WEBVTT

00:00:16.640 --> 00:00:18.840 align:center line:-2
A mig camí
de les controvèrsies ideològiques

00:00:18.880 --> 00:00:20.520 align:start position:10% line:-1
sobre la igualtat i la llibertat

00:00:20.560 --> 00:00:23.040 align:start position:10% line:-2
hi ha la qüestió
de la igualtat d'oportunitats.

00:00:23.440 --> 00:00:25.160 align:center line:-1
<i>-La igualtat d'oportunitats</i>

00:00:25.200 --> 00:00:27.520 align:center line:-2
<i>no remet</i>
<i>a la igualtat en ella mateixa,</i>

00:00:27.560 --> 00:00:30.800 align:center line:-2
<i>sinó als mecanismes d'accés</i>
<i>a les posicions desiguals.</i>

00:00:31.320 --> 00:00:33.640 align:center line:-2
<i>El problema</i>
<i>de la igualtat d'oportunitats</i>

00:00:33.680 --> 00:00:35.680 align:center line:-1
<i>té a veure amb si en una societat</i>

00:00:35.720 --> 00:00:38.560 align:center line:-2
<i>es reprodueixen</i>
<i>generació rere generació</i>

00:00:38.600 --> 00:00:40.760 align:center line:-1
<i>les posicions socialment desiguals.</i>

00:00:41.360 --> 00:00:44.440 align:center line:-2
<i>Per al socialisme,</i>
<i>els mecanismes d'estandardització</i>

00:00:44.480 --> 00:00:46.960 align:center line:-2
<i>i de burocratització</i>
<i>dels estats moderns,</i>

00:00:47.160 --> 00:00:49.960 align:center line:-2
<i>si deixessin d'estar controlats</i>
<i>per la burgesia,</i>

00:00:50.000 --> 00:00:54.040 align:center line:-2
<i>podrien ser els garants més efectius</i>
<i>de la igualtat d'oportunitats.</i>

00:00:54.360 --> 00:00:57.880 align:center line:-2
<i>Permetrien que tothom</i>
<i>pogués arribar a ser allò que volgués</i>

00:00:57.920 --> 00:01:01.200 align:center line:-2
<i>dins d'una societat</i>
<i>especialitzada i complexa,</i>

00:01:01.240 --> 00:01:04.160 align:center line:-2
<i>perquè totes les opcions</i>
<i>serien conegudes</i>

00:01:04.200 --> 00:01:07.040 align:center line:-2
<i>i potencialment</i>
<i>a l'abast de tots els ciutadans.</i>

00:01:07.360 --> 00:01:09.480 align:center line:-1
<i>Com es garanteix això sense estat?</i>

00:01:10.520 --> 00:01:11.840 align:center line:-1
<i>-</i>Davant d'això, ja hem vist com

00:01:11.880 --> 00:01:13.760 align:center line:-2
des de les sensibilitats
llibertàries,

00:01:13.800 --> 00:01:15.760 align:center line:-2
la principal crítica
que reben els països

00:01:15.800 --> 00:01:17.720 align:center line:-1
on s'ha desplegat el socialisme real

00:01:17.760 --> 00:01:21.360 align:center line:-2
és que s'hi consoliden unes elits
vinculades al partit únic comunista

00:01:21.400 --> 00:01:22.840 align:center line:-1
que exerceixen un control ferri

00:01:22.880 --> 00:01:25.040 align:center line:-2
sobre les estructures
de poder de l'estat.

00:01:25.360 --> 00:01:27.560 align:center line:-2
Es tracta d'una dinàmica
que acaba sent molt propera

00:01:27.600 --> 00:01:29.640 align:center line:-2
a la de les societats feudals
d'antuvi,

00:01:29.680 --> 00:01:32.880 align:center line:-2
tan estamentals i poc democràtiques
en l'accés al poder polític.

00:01:33.040 --> 00:01:35.400 align:center line:-2
En resposta a això,
la posició socialista

00:01:35.440 --> 00:01:37.920 align:center line:-2
defensaria que una política pública
no guiada

00:01:37.960 --> 00:01:41.120 align:center line:-2
per criteris d'accés i de provisió
igualitaris i universals

00:01:41.280 --> 00:01:44.400 align:center line:-2
acaba generant inevitablement
desigualtat d'oportunitats.

00:01:44.760 --> 00:01:46.720 align:center line:-1
Vegem-ho en el cas de l'educació.

00:01:49.720 --> 00:01:50.920 align:center line:-1
<i>-Construïm un món</i>

00:01:51.240 --> 00:01:55.480 align:center line:-2
<i>on tots els elements de discriminació</i>
<i>i privilegis s'eliminin.</i>

00:01:55.960 --> 00:02:01.520 align:center line:-2
<i>L'important ha de ser cooperar,</i>
<i>arribar a acords lliures,</i>

00:02:03.120 --> 00:02:07.960 align:center line:-2
<i>poder-se manifestar sense rebuig,</i>
<i>l'ús de la paraula sense dificultats</i>

00:02:08.880 --> 00:02:10.440 align:center line:-1
<i>i canviar un sistema</i>

00:02:10.480 --> 00:02:14.720 align:center line:-2
<i>en què no hi hagi</i>
<i>una autoritat que jerarquitza,</i>

00:02:14.760 --> 00:02:17.960 align:center line:-2
<i>una autoritat que domina,</i>
<i>sinó que cada persona manifesta</i>

00:02:18.320 --> 00:02:20.760 align:center line:-2
<i>l'autoritat personal</i>
<i>de les seves actituds</i>

00:02:20.800 --> 00:02:23.080 align:center line:-2
<i>per projectar-les</i>
<i>de manera solidària.</i>

00:02:23.320 --> 00:02:25.760 align:center line:-2
<i>És una manera de concebre</i>
<i>un món diferent</i>

00:02:25.800 --> 00:02:28.760 align:center line:-2
<i>on s'erradiquin les desigualtats,</i>
<i>la injustícia.</i>

00:02:28.880 --> 00:02:31.960 align:center line:-2
<i>Llavors, pensem</i>
<i>que si es modelen caps</i>

00:02:32.000 --> 00:02:33.240 align:center line:-1
<i>amb aquests valors,</i>

00:02:33.400 --> 00:02:36.880 align:center line:-2
<i>això incidirà forçosament</i>
<i>en què la societat evolucioni.</i>

00:02:37.320 --> 00:02:39.360 align:center line:-1
<i>-Des de posicionaments llibertaris,</i>

00:02:39.520 --> 00:02:42.880 align:center line:-2
<i>en l'organització educativa</i>
<i>s'hi defensaria l'existència</i>

00:02:42.920 --> 00:02:45.640 align:center line:-2
<i>de centres escolars autònoms</i>
<i>i autogestionats,</i>

00:02:45.680 --> 00:02:48.560 align:center line:-2
<i>alternatius al model</i>
<i>d'escola pública universal.</i>

00:02:48.800 --> 00:02:52.160 align:center line:-2
<i>Un model de gestió cooperativa</i>
<i>fora de la xarxa pública</i>

00:02:52.280 --> 00:02:54.560 align:center line:-2
<i>no sotmès</i>
<i>al control directe de l'estat,</i>

00:02:54.720 --> 00:02:56.520 align:center line:-1
<i>més burocràtic que democràtic.</i>

00:02:57.000 --> 00:03:00.800 align:center line:-2
<i>Seria el cas del projecte</i>
<i>d'escola lliure </i>Paideia<i>, a Mèrida,</i>

00:03:01.040 --> 00:03:04.320 align:center line:-2
<i>vinculat a la tradició anarquista</i>
<i>de l'Escola Moderna,</i>

00:03:04.360 --> 00:03:08.440 align:center line:-2
<i>impulsada a inicis del segle XX</i>
<i>pel pedagog català Ferrer i Guàrdia.</i>

00:03:09.840 --> 00:03:10.840 align:center line:-1
-Davant d'això,

00:03:11.120 --> 00:03:13.480 align:center line:-2
des de l'igualitarisme
de matriu socialista,

00:03:13.520 --> 00:03:15.400 align:center line:-1
es considera que el model a potenciar

00:03:15.440 --> 00:03:18.400 align:center line:-2
seria el d'una escolarització
pública i universal.

00:03:18.600 --> 00:03:22.160 align:center line:-2
L'alternativa llibertària,
en un context econòmic de mercat,

00:03:22.280 --> 00:03:24.320 align:center line:-2
produeix
una singularització de les escoles

00:03:24.360 --> 00:03:27.880 align:center line:-2
que acaba generant centres
adreçats a nínxols socials concrets,

00:03:27.920 --> 00:03:30.080 align:center line:-1
a tipologies concretes de famílies

00:03:30.120 --> 00:03:33.560 align:center line:-2
socialment, culturalment
o ideològicament diferenciades.

00:03:35.240 --> 00:03:38.400 align:center line:-2
<i>-Així, els plantejaments</i>
<i>d'inspiració llibertària,</i>

00:03:38.480 --> 00:03:40.160 align:center line:-1
<i>inevitablement incardinats</i>

00:03:40.200 --> 00:03:42.600 align:center line:-2
<i>dins d'un sistema capitalista</i>
<i>de mercat,</i>

00:03:42.720 --> 00:03:46.000 align:center line:-2
<i>desemboquen, es vulgui o no,</i>
<i>en fer de les escoles</i>

00:03:46.040 --> 00:03:49.520 align:center line:-2
<i>un valor posicional</i>
<i>de diferenciació i jerarquització.</i>

00:03:50.240 --> 00:03:53.440 align:center line:-2
<i>Segons aquest criteri,</i>
<i>la conseqüència no intencionada</i>

00:03:53.480 --> 00:03:55.040 align:center line:-1
<i>de les propostes llibertàries</i>

00:03:55.440 --> 00:03:58.720 align:center line:-2
<i>és afavorir la reproducció</i>
<i>de les desigualtats socials,</i>

00:03:58.760 --> 00:04:02.360 align:center line:-2
<i>és a dir, la reproducció</i>
<i>de la desigualtat d'oportunitats.</i>

00:04:04.040 --> 00:04:06.080 align:center line:-2
-Desigualtat
en la distribució de poder

00:04:06.120 --> 00:04:08.560 align:center line:-2
o desigualtat
en la igualtat d'oportunitats?

00:04:08.600 --> 00:04:09.880 align:center line:-1
Aquest és el dilema que enfronta

00:04:09.920 --> 00:04:11.720 align:center line:-2
les sensibilitats llibertària
i marxista

00:04:11.760 --> 00:04:14.000 align:center line:-2
en la concepció
de les polítiques socials.

00:04:14.280 --> 00:04:16.400 align:center line:-2
Però de la proposta socialista
no només se'n critica

00:04:16.440 --> 00:04:19.080 align:center line:-2
la concentració desigual de poder
que invoca.

00:04:19.200 --> 00:04:20.640 align:center line:-1
També es veu amb molt recel,

00:04:20.680 --> 00:04:23.120 align:center line:-2
especialment
des de sensibilitats liberals,

00:04:23.160 --> 00:04:25.680 align:center line:-2
la inclinació planificadora
del model socialista,

00:04:25.720 --> 00:04:27.600 align:center line:-2
que el converteix
en el paradigma dels mals

00:04:27.640 --> 00:04:30.080 align:center line:-2
que s'associen
a l'excés de burocratització

00:04:30.120 --> 00:04:31.680 align:center line:-1
i d'administració centralitzada.

00:04:31.920 --> 00:04:35.440 align:center line:-2
En voler preveure-ho tot,
controlar-ho tot, acreditar-ho tot,

00:04:35.480 --> 00:04:36.840 align:center line:-1
la mateixa estructura dels nínxols

00:04:36.880 --> 00:04:39.320 align:center line:-2
socialment i econòmicament
disponibles d'una societat

00:04:39.360 --> 00:04:42.320 align:center line:-2
esdevé massa rígida
i queda esclereotitzada.

00:04:42.880 --> 00:04:44.880 align:center line:-1
-<i>L'enfocament del liberalisme clàssic</i>

00:04:44.920 --> 00:04:47.280 align:center line:-2
<i>a la qüestió</i>
<i>de la igualtat d'oportunitats</i>

00:04:47.320 --> 00:04:49.520 align:center line:-1
<i>és la contrària que a la socialista.</i>

00:04:49.680 --> 00:04:51.120 align:center line:-1
<i>Des del seu punt de vista,</i>

00:04:51.160 --> 00:04:53.840 align:center line:-2
<i>el model d'igualtat</i>
<i>d'oportunitats socialista</i>

00:04:53.880 --> 00:04:56.680 align:center line:-2
<i>deixa poc marge</i>
<i>per a la iniciativa individual,</i>

00:04:56.720 --> 00:04:59.960 align:center line:-2
<i>per al triomf i l'ascens</i>
<i>d'aquell que se surt del guió,</i>

00:05:00.000 --> 00:05:03.720 align:center line:-2
<i>per transitar camins</i>
<i>d'èxit econòmic i social imprevistos.</i>

00:05:04.280 --> 00:05:06.960 align:center line:-2
<i>L'excés d'administració</i>
<i>i de política social</i>

00:05:07.000 --> 00:05:10.240 align:center line:-2
<i>deixa poc marge</i>
<i>per a la mobilitat social espontània.</i>

00:05:10.480 --> 00:05:12.400 align:center line:-1
<i>En el liberalisme tradicional,</i>

00:05:12.440 --> 00:05:15.520 align:center line:-2
<i>la igualtat d'oportunitats</i>
<i>ha de ser, sobre tot,</i>

00:05:15.560 --> 00:05:18.440 align:center line:-2
<i>una qüestió d'igualtat formal</i>
<i>davant de la llei.</i>

00:05:18.600 --> 00:05:21.560 align:center line:-2
<i>Ningú no ha de veure vedada</i>
<i>l'oportunitat de millorar</i>

00:05:21.600 --> 00:05:22.800 align:center line:-1
<i>pel seu origen.</i>

00:05:22.960 --> 00:05:25.600 align:center line:-2
<i>Les finestres</i>
<i>d'oportunitat a progressar</i>

00:05:25.640 --> 00:05:26.880 align:center line:-1
<i>han de romandre obertes</i>

00:05:26.920 --> 00:05:29.760 align:center line:-2
<i>perquè aquell</i>
<i>que amb el seu talent i iniciativa</i>

00:05:29.920 --> 00:05:33.240 align:center line:-2
<i>trobi mecanismes per millorar</i>
<i>la seva posició econòmica</i>

00:05:33.280 --> 00:05:35.560 align:center line:-1
<i>i, de retruc social, ho pugui fer.</i>

00:05:36.640 --> 00:05:40.160 align:center line:-2
-Des d'aquesta perspectiva,
l'excés de rigidesa limita i coarta

00:05:40.200 --> 00:05:42.360 align:center line:-2
aquest potencial
de millorament individual

00:05:42.400 --> 00:05:45.760 align:center line:-2
que s'expressa sobretot
en la figura del <i>self made man,</i>

00:05:46.040 --> 00:05:48.040 align:center line:-1
la persona fet a ella mateixa.

00:05:50.320 --> 00:05:52.080 align:center line:-1
<i>-La figura del </i>self made man

00:05:52.280 --> 00:05:55.200 align:center line:-2
<i>ha estat replicada</i>
<i>infinitat de vegades en novel·les,</i>

00:05:55.240 --> 00:05:56.720 align:center line:-1
<i>cinema i televisió.</i>

00:05:57.240 --> 00:06:00.320 align:center line:-2
<i>Està en el cor</i>
<i>del teixit mitològic del capitalisme.</i>

00:06:00.440 --> 00:06:02.480 align:center line:-1
<i>Darrerament es vincula a les figures</i>

00:06:02.520 --> 00:06:06.160 align:center line:-2
<i>d'alguns dels emprenedors</i>
<i>amb més èxit de l'economia digital.</i>

00:06:06.640 --> 00:06:09.560 align:center line:-2
<i>Seria el cas de Steve Jobs</i>
<i>o de Mark Zuckerberg,</i>

00:06:09.840 --> 00:06:14.120 align:center line:-2
<i>dos casos d'individus brillantíssims</i>
<i>que han construït imperis econòmics</i>

00:06:14.160 --> 00:06:15.200 align:center line:-1
<i>des del no-res.</i>

00:06:15.720 --> 00:06:17.920 align:center line:-2
<i>Fins i tot,</i>
<i>en el cas del fundador d'Apple,</i>

00:06:17.960 --> 00:06:20.560 align:center line:0
<i>sense necessitar els títols</i>
<i>i acreditacions</i>

00:06:20.600 --> 00:06:22.560 align:center line:0
<i>que atorguen les universitats.</i>

00:06:22.760 --> 00:06:25.720 align:center line:0
<i>Les imatges que estem veient</i>
<i>són del film </i>Jobs<i>,</i>

00:06:25.920 --> 00:06:28.080 align:center line:0
<i>dirigit per Joshua Michael Stern,</i>

00:06:28.160 --> 00:06:30.960 align:center line:0
<i>que fa una aproximació biogràfica</i>
<i>a aquest personatge.</i>

00:06:31.600 --> 00:06:34.200 align:center line:0
<i>Les veus crítiques</i>
<i>amb aquesta mena de relats</i>

00:06:34.240 --> 00:06:37.640 align:center line:0
<i>exposen que es parteix</i>
<i>de situacions excepcionals d'èxit</i>

00:06:37.880 --> 00:06:41.600 align:center line:0
<i>per fer-ne una regla general,</i>
<i>però que, estadísticament parlant,</i>

00:06:41.760 --> 00:06:45.440 align:center line:0
<i>aquestes formes de mobilitat social</i>
<i>basades en l'emprenedoria</i>

00:06:45.520 --> 00:06:47.120 align:center line:0
<i>no són significatives.</i>

00:06:48.600 --> 00:06:50.840 align:center line:-2
-Així,
des de les posicions crítiques,

00:06:51.320 --> 00:06:53.320 align:center line:-2
aquesta concepció
meritocràtica liberal

00:06:53.360 --> 00:06:54.960 align:center line:-1
de la igualtat d'oportunitats

00:06:55.000 --> 00:06:57.960 align:center line:-2
serveix per seguir vestint
i legitimant un corpus ideològic

00:06:58.000 --> 00:07:00.640 align:center line:-2
que, en el fons,
busca legitimar la propietat privada

00:07:00.680 --> 00:07:02.360 align:center line:-1
i l'acumulació patrimonial.

00:07:02.720 --> 00:07:04.160 align:center line:-1
Això fa que a la pràctica

00:07:04.200 --> 00:07:06.440 align:center line:-2
s'estiguin agermanant
els postulats liberals

00:07:06.480 --> 00:07:09.880 align:center line:-2
amb una reproducció de la desigualtat
pròpia de les societats estamentals

00:07:09.920 --> 00:07:11.480 align:center line:-1
que es pretenia deixar enrere.

00:07:11.640 --> 00:07:14.040 align:center line:-2
Més enllà de la contundència
d'aquesta argumentació,

00:07:14.080 --> 00:07:16.200 align:center line:-2
el cert és que
es posa damunt de la taula

00:07:16.240 --> 00:07:17.800 align:center line:-2
que la defensa
de la propietat privada

00:07:17.840 --> 00:07:18.960 align:center line:-1
i de la meritocràcia,

00:07:19.000 --> 00:07:21.680 align:center line:-2
tots dos principis fonamentals
de l'imaginari liberal,

00:07:21.720 --> 00:07:23.560 align:center line:-2
fàcilment comporten
un joc de suma zero.

00:07:23.920 --> 00:07:25.360 align:center line:-1
En defensar la propietat privada,

00:07:25.400 --> 00:07:27.800 align:center line:-2
es tendeix a debilitar
la igualtat d'oportunitats,

00:07:27.840 --> 00:07:30.000 align:center line:-2
massa basada a permetre
finestres d'oportunitat

00:07:30.040 --> 00:07:32.800 align:center line:-2
purament formals
o estadísticament anecdòtiques.

00:07:33.120 --> 00:07:35.480 align:center line:-2
En canvi, conforme la defensa
de la propietat privada

00:07:35.520 --> 00:07:36.640 align:center line:-1
és menys contundent,

00:07:36.680 --> 00:07:38.800 align:center line:-2
més fàcil és articular
propostes substantives

00:07:38.840 --> 00:07:42.040 align:center line:-2
que afavoreixin la meritocràcia
i la mobilitat social.

00:07:42.400 --> 00:07:44.640 align:center line:-2
<i>Al llarg del segle XX</i>
<i>es van consolidant</i>

00:07:44.680 --> 00:07:46.440 align:center line:-1
<i>escoles liberals de pensament</i>

00:07:46.560 --> 00:07:49.400 align:center line:-2
<i>que aborden aquest dilema</i>
<i>de forma contraposada.</i>

00:07:49.600 --> 00:07:53.200 align:center line:0
<i>Unes perseveren en la defensa forta</i>
<i>de la mercantilització,</i>

00:07:53.440 --> 00:07:57.760 align:center line:0
<i>la propietat privada i la necessitat</i>
<i>d'uns estats molt de mínims.</i>

00:07:58.080 --> 00:08:01.560 align:center line:0
<i>D'altres, agrupades al voltant</i>
<i>del liberalisme democràtic,</i>

00:08:01.680 --> 00:08:04.400 align:center line:0
<i>proposen canviar</i>
<i>la forma en què s'ha balancejat</i>

00:08:04.440 --> 00:08:06.640 align:center line:0
<i>propietat privada i meritocràcia.</i>

00:08:06.960 --> 00:08:09.960 align:center line:0
<i>I ho fan recuperant</i>
<i>alguna de les idees menystingudes</i>

00:08:10.000 --> 00:08:11.840 align:center line:0
<i>del pensament liberal clàssic</i>

00:08:11.880 --> 00:08:14.320 align:center line:0
<i>que, com ja hem vist,</i>
<i>podia ser crític</i>

00:08:14.360 --> 00:08:16.200 align:center line:0
<i>amb l'acumulació rendista.</i>

00:08:16.480 --> 00:08:21.200 align:center line:0
<i>Així, aquest liberalisme democràtic</i>
<i>conflueix amb la socialdemocràcia</i>

00:08:21.320 --> 00:08:22.680 align:center line:0
<i>en la voluntat d'equilibrar</i>

00:08:22.720 --> 00:08:25.320 align:center line:0
<i>mercantilització i</i>
<i>desmercantilització</i>

00:08:25.560 --> 00:08:27.400 align:center line:0
<i>dins d'una economia de mercat.</i>

00:08:27.800 --> 00:08:31.680 align:center line:0
<i>El reconegut filòsof John Rawls,</i>
<i>en l'àmbit del pensament polític,</i>

00:08:31.800 --> 00:08:35.280 align:center line:0
<i>o el sociòleg Anthony Giddens,</i>
<i>en l'àmbit de la sociologia,</i>

00:08:35.640 --> 00:08:38.440 align:center line:0
<i>són autors paradigmàtics</i>
<i>d'aquest punt de trobada</i>

00:08:38.480 --> 00:08:39.840 align:center line:0
<i>que identificàvem abans</i>

00:08:39.880 --> 00:08:42.400 align:center line:0
<i>en el pensament</i>
<i>de reconeguts economistes.</i>

00:08:43.240 --> 00:08:44.320 align:center line:-1
-Des d'aquests plantejaments,

00:08:44.360 --> 00:08:46.440 align:center line:-2
l'estatització econòmica
i administrativa

00:08:46.480 --> 00:08:48.320 align:center line:-1
limita els privilegis heretats

00:08:48.560 --> 00:08:50.680 align:center line:-2
a través, sobretot,
de la política fiscal.

00:08:50.920 --> 00:08:52.920 align:center line:-2
I, alhora, permet
objectivar processos

00:08:52.960 --> 00:08:54.880 align:center line:-2
d'accés a nínxols
socialment disponibles,

00:08:54.920 --> 00:08:57.040 align:center line:-2
a través d'estandarditzar
processos d'accés

00:08:57.080 --> 00:08:59.320 align:center line:-2
i de certificar
les competències assolides

00:08:59.360 --> 00:09:00.360 align:center line:-1
per ocupar-los.

00:09:00.440 --> 00:09:03.960 align:center line:-2
Per exemple, per la via
de l'expedició de títols formatius.

00:09:04.640 --> 00:09:06.880 align:center line:-2
A l'hora, la societat
continua estant emmarcada

00:09:06.920 --> 00:09:08.480 align:center line:-1
en una economia de mercat,

00:09:08.520 --> 00:09:12.080 align:center line:-2
i la seva flexibilitat i dinamisme,
traduïts en èxit o fracàs

00:09:12.120 --> 00:09:14.480 align:center line:-2
de les iniciatives
d'emprenedoria pròpies,

00:09:14.520 --> 00:09:16.800 align:center line:-2
continuen ben presents
en la legitimació

00:09:16.840 --> 00:09:19.560 align:center line:-2
de la mobilitat social
ascendent o descendent.

00:09:19.800 --> 00:09:23.640 align:center line:-2
<i>-Una vegada més, per tant,</i>
<i>l'articulació de polítiques socials</i>

00:09:23.680 --> 00:09:26.640 align:center line:-2
<i>acaba esdevenint</i>
<i>el punt de trobada d'ideals elevats,</i>

00:09:26.680 --> 00:09:28.320 align:center line:-1
<i>però, alhora, el punt de fuga</i>

00:09:28.360 --> 00:09:31.080 align:center line:-2
<i>de les ideologies</i>
<i>d'emancipació tradicionals.</i>

00:09:31.240 --> 00:09:33.720 align:center line:-2
<i>Un punt d'una certa</i>
<i>harmonització pragmàtica</i>

00:09:33.760 --> 00:09:36.360 align:center line:-2
<i>dels postulats</i>
<i>de les diferents ideologies</i>

00:09:36.400 --> 00:09:40.120 align:center line:-2
<i>i, alhora, allà on els principis</i>
<i>de totes elles col·lapsen.</i>

00:09:40.680 --> 00:09:42.440 align:center line:-1
<i>Des de posicions socialistes</i>

00:09:42.480 --> 00:09:45.200 align:center line:-2
<i>es considera</i>
<i>que la preeminència de la propietat</i>

00:09:45.240 --> 00:09:48.400 align:center line:-2
<i>i de la transmissió patrimonial</i>
<i>per la via de l'herència</i>

00:09:48.440 --> 00:09:51.840 align:center line:-2
<i>continua soscavant en excés</i>
<i>la igualtat d'oportunitats.</i>

00:09:52.160 --> 00:09:55.680 align:center line:-2
<i>Des del liberalisme, la regulació</i>
<i>i organització de l'estat</i>

00:09:55.920 --> 00:09:59.320 align:center line:-2
<i>fan l'economia i la societat</i>
<i>rígides i encotillades,</i>

00:09:59.560 --> 00:10:03.000 align:center line:-2
<i>impossibilitant l'emergència</i>
<i>de noves oportunitats de millora,</i>

00:10:03.040 --> 00:10:04.640 align:center line:-1
<i>tant econòmica com social.</i>

00:10:04.960 --> 00:10:06.840 align:center line:-1
<i>Des de posicions llibertàries,</i>

00:10:06.880 --> 00:10:09.920 align:center line:-2
<i>l'estat del benestar</i>
<i>suma tots dos inconvenients.</i>

00:10:11.080 --> 00:10:13.640 align:center line:-2
<i>Una vegada més,</i>
<i>l'estat del benestar</i>

00:10:13.680 --> 00:10:15.520 align:center line:-1
<i>es configura com a oportunitat</i>

00:10:15.560 --> 00:10:17.680 align:center line:-2
<i>i punt de fallida</i>
<i>dels anhels d'emancipació.</i>

00:10:17.800 --> 00:10:19.760 align:center line:-2
<i>I enmig d'aquests dilemes</i>
<i>i malestars,</i>

00:10:19.800 --> 00:10:22.880 align:center line:-2
<i>va prenent cos</i>
<i>un corpus ideològic heterogeni,</i>

00:10:23.160 --> 00:10:25.800 align:center line:-2
<i>legitimat intel·lectualment</i>
<i>des de la filosofia política,</i>

00:10:25.840 --> 00:10:27.640 align:center line:-1
<i>l'economia i el pensament social,</i>

00:10:27.840 --> 00:10:30.680 align:center line:-2
<i>i sustentat políticament</i>
<i>per la socialdemocràcia</i>

00:10:30.720 --> 00:10:33.320 align:center line:-2
<i>o el liberalisme democràtic</i>
<i>més d'esquerres.</i>

00:10:33.360 --> 00:10:36.240 align:center line:-2
<i>Basteix una defensa no resignada</i>
<i>del model econòmic i social</i>

00:10:36.280 --> 00:10:37.480 align:center line:-1
<i>dels estats del benestar.</i>

00:10:37.640 --> 00:10:39.480 align:center line:-2
<i>Podríem trobar aquí</i>
<i>la darrera paradoxa</i>

00:10:39.520 --> 00:10:41.000 align:center line:-1
<i>dels estats del benestar.</i>

00:10:41.040 --> 00:10:43.520 align:center line:-2
<i>Els règims del benestar</i>
<i>han estat punts d'equilibri,</i>

00:10:43.560 --> 00:10:44.960 align:center line:-1
<i>més o menys resignats,</i>

00:10:45.000 --> 00:10:47.560 align:center line:-2
<i>entre els diferents horitzons</i>
<i>d'emancipació ideològica</i>

00:10:47.600 --> 00:10:49.480 align:center line:-2
<i>que es configuren</i>
<i>al llarg del segle XIX,</i>

00:10:49.520 --> 00:10:52.440 align:center line:-2
<i>i molt especialment</i>
<i>entre el liberalisme i el socialisme.</i>

00:10:52.640 --> 00:10:56.000 align:center line:-2
<i>Alhora, conforme es consolida</i>
<i>com a model social i econòmic,</i>

00:10:56.040 --> 00:10:58.400 align:center line:-2
<i>es construeix una bastida</i>
<i>intel·lectual i política</i>

00:10:58.440 --> 00:10:59.440 align:center line:-1
<i>que el referma.</i>

00:10:59.720 --> 00:11:01.920 align:center line:-2
<i>En les darreres dècades, però,</i>
<i>l'estat del benestar</i>

00:11:01.960 --> 00:11:04.600 align:center line:-2
<i>ha deixat de ser el punt d'equilibri</i>
<i>per esdevenir quelcom més sòlid,</i>

00:11:04.640 --> 00:11:06.240 align:center line:-1
<i>però, alhora, també molt més fràgil:</i>

00:11:06.400 --> 00:11:08.800 align:center line:-2
<i>l'horitzó d'emancipació factible</i>
<i>davant de l'emergència</i>

00:11:08.840 --> 00:11:12.000 align:center line:-2
<i>d'una nova onada</i>
<i>de capitalisme globalitzat i liberal.</i>

00:11:12.200 --> 00:11:14.160 align:center line:-1
<i>Hi aprofundim en el darrer capítol.</i>