WEBVTT

00:00:13.080 --> 00:00:15.560 align:center line:-2
Hem fet un petit repàs
de les idees més bàsiques

00:00:15.600 --> 00:00:17.840 align:center line:-2
d'algun dels autors que marquen
una línia de continuïtat

00:00:17.880 --> 00:00:20.120 align:center line:-1
entre Rousseau i els nostres dies.

00:00:20.440 --> 00:00:23.400 align:center line:-2
En aquests autors,
l'educació pot ser vista

00:00:23.440 --> 00:00:25.120 align:center line:-1
com un dispositiu alienant,

00:00:25.160 --> 00:00:29.000 align:center line:-2
però també com un element
que ajudi a l'emancipació individual,

00:00:29.040 --> 00:00:31.640 align:center line:-2
que ajudi a recuperar
el contacte que hem d'establir

00:00:31.680 --> 00:00:34.960 align:center line:-2
amb la nostra singularitat,
lluny de coaccions externes.

00:00:35.000 --> 00:00:37.760 align:center line:-2
Val a dir, però,
que no totes les tradicions

00:00:37.800 --> 00:00:40.120 align:center line:-2
que s'han confrontat
amb el model d'escola tradicional

00:00:40.160 --> 00:00:41.640 align:center line:-1
comparteixen exactament

00:00:42.000 --> 00:00:44.640 align:center line:-2
la mateixa idea de lluita
per l'emancipació.

00:00:44.720 --> 00:00:47.760 align:center line:-2
En algunes,
l'equivalència entre emancipació

00:00:48.080 --> 00:00:50.320 align:center line:-2
i lluita
contra l'alienació individual

00:00:50.360 --> 00:00:52.800 align:center line:-2
a què ens sotmet
el nostre món civilitzat

00:00:52.840 --> 00:00:53.920 align:center line:-1
no és tan central.

00:00:55.280 --> 00:00:59.640 align:center line:-2
<i>-Hi ha concepcions alternatives</i>
<i>sobre què significa l'emancipació</i>

00:00:59.920 --> 00:01:03.200 align:center line:-2
<i>que han donat lloc</i>
<i>a tradicions pedagògiques diferents.</i>

00:01:03.600 --> 00:01:06.600 align:center line:-2
<i>Totes tenen en comú</i>
<i>proposar models alternatius</i>

00:01:06.840 --> 00:01:11.040 align:center line:-2
<i>que busquen emancipar-se</i>
<i>del model d'escola tradicional.</i>

00:01:11.640 --> 00:01:14.840 align:center line:-2
<i>Però enfront d'aquelles</i>
<i>que sobretot imaginen l'emancipació</i>

00:01:14.880 --> 00:01:17.640 align:center line:-2
<i>com una lluita</i>
<i>contra l'alienació individual,</i>

00:01:17.920 --> 00:01:20.320 align:center line:-2
<i>hi ha corrents</i>
<i>que la conceben més aviat</i>

00:01:20.520 --> 00:01:22.920 align:center line:-2
<i>com una lluita</i>
<i>contra l'ordre establert</i>

00:01:23.040 --> 00:01:25.400 align:center line:-1
<i>o bé contra la desigualtat social.</i>

00:01:25.960 --> 00:01:28.360 align:center line:-2
-Sota l'epígraf de lluita
contra l'ordre establert

00:01:28.400 --> 00:01:31.800 align:center line:-2
podem trobar sobretot
la tradició pedagògica llibertària.

00:01:32.480 --> 00:01:34.080 align:center line:-1
<i>-Encapçalades per figures</i>

00:01:34.120 --> 00:01:37.040 align:center line:-2
<i>com el català</i>
<i>Francesc Ferrer i Guàrdia</i>

00:01:37.400 --> 00:01:38.560 align:center line:-1
<i>o Paul Robin,</i>

00:01:38.960 --> 00:01:41.760 align:center line:-2
<i>aquestes pedagogies</i>
<i>cerquen que l'educació</i>

00:01:41.800 --> 00:01:45.520 align:center line:-2
<i>contribueixi a enderrocar</i>
<i>un ordre social profundament injust,</i>

00:01:45.920 --> 00:01:48.560 align:center line:-2
<i>en comptes de donar-li</i>
<i>cobertura ideològica.</i>

00:01:48.680 --> 00:01:50.960 align:center line:-2
<i>L'escola ha d'impulsar</i>
<i>una emancipació</i>

00:01:51.000 --> 00:01:53.000 align:center line:-1
<i>que ha de ser sobretot col·lectiva.</i>

00:01:54.040 --> 00:01:55.400 align:center line:-1
<i>Per a Ferrer i Guàrdia,</i>

00:01:55.440 --> 00:01:57.800 align:center line:-2
<i>la tasca de denúncia</i>
<i>va ser tan important</i>

00:01:57.840 --> 00:02:01.000 align:center line:-2
<i>com el desenvolupament</i>
<i>d'un model escolar alternatiu:</i>

00:02:01.080 --> 00:02:02.360 align:center line:-1
<i>l'Escola Moderna.</i>

00:02:03.080 --> 00:02:06.800 align:center line:-2
<i>L'Escola Moderna compartia bona part</i>
<i>dels principis rectors</i>

00:02:06.840 --> 00:02:08.200 align:center line:-1
<i>de l'escola nova.</i>

00:02:08.600 --> 00:02:12.120 align:center line:-2
<i>Apostava per un model revolucionari</i>
<i>basat en la coeducació,</i>

00:02:12.480 --> 00:02:15.920 align:center line:-2
<i>l'elaboració de materials didàctics</i>
<i>molt més atractius,</i>

00:02:16.240 --> 00:02:18.440 align:center line:-2
<i>l'erradicació</i>
<i>dels components punitius</i>

00:02:18.480 --> 00:02:19.640 align:center line:-1
<i>en l'educació</i>

00:02:19.800 --> 00:02:23.520 align:center line:-2
<i>o el trencament de la frontera</i>
<i>entre l'escola i les famílies.</i>

00:02:24.080 --> 00:02:27.960 align:center line:-2
<i>Alhora, a l'Escola Moderna</i>
<i>no sols s'hi barrejaven nois i noies,</i>

00:02:28.240 --> 00:02:31.240 align:center line:-2
<i>sinó també infants</i>
<i>de diferents estaments socials.</i>

00:02:32.080 --> 00:02:35.640 align:center line:-2
<i>Des d'aquest paradigma,</i>
<i>el principal problema de l'escola</i>

00:02:35.720 --> 00:02:37.240 align:center line:-1
<i>és que el seu currículum</i>

00:02:37.280 --> 00:02:40.880 align:center line:-2
<i>s'ha orientat només</i>
<i>a la reproducció de l'</i>statu quo,

00:02:41.040 --> 00:02:44.680 align:center line:-2
<i>és a dir, les posicions de privilegi</i>
<i>dels propietaris</i>

00:02:44.840 --> 00:02:47.920 align:center line:-2
<i>i del control ideològic</i>
<i>de l'Església catòlica.</i>

00:02:48.800 --> 00:02:51.800 align:center line:-2
<i>Per a Ferrer i Guàrdia</i>
<i>i els pensadors llibertaris,</i>

00:02:51.840 --> 00:02:55.320 align:center line:-2
<i>l'autoritarisme i confessionalitat</i>
<i>de l'escola tradicional</i>

00:02:55.360 --> 00:02:56.640 align:center line:-1
<i>s'havien de substituir</i>

00:02:56.680 --> 00:03:00.840 align:center line:-2
<i>per la transmissió de principis</i>
<i>cooperatius i igualitaristes</i>

00:03:00.880 --> 00:03:03.320 align:center line:-2
<i>i per la importància</i>
<i>de l'avenç científic,</i>

00:03:03.600 --> 00:03:06.000 align:center line:-1
<i>que calia posar a l'abast de tothom.</i>

00:03:06.320 --> 00:03:09.600 align:center line:-2
<i>En la seva concepció</i>
<i>de naturalesa optimista,</i>

00:03:09.640 --> 00:03:12.280 align:center line:-2
<i>la universalització</i>
<i>dels sabers científics</i>

00:03:12.360 --> 00:03:16.240 align:center line:-2
<i>havia de conduir-nos a una societat</i>
<i>més lliure i igualitària.</i>

00:03:18.760 --> 00:03:22.040 align:center line:-2
-La cançó <i>Escaramujo,</i>
del cantautor cubà Silvio Rodríguez,

00:03:22.360 --> 00:03:25.160 align:center line:-2
capta bé aquesta percepció optimista
de l'educació

00:03:25.200 --> 00:03:27.960 align:center line:-2
com quelcom que t'obre al món,
als sabers científics,

00:03:28.000 --> 00:03:29.960 align:center line:-1
a la pluralitat de coneixements.

00:05:04.320 --> 00:05:05.320 align:center line:-1
-Encara podem diferenciar

00:05:05.360 --> 00:05:08.760 align:center line:-2
un tercer pol de corrents educatius
molt emparentat amb l'anterior

00:05:08.800 --> 00:05:10.160 align:center line:-1
que bàsicament es diferencia

00:05:10.200 --> 00:05:12.480 align:center line:-2
per concebre l'emancipació,
aquesta vegada,

00:05:12.520 --> 00:05:14.360 align:center line:-2
com una lluita
contra les desigualtats.

00:05:15.280 --> 00:05:18.680 align:center line:-2
-<i>Des d'aquesta perspectiva,</i>
<i>l'educació ha de ser una eina</i>

00:05:18.720 --> 00:05:22.400 align:center line:-2
<i>per superar les desigualtats</i>
<i>i la reproducció dels privilegis.</i>

00:05:22.640 --> 00:05:26.440 align:center line:-2
<i>Ara bé, l'emancipació individual</i>
<i>no s'oposa a la idea d'educar</i>

00:05:26.480 --> 00:05:28.880 align:center line:-2
<i>per construir</i>
<i>una ciutadania compromesa.</i>

00:05:31.160 --> 00:05:33.560 align:end position:90% line:-2
<i>Podem identificar-ne</i>
<i>les primeres propostes</i>

00:05:33.600 --> 00:05:36.000 align:end position:90% line:-1
<i>en pensadors i pedagogs socialistes.</i>

00:05:37.640 --> 00:05:40.320 align:center line:0
<i>Més enllà de valorar</i>
<i>si el socialisme real</i>

00:05:40.480 --> 00:05:43.520 align:center line:0
<i>va esdevenir un projecte</i>
<i>d'emancipació col·lectiva,</i>

00:05:43.920 --> 00:05:47.160 align:center line:0
<i>sembla evident</i>
<i>que en molts aspectes no ho va ser,</i>

00:05:47.600 --> 00:05:51.000 align:center line:-2
<i>els pedagogs que hi van apostar</i>
<i>feren germinar la idea</i>

00:05:51.040 --> 00:05:53.640 align:center line:-2
<i>que era possible crear</i>
<i>escoles igualitàries</i>

00:05:53.840 --> 00:05:56.640 align:center line:-2
<i>on no es reproduïssin</i>
<i>les desigualtats socials,</i>

00:05:56.760 --> 00:05:59.840 align:center line:-2
<i>es valoressin</i>
<i>els sabers abstractes de les elits</i>

00:05:59.880 --> 00:06:02.440 align:center line:-2
<i>igual que els sabers pràctics</i>
<i>dels treballadors</i>

00:06:02.480 --> 00:06:05.320 align:center line:-2
<i>i s'incentivés</i>
<i>la responsabilitat col·lectiva</i>

00:06:05.360 --> 00:06:07.640 align:center line:-1
<i>per sobre de les demandes egoistes.</i>

00:06:08.480 --> 00:06:12.360 align:center line:-2
<i>En l'àmbit teòric, les aportacions</i>
<i>d'Antonio Gramsci</i>

00:06:12.600 --> 00:06:14.720 align:center line:-1
<i>esdevingueren especialment valuoses</i>

00:06:14.840 --> 00:06:17.160 align:center line:-2
<i>per a aquest model</i>
<i>d'escola socialista.</i>

00:06:17.760 --> 00:06:18.920 align:center line:-1
<i>A nivell pràctic,</i>

00:06:19.040 --> 00:06:23.280 align:center line:-2
<i>el pedagog més reconegut</i>
<i>ha estat Anton Semiónovitx Makarenko.</i>

00:06:26.360 --> 00:06:28.880 align:center line:-2
-Hi ha força elements
de la proposta pedagògica socialista

00:06:28.920 --> 00:06:31.760 align:center line:-2
que ressonen amb les formes de fer
de l'escola nova:

00:06:31.800 --> 00:06:35.680 align:center line:-2
una educació més participativa,
més activa, menys enciclopèdica.

00:06:35.920 --> 00:06:39.240 align:center line:-2
Alhora, però, autors com Gramsci
o Makarenko eren molt crítics

00:06:39.280 --> 00:06:41.520 align:center line:-2
amb algunes de les idees
de l'escola nova.

00:06:41.560 --> 00:06:44.400 align:center line:-2
De fet la consideraven
un projecte educatiu molt elitista,

00:06:44.440 --> 00:06:48.560 align:center line:-2
focalitzat sobretot en l'emancipació
dels grups socials més avantatjats.

00:06:48.800 --> 00:06:51.640 align:center line:-2
Per exemple, en la seva obra
<i>Émili o de l'educació</i>,

00:06:51.680 --> 00:06:54.160 align:center line:-2
Rousseau fa un plantejament
focalitzat en la idea

00:06:54.200 --> 00:06:56.400 align:center line:-2
que un tutor ha de fer
el seguiment educatiu d'un infant

00:06:56.440 --> 00:06:58.120 align:center line:-1
d'una forma molt intensiva.

00:06:58.200 --> 00:07:01.760 align:center line:-2
És un model difícilment aplicable
al conjunt de la societat.

00:07:02.720 --> 00:07:06.440 align:end position:90% line:-2
<i>-L'idealisme i l'elitisme subjacents</i>
<i>en aquests plantejaments</i>

00:07:06.480 --> 00:07:11.000 align:end position:90% line:-2
<i>tenen la seva màxima expressió</i>
<i>en el fet que l'escola antialienadora</i>

00:07:11.280 --> 00:07:13.920 align:center line:0
<i>podria acabar convertint-se</i>
<i>paradoxalment</i>

00:07:14.160 --> 00:07:18.160 align:center line:0
<i>en l'escola més reproductora</i>
<i>de les desigualtats socials d'origen.</i>

00:07:19.120 --> 00:07:21.640 align:center line:-1
<i>Els éssers humans som éssers socials,</i>

00:07:21.680 --> 00:07:24.800 align:center line:-2
<i>i un relat educatiu</i>
<i>basat en la negació d'aquest fet</i>

00:07:24.840 --> 00:07:28.120 align:center line:-2
<i>acostuma a comportar que l'escola</i>
<i>s'inhibeixi d'intervenir</i>

00:07:28.160 --> 00:07:30.520 align:center line:-2
<i>per canviar els anhels,</i>
<i>les expectatives</i>

00:07:30.720 --> 00:07:32.200 align:center line:-1
<i>i els hàbits dels infants.</i>

00:07:33.520 --> 00:07:37.480 align:center line:-2
<i>Però allò que emergeix</i>
<i>espontàniament dels infants</i>

00:07:37.800 --> 00:07:39.840 align:center line:-2
<i>té molt a veure</i>
<i>amb allò que han viscut</i>

00:07:39.880 --> 00:07:43.320 align:center line:-2
<i>durant la primera socialització,</i>
<i>sobretot a casa seva.</i>

00:07:44.120 --> 00:07:47.040 align:center line:-2
<i>Fixeu-vos, per exemple,</i>
<i>en la diferència d'estímuls</i>

00:07:47.080 --> 00:07:49.200 align:center line:-1
<i>i d'estils educatius d'aquests nens</i>

00:07:49.240 --> 00:07:52.080 align:center line:-2
<i>que protagonitzen</i>
<i>el documental </i>Babies.

00:07:52.560 --> 00:07:56.040 align:center line:-2
<i>Certament, aquí la distància</i>
<i>no només és educativa,</i>

00:07:56.440 --> 00:08:00.080 align:center line:-2
<i>perquè els infants estan integrats</i>
<i>en models de civilització</i>

00:08:00.120 --> 00:08:01.600 align:center line:-1
<i>profundament diferents.</i>

00:08:02.160 --> 00:08:04.800 align:center line:-2
<i>Però podríem trobar</i>
<i>contrastos també profunds</i>

00:08:04.840 --> 00:08:06.520 align:center line:-1
<i>dins d'una mateixa societat.</i>

00:08:07.440 --> 00:08:10.440 align:center line:-2
<i>Per tant, si l'escola</i>
<i>no hi està intervenint,</i>

00:08:10.640 --> 00:08:15.240 align:center line:-2
<i>la seva inacció tendeix a afavorir</i>
<i>que els aprenentatges infantils</i>

00:08:15.480 --> 00:08:17.480 align:center line:-1
<i>estiguin marcats sobretot</i>

00:08:17.760 --> 00:08:20.440 align:center line:-2
<i>per la posició social</i>
<i>de les seves famílies.</i>

00:08:21.240 --> 00:08:26.040 align:center line:-2
<i>Alhora, allò que és entès</i>
<i>com una dinàmica no intervencionista</i>

00:08:26.080 --> 00:08:28.120 align:center line:-1
<i>es fonamenta a la pràctica</i>

00:08:28.400 --> 00:08:32.720 align:center line:-2
<i>en formes d'intervenció</i>
<i>molt més sofisticades, indirectes.</i>

00:08:32.880 --> 00:08:36.200 align:center line:-2
<i>No és tant que no s'intervingui</i>
<i>educativament,</i>

00:08:36.480 --> 00:08:39.440 align:center line:-2
<i>com que la intervenció</i>
<i>no s'ha de notar.</i>

00:08:40.440 --> 00:08:43.840 align:center line:-2
<i>No queda clar en aquest sentit</i>
<i>si els vincles jeràrquics</i>

00:08:43.880 --> 00:08:47.080 align:center line:-2
<i>entre educador i educant</i>
<i>desapareixen,</i>

00:08:47.320 --> 00:08:49.040 align:center line:-1
<i>o si el que acaba succeint</i>

00:08:49.080 --> 00:08:52.440 align:center line:-2
<i>és que atesa</i>
<i>la seva subtilesa i sofisticació,</i>

00:08:52.800 --> 00:08:56.360 align:center line:-2
<i>els infants que millor s'hi acomoden</i>
<i>acaben sent precisament</i>

00:08:56.720 --> 00:09:00.160 align:center line:-2
<i>els qui provenen</i>
<i>de famílies subtils i sofisticades.</i>

00:09:00.320 --> 00:09:04.280 align:center line:-2
<i>És a dir, famílies</i>
<i>amb un elevat capital cultural.</i>

00:09:05.080 --> 00:09:07.760 align:center line:-2
<i>Ras i curt, pot ser</i>
<i>que es tracti d'escoles</i>

00:09:07.800 --> 00:09:11.040 align:center line:-2
<i>que finalment s'acabin adaptant</i>
<i>als estils educatius</i>

00:09:11.200 --> 00:09:15.120 align:center line:-2
<i>i a les expectatives</i>
<i>dels sectors socials més cultivats.</i>

00:09:15.560 --> 00:09:17.840 align:center line:-2
-Avui dia,
les reivindicacions igualitaristes

00:09:17.880 --> 00:09:21.360 align:center line:-2
les podem identificar sobretot
en el tipus de política educativa

00:09:21.400 --> 00:09:24.000 align:center line:-2
orientada a no alimentar
les desigualtats,

00:09:24.040 --> 00:09:25.920 align:center line:-2
sinó a fer-les reduir
gràcies a l'impacte

00:09:25.960 --> 00:09:28.720 align:center line:-2
que pugui tenir l'educació
sobre les persones;

00:09:29.080 --> 00:09:32.240 align:center line:-2
o apostar per sistemes educatius
més comprensius,

00:09:32.280 --> 00:09:35.720 align:center line:-2
on tots els alumnes estudiïn junts
fins als setze o disset anys;

00:09:35.760 --> 00:09:39.040 align:center line:-2
apostar per un sistema educatiu
on no hi hagi escola privada

00:09:39.080 --> 00:09:40.080 align:center line:-1
o escola concertada,

00:09:40.160 --> 00:09:42.400 align:center line:-2
on no totes les famílies
hi poden accedir.

00:09:42.440 --> 00:09:44.480 align:center line:-2
Aquestes reivindicacions
es poden identificar

00:09:44.520 --> 00:09:46.720 align:center line:-2
amb la lluita
per un igualitarisme més gran.

00:09:46.760 --> 00:09:49.840 align:center line:-2
D'alguna forma, s'intenta que no tot
estigui focalitzat i pivotant

00:09:49.880 --> 00:09:51.440 align:center line:-1
sobre les qüestions pedagògiques,

00:09:51.480 --> 00:09:55.120 align:center line:-2
sinó observar si a la pràctica
estem disminuint les desigualtats.

00:09:55.600 --> 00:09:58.520 align:center line:-2
<i>Hi ha una tradició pedagògica</i>
<i>de gran importància</i>

00:09:58.560 --> 00:10:00.120 align:center line:-1
<i>que, en cert sentit,</i>

00:10:00.440 --> 00:10:03.920 align:center line:-2
<i>podríem considerar a mig camí</i>
<i>entre l'escola nova,</i>

00:10:04.280 --> 00:10:07.520 align:center line:-2
<i>l'escola socialista</i>
<i>i l'escola moderna.</i>

00:10:08.000 --> 00:10:10.360 align:center line:-2
<i>És el moviment</i>
<i>de l'escola progressista,</i>

00:10:10.520 --> 00:10:14.160 align:center line:-2
<i>que amb l'influent filòsof i pedagog</i>
<i>John Dewey al capdavant</i>

00:10:14.320 --> 00:10:15.800 align:center line:-1
<i>va tenir una gran importància</i>

00:10:15.840 --> 00:10:19.000 align:center line:-2
<i>en la renovació pedagògica</i>
<i>dels països anglosaxons</i>

00:10:19.160 --> 00:10:21.400 align:center line:-2
<i>durant la primera meitat</i>
<i>del segle XX.</i>

00:10:29.360 --> 00:10:32.040 align:center line:-2
<i>D'entre el ventall d'idees</i>
<i>i teories de Dewey</i>

00:10:32.160 --> 00:10:33.160 align:center line:-1
<i>que han fet fortuna,</i>

00:10:33.400 --> 00:10:35.640 align:center line:0
<i>possiblement</i>
<i>la que més ha transcendit</i>

00:10:35.680 --> 00:10:37.840 align:center line:0
<i>és la del mètode del problema.</i>

00:10:38.640 --> 00:10:42.160 align:center line:-2
<i>L'aprenentatge sorgeix</i>
<i>del plantejament d'un problema</i>

00:10:42.200 --> 00:10:45.840 align:center line:-2
<i>vinculat a una situació pràctica</i>
<i>i propera a l'infant,</i>

00:10:46.160 --> 00:10:49.880 align:center line:-2
<i>a partir de la qual es desencadena</i>
<i>un procés d'investigació</i>

00:10:50.040 --> 00:10:52.160 align:center line:-2
<i>que permet endinsar-se</i>
<i>en coneixements</i>

00:10:52.200 --> 00:10:53.880 align:center line:-1
<i>de caràcter més abstracte.</i>

00:10:54.480 --> 00:10:58.200 align:center line:-2
<i>Per exemple, a partir de treballar</i>
<i>amb projectes de fusteria,</i>

00:10:58.320 --> 00:11:00.680 align:center line:-2
<i>la resolució</i>
<i>dels reptes de construcció</i>

00:11:00.720 --> 00:11:03.600 align:center line:-2
<i>permeten endinsar-se</i>
<i>en el món de l'aritmètica</i>

00:11:03.680 --> 00:11:05.080 align:center line:-1
<i>o de la botànica.</i>

00:11:10.520 --> 00:11:14.960 align:center line:-2
<i>-</i>Certament, l'escola progressista
guarda una certa sintonia pedagògica

00:11:15.000 --> 00:11:17.200 align:center line:-1
amb els postulats de l'escola nova.

00:11:17.760 --> 00:11:21.080 align:center line:-2
Ara bé, alguns dels seus matisos
la fan pròxima

00:11:21.280 --> 00:11:24.160 align:center line:-2
a les crítiques que en feia
l'escola socialista.

00:11:25.320 --> 00:11:28.160 align:center line:-2
Per exemple, per a Dewey,
la concepció de l'emancipació

00:11:28.200 --> 00:11:31.720 align:center line:-2
tenia una dimensió més col·lectiva
que no pas purament individual.

00:11:31.760 --> 00:11:34.280 align:center line:-2
A algunes de les seves obres,
Dewey també qüestionava

00:11:34.320 --> 00:11:35.880 align:center line:-1
l'excés de paidocentrisme

00:11:35.920 --> 00:11:38.600 align:center line:-2
d'algunes de les propostes
pedagògiques més trencadores.

00:11:38.640 --> 00:11:41.760 align:center line:-2
Considerava que el mètode didàctic
o la centralitat del formador

00:11:41.800 --> 00:11:44.480 align:center line:-2
no es podia deixar de banda
en les propostes.

00:11:45.520 --> 00:11:48.160 align:center line:-2
<i>-El projecte</i>
<i>d'escola progressista de Dewey</i>

00:11:48.320 --> 00:11:51.960 align:center line:-2
<i>estaria a mig camí de les diferents</i>
<i>balances emancipatòries.</i>

00:11:53.080 --> 00:11:55.720 align:center line:-2
<i>Però un projecte</i>
<i>com el de l'escola progressista</i>

00:11:55.760 --> 00:11:57.440 align:center line:-1
<i>pren sentit en una societat</i>

00:11:57.480 --> 00:12:01.160 align:center line:-2
<i>en què l'educació</i>
<i>és un fet universal i generalitzat.</i>

00:12:02.280 --> 00:12:03.960 align:center line:-1
<i>Una societat, a més,</i>

00:12:04.120 --> 00:12:07.440 align:center line:-2
<i>on existeix un cert consens</i>
<i>de matriu socialdemòcrata</i>

00:12:07.600 --> 00:12:10.920 align:center line:-2
<i>sobre la necessitat de conjugar</i>
<i>la llibertat individual</i>

00:12:10.960 --> 00:12:12.520 align:center line:-1
<i>amb uns nivells acceptables</i>

00:12:12.560 --> 00:12:15.440 align:center line:-2
<i>d'igualtat econòmica</i>
<i>i de benestar per a tothom.</i>

00:12:15.880 --> 00:12:19.680 align:center line:-2
<i>Un model de societat, en definitiva,</i>
<i>que pugui acomodar tothom</i>

00:12:19.720 --> 00:12:22.280 align:center line:-2
<i>i on tothom</i>
<i>s'hi pugui sentir interpel·lat.</i>

00:12:22.600 --> 00:12:25.480 align:center line:-2
<i>Malauradament, no era</i>
<i>ni és una situació</i>

00:12:25.520 --> 00:12:27.360 align:center line:-1
<i>en què tothom pugui veure reflectits</i>

00:12:27.400 --> 00:12:30.840 align:center line:-2
<i>els seus reptes i anhels</i>
<i>de transformació pedagògica.</i>

00:12:31.120 --> 00:12:34.280 align:center line:-2
<i>En molts casos,</i>
<i>aquesta reivindicació parteix</i>

00:12:34.320 --> 00:12:38.280 align:center line:-2
<i>de nivells d'analfabetisme</i>
<i>i de desescolarització generalitzats.</i>

00:12:41.280 --> 00:12:43.760 align:end position:90% line:-2
<i>Així, hi ha</i>
<i>altres projectes pedagògics</i>

00:12:43.960 --> 00:12:47.680 align:end position:90% line:-2
<i>que comparteixen la crítica</i>
<i>dels models educatius tradicionals.</i>

00:12:47.880 --> 00:12:51.040 align:center line:0
<i>Però l'origen de la seva crítica</i>
<i>rau sobretot</i>

00:12:51.320 --> 00:12:55.080 align:center line:0
<i>en l'evidència del fet que deixen</i>
<i>les classes populars enrere.</i>

00:12:55.600 --> 00:13:00.320 align:center line:-2
<i>Aquesta sensibilitat pedagògica</i>
<i>neix en contextos socials empobrits</i>

00:13:00.520 --> 00:13:04.760 align:center line:-2
<i>on la formació bàsica o, fins i tot,</i>
<i>l'alfabetització de la població</i>

00:13:04.960 --> 00:13:07.080 align:center line:-1
<i>no es poden donar per descomptades.</i>

00:13:07.840 --> 00:13:11.120 align:center line:-2
<i>Allà, algunes</i>
<i>conquestes formatives bàsiques</i>

00:13:11.240 --> 00:13:12.240 align:center line:-1
<i>es poden plantejar</i>

00:13:12.280 --> 00:13:15.800 align:center line:-2
<i>com un horitzó d'emancipació</i>
<i>individual i col·lectiva.</i>

00:13:16.560 --> 00:13:20.160 align:center line:-2
<i>La revolució educativa</i>
<i>no s'inicia, doncs,</i>

00:13:20.440 --> 00:13:23.760 align:center line:-2
<i>en l'esforç d'aconseguir</i>
<i>desalienar els fills</i>

00:13:23.800 --> 00:13:25.520 align:center line:-1
<i>dels grups privilegiats,</i>

00:13:25.920 --> 00:13:27.920 align:center line:-1
<i>sinó en fer de l'educació</i>

00:13:28.080 --> 00:13:31.400 align:center line:-2
<i>una oportunitat per a aquells</i>
<i>que viuen sistemàticament</i>

00:13:31.440 --> 00:13:33.400 align:center line:-1
<i>i generació rere generació</i>

00:13:33.880 --> 00:13:37.000 align:center line:-2
<i>en posicions</i>
<i>de subalternitat i misèria.</i>

00:13:38.080 --> 00:13:40.520 align:center line:-2
<i>Podem trobar exemples</i>
<i>d'aquesta tradició</i>

00:13:40.800 --> 00:13:43.800 align:center line:-1
<i>en pedagogs com Freinet, a França,</i>

00:13:44.120 --> 00:13:46.080 align:center line:-1
<i>o Milani, a Itàlia,</i>

00:13:46.400 --> 00:13:51.000 align:center line:-2
<i>i el seu esforç per transformar</i>
<i>escoles depauperades d'àmbits rurals</i>

00:13:51.320 --> 00:13:53.320 align:center line:-1
<i>en escoles transformadores.</i>

00:13:53.800 --> 00:13:56.640 align:center line:-2
<i>Però la figura més emblemàtica</i>
<i>d'aquesta tradició</i>

00:13:56.680 --> 00:13:59.640 align:center line:-1
<i>és el pedagog brasiler Paulo Freire.</i>

00:14:00.640 --> 00:14:05.280 align:center line:-2
<i>És interessant destacar una cosa</i>
<i>que tenien en comú Freinet i Freire:</i>

00:14:05.760 --> 00:14:09.640 align:center line:-2
<i>la concepció de la paraula escrita</i>
<i>com un camp de batalla</i>

00:14:10.160 --> 00:14:12.640 align:center line:-2
<i>i del domini i ús</i>
<i>de la paraula escrita</i>

00:14:12.880 --> 00:14:16.560 align:center line:-2
<i>amb una intencionalitat,</i>
<i>alhora pedagògica i política,</i>

00:14:16.880 --> 00:14:20.680 align:center line:-2
<i>com la pedra angular</i>
<i>de la seva concepció pedagògica.</i>

00:14:22.080 --> 00:14:24.120 align:center line:-1
<i>El paper de la impremta a l'escola</i>

00:14:24.160 --> 00:14:27.080 align:center line:-2
<i>o de l'intercanvi de correspondència</i>
<i>entre escoles,</i>

00:14:27.120 --> 00:14:28.440 align:center line:-1
<i>en el cas de Freinet,</i>

00:14:28.720 --> 00:14:31.080 align:center line:-2
<i>i l'alfabetització</i>
<i>de la població adulta,</i>

00:14:31.320 --> 00:14:35.200 align:end position:90% line:-2
<i>paral·lela a la seva presa</i>
<i>de consciència política, en Freire.</i>

00:14:36.120 --> 00:14:38.360 align:end position:90% line:-2
<i>En tots dos,</i>
<i>el domini de la paraula</i>

00:14:38.400 --> 00:14:41.480 align:center line:-2
<i>esdevé una conquesta educativa</i>
<i>i política alhora.</i>

00:14:41.880 --> 00:14:44.680 align:center line:-2
<i>La pedra angular</i>
<i>d'unes pedagogies orientades</i>

00:14:44.880 --> 00:14:46.680 align:center line:-1
<i>a l'emancipació col·lectiva.</i>

00:14:47.280 --> 00:14:51.040 align:center line:-2
<i>Apropiar-se de la paraula</i>
<i>significa alfabetitzar-se,</i>

00:14:51.280 --> 00:14:53.880 align:center line:-1
<i>però sobretot reconèixer-se</i>

00:14:54.080 --> 00:14:57.160 align:center line:-2
<i>com a agents que poden transformar</i>
<i>les seves vides</i>

00:14:57.360 --> 00:14:59.040 align:center line:-1
<i>i la de la seva comunitat.</i>

00:14:59.840 --> 00:15:02.280 align:center line:-2
<i>Com veiem, són tres accepcions</i>
<i>una mica diferents</i>

00:15:02.320 --> 00:15:05.600 align:center line:-2
<i>del que significa la lluita</i>
<i>perquè l'educació emancipi:</i>

00:15:05.880 --> 00:15:08.480 align:center line:-2
<i>emancipació</i>
<i>com a lluita contra l'alienació,</i>

00:15:08.560 --> 00:15:11.280 align:center line:-2
<i>emancipació com a lluita</i>
<i>contra l'ordre establert</i>

00:15:11.320 --> 00:15:14.440 align:center line:-2
<i>o emancipació com a lluita</i>
<i>contra les desigualtats.</i>

00:15:14.480 --> 00:15:16.120 align:center line:-1
<i>Són tres tipus de reivindicacions</i>

00:15:16.160 --> 00:15:18.120 align:center line:-2
<i>que poden anar</i>
<i>en una mateixa direcció,</i>

00:15:18.160 --> 00:15:20.160 align:center line:-1
<i>complementar-se i lluitar pel mateix.</i>

00:15:20.200 --> 00:15:21.400 align:center line:-1
<i>Però altres vegades</i>

00:15:21.440 --> 00:15:23.320 align:center line:-2
<i>poden estar tensionant</i>
<i>el sistema educatiu</i>

00:15:23.360 --> 00:15:24.600 align:center line:-1
<i>cap a bandes diferents.</i>