-2
-Solo tengo dos.
-¿Solo dos? Ya son muchos.

00:04:32.640 --> 00:04:35.160 align:middle line:-2
Dime, ¿se puede seguir
después de los billones?

00:04:35.560 --> 00:04:37.760 align:middle line:-2
-Mira esos animales.
-Sí, muy bien.

00:04:37.800 --> 00:04:39.800 align:middle line:-1
¿Se puede seguir tras los billones?

00:04:39.880 --> 00:04:41.880 align:middle line:-2
-No.
-¿Se para ahí?

00:04:42.720 --> 00:04:45.560 align:middle line:-2
Pero me has dicho
que se podía contar todo el tiempo.

00:04:45.800 --> 00:04:47.000 align:middle line:-1
¿Eh?

00:04:49.360 --> 00:04:50.760 align:middle line:-1
¿Podemos seguir contando?

00:04:52.400 --> 00:04:53.920 align:middle line:-2
-No.
-¿Estás seguro?

00:04:55.400 --> 00:04:58.800 align:middle line:-1
No. Jessie está llorando.

00:04:59.120 --> 00:05:00.800 align:middle line:-2
-¿Está llorando?
-Sí.

00:05:00.880 --> 00:05:02.880 align:middle line:-1
¿Se ha hecho daño?

00:05:03.080 --> 00:05:05.880 align:middle line:-2
-¿Qué crees que tiene?
-En la nariz.

00:05:05.960 --> 00:05:09.000 align:middle line:-2
Axel le ha hecho daño a Jessie
y por eso llora.

00:05:09.080 --> 00:05:10.640 align:middle line:-2
-¿Jessie llora?
-Sí.

00:05:11.040 --> 00:05:13.280 align:middle line:-2
Aquesta escena
del documental <i>Ser y tener,</i>

00:05:13.360 --> 00:05:15.480 align:middle line:-2
un documental francès
d'ara fa uns anys,

00:05:15.560 --> 00:05:18.240 align:middle line:-2
capta el moment extraordinari
en què un infant

00:05:18.320 --> 00:05:20.480 align:middle line:-1
descobreix el sentit profund

00:05:20.560 --> 00:05:23.560 align:middle line:-2
d'una cosa que fins llavors
se li escapava, no comprenia

00:05:23.640 --> 00:05:25.640 align:middle line:-1
per massa complexa o abstracta.

00:05:25.720 --> 00:05:29.440 align:middle line:-2
Per a algunes corrents pedagògiques,
aquest és el sentit de l'educació.

00:05:29.680 --> 00:05:31.480 align:middle line:-1
L'infant és com un científic

00:05:31.680 --> 00:05:35.040 align:middle line:-2
que ha d'aconseguir arribar
a l'efecte eureka, "ahà",

00:05:35.160 --> 00:05:38.600 align:middle line:-2
per descobrir el sentit profund
de les coses que està aprenent.

00:05:39.360 --> 00:05:42.080 align:middle line:-2
<i>La disciplina</i>
<i>no és la virtut de l'educand</i>

00:05:42.160 --> 00:05:46.440 align:middle line:-2
<i>al nou paradigma pedagògic.</i>
<i>Ho és la curiositat que, a més,</i>

00:05:46.800 --> 00:05:49.720 align:middle line:-2
<i>s'assumeix que posseeixen</i>
<i>totes les persones.</i>

00:05:50.320 --> 00:05:54.120 align:middle line:-2
<i>La curiositat per saber és el motor</i>
<i>que fa que els alumnes</i>

00:05:54.360 --> 00:05:57.800 align:middle line:-2
<i>aprofundeixin en els coneixements</i>
<i>de manera natural.</i>

00:05:58.880 --> 00:06:01.680 align:middle line:-2
<i>A les versions més extremes</i>
<i>d'aquest plantejament</i>

00:06:01.960 --> 00:06:05.320 align:middle line:-2
<i>l'educador, bàsicament,</i>
<i>ha de dedicar-se a aïllar l'alumne</i>

00:06:05.400 --> 00:06:07.840 align:middle line:-2
<i>de les influències socials</i>
<i>que coarten</i>

00:06:07.920 --> 00:06:10.520 align:middle line:-2
<i>la seva inclinació espontània</i>
<i>a aprendre.</i>

00:06:10.880 --> 00:06:15.320 align:middle line:-2
<i>A les versions menys extremes,</i>
<i>l'educador esdevé un planificador</i>

00:06:15.400 --> 00:06:17.920 align:middle line:-2
<i>d'estratègies per a estimular</i>
<i>la curiositat,</i>

00:06:18.280 --> 00:06:22.640 align:middle line:-2
<i>per aconseguir que aquest motor</i>
<i>de l'aprenentatge mai no es cali.</i>

00:06:22.840 --> 00:06:26.080 align:middle line:-2
<i>En l'organització docent,</i>
<i>exigir memorització</i>

00:06:26.160 --> 00:06:29.840 align:middle line:-2
<i>o imposar rigidesa curricular</i>
<i>maten la curiositat.</i>

00:06:30.960 --> 00:06:35.400 align:middle line:-2
<i>Quan les coses estan massa pautades,</i>
<i>els ritmes massa estructurats,</i>

00:06:35.680 --> 00:06:38.960 align:middle line:-2
<i>els objectius educatius</i>
<i>massa pre-programats,</i>

00:06:39.280 --> 00:06:42.360 align:middle line:-2
<i>la curiositat de l'alumne</i>
<i>no pot marcar els ritmes</i>

00:06:42.440 --> 00:06:45.520 align:middle line:-2
<i>i els itineraris de descoberta</i>
<i>i aprenentatge.</i>

00:06:46.160 --> 00:06:49.360 align:middle line:-2
<i>Alhora, unes classes</i>
<i>amb massa alumnes</i>

00:06:49.600 --> 00:06:54.000 align:middle line:-2
<i>també dificulten la singularització</i>
<i>en el vincle alumne-professor</i>

00:06:54.360 --> 00:06:58.200 align:middle line:-2
<i>que fa possible l'atenció</i>
<i>personalitzada que requereix.</i>

00:06:58.680 --> 00:07:01.520 align:middle line:-2
Com ja havíem dit,
una crítica que es pot fer

00:07:01.680 --> 00:07:03.680 align:middle line:-1
a la versió més radical i extrema

00:07:03.760 --> 00:07:06.720 align:middle line:-2
d'aquesta modalitat pedagògica
és que requereix

00:07:06.800 --> 00:07:09.800 align:middle line:-2
uns nivells de personalització
i de desestandardització

00:07:09.880 --> 00:07:13.800 align:middle line:-2
en els processos d'aprenentatge
que costaria molt universalitzar

00:07:13.880 --> 00:07:15.960 align:middle line:-2
perquè tindria
uns costos molt grans.

00:07:16.120 --> 00:07:20.200 align:middle line:-2
Ara bé, més enllà d'això veiem
que hi ha dos models en disputa

00:07:20.280 --> 00:07:23.560 align:middle line:-2
amb una concepció molt diferent
del procés d'aprenentatge.

00:07:23.680 --> 00:07:27.600 align:middle line:-2
Per a uns, el procés d'aprenentatge
és quelcom ja inscrit en l'infant.

00:07:27.680 --> 00:07:30.240 align:middle line:-2
Bàsicament, com educador,
s'ha de fer

00:07:30.320 --> 00:07:33.600 align:middle line:-2
un acompanyament personalitzat
al procés d'emergència natural.

00:07:33.800 --> 00:07:36.160 align:middle line:-2
Per d'altres, en canvi,
el procés d'educació

00:07:36.240 --> 00:07:39.640 align:middle line:-2
és un procés en què s'està inserint
a la naturalesa de l'infant

00:07:39.880 --> 00:07:43.280 align:middle line:-2
quelcom que és aliè a ell,
ja siguin unes disposicions ètiques,

00:07:43.360 --> 00:07:45.840 align:middle line:-2
ja siguin
uns coneixements tècnics específic.

00:07:47.200 --> 00:07:52.160 align:middle line:-2
<i>Ara bé, hi ha postures teòriques</i>
<i>que implícita o explícitament</i>

00:07:52.320 --> 00:07:54.760 align:middle line:-1
<i>se situen en posicions intermèdies.</i>

00:07:55.600 --> 00:07:58.480 align:middle line:-2
<i>De fet, la mateixa idea</i>
<i>d'acompanyament</i>

00:07:58.560 --> 00:08:01.360 align:middle line:-2
<i>ja denota que l'educador</i>
<i>pot estar exercint</i>

00:08:01.400 --> 00:08:05.080 align:middle line:-2
<i>una influència no coercitiva</i>
<i>que estimuli un aprenentatge</i>

00:08:05.240 --> 00:08:09.040 align:middle line:-2
<i>que, per tant, no és absolutament</i>
<i>natural i espontani.</i>

00:08:09.880 --> 00:08:12.720 align:middle line:-2
<i>La incorporació del joc</i>
<i>com a tècnica educativa</i>

00:08:13.120 --> 00:08:16.760 align:middle line:-2
<i>també encaixa perfectament</i>
<i>en aquest plantejament intermedi.</i>

00:08:17.800 --> 00:08:21.720 align:middle line:-2
<i>Mitjançant el joc, es pot aconseguir</i>
<i>que la curiositat dels infants</i>

00:08:21.960 --> 00:08:24.960 align:middle line:-2
<i>s'orienti a la descoberta</i>
<i>de continguts i sabers</i>

00:08:25.040 --> 00:08:29.840 align:middle line:-2
<i>que potser sense el suport del joc</i>
<i>no els cridarien l'atenció.</i>

00:08:30.760 --> 00:08:35.720 align:middle line:-2
<i>El recurs del joc permet, per tant,</i>
<i>una activitat activa i positiva</i>

00:08:35.960 --> 00:08:38.520 align:middle line:-1
<i>dels infants envers l'aprenentatge.</i>

00:08:38.800 --> 00:08:42.400 align:middle line:-2
<i>Alhora, introdueix</i>
<i>aquells elements curriculars</i>

00:08:42.480 --> 00:08:44.960 align:middle line:-1
<i>que es consideren més rellevants.</i>

00:08:47.720 --> 00:08:51.600 align:middle line:-2
<i>Una altra estratègia educativa</i>
<i>a mig camí és la que prioritza</i>

00:08:51.680 --> 00:08:54.720 align:middle line:-2
<i>la importància de la imitació</i>
<i>i l'exemplaritat.</i>

00:08:55.600 --> 00:08:58.880 align:middle line:-2
<i>En el terreny dels valors morals</i>
<i>és molt difícil</i>

00:08:58.960 --> 00:09:01.560 align:middle line:-2
<i>que els infants</i>
<i>adquireixin coneixements</i>

00:09:01.680 --> 00:09:04.440 align:middle line:-2
<i>si qui els ensenya</i>
<i>no predica amb l'exemple.</i>

00:09:04.800 --> 00:09:08.280 align:middle line:-2
<i>Anàlogament, en l'aprenentatge</i>
<i>de continguts pràctics</i>

00:09:08.480 --> 00:09:11.600 align:middle line:-2
<i>és molt més efectiu el coneixement</i>
<i>que s'adquireix imitant</i>

00:09:11.680 --> 00:09:14.080 align:middle line:-2
<i>la destresa</i>
<i>d'un professional experimentat</i>

00:09:14.520 --> 00:09:19.840 align:middle line:-2
<i>que no pas els sabers abstractes,</i>
<i>enllaunats i descontextualitzats</i>

00:09:20.120 --> 00:09:22.800 align:middle line:-2
<i>que es transmeten</i>
<i>en una classe magistral.</i>

00:09:24.640 --> 00:09:27.520 align:middle line:-2
Les qüestions educatives
es van abordar primer

00:09:27.600 --> 00:09:29.640 align:middle line:-1
des d'una vessant molt especulativa,

00:09:29.920 --> 00:09:32.800 align:middle line:-2
molt propera
a les controvèrsies filosòfiques.

00:09:32.920 --> 00:09:35.080 align:middle line:-2
Però poc a poc,
i a partir del s. XIX,

00:09:35.160 --> 00:09:37.520 align:middle line:-2
van començar a aparèixer
veus que reclamaven

00:09:37.800 --> 00:09:41.160 align:middle line:-2
una aproximació més empírica
i propera al món de la ciència.

00:09:42.600 --> 00:09:45.720 align:middle line:-2
Muy bien, Víctor.
Aquí tienes tu vaso de agua.

00:09:47.640 --> 00:09:49.720 align:middle line:-1
Tu vaso de agua.

00:09:57.240 --> 00:09:58.560 align:middle line:-1
Toma, Víctor.

00:09:58.640 --> 00:10:02.520 align:middle line:-2
<i>Com veiem a les imatges, el mentor</i>
<i>de </i>L'infant salvatge, <i>de Truffaut,</i>

00:10:02.600 --> 00:10:05.000 align:middle line:-2
<i>personifica</i>
<i>aquest nou esperit pedagògic.</i>

00:10:05.640 --> 00:10:08.960 align:middle line:-2
<i>En l'àmbit educatiu,</i>
<i>s'havia d'experimentar per saber</i>

00:10:09.040 --> 00:10:11.120 align:middle line:-1
<i>què hi funciona i què no</i>

00:10:11.360 --> 00:10:14.080 align:middle line:-2
<i>a partir del contrast</i>
<i>amb l'experiència pràctica.</i>

00:10:14.240 --> 00:10:18.040 align:middle line:-2
<i>Aquesta inclinació empírica</i>
<i>va permetre que es consolidessin</i>

00:10:18.120 --> 00:10:22.040 align:middle line:-2
<i>diferents disciplines acadèmiques</i>
<i>amb la psicologia al capdavant,</i>

00:10:22.360 --> 00:10:25.280 align:middle line:-2
<i>que han anat prenent posicions</i>
<i>en el debat pedagògic.</i>

00:10:27.720 --> 00:10:30.800 align:middle line:-2
<i>D'aquesta manera,</i>
<i>la vella controvèrsia filosòfica</i>

00:10:30.880 --> 00:10:34.600 align:middle line:-2
<i>sobre si educar és un procés</i>
<i>de transmissió d'elements externs</i>

00:10:34.680 --> 00:10:37.320 align:middle line:-2
<i>o de descobriment</i>
<i>de capacitats internes</i>

00:10:37.560 --> 00:10:40.240 align:middle line:-2
<i>es reprèn en un pla</i>
<i>menys especulatiu.</i>

00:10:40.560 --> 00:10:43.560 align:middle line:-2
<i>En psicologia, i durant la segona</i>
<i>meitat del segle XX,</i>

00:10:43.680 --> 00:10:47.160 align:middle line:-2
<i>Els dos grans corrents</i>
<i>que han escenificat aquesta oposició</i>

00:10:47.320 --> 00:10:50.960 align:middle line:-2
<i>són el conductisme</i>
<i>i el constructivisme.</i>

00:10:57.600 --> 00:10:59.760 align:middle line:-1
He incurrido en un grave error.

00:10:59.840 --> 00:11:03.320 align:middle line:-2
Si no me ha comprendido mi alumno
la culpa es mía, no suya.

00:11:03.960 --> 00:11:06.520 align:middle line:-2
Del dibujo de algo
a su representación alfabética

00:11:06.600 --> 00:11:09.400 align:middle line:-2
la distancia es inmensa
y la dificultad insuperable

00:11:09.480 --> 00:11:11.480 align:middle line:-2
para Víctor
en su fase de instrucción.

00:11:11.560 --> 00:11:14.520 align:middle line:-2
Necesito un método más afín
a sus facultades embotadas

00:11:14.640 --> 00:11:16.560 align:middle line:-1
con el cual cada dificultad vencida

00:11:16.640 --> 00:11:19.080 align:middle line:-2
lo ponga al nivel
de la siguiente a vencer.

00:11:19.160 --> 00:11:21.840 align:middle line:-2
Para ello, he hecho construir
por un carpintero

00:11:21.920 --> 00:11:24.320 align:middle line:-2
un alfabeto
en grandes caracteres de madera.

00:11:32.960 --> 00:11:35.640 align:middle line:-2
Víctor ha aprendido pronto
a clasificar las letras,

00:11:35.720 --> 00:11:38.400 align:middle line:-2
pero he visto su agudeza
de apilar los caracteres

00:11:38.480 --> 00:11:40.480 align:middle line:-2
al pie del tablero
en sentido inverso

00:11:40.560 --> 00:11:42.600 align:middle line:-1
a su clasificación alfabética.

00:11:44.760 --> 00:11:46.240 align:middle line:-1
Está bien, Víctor.

00:11:46.320 --> 00:11:49.200 align:middle line:-2
En fin, has inventado un sistema
que te ahorra a la vez

00:11:49.280 --> 00:11:52.480 align:middle line:-2
tener memoria, comparación y juicio,
pero no me disgusta.

00:11:52.800 --> 00:11:56.440 align:middle line:-2
Tu pequeña invención
honra tu inteligencia. Toma, bebe.

00:11:59.320 --> 00:12:03.400 align:middle line:-2
<i>Per al conductisme,</i>
<i>amb B. F. Skinner al capdavant,</i>

00:12:03.480 --> 00:12:06.840 align:middle line:-2
<i>els desitjos,</i>
<i>les creences i tot allò que fa</i>

00:12:06.920 --> 00:12:10.320 align:middle line:-2
<i>que la realitat prengui sentit</i>
<i>dins de la ment d'un individu,</i>

00:12:10.640 --> 00:12:13.200 align:middle line:-2
<i>no són qüestions rellevants</i>
<i>per a la ciència.</i>

00:12:13.680 --> 00:12:17.480 align:middle line:-2
<i>En canvi, sí que pot ser</i>
<i>objecte de validació científica</i>

00:12:17.760 --> 00:12:22.320 align:middle line:-2
<i>l'anàlisi dels inputs i dels outputs</i>
<i>en un procés d'aprenentatge.</i>

00:12:22.640 --> 00:12:27.200 align:middle line:-2
<i>És a dir, la correspondència</i>
<i>entre els estímuls educatius</i>

00:12:27.440 --> 00:12:31.040 align:middle line:-2
<i>que rep un individu</i>
<i>i les conseqüències o respostes</i>

00:12:31.120 --> 00:12:33.200 align:middle line:-1
<i>que produeixen aquests estímuls.</i>

00:12:33.920 --> 00:12:38.000 align:middle line:-2
<i>La teoria conductista en general,</i>
<i>i la seva aplicació</i>

00:12:38.080 --> 00:12:40.280 align:middle line:-2
<i>a l'àmbit de la pedagogia</i>
<i>en particular,</i>

00:12:40.600 --> 00:12:43.000 align:middle line:-1
<i>parteixen d'aquesta premissa bàsica.</i>

00:12:44.120 --> 00:12:46.680 align:middle line:-2
Per tant, per al conductisme
no és important

00:12:46.760 --> 00:12:48.880 align:middle line:-1
què passa dins del cervell.

00:12:49.080 --> 00:12:52.840 align:middle line:-2
La ment és una mena de caixa negra
inabordable científicament.

00:12:52.920 --> 00:12:55.680 align:middle line:-2
Només es pot abordar
des de la pura especulació.

00:12:56.720 --> 00:13:00.000 align:middle line:-2
<i>La pedagogia conductista</i>
<i>es fonamenta en l'anàlisi</i>

00:13:00.160 --> 00:13:02.800 align:middle line:-2
<i>de la correlació</i>
<i>entre estímuls i respostes.</i>

00:13:03.400 --> 00:13:06.280 align:middle line:-2
<i>En aquest sentit,</i>
<i>prenen una rellevància cabdal</i>

00:13:06.360 --> 00:13:10.040 align:middle line:-2
<i>els mecanismes reforçadors,</i>
<i>és a dir, els elements</i>

00:13:10.120 --> 00:13:12.440 align:middle line:-2
<i>que afavoreixen</i>
<i>o inhibeixen les conductes</i>

00:13:12.520 --> 00:13:16.440 align:middle line:-2
<i>i les respostes dels individus</i>
<i>i els mecanismes associatius</i>

00:13:16.760 --> 00:13:19.040 align:middle line:-1
<i>que fan progressar l'aprenentatge.</i>

00:13:19.120 --> 00:13:23.360 align:middle line:-2
<i>Tot plegat s'encaixa en processos</i>
<i>de seqüenciació instructiva</i>

00:13:23.440 --> 00:13:25.480 align:middle line:-1
<i>basats en dividir l'aprenentatge</i>

00:13:25.560 --> 00:13:27.960 align:middle line:-2
<i>en subprocessos simples</i>
<i>i controlables</i>

00:13:28.040 --> 00:13:30.960 align:middle line:-2
<i>que permetin avançar</i>
<i>en el procés d'aprenentatge</i>

00:13:31.040 --> 00:13:34.520 align:middle line:-2
<i>i arribar a assoliments</i>
<i>cada vegada més ambiciosos.</i>

00:13:39.800 --> 00:13:43.040 align:middle line:-2
El conductisme ha estat objecte
d'una crítica molt vehement

00:13:43.120 --> 00:13:45.240 align:middle line:-2
per part
de les pedagogies renovadores.

00:13:45.360 --> 00:13:49.280 align:middle line:-2
El motiu és que creuen que bandeja
allò més important en l'educació,

00:13:49.360 --> 00:13:52.880 align:middle line:-2
que és el sentit que prenen
els coneixements dins d'una persona.

00:13:55.160 --> 00:13:58.240 align:middle line:-2
<i>Per als crítics més radicals,</i>
<i>no tenir-ho en compte</i>

00:13:58.320 --> 00:14:02.040 align:middle line:-2
<i>el fa esdevenir un corrent alienant</i>
<i>que no até l'individu</i>

00:14:02.120 --> 00:14:04.520 align:middle line:-1
<i>en allò que el fa ser el que és.</i>

00:14:05.280 --> 00:14:08.040 align:middle line:-2
<i>Les tècniques conductistes</i>
<i>són anàlogues</i>

00:14:08.120 --> 00:14:11.120 align:middle line:-2
<i>a les que s'apliquen</i>
<i>als processos d'ensinistrament</i>

00:14:11.200 --> 00:14:14.560 align:middle line:-2
<i>de soldats per executar ordres</i>
<i>amb la màxima eficiència</i>

00:14:14.640 --> 00:14:17.040 align:middle line:-1
<i>i sense pensar en què estan fent.</i>

00:14:17.760 --> 00:14:21.640 align:middle line:-2
<i>Films anti-militaristes,</i>
<i>com ara </i>La jaqueta metàl·lica,

00:14:21.720 --> 00:14:25.840 align:middle line:-2
<i>d'Stanley Kubrick, han reflectit</i>
<i>aquest procés de mecanització.</i>

00:14:26.280 --> 00:14:28.920 align:middle line:-2
<i>En l'àmbit de la psiquiatria,</i>
<i>al conductisme</i>

00:14:29.000 --> 00:14:31.520 align:middle line:-2
<i>ressonen les tècniques</i>
<i>emprades per remodelar</i>

00:14:31.600 --> 00:14:35.640 align:middle line:-2
<i>les personalitats que la societat</i>
<i>considera desviades.</i>

00:14:35.920 --> 00:14:39.920 align:middle line:-2
<i>Un dels exemples cinematogràfics</i>
<i>més reeixits és l'escena</i>

00:14:40.000 --> 00:14:42.600 align:middle line:-2
<i>de </i>La Taronja Mecànica,
<i>també d'Stanley Kubrick,</i>

00:14:42.680 --> 00:14:46.560 align:middle line:-2
<i>en què el sàdic protagonista és</i>
<i>internat a un hospital psiquiàtric</i>

00:14:46.800 --> 00:14:49.920 align:middle line:-2
<i>i obligat a mirar imatges</i>
<i>i més imatges violentes</i>

00:14:50.160 --> 00:14:53.480 align:middle line:-2
<i>alhora que se li subministra</i>
<i>una droga que produeix</i>

00:14:53.520 --> 00:14:56.040 align:middle line:-1
<i>efectes fisiològics desagradables.</i>

00:14:56.440 --> 00:14:59.920 align:middle line:-2
<i>Amb això és busca provocar-li</i>
<i>noves associacions mentals,</i>

00:15:00.000 --> 00:15:04.520 align:middle line:-2
<i>de forma que emprar la violència</i>
<i>li acabi resultant desplaent.</i>

00:15:05.560 --> 00:15:09.560 align:middle line:-2
<i>Segons aquesta perspectiva crítica,</i>
<i>el conductisme percep l'individu</i>

00:15:09.640 --> 00:15:13.520 align:middle line:-2
<i>com una entitat sense criteri</i>
<i>ni capacitat crítica.</i>

00:15:14.000 --> 00:15:17.680 align:middle line:-2
<i>N'és receptor indiferent de tot allò</i>
<i>que se li vulgui transmetre</i>

00:15:17.800 --> 00:15:20.160 align:middle line:-1
<i>i que repetirà mecànicament.</i>

00:15:23.640 --> 00:15:27.160 align:middle line:-2
<i>Però el cert és que, per a Skinner,</i>
<i>les tècniques conductistes</i>

00:15:27.240 --> 00:15:31.480 align:middle line:-2
<i>aplicades a l'educació tenien</i>
<i>un enorme potencial emancipador.</i>

00:15:32.480 --> 00:15:35.520 align:middle line:-2
<i>És quelcom que reflecteix</i>
<i>en la seva utopia futurista</i>

00:15:35.600 --> 00:15:39.600 align:middle line:-2
<i>Walden II, que fins i tot</i>
<i>va inspirar la creació</i>

00:15:39.680 --> 00:15:41.840 align:middle line:-2
<i>d'una comuna alternativa</i>
<i>igualitarista</i>

00:15:41.920 --> 00:15:44.320 align:middle line:-1
<i>durant els anys 70 del segle passat.</i>

00:15:44.480 --> 00:15:47.480 align:middle line:-2
<i>La proposta educativa de Walden II</i>
<i>vol desvincular</i>

00:15:47.560 --> 00:15:50.720 align:middle line:-2
<i>els processos d'aprenentatge</i>
<i>de la càrrega emocional</i>

00:15:50.800 --> 00:15:53.920 align:middle line:-2
<i>que ens acaba fent dependents</i>
<i>als uns dels altres</i>

00:15:54.120 --> 00:15:57.800 align:middle line:-2
<i>i incapaços de viure una vida plena</i>
<i>sense l'assentiment,</i>

00:15:58.120 --> 00:16:01.680 align:middle line:-2
<i>implícit o explícit,</i>
<i>de la nostra gent propera.</i>

00:16:02.240 --> 00:16:05.240 align:middle line:-2
<i>Una societat modelada</i>
<i>a partir del conductisme</i>

00:16:05.280 --> 00:16:07.880 align:middle line:-2
<i>ens deslliuraria</i>
<i>d'aquest llaç emocional</i>

00:16:07.960 --> 00:16:11.040 align:middle line:-2
<i>i de tantes pràctiques pedagògiques</i>
<i>ineficients,</i>

00:16:11.280 --> 00:16:14.280 align:middle line:-2
<i>poc plaents</i>
<i>o reproductores de desigualtats.</i>

00:16:15.080 --> 00:16:18.360 align:middle line:-2
<i>Per a Skinner, per tant,</i>
<i>les tècniques conductistes</i>

00:16:18.600 --> 00:16:22.080 align:middle line:-2
<i>fan de l'educació</i>
<i>una eina per ser més lliures.</i>

00:16:23.640 --> 00:16:28.440 align:middle line:-2
Al conductisme també se li podria
fer una altra crítica més ponderada.

00:16:28.520 --> 00:16:31.560 align:middle line:-2
Es podria dir que,
en no abordar la qüestió del sentit,

00:16:31.640 --> 00:16:34.960 align:middle line:-2
una part important dels coneixements
que cal tenir en educació

00:16:35.080 --> 00:16:38.080 align:middle line:-2
es deixen de banda,
i més que una disciplina científica,

00:16:38.320 --> 00:16:41.000 align:middle line:-2
és una tècnica que pot tenir èxit
en certs espais,

00:16:41.240 --> 00:16:43.360 align:middle line:-1
però és limitada i parcial.

00:16:43.480 --> 00:16:46.600 align:middle line:-2
D'alguna forma, acaben fent
una cosa no tan llunyana

00:16:46.680 --> 00:16:48.680 align:middle line:-1
que han fet molts educadors:

00:16:48.760 --> 00:16:52.320 align:middle line:-2
per assaig/error, anar veient
quines tècniques educatives

00:16:52.480 --> 00:16:55.360 align:middle line:-2
tenen èxit i quines altres
no en tenen tant.

00:16:55.840 --> 00:16:58.920 align:middle line:-2
Davant d'això, hi ha una sèrie
de corrents psicopedagògics

00:16:59.000 --> 00:17:02.560 align:middle line:-2
preocupades per allò d'específic
en el procés de coneixement humà.

00:17:02.640 --> 00:17:05.800 align:middle line:-2
Pel tipus de processos emocionals,
de construcció de sentit,

00:17:05.920 --> 00:17:08.120 align:middle line:-2
que té el coneixement
dins de la persona.

00:17:08.240 --> 00:17:10.480 align:middle line:-2
Podem agrupar
totes aquestes tradicions

00:17:10.560 --> 00:17:12.680 align:middle line:-1
sota l'epígraf de constructivisme.

00:17:13.600 --> 00:17:17.160 align:middle line:-2
<i>En el cas del constructivisme</i>
<i>genetista de Jean Piaget,</i>

00:17:17.360 --> 00:17:21.000 align:middle line:-2
<i>allò més rellevant</i>
<i>és com els </i>inputs <i>de l'exterior</i>

00:17:21.080 --> 00:17:24.360 align:middle line:-2
<i>afecten la configuració</i>
<i>i les capacitats cognitives</i>

00:17:24.560 --> 00:17:27.840 align:middle line:-2
<i>dels individus,</i>
<i>i com la potencialitat cognitiva</i>

00:17:27.920 --> 00:17:31.960 align:middle line:-2
<i>dels aprenents depèn de la seva edat</i>
<i>i d'un procés evolutiu</i>

00:17:32.040 --> 00:17:36.680 align:middle line:-2
<i>que es pot acompanyar pedagògicament</i>
<i>per maximitzar els aprenentatges.</i>

00:17:38.600 --> 00:17:42.160 align:middle line:-2
<i>El concepte més reeixit</i>
<i>de la psicologia genètica de Piaget</i>

00:17:42.240 --> 00:17:44.680 align:middle line:-1
<i>aplicada a la pedagogia és</i>

00:17:44.760 --> 00:17:47.320 align:middle line:-2
<i>el dels estadis</i>
<i>del desenvolupament cognitiu.</i>

00:17:47.760 --> 00:17:51.080 align:middle line:-2
<i>Per a Piaget,</i>
<i>cada franja d'edat marca</i>

00:17:51.160 --> 00:17:54.600 align:middle line:-2
<i>unes capacitats de desenvolupament</i>
<i>cognitiu determinades.</i>

00:17:56.160 --> 00:17:59.920 align:middle line:-2
<i>Fins els dos anys d'edat</i>
<i>s'està en l'etapa sensomotriu,</i>

00:18:00.120 --> 00:18:02.840 align:middle line:-2
<i>i el tipus d'intel·ligència</i>
<i>que es desenvolupa</i>

00:18:02.920 --> 00:18:04.960 align:middle line:-1
<i>és eminentment pràctica,</i>

00:18:05.080 --> 00:18:07.240 align:middle line:-2
<i>amb unes capacitats</i>
<i>per a l'abstracció</i>

00:18:07.320 --> 00:18:10.000 align:middle line:-2
<i>i el pensament simbòlic</i>
<i>molt limitades.</i>

00:18:10.840 --> 00:18:14.160 align:middle line:-2
<i>Des dels dos anys fins els dotze,</i>
<i>en la vasta etapa</i>

00:18:14.280 --> 00:18:16.280 align:middle line:-1
<i>de les operacions concretes,</i>

00:18:16.760 --> 00:18:21.080 align:middle line:-2
<i>l'infant va adquirint la capacitat</i>
<i>de simbolitzar i d'abstraure.</i>

00:18:21.720 --> 00:18:23.840 align:middle line:-1
<i>A partir dels 12 anys, s'entra</i>

00:18:23.920 --> 00:18:26.480 align:middle line:-2
<i>en l'etapa</i>
<i>de les operacions formals,</i>

00:18:26.880 --> 00:18:30.680 align:middle line:-2
<i>en la qual es consolida la capacitat</i>
<i>per al pensament abstracte</i>

00:18:31.000 --> 00:18:34.200 align:middle line:-2
<i>i per emprar</i>
<i>el pensament hipotètic deductiu</i>

00:18:34.600 --> 00:18:37.360 align:middle line:-2
<i>i els raonaments</i>
<i>de major complexitat.</i>

00:18:40.760 --> 00:18:42.960 align:middle line:-1
<i>D'altres tradicions psicològiques</i>

00:18:43.080 --> 00:18:46.040 align:middle line:-2
<i>s'allunyen encara més</i>
<i>del paradigma positivista.</i>

00:18:46.120 --> 00:18:48.240 align:middle line:-1
<i>Un dels casos més rellevants és</i>

00:18:48.320 --> 00:18:51.160 align:middle line:-2
<i>el del psicòleg soviètic</i>
<i>Lev Vigotski,</i>

00:18:51.480 --> 00:18:55.080 align:middle line:-2
<i>que centra la seva atenció</i>
<i>a esbrinar com els éssers humans</i>

00:18:55.160 --> 00:18:59.600 align:middle line:-2
<i>són capaços de reflectir i construir</i>
<i>sentit dins de la seva ment</i>

00:18:59.680 --> 00:19:01.960 align:middle line:-1
<i>amb l'experiència de la realitat.</i>

00:19:02.240 --> 00:19:05.680 align:middle line:-2
<i>Per a Vigotski hi ha dos tipus</i>
<i>de processos psicològics:</i>

00:19:06.040 --> 00:19:09.440 align:middle line:-2
<i>els inferiors,</i>
<i>associats a allò instintiu,</i>

00:19:09.800 --> 00:19:13.280 align:middle line:-2
<i>i els superiors, associats</i>
<i>a allò que adquirim socialment</i>

00:19:13.520 --> 00:19:16.040 align:middle line:-2
<i>i que són els que ens fan</i>
<i>una espècie única.</i>

00:19:16.840 --> 00:19:19.960 align:middle line:-2
<i>Els processos psicològics superiors</i>
<i>són complexos</i>

00:19:20.320 --> 00:19:22.800 align:middle line:-2
<i>i estan mediats</i>
<i>per signes i símbols.</i>

00:19:23.320 --> 00:19:25.800 align:middle line:-2
<i>Només en podem reconèixer</i>
<i>la importància</i>

00:19:26.120 --> 00:19:30.160 align:middle line:-2
<i>en tant que ens reconeixem</i>
<i>com a éssers simbòlics o socials.</i>

00:19:30.880 --> 00:19:33.440 align:middle line:-2
<i>Això implica,</i>
<i>en primer lloc, reconèixer</i>

00:19:33.520 --> 00:19:37.880 align:middle line:-2
<i>que el procés d'aprenentatge</i>
<i>és un procés de fora a dintre,</i>

00:19:38.240 --> 00:19:40.240 align:middle line:-1
<i>mitjançant el qual incorporem</i>

00:19:40.360 --> 00:19:44.080 align:middle line:-2
<i>una sèrie de signes i significats</i>
<i>que operen socialment.</i>

00:19:44.920 --> 00:19:48.960 align:middle line:-2
<i>Implica també, en segon lloc,</i>
<i>que el procés d'aprenentatge</i>

00:19:49.200 --> 00:19:53.280 align:middle line:-2
<i>depèn del sentit que, com a humans,</i>
<i>donem als símbols.</i>

00:19:53.960 --> 00:19:56.320 align:middle line:-2
<i>Necessitem trobar</i>
<i>i atorgar significat</i>

00:19:56.400 --> 00:20:00.480 align:middle line:-2
<i>a allò que fem, i tenir-ho present</i>
<i>és quelcom ineludible</i>

00:20:00.560 --> 00:20:02.560 align:middle line:-1
<i>en els processos d'aprenentatge.</i>

00:20:04.440 --> 00:20:08.600 align:middle line:-2
<i>Emprant la dicotomia de processos</i>
<i>psicològics inferiors i superiors</i>

00:20:08.920 --> 00:20:12.480 align:middle line:-2
<i>i forçant-la una mica,</i>
<i>podríem dir que el conductisme</i>

00:20:12.600 --> 00:20:16.680 align:middle line:-2
<i>es focalitza en com emprar</i>
<i>els processos psicològics inferiors</i>

00:20:16.880 --> 00:20:19.240 align:middle line:-2
<i>per a aconseguir</i>
<i>assoliments mesurables</i>

00:20:19.320 --> 00:20:21.360 align:middle line:-1
<i>en termes d'aprenentatge.</i>

00:20:21.560 --> 00:20:24.200 align:middle line:-2
<i>En canvi,</i>
<i>el constructivisme de Vigotski</i>

00:20:24.280 --> 00:20:27.880 align:middle line:-2
<i>està interessat en els processos</i>
<i>psicològics superiors:</i>

00:20:28.200 --> 00:20:32.000 align:middle line:-2
<i>com l'adquisició i incorporació</i>
<i>significativa dels símbols</i>

00:20:32.080 --> 00:20:34.560 align:middle line:-2
<i>es resol</i>
<i>a través del procés educatiu</i>

00:20:34.600 --> 00:20:37.280 align:middle line:-2
<i>i permet avançar</i>
<i>en les dinàmiques d'aprenentatge.</i>

00:20:38.000 --> 00:20:41.600 align:middle line:-2
<i>El treball compartit i comunitari,</i>
<i>interpersonal,</i>

00:20:41.720 --> 00:20:44.880 align:middle line:-2
<i>esdevé una eina clau</i>
<i>en el procés d'aprenentatge</i>

00:20:45.120 --> 00:20:48.000 align:middle line:-2
<i>i d'adquisició significativa</i>
<i>de coneixement.</i>

00:20:50.720 --> 00:20:53.600 align:middle line:-2
<i>En l'àmbit pedagògic,</i>
<i>la seva aportació clau</i>

00:20:53.680 --> 00:20:55.720 align:middle line:-2
<i>és la que se sintetitza</i>
<i>en el concepte</i>

00:20:55.800 --> 00:20:58.200 align:middle line:-2
<i>de la zona</i>
<i>de desenvolupament proper.</i>

00:20:58.760 --> 00:21:02.520 align:middle line:-2
<i>Per zona de desenvolupament proper</i>
<i>s'entén la distància que hi ha</i>

00:21:02.720 --> 00:21:05.920 align:middle line:-2
<i>entre allò que un aprenent</i>
<i>pot fer de manera autònoma</i>

00:21:06.240 --> 00:21:09.720 align:middle line:-2
<i>i allò que és capaç de realitzar</i>
<i>amb el suport d'un educador</i>

00:21:09.800 --> 00:21:13.120 align:middle line:-2
<i>o d'un company amb uns coneixements</i>
<i>més avançats.</i>

00:21:14.240 --> 00:21:16.720 align:middle line:-2
<i>La mediació</i>
<i>d'aquestes altres persones</i>

00:21:16.920 --> 00:21:20.080 align:middle line:-2
<i>i situar els reptes educatius</i>
<i>a aquesta distància,</i>

00:21:20.400 --> 00:21:22.840 align:middle line:-1
<i>ni massa gran ni massa petita</i>

00:21:22.920 --> 00:21:25.240 align:middle line:-2
<i>respecte del nivell</i>
<i>de desenvolupament real,</i>

00:21:25.920 --> 00:21:28.800 align:middle line:-2
<i>és el que fa possible</i>
<i>l'adquisició d'uns sabers</i>

00:21:28.880 --> 00:21:31.760 align:middle line:-1
<i>i d'uns procediments significatius.</i>

00:21:37.760 --> 00:21:40.440 align:middle line:-2
Les diferents tradicions
psicopedagògiques

00:21:40.520 --> 00:21:43.840 align:middle line:-2
es concentren en aspectes diferents
del procés d'aprenentatge.

00:21:45.360 --> 00:21:49.080 align:middle line:-2
<i>Per al conductisme, l'important és</i>
<i>com organitzar i administrar</i>

00:21:49.160 --> 00:21:52.360 align:middle line:-2
<i>els aprenentatges</i>
<i>de la forma més eficaç possible</i>

00:21:52.440 --> 00:21:56.080 align:middle line:-2
<i>per a obtenir assoliments mesurables</i>
<i>i quantificables,</i>

00:21:56.320 --> 00:21:58.720 align:middle line:-2
<i>més enllà de quins siguin</i>
<i>els efectes</i>

00:21:58.760 --> 00:22:01.320 align:middle line:-2
<i>en el complex psicològic</i>
<i>dels individus.</i>

00:22:01.760 --> 00:22:05.240 align:middle line:-2
<i>Per al constructivisme, en canvi,</i>
<i>comprendre el funcionament</i>

00:22:05.320 --> 00:22:08.480 align:middle line:-2
<i>dels processos cognitius</i>
<i>i d'elaboració de significat,</i>

00:22:08.920 --> 00:22:12.680 align:middle line:-2
<i>ja sigui en clau psico-genètica,</i>
<i>com en el cas de Piaget,</i>

00:22:12.760 --> 00:22:15.920 align:middle line:-2
<i>ja sigui en clau més social,</i>
<i>com en Vigotski</i>,

00:22:16.280 --> 00:22:19.160 align:middle line:-2
<i>és el que permet</i>
<i>un disseny pedagògic reeixit</i>

00:22:19.440 --> 00:22:23.360 align:middle line:-2
<i>que entengui i atengui l'infant</i>
<i>en tota la seva complexitat.</i>