WEBVTT

00:00:13.240 --> 00:00:16.640 align:middle line:-2
En el segon eix abordem el tema
dels continguts de l'educació.

00:00:16.720 --> 00:00:19.880 align:middle line:-2
És el que hem anomenat la qüestió
del "en què eduquem".

00:00:19.920 --> 00:00:22.560 align:middle line:-2
Començarem per veure
què en diu Rousseau.

00:00:23.840 --> 00:00:26.800 align:middle line:-2
"En l'ordre natural,
com que tots els homes són iguals,

00:00:26.840 --> 00:00:29.320 align:middle line:-2
llur vocació comuna
és la condició de l'home.

00:00:29.400 --> 00:00:31.840 align:middle line:-2
Aquell que està ben educat
per a aquest estat

00:00:31.920 --> 00:00:34.680 align:middle line:-2
no pot exercir malament
tots els que li són afins.

00:00:34.800 --> 00:00:38.200 align:middle line:-2
Que hom destini el meu deixeble
a l'espasa, a l'església,

00:00:38.520 --> 00:00:40.520 align:middle line:-2
a la magistratura,
m'importa poc.

00:00:40.600 --> 00:00:42.760 align:middle line:-2
Per sobre
de la disposició dels pares,

00:00:42.800 --> 00:00:44.840 align:middle line:-2
la natura el crida
a la vida humana.

00:00:44.880 --> 00:00:47.400 align:middle line:-2
Viure és l'ofici
que jo li vull ensenyar.

00:00:47.520 --> 00:00:48.920 align:middle line:-1
En sortir de les meves mans,

00:00:48.960 --> 00:00:51.800 align:middle line:-2
no serà ni magistrat,
ni soldat, ni sacerdot,

00:00:51.880 --> 00:00:53.800 align:middle line:-1
serà principalment home.

00:00:54.520 --> 00:00:56.680 align:middle line:-2
Tot el que un home ha de ser,
sabrà ser-ho.

00:00:56.760 --> 00:00:59.000 align:middle line:-1
Si cal, també com qualsevol altre.

00:00:59.040 --> 00:01:01.560 align:middle line:-2
I per més que la fortuna
el faci canviar de lloc,

00:01:01.600 --> 00:01:03.560 align:middle line:-1
ell estarà sempre en el seu".

00:01:07.000 --> 00:01:09.360 align:middle line:-2
Per a Rousseau,
la qüestió dels continguts

00:01:09.440 --> 00:01:12.000 align:middle line:-2
de què cal saber fer
per desenvolupar un ofici

00:01:12.040 --> 00:01:13.840 align:middle line:-1
no era pas el més important.

00:01:14.640 --> 00:01:17.440 align:middle line:-2
Lo que seguramente
no le habrá dicho su padre

00:01:18.160 --> 00:01:24.120 align:middle line:-2
es que Hazaña, como tantos otros,
como Voltaire, como Lutero,

00:01:24.640 --> 00:01:26.080 align:middle line:-1
a la hora de su muerte,

00:01:26.720 --> 00:01:29.040 align:middle line:-2
viendo próxima
la condenación eterna,

00:01:29.440 --> 00:01:30.480 align:middle line:-1
pidió confesión.

00:01:32.440 --> 00:01:33.560 align:middle line:-1
Pero ya era tarde.

00:01:34.600 --> 00:01:35.760 align:middle line:-1
<i>En termes generals,</i>

00:01:35.960 --> 00:01:39.120 align:middle line:-2
<i>podem considerar que la discussió</i>
<i>sobre els continguts</i>

00:01:39.160 --> 00:01:41.400 align:middle line:-1
<i>és la discussió sobre el currículum.</i>

00:01:41.600 --> 00:01:45.280 align:middle line:-2
<i>Sobretot si centrem la qüestió</i>
<i>en l'àmbit de l'escola.</i>

00:01:46.040 --> 00:01:49.880 align:middle line:-2
<i>El currículum és on es recullen</i>
<i>el seguit de matèries i sabers</i>

00:01:50.080 --> 00:01:52.720 align:middle line:-2
<i>que s'han d'adquirir</i>
<i>en el pas per l'escola.</i>

00:01:53.040 --> 00:01:56.880 align:middle line:-2
<i>Al tombant del segle XX,</i>
<i>els pedagogs i pensadors heterodoxos</i>

00:01:57.040 --> 00:02:00.080 align:middle line:-2
<i>s'esforçaven a crear</i>
<i>un model alternatiu d'escola</i>

00:02:00.320 --> 00:02:03.280 align:middle line:-2
<i>deslliurada</i>
<i>dels seus principals defectes.</i>

00:02:03.840 --> 00:02:06.480 align:middle line:-2
<i>I el principal,</i>
<i>quant al seu contingut,</i>

00:02:06.640 --> 00:02:08.800 align:middle line:-1
<i>era que estava fortament esbiaixat.</i>

00:02:09.680 --> 00:02:13.160 align:middle line:-2
<i>Allò que s'hi transmetia</i>
<i>era profundament conservador,</i>

00:02:13.600 --> 00:02:17.080 align:middle line:-2
<i>amb un fort pes dels continguts</i>
<i>i preceptes religiosos</i>

00:02:17.560 --> 00:02:21.640 align:middle line:-2
<i>i un relat històrico-social en favor</i>
<i>d'un poder autoritari.</i>

00:02:21.960 --> 00:02:25.040 align:middle line:-2
A finals del franquisme, la cançó
d'en Raimon que escoltarem

00:02:25.080 --> 00:02:28.920 align:middle line:-2
reflectia bé l'aversió que generava
entre la gent més desafecta al règim

00:02:28.960 --> 00:02:31.880 align:middle line:-2
una escola profundament autoritària
i conservadora.

00:03:37.480 --> 00:03:41.040 align:middle line:-2
La denúncia d'uns currículums
més reproductors que emancipadors

00:03:41.080 --> 00:03:42.440 align:middle line:-1
no comença amb Raimon.

00:03:42.720 --> 00:03:44.960 align:middle line:-2
Prové de molt abans,
de dècades abans.

00:03:45.000 --> 00:03:47.560 align:middle line:-2
Segurament el pensament
de pedagogs i llibertaris

00:03:47.600 --> 00:03:50.840 align:middle line:-2
com Ferrer i Guàrdia estan
al capdavant d'aquesta corrent.

00:03:50.880 --> 00:03:53.080 align:middle line:-2
Avui en dia,
la qüestió dels currículums

00:03:53.120 --> 00:03:55.480 align:middle line:-2
ja no és la que era
fa 50 o 100 anys.

00:03:55.560 --> 00:03:58.560 align:middle line:-2
Hi ha diferents tradicions i escoles
que han influït

00:03:58.640 --> 00:04:00.520 align:middle line:-1
en els currículums actuals.

00:04:00.600 --> 00:04:04.000 align:middle line:-2
Segurament, els currículums actuals
no són els que tots voldríem

00:04:04.040 --> 00:04:07.160 align:middle line:-2
però reflecteixen com a mínim
tres tradicions

00:04:07.280 --> 00:04:10.320 align:middle line:-2
que lluiten i que influeixen
per fer un currículum

00:04:10.400 --> 00:04:12.840 align:middle line:-2
més a la mida
de la seva sensibilitat.

00:04:14.480 --> 00:04:16.680 align:middle line:-2
<i>En primer lloc</i>
<i>hi ha els que consideren</i>

00:04:16.720 --> 00:04:19.680 align:middle line:-2
<i>que els trencaments</i>
<i>amb el currículum tradicional</i>

00:04:19.760 --> 00:04:21.280 align:middle line:-1
<i>han estat excessius</i>

00:04:21.560 --> 00:04:26.160 align:middle line:-2
<i>i que caldria recuperar continguts</i>
<i>que avui es consideren caducs.</i>

00:04:26.920 --> 00:04:31.440 align:middle line:-2
<i>Lògicament aquí trobaríem</i>
<i>les sensibilitats més conservadores,</i>

00:04:31.760 --> 00:04:35.240 align:middle line:-2
<i>com les dels que creuen</i>
<i>que els continguts religiosos</i>

00:04:35.320 --> 00:04:37.320 align:middle line:-1
<i>haurien de ser irrenunciables.</i>

00:04:38.320 --> 00:04:41.920 align:middle line:-2
<i>Però no són els únics que ubicaríem</i>
<i>en aquesta tendència.</i>

00:04:42.760 --> 00:04:45.080 align:middle line:-2
<i>Hi ha un fort corrent</i>
<i>de pensament educatiu</i>

00:04:45.120 --> 00:04:49.960 align:middle line:-2
<i>que defensa que en l'actualitat</i>
<i>el currículum s'està estovant massa</i>

00:04:50.520 --> 00:04:53.840 align:middle line:-2
<i>i que s'hi han incorporat</i>
<i>massa elements de poc valor.</i>

00:04:56.040 --> 00:04:59.760 align:middle line:-2
<i>En nom de la correcció política</i>
<i>i de la renovació pedagògica,</i>

00:05:00.040 --> 00:05:03.840 align:middle line:-2
<i>l'escola s'oblida de transmetre</i>
<i>allò més excel·lent i elevat</i>

00:05:04.120 --> 00:05:08.160 align:middle line:-2
<i>que ha generat una cultura,</i>
<i>com ara en l'àmbit de les humanitats</i>

00:05:08.520 --> 00:05:11.440 align:middle line:-2
<i>els autors més reconeguts</i>
<i>del pensament filosòfic</i>

00:05:11.480 --> 00:05:13.200 align:middle line:-1
<i>o de la creació literària.</i>

00:05:14.240 --> 00:05:18.480 align:middle line:-2
<i>En segon lloc, molts altres pedagogs</i>
<i>es temen que el currículum escolar</i>

00:05:18.560 --> 00:05:21.880 align:middle line:-2
<i>no aconsegueix ser permeable</i>
<i>amb prou rapidesa</i>

00:05:21.920 --> 00:05:24.920 align:middle line:-2
<i>en les noves necessitats</i>
<i>i demandes de la societat</i>

00:05:24.960 --> 00:05:26.560 align:middle line:-1
<i>o del teixit productiu.</i>

00:05:27.480 --> 00:05:30.240 align:middle line:-2
<i>Des de l'arribada</i>
<i>de les tecnologies digitals,</i>

00:05:30.280 --> 00:05:32.960 align:middle line:-2
<i>el nostre món canvia</i>
<i>a una gran velocitat.</i>

00:05:33.560 --> 00:05:37.200 align:middle line:-2
<i>I l'escola no aconsegueix canviar</i>
<i>a la mateixa velocitat</i>

00:05:37.440 --> 00:05:38.640 align:middle line:-1
<i>i adaptar-s'hi.</i>

00:05:39.280 --> 00:05:40.920 align:middle line:-1
<i>Els currículums vigents</i>

00:05:40.960 --> 00:05:43.800 align:middle line:-2
<i>no eduquen per a allò</i>
<i>que caldrà saber demà</i>

00:05:44.080 --> 00:05:46.760 align:middle line:-2
<i>sinó per a allò</i>
<i>que calia saber ahir.</i>

00:05:47.600 --> 00:05:49.160 align:middle line:-1
<i>L'escola és una institució</i>

00:05:49.200 --> 00:05:51.960 align:middle line:-2
<i>pensada per a un model</i>
<i>de societat industrial,</i>

00:05:52.200 --> 00:05:54.560 align:middle line:-2
<i>no per a la societat</i>
<i>de la informació.</i>

00:05:54.920 --> 00:05:57.560 align:middle line:-2
<i>Es critica de l'escola</i>
<i>que el paper de l'anglès</i>

00:05:57.600 --> 00:06:00.960 align:middle line:-2
<i>o el domini de la computació</i>
<i>siguin massa marginals,</i>

00:06:01.360 --> 00:06:05.120 align:middle line:-2
<i>o bé que no s'eduqui en competències</i>
<i>com ara l'emprenedoria.</i>

00:06:05.360 --> 00:06:08.600 align:middle line:-2
<i>En termes generals,</i>
<i>es critica que el currículum</i>

00:06:08.640 --> 00:06:11.680 align:middle line:-2
<i>estigui més orientat a transmetre</i>
<i>sabers concrets</i>

00:06:11.720 --> 00:06:14.960 align:middle line:-2
<i>que no pas a desenvolupar</i>
<i>habilitats i talents adequats</i>

00:06:15.200 --> 00:06:17.800 align:middle line:-2
<i>per desenvolupar-se</i>
<i>en el món d'avui.</i>

00:06:19.800 --> 00:06:22.000 align:middle line:-1
<i>Finalment, d'altres pedagogs,</i>

00:06:22.400 --> 00:06:24.840 align:middle line:-2
<i>a redós dels postulats</i>
<i>de l'escola nova,</i>

00:06:24.880 --> 00:06:27.320 align:middle line:-2
<i>han fet i fan</i>
<i>una crítica ben diferent.</i>

00:06:28.120 --> 00:06:32.400 align:middle line:-2
<i>El problema no és haver-se desentès</i>
<i>de la tradició o, per contra,</i>

00:06:32.680 --> 00:06:34.720 align:middle line:-1
<i>la seva manca de pragmatisme.</i>

00:06:35.320 --> 00:06:39.640 align:middle line:-2
<i>El problema del currículum actual</i>
<i>és que encara és massa tradicional</i>

00:06:39.920 --> 00:06:43.080 align:middle line:-2
<i>i té una vocació</i>
<i>massa instrumentalista.</i>

00:06:43.960 --> 00:06:46.000 align:middle line:-1
<i>Els currículums no permeten</i>

00:06:46.040 --> 00:06:48.440 align:middle line:-2
<i>un desenvolupament integral</i>
<i>de la persona</i>

00:06:48.560 --> 00:06:50.200 align:middle line:-1
<i>perquè no s'hi reconeixen.</i>

00:06:50.360 --> 00:06:53.960 align:middle line:-2
<i>O s'hi reconeixen de manera</i>
<i>només secundària i testimonial</i>

00:06:54.240 --> 00:06:56.640 align:middle line:-2
<i>habilitats</i>
<i>que haurien de ser centrals.</i>

00:06:56.800 --> 00:07:00.720 align:middle line:-2
<i>Habilitats emocionals,</i>
<i>expressives, artístiques...</i>

00:07:01.320 --> 00:07:04.640 align:middle line:-2
<i>En aquest sentit,</i>
<i>o bé s'aconsegueix que el currículum</i>

00:07:04.760 --> 00:07:08.000 align:middle line:-2
<i>s'obri a totes aquestes dimensions</i>
<i>de l'ésser humà,</i>

00:07:08.520 --> 00:07:11.640 align:middle line:-2
<i>o bé es fa necessari anar</i>
<i>cap a models escolars</i>

00:07:11.920 --> 00:07:14.240 align:middle line:-2
<i>que puguin prescindir</i>
<i>del currículum.</i>

00:07:15.160 --> 00:07:19.120 align:middle line:-2
Els currículums actuals són
una mena d'equilibri sempre precari

00:07:19.160 --> 00:07:20.800 align:middle line:-1
i no prou ben resolt

00:07:20.840 --> 00:07:23.320 align:middle line:-2
entre aquestes tres sensibilitats
en disputa.

00:07:23.400 --> 00:07:26.440 align:middle line:-2
Però el tema dels continguts
no és l'únic que ens ocupa.

00:07:26.480 --> 00:07:30.000 align:middle line:-2
Hi ha un tema tan o més rellevant
que el dels continguts.

00:07:30.120 --> 00:07:33.240 align:middle line:-2
Ens referim al paper social
que s'atorga a l'escola.

00:07:35.160 --> 00:07:37.400 align:middle line:-2
<i>Durant la primera meitat</i>
<i>del segle XX,</i>

00:07:37.440 --> 00:07:39.360 align:middle line:-1
<i>el pensament educatiu heterodox</i>

00:07:39.400 --> 00:07:43.560 align:middle line:-2
<i>no només va qüestionar l'escola</i>
<i>pel biaix ideològic dels continguts,</i>

00:07:43.600 --> 00:07:44.760 align:middle line:-1
<i>tan conservador.</i>

00:07:45.200 --> 00:07:48.680 align:middle line:-2
<i>Es volia també</i>
<i>que l'escola esdevingués universal.</i>

00:07:49.120 --> 00:07:51.120 align:middle line:-1
<i>De manera que tots els infants</i>

00:07:51.160 --> 00:07:53.480 align:middle line:-2
<i>tinguessin</i>
<i>l'oportunitat d'accedir-hi.</i>

00:07:53.960 --> 00:07:56.040 align:middle line:-1
<i>Quan es va assolir aquesta fita,</i>

00:07:56.080 --> 00:07:58.120 align:middle line:-2
<i>es va lluitar</i>
<i>per abolir que l'escola</i>

00:07:58.160 --> 00:08:01.280 align:middle line:-2
<i>tingués diversos itineraris</i>
<i>i perfils per a infants</i>

00:08:01.400 --> 00:08:03.040 align:middle line:-1
<i>de procedències diferents.</i>

00:08:04.000 --> 00:08:05.800 align:middle line:-1
<i>Es volia aconseguir per tant</i>

00:08:05.840 --> 00:08:08.280 align:middle line:-2
<i>que l'escola arribés</i>
<i>a tots els infants.</i>

00:08:08.720 --> 00:08:11.400 align:middle line:-2
<i>És el que anomenem</i>
<i>"escola universal",</i>

00:08:11.840 --> 00:08:15.240 align:middle line:-2
<i>però que, a més,</i>
<i>tots rebessin la mateixa formació.</i>

00:08:15.520 --> 00:08:17.960 align:middle line:-1
<i>És el que anomenem "escola única".</i>

00:08:19.000 --> 00:08:22.200 align:middle line:-2
<i>Es volia evitar que coexistissin</i>
<i>dos models d'escola,</i>

00:08:22.720 --> 00:08:26.280 align:middle line:-2
<i>una escola de primera</i>
<i>per als nois fills de les elits,</i>

00:08:26.400 --> 00:08:29.920 align:middle line:-2
<i>amb continguts acadèmics</i>
<i>i una orientació universitària,</i>

00:08:30.200 --> 00:08:34.120 align:middle line:-2
<i>i una de segona per als fills</i>
<i>de treballadors o per a les noies,</i>

00:08:34.160 --> 00:08:37.760 align:middle line:-2
<i>amb menys anys de duració,</i>
<i>baixa exigència acadèmica</i>

00:08:37.840 --> 00:08:41.080 align:middle line:-2
<i>i orientada al treball manual</i>
<i>o a la cura de la llar.</i>

00:08:41.600 --> 00:08:44.200 align:middle line:-2
<i>Des d'aquesta perspectiva,</i>
<i>i idealment</i>

00:08:44.440 --> 00:08:47.600 align:middle line:-2
<i>la diferenciació curricular</i>
<i>en itineraris acadèmics</i>

00:08:47.640 --> 00:08:50.720 align:middle line:-2
<i>o professionalitzadors</i>
<i>hauria de ser tardana</i>

00:08:50.920 --> 00:08:53.360 align:middle line:-2
<i>i el currículum de tothom</i>
<i>hauria d'incloure</i>

00:08:53.400 --> 00:08:56.720 align:middle line:-2
<i>coneixements de tota mena,</i>
<i>tan acadèmics com pràctics,</i>

00:08:56.760 --> 00:08:59.120 align:middle line:-1
<i>tan científics com culturals.</i>

00:09:01.840 --> 00:09:04.800 align:middle line:-2
La idea que la igualtat
de currículum neutralitza

00:09:04.840 --> 00:09:09.600 align:middle line:-2
les diferències d'origen prové
de les tradicions socialdemòcrates.

00:09:09.680 --> 00:09:13.920 align:middle line:-2
Encara ara és un element important
per definir els currículums escolars

00:09:13.960 --> 00:09:16.360 align:middle line:-2
i per quin sistema educatiu
hem d'optar.

00:09:16.400 --> 00:09:18.840 align:middle line:-2
En el fons,
la idea és que una escola única

00:09:18.880 --> 00:09:22.120 align:middle line:-2
fa que tothom estudiï el mateix
fins a l'adolescència

00:09:22.160 --> 00:09:24.720 align:middle line:-2
i que sigui més l'escola
que no el teu origen

00:09:24.760 --> 00:09:28.800 align:middle line:-2
el que determini en aquell moment
l'itinerari que acabaràs fent

00:09:28.840 --> 00:09:32.560 align:middle line:-2
quant a formar-te,
anar a la universitat, a FP, etc.

00:09:33.480 --> 00:09:36.720 align:middle line:-2
La idea és que pesi
tan poc com es pugui l'origen

00:09:36.800 --> 00:09:39.480 align:middle line:-2
i tan com es pugui l'escola
per determinar això.

00:09:42.400 --> 00:09:46.440 align:middle line:-2
<i>Coincidiendo con el Año</i>
<i>Internacional de la Educación, 1970,</i>

00:09:46.960 --> 00:09:50.640 align:middle line:-2
<i>España presenta ante las Cortes</i>
<i>una nueva política educativa.</i>

00:09:50.760 --> 00:09:53.240 align:middle line:-2
<i>Sobre discusiones,</i>
<i>análisis y estudios</i>

00:09:53.280 --> 00:09:56.400 align:middle line:-2
<i>un moderno articulado marca</i>
<i>el camino de nuestro tiempo.</i>

00:09:56.440 --> 00:09:59.280 align:middle line:-2
<i>El camino de la riqueza,</i>
<i>de la civilización y de la paz</i>

00:09:59.320 --> 00:10:00.960 align:middle line:-1
<i>que se inicia en la escuela</i>

00:10:01.000 --> 00:10:03.640 align:middle line:-2
<i>a los dos años</i>
<i>con el período preescolar.</i>

00:10:03.720 --> 00:10:05.920 align:middle line:-2
<i>Un puente entre el hogar</i>
<i>y la escuela</i>

00:10:05.960 --> 00:10:09.800 align:middle line:-2
<i>que favorecerá el desarrollo físico,</i>
<i>emocional y mental del niño.</i>

00:10:09.840 --> 00:10:12.640 align:middle line:-2
<i>En todo el país surgirán</i>
<i>los centros necesarios</i>

00:10:12.720 --> 00:10:14.680 align:middle line:-1
<i>con prioridad para las comarcas</i>

00:10:14.720 --> 00:10:16.880 align:middle line:-2
<i>de población obrera</i>
<i>e industrial o agrícola.</i>

00:10:16.960 --> 00:10:18.960 align:middle line:-1
<i>Aquesta concepció de l'escola</i>

00:10:19.000 --> 00:10:21.120 align:middle line:-2
<i>està present</i>
<i>a molts models educatius</i>

00:10:21.160 --> 00:10:24.240 align:middle line:-2
<i>dels països occidentals,</i>
<i>però no pas a tots.</i>

00:10:24.760 --> 00:10:27.120 align:middle line:-2
<i>Molts dels sistemes</i>
<i>educatius europeus</i>

00:10:27.280 --> 00:10:29.440 align:middle line:-1
<i>dediquen els primers anys d'escola</i>

00:10:29.480 --> 00:10:33.080 align:middle line:-2
<i>a transmetre un mateix currículum</i>
<i>a tots els alumnes.</i>

00:10:34.080 --> 00:10:37.080 align:middle line:-2
<i>És el que s'anomena</i>
<i>"l'escola comprensiva".</i>

00:10:37.960 --> 00:10:41.400 align:middle line:-2
<i>Però hi ha països on els nens</i>
<i>des de ben petits</i>

00:10:41.480 --> 00:10:43.920 align:middle line:-2
<i>comencen a orientar</i>
<i>el seu currículum</i>

00:10:43.960 --> 00:10:47.000 align:middle line:-2
<i>en una direcció més pràctica</i>
<i>i professionalitzadora</i>

00:10:47.240 --> 00:10:49.480 align:middle line:-1
<i>o en una direcció més acadèmica.</i>

00:10:50.440 --> 00:10:52.800 align:middle line:-1
<i>És el cas, per exemple, d'Alemanya,</i>

00:10:53.280 --> 00:10:56.240 align:middle line:-2
<i>on la diferenciació</i>
<i>d'itineraris escolars acadèmics</i>

00:10:56.280 --> 00:10:59.680 align:middle line:-2
<i>o professionalitzadors</i>
<i>s'inicia ja als deu anys.</i>

00:11:00.560 --> 00:11:03.640 align:middle line:-2
<i>A partir de certa edat,</i>
<i>tots els sistemes educatius</i>

00:11:03.800 --> 00:11:07.040 align:middle line:-2
<i>fan aquesta feina de selecció</i>
<i>i especialització.</i>

00:11:07.640 --> 00:11:10.800 align:middle line:-2
<i>Però la clau és</i>
<i>si aquesta diferenciació</i>

00:11:10.840 --> 00:11:13.720 align:middle line:-1
<i>comença als deu anys o bé als 16.</i>

00:11:14.560 --> 00:11:16.600 align:middle line:-1
<i>L'escola, per tant, ensenya,</i>

00:11:16.920 --> 00:11:20.800 align:middle line:-2
<i>però també selecciona quins nens</i>
<i>han d'aprendre cada cosa.</i>

00:11:22.320 --> 00:11:25.080 align:middle line:-2
<i>La idea d'un currículum únic</i>
<i>i comprensiu</i>

00:11:25.280 --> 00:11:29.720 align:middle line:-2
<i>fins a una edat avançada</i>
<i>no és ni molt menys hegemònica.</i>

00:11:30.680 --> 00:11:32.880 align:middle line:-1
<i>Hi ha tres grans corrents d'opinió</i>

00:11:32.960 --> 00:11:36.160 align:middle line:-2
<i>que qüestionen el principi</i>
<i>d'igualitarisme curricular.</i>

00:11:38.200 --> 00:11:40.640 align:middle line:-2
<i>La primera crítica</i>
<i>al model igualitarista</i>

00:11:40.800 --> 00:11:43.120 align:middle line:-1
<i>parteix d'una constatació dolorosa.</i>

00:11:43.440 --> 00:11:47.840 align:middle line:-2
<i>L'escola no ho és, d'igualitarista</i>
<i>en els seus resultats.</i>

00:11:48.560 --> 00:11:51.720 align:middle line:-2
<i>A la pràctica,</i>
<i>el que els infants seran d'adults</i>

00:11:51.920 --> 00:11:53.320 align:middle line:-1
<i>no depèn de l'escola,</i>

00:11:53.600 --> 00:11:56.320 align:middle line:-2
<i>sinó de la posició social</i>
<i>d'on procedeixen.</i>

00:11:56.760 --> 00:12:01.080 align:middle line:-2
<i>I l'escola no fa altra cosa</i>
<i>que legitimar aquesta desigualtat.</i>

00:12:02.240 --> 00:12:04.360 align:middle line:-1
<i>L'escola no és meritocràtica,</i>

00:12:04.640 --> 00:12:08.000 align:middle line:-2
<i>perquè no garanteix una igualtat</i>
<i>d'oportunitats efectiva.</i>

00:12:08.040 --> 00:12:11.240 align:middle line:-2
<i>Per més que ho vulgui,</i>
<i>l'escola no pot evitar esdevenir</i>

00:12:11.280 --> 00:12:14.280 align:middle line:-2
<i>una eina reproductora</i>
<i>de les desigualtats d'origen</i>

00:12:14.320 --> 00:12:17.360 align:middle line:-2
<i>i del sistema patriarcal</i>
<i>i capitalista.</i>

00:12:19.920 --> 00:12:22.440 align:middle line:-1
Aquí voy a poner "Era necesario..."

00:12:22.480 --> 00:12:25.320 align:middle line:-2
-¿Era necesario el qué?
-..."que,..."

00:12:25.760 --> 00:12:27.200 align:middle line:-2
-Estuviese.
-¿Estuviese?

00:12:27.280 --> 00:12:28.280 align:middle line:-1
Estuviese.

00:12:28.320 --> 00:12:30.800 align:middle line:-2
¿De verdad cree
que le diré a mi madre

00:12:30.920 --> 00:12:33.360 align:middle line:-1
"Era necesario que sea estuviese..."

00:12:33.600 --> 00:12:36.000 align:middle line:-2
No es "era necesario
que sea estuviese",

00:12:36.040 --> 00:12:37.600 align:middle line:-1
apréndete la frase antes.

00:12:37.640 --> 00:12:39.520 align:middle line:-2
-"Era necesario
que sea estuviese..."

00:12:39.600 --> 00:12:43.240 align:middle line:-2
-Formas una concordancia de tiempos.
-Pero eso no se dice.

00:12:44.280 --> 00:12:45.880 align:middle line:-1
Esa es la verdad.

00:12:45.920 --> 00:12:47.680 align:middle line:-1
Está claro, yo casi tenía razón.

00:12:47.720 --> 00:12:51.320 align:middle line:-2
¿Me dejáis que conteste
a la pregunta que se me ha hecho?

00:12:51.640 --> 00:12:53.920 align:middle line:-2
-Si os interesa, claro.
-Tiene mi permiso.

00:12:53.960 --> 00:12:56.600 align:middle line:-2
Lo primero que veo es
que antes de estudiar

00:12:56.640 --> 00:12:59.080 align:middle line:-2
el pretérito imperfecto
de subjuntivo,

00:12:59.120 --> 00:13:01.200 align:middle line:-1
ya me decís que no sirve para nada.

00:13:01.240 --> 00:13:03.880 align:middle line:-2
-Empezad por dominarlo.
-Pero, señor...

00:13:03.920 --> 00:13:07.320 align:middle line:-2
Y después podréis cuestionar
su utilidad. Después.

00:13:07.360 --> 00:13:09.040 align:middle line:-1
Señor, señor.

00:13:10.320 --> 00:13:13.760 align:middle line:-2
Es que ella tiene razón.
Es distinto a como se habla ahora.

00:13:13.800 --> 00:13:16.880 align:middle line:-2
Eso era antes.
Ni mi abuela hablaba así.

00:13:16.960 --> 00:13:20.320 align:middle line:-2
Ni tu bisabuelo decía eso.
Así se hablaba en la Edad Media.

00:13:20.520 --> 00:13:22.560 align:middle line:-1
En la Edad Media no, y además...

00:13:23.840 --> 00:13:26.320 align:middle line:-2
-Los burgueses...
-¿Cuándo fue la última vez

00:13:26.360 --> 00:13:28.400 align:middle line:-1
que oyó a alguien hablar así?

00:13:28.640 --> 00:13:32.880 align:middle line:-2
-¿Cuándo fue la última vez?
-Ayer estaba con unos amigos

00:13:32.920 --> 00:13:35.040 align:middle line:-2
y usamos
el Pret. Imp. de subjuntivo.

00:13:35.200 --> 00:13:37.880 align:middle line:-2
A alguien normal, de la calle.
No profesores.

00:13:38.000 --> 00:13:41.840 align:middle line:-2
-Gente de la calle, de los barrios.
-Está bien.

00:13:41.920 --> 00:13:44.080 align:middle line:-1
¡Eh! ¿Me dejáis contestar?

00:13:46.360 --> 00:13:48.600 align:middle line:-2
Si queréis discutimos,
pero con calma.

00:13:49.600 --> 00:13:53.760 align:middle line:-2
Efectivamente, es verdad
que no todo el mundo habla así.

00:13:53.880 --> 00:13:56.240 align:middle line:-2
Muy poca gente habla así.
Tenéis razón.

00:13:56.280 --> 00:13:59.520 align:middle line:-1
Incluso diría que solo los esnobs

00:13:59.680 --> 00:14:02.280 align:middle line:-2
usan el pretérito imperfecto
de subjuntivo.

00:14:02.440 --> 00:14:03.600 align:middle line:-1
¿Qué quiere decir esnob?

00:14:04.000 --> 00:14:07.600 align:middle line:-2
Los esnobs son personas,
cómo explicártelo,

00:14:07.640 --> 00:14:11.200 align:middle line:-2
un poco amaneradas, finolis,
que hablan así de ese modo.

00:14:11.440 --> 00:14:12.560 align:middle line:-1
¿Los homosexuales?

00:14:14.320 --> 00:14:16.840 align:middle line:-2
No, los homosexuales no.
Se puede ser amanerado

00:14:16.960 --> 00:14:20.200 align:middle line:-2
y tener refinamiento
sin ser homosexual.

00:14:22.760 --> 00:14:28.640 align:middle line:-2
Está claro que este registro
puede parecer un poco excesivo,

00:14:28.720 --> 00:14:30.080 align:middle line:-1
y un poco burgués,

00:14:30.800 --> 00:14:33.600 align:middle line:-2
lo importante es saber
que hay diferentes registros,

00:14:33.680 --> 00:14:36.760 align:middle line:-2
como os digo siempre
y como seguiré repitiendo a menudo,

00:14:36.800 --> 00:14:39.240 align:middle line:-2
y saber alternar
entre los registros.

00:14:39.320 --> 00:14:42.440 align:middle line:-2
Entre el familiar, el culto,
el oral y el escrito.

00:14:42.480 --> 00:14:45.360 align:middle line:-2
Hay que dominarlos todos.
¿Sí, Lucy?

00:14:46.040 --> 00:14:49.280 align:middle line:-2
¿Cómo sabemos qué usar
en el escrito y en el oral?

00:14:49.760 --> 00:14:53.000 align:middle line:-2
¿Cómo sabemos cuando usar
una palabra en el oral o el escrito?

00:14:53.040 --> 00:14:58.200 align:middle line:-2
Son cosas que normalmente
se aprenden así, sin más, creo.

00:14:59.840 --> 00:15:02.160 align:middle line:-1
Hay que usar un poco la intuición.

00:15:03.760 --> 00:15:05.520 align:middle line:-2
-¿Sí?
-¿Qué es la intuición?

00:15:05.680 --> 00:15:08.760 align:middle line:-2
Es cuando no se puede usar
realmente la razón.

00:15:09.000 --> 00:15:12.640 align:middle line:-2
Cuando no se puede,
no es cuestión de saber o no saber,

00:15:12.680 --> 00:15:15.240 align:middle line:-2
es más una cuestión
de sentir las cosas.

00:15:15.280 --> 00:15:17.840 align:middle line:-2
La intuición es
cuando se sienten las cosas.

00:15:17.880 --> 00:15:19.480 align:middle line:-1
¿Y si no las sentimos?

00:15:20.280 --> 00:15:22.080 align:middle line:-1
Diversos autors han aprofundit

00:15:22.120 --> 00:15:25.080 align:middle line:-2
en aquesta idea
des de punts de vista diferents.

00:15:25.240 --> 00:15:29.240 align:middle line:-2
Ens referim a autors
com Bourdieu, Berstein, Collins...

00:15:29.680 --> 00:15:33.080 align:middle line:-2
Tots ells han criticat
la idea igualitarista de l'escola.

00:15:33.240 --> 00:15:36.040 align:middle line:-2
Com si fos una ficció
que no s'acaba de concretar.

00:15:36.080 --> 00:15:39.000 align:middle line:-2
De tots ells,
ens quedarem amb un autor

00:15:39.120 --> 00:15:41.160 align:middle line:-1
i un concepte paradigmàtics

00:15:41.280 --> 00:15:43.240 align:middle line:-2
i que expliquen bé
la corrent crítica

00:15:43.320 --> 00:15:45.400 align:middle line:-1
que neix a mitjans del segle XX.

00:15:46.240 --> 00:15:50.120 align:middle line:-2
<i>Per al pensador austríac Ivan Ilich,</i>
<i>el problema principal</i>

00:15:50.320 --> 00:15:53.640 align:middle line:-2
<i>és que l'escola en l'acte</i>
<i>de transferir coneixements</i>

00:15:54.000 --> 00:15:57.560 align:middle line:-2
<i>provoca una dinàmica</i>
<i>mercantilitzadora dels sabers.</i>

00:15:58.040 --> 00:16:01.000 align:middle line:-2
<i>El currículum</i>
<i>no té un sentit educatiu</i>

00:16:01.200 --> 00:16:04.880 align:middle line:-2
<i>sinó que és un valor de canvi</i>
<i>per a mercats com el laboral.</i>

00:16:05.360 --> 00:16:07.880 align:middle line:-2
<i>Els continguts</i>
<i>que es transmeten a l'escola</i>

00:16:07.920 --> 00:16:09.960 align:middle line:-1
<i>s'orienten a servir el capital.</i>

00:16:10.760 --> 00:16:12.840 align:middle line:-1
<i>L'escola com a institució</i>

00:16:13.000 --> 00:16:16.080 align:middle line:-2
<i>és un engranatge</i>
<i>de la societat capitalista moderna</i>

00:16:16.360 --> 00:16:17.840 align:middle line:-1
<i>i no pot deixar de ser</i>

00:16:17.880 --> 00:16:20.200 align:middle line:-2
<i>una de les seves principals</i>
<i>institucions</i>

00:16:20.240 --> 00:16:22.520 align:middle line:-1
<i>legitimadores i reproductores.</i>

00:16:23.800 --> 00:16:26.160 align:middle line:-2
<i>La qüestió bàsica és</i>
<i>que el currículum</i>

00:16:26.200 --> 00:16:28.640 align:middle line:-2
<i>no orienta</i>
<i>i regula els aprenentatges,</i>

00:16:29.160 --> 00:16:31.480 align:middle line:-2
<i>sinó que ha esdevingut</i>
<i>un valor de canvi,</i>

00:16:31.520 --> 00:16:32.720 align:middle line:-1
<i>un valor de mercat,</i>

00:16:33.320 --> 00:16:36.400 align:middle line:-2
<i>això fa que a l'escola</i>
<i>l'acte d'aprendre</i>

00:16:36.520 --> 00:16:38.480 align:middle line:-1
<i>sigui una forma d'alienació</i>

00:16:38.680 --> 00:16:41.800 align:middle line:-2
<i>perquè l'aprenentatge</i>
<i>no té valor en si mateix,</i>

00:16:41.880 --> 00:16:43.680 align:middle line:-1
<i>sinó com a moneda de canvi.</i>

00:16:44.640 --> 00:16:48.880 align:middle line:-2
<i>L'única solució a aquesta dinàmica</i>
<i>és fer desaparèixer el currículum</i>

00:16:48.920 --> 00:16:50.640 align:middle line:-1
<i>i l'escola com a institució</i>

00:16:50.680 --> 00:16:55.760 align:middle line:-2
<i>que només reprodueix i transmet</i>
<i>uns coneixements desvirtuats</i>

00:16:56.120 --> 00:16:59.800 align:middle line:-2
<i>que han passat irremeiablement</i>
<i>pel sedàs del capitalisme.</i>

00:17:03.000 --> 00:17:04.880 align:middle line:-1
<i>Només prescindint de l'escola,</i>

00:17:05.040 --> 00:17:08.280 align:middle line:-2
<i>es poden generar</i>
<i>processos educatius horitzontals,</i>

00:17:08.520 --> 00:17:12.520 align:middle line:-2
<i>respectuosos amb els interessos</i>
<i>i motivacions dels individus</i>

00:17:12.560 --> 00:17:15.280 align:middle line:-2
<i>en què l'educació</i>
<i>no estigui penetrada</i>

00:17:15.320 --> 00:17:17.600 align:middle line:-2
<i>per la tendència</i>
<i>a la mercantilització</i>

00:17:17.640 --> 00:17:19.840 align:middle line:-1
<i>del sentit d'aprendre i educar.</i>

00:17:19.880 --> 00:17:23.320 align:middle line:-2
<i>A l'estandardització dels continguts</i>
<i>i valors legítims,</i>

00:17:23.680 --> 00:17:25.760 align:middle line:-1
<i>a la reproducció dels privilegis</i>

00:17:26.080 --> 00:17:30.680 align:middle line:-2
<i>i les injustícies en els processos</i>
<i>d'acreditació dels mèrits assolits.</i>

00:17:32.440 --> 00:17:36.200 align:middle line:-2
<i>D'altra banda,</i>
<i>el concepte de currículum ocult</i>

00:17:36.560 --> 00:17:38.920 align:middle line:-2
<i>sintetitza</i>
<i>una altra línia argumental</i>

00:17:38.960 --> 00:17:42.400 align:middle line:-2
<i>per criticar la ficció igualitarista</i>
<i>de l'escola d'avui.</i>

00:17:43.000 --> 00:17:46.520 align:middle line:-2
<i>Per currículum ocult s'entén</i>
<i>aquella mena de coneixements</i>

00:17:46.600 --> 00:17:49.360 align:middle line:-2
<i>que es transmeten a l'escola,</i>
<i>que s'aprenen</i>

00:17:49.400 --> 00:17:53.480 align:middle line:-2
<i>sense que ni educadors ni educands</i>
<i>en siguin conscients.</i>

00:17:54.400 --> 00:17:56.600 align:middle line:-1
<i>Són els aprenentatges invisibles.</i>

00:17:57.320 --> 00:18:00.920 align:middle line:-2
<i>Segons la sociologia crítica,</i>
<i>el currículum ocult</i>

00:18:01.160 --> 00:18:05.040 align:middle line:-2
<i>té un gran pes en el conjunt total</i>
<i>d'allò que s'aprèn a l'escola.</i>

00:18:05.200 --> 00:18:09.080 align:middle line:-2
<i>I són uns continguts implícits</i>
<i>que poden fins i tot contradir</i>

00:18:09.240 --> 00:18:11.640 align:middle line:-2
<i>allò que es té intenció</i>
<i>de transmetre.</i>

00:18:12.400 --> 00:18:15.760 align:middle line:-2
<i>Per exemple,</i>
<i>un educador pot voler explicar</i>

00:18:15.840 --> 00:18:19.680 align:middle line:-2
<i>que nois i noies són iguals</i>
<i>en capacitats i potencialitats,</i>

00:18:19.760 --> 00:18:22.240 align:middle line:-2
<i>però, alhora, transmetre</i>
<i>la idea contrària</i>

00:18:22.360 --> 00:18:26.520 align:middle line:-2
<i>a través de la seva actitud,</i>
<i>més atenta i receptiva amb els nois,</i>

00:18:26.880 --> 00:18:29.920 align:middle line:-2
<i>més predisposada</i>
<i>a estimular-los intel·lectualment</i>

00:18:30.040 --> 00:18:32.720 align:middle line:-2
<i>o a cedir</i>
<i>a les seves exigències d'atenció</i>

00:18:33.000 --> 00:18:34.960 align:middle line:-1
<i>o de domini de l'espai escolar.</i>

00:18:35.360 --> 00:18:39.960 align:middle line:-2
<i>Així, el currículum explícit</i>
<i>de l'escola és igualitarista,</i>

00:18:40.400 --> 00:18:44.240 align:middle line:-2
<i>però el currículum ocult reprodueix</i>
<i>les desigualtats de gènere.</i>

00:18:46.960 --> 00:18:49.880 align:middle line:-2
La segona es fonamenta en la idea
que cal introduir

00:18:49.920 --> 00:18:52.040 align:middle line:-2
elements de competitivitat
a l'escola.

00:18:52.080 --> 00:18:55.840 align:middle line:-2
Tant per millorar-la, l'escola,
com per millorar la societat.

00:18:55.880 --> 00:18:59.920 align:middle line:-2
Un dels primers que va introduir
aquestes reflexions a l'educació

00:19:00.000 --> 00:19:03.000 align:middle line:-1
va ser l'economista Milton Friedman.

00:19:07.000 --> 00:19:10.360 align:middle line:-2
<i>La tesi bàsica és</i>
<i>que el projecte igualitarista</i>

00:19:10.400 --> 00:19:13.960 align:middle line:-2
<i>impedeix aconseguir una societat</i>
<i>i una economia pròsperes,</i>

00:19:14.000 --> 00:19:17.200 align:middle line:-2
<i>i l'objectiu de l'educació</i>
<i>ha de ser més aquest</i>

00:19:17.240 --> 00:19:19.920 align:middle line:-2
<i>que garantir la igualtat</i>
<i>d'oportunitats.</i>

00:19:20.400 --> 00:19:23.680 align:middle line:-2
<i>L'escola no pot renunciar</i>
<i>a la seva funció selectiva,</i>

00:19:23.880 --> 00:19:27.960 align:middle line:-2
<i>ha de triar i educar els millors</i>
<i>perquè ocupin les posicions socials</i>

00:19:28.120 --> 00:19:31.760 align:middle line:-2
<i>en què el seu talent</i>
<i>els faci millorar individualment</i>

00:19:31.960 --> 00:19:35.520 align:middle line:-2
<i>i perquè, de retruc,</i>
<i>facin prosperar també la societat.</i>

00:19:36.120 --> 00:19:39.080 align:middle line:-2
<i>L'escola,</i>
<i>en nom d'un mite igualitarista,</i>

00:19:39.280 --> 00:19:42.800 align:middle line:-2
<i>afebleix la societat,</i>
<i>generalitza la mediocritat,</i>

00:19:43.200 --> 00:19:45.520 align:middle line:-1
<i>i penalitza aquells que destaquen.</i>

00:19:48.360 --> 00:19:53.080 align:middle line:-2
<i>El documental de la BBC</i>
The Best Days, <i>de 1977,</i>

00:19:53.560 --> 00:19:56.360 align:middle line:-2
<i>va posar sobre la taula</i>
<i>un malestar que creixia</i>

00:19:56.400 --> 00:19:58.840 align:middle line:-2
<i>entre cert sectors</i>
<i>de la societat anglesa</i>

00:19:58.880 --> 00:20:01.440 align:middle line:-2
<i>respecte del model</i>
<i>d'escola comprensiva.</i>

00:20:01.720 --> 00:20:04.400 align:middle line:-2
<i>En sintonia</i>
<i>amb les crítiques a l'igualitarisme</i>

00:20:04.480 --> 00:20:05.640 align:middle line:-1
<i>de Milton Friedman.</i>

00:20:07.640 --> 00:20:11.120 align:middle line:-2
<i>Segons aquest punt de vista,</i>
<i>els projectes igualitaristes</i>

00:20:11.160 --> 00:20:13.880 align:middle line:-2
<i>baixen els estàndards</i>
<i>d'exigència avaluativa</i>

00:20:14.120 --> 00:20:15.880 align:middle line:-1
<i>per no deixar ningú enrere.</i>

00:20:16.280 --> 00:20:19.280 align:middle line:-2
<i>Eviten o proposen</i>
<i>una lògica competitiva</i>

00:20:19.600 --> 00:20:21.920 align:middle line:-2
<i>que és immanent</i>
<i>a la naturalesa humana,</i>

00:20:22.200 --> 00:20:26.080 align:middle line:-2
<i>escenificada en les diferències</i>
<i>de notes que reben els alumnes.</i>

00:20:26.440 --> 00:20:28.360 align:middle line:-1
<i>Això genera distorsions</i>

00:20:28.400 --> 00:20:31.240 align:middle line:-2
<i>tant en les expectatives educatives</i>
<i>dels infants,</i>

00:20:31.320 --> 00:20:32.960 align:middle line:-1
<i>que no tenen referents clars</i>

00:20:33.040 --> 00:20:35.560 align:middle line:-2
<i>de les seves capacitats</i>
<i>i potencialitats,</i>

00:20:35.600 --> 00:20:38.400 align:middle line:-2
<i>com en el sistema,</i>
<i>que no aconsegueix fer</i>

00:20:38.440 --> 00:20:40.600 align:middle line:-2
<i>una assignació eficient</i>
<i>de les persones</i>

00:20:40.720 --> 00:20:43.960 align:middle line:-2
<i>en els nínxols formatius</i>
<i>i laborals idonis.</i>

00:20:44.480 --> 00:20:48.240 align:middle line:-2
<i>A més, una comprensivitat</i>
<i>excessivament perllongada,</i>

00:20:48.280 --> 00:20:51.360 align:middle line:-2
<i>obliga els infants a raure</i>
<i>en itineraris educatius</i>

00:20:51.480 --> 00:20:52.960 align:middle line:-1
<i>que no els satisfan.</i>

00:20:53.480 --> 00:20:57.600 align:middle line:-2
<i>Hi ha nens que als 10 o 11 anys</i>
<i>ja saben que no volen estudiar</i>

00:20:58.080 --> 00:21:02.000 align:middle line:-2
<i>i vetar-los l'accés a itineraris</i>
<i>professionalitzadors específics</i>

00:21:02.160 --> 00:21:03.560 align:middle line:-1
<i>els perjudica a ells</i>

00:21:03.680 --> 00:21:06.800 align:middle line:-2
<i>i perjudica els nens proclius</i>
<i>a la formació acadèmica,</i>

00:21:06.840 --> 00:21:10.120 align:middle line:-2
<i>perquè conviuen a les aules</i>
<i>amb estudiants desmotivats.</i>

00:21:10.520 --> 00:21:12.440 align:middle line:-2
Consideren
la perspectiva igualitarista

00:21:12.480 --> 00:21:14.960 align:middle line:-2
excessivament idealista
per dues coses:

00:21:15.080 --> 00:21:18.080 align:middle line:-2
la primera és que no focalitza prou
en preparar la gent

00:21:18.120 --> 00:21:21.440 align:middle line:-2
per ser bons professionals
en el món laboral.

00:21:21.880 --> 00:21:25.280 align:middle line:-2
La segona és
que tampoc preparen les persones

00:21:25.320 --> 00:21:26.920 align:middle line:-1
per entendre la societat.

00:21:27.040 --> 00:21:30.240 align:middle line:-2
La societat és un món competitiu,
a vegades hostil,

00:21:30.480 --> 00:21:33.840 align:middle line:-2
si com deia Hobbes
"l'home és un llop per a l'home",

00:21:33.920 --> 00:21:37.080 align:middle line:-2
més val que els infants
ho aprenguin de ben petits.

00:21:37.120 --> 00:21:40.520 align:middle line:-2
No té sentit que pensem l'escola
com una mena de bombolla

00:21:40.560 --> 00:21:44.200 align:middle line:-2
que aïlla els infants de la realitat
que tard o d'hora es trobaran.

00:21:45.000 --> 00:21:48.960 align:middle line:-2
<i>Val a dir, però, que el principi</i>
<i>igualitarista aplicat a l'escola</i>

00:21:49.000 --> 00:21:53.160 align:middle line:-2
<i>no és necessàriament incompatible</i>
<i>amb la competitivitat a l'escola.</i>

00:21:53.680 --> 00:21:55.560 align:middle line:-1
<i>L'escola pot seguir complint</i>

00:21:55.600 --> 00:21:57.800 align:middle line:-1
<i>una funció avaluadora i selectiva.</i>

00:21:58.120 --> 00:22:00.120 align:middle line:-1
<i>Sobretot a partir de certa edat.</i>

00:22:00.240 --> 00:22:01.840 align:middle line:-1
<i>Als països socialistes</i>

00:22:01.960 --> 00:22:05.600 align:middle line:-2
<i>el paper competitiu i selectiu</i>
<i>de l'escola o de la universitat</i>

00:22:05.640 --> 00:22:07.680 align:middle line:-1
<i>no s'havia abolit ni de bon tros.</i>

00:22:07.840 --> 00:22:10.240 align:middle line:-2
<i>Per exemple,</i>
<i>l'accés a la universitat</i>

00:22:10.360 --> 00:22:14.200 align:middle line:-2
<i>també hi estava restringit,</i>
<i>tot i ser pública i gratuïta,</i>

00:22:14.400 --> 00:22:18.240 align:middle line:-2
<i>i només hi podien accedir</i>
<i>els alumnes amb millors notes.</i>

00:22:19.360 --> 00:22:23.440 align:middle line:-2
<i>Alhora hi ha models escolars</i>
<i>comprensius, com el finés,</i>

00:22:23.600 --> 00:22:26.600 align:middle line:-2
<i>que han demostrat garantir</i>
<i>una formació de primer ordre</i>

00:22:26.680 --> 00:22:28.400 align:middle line:-1
<i>fins a una edat molt avançada</i>

00:22:28.440 --> 00:22:30.960 align:middle line:-2
<i>per a gairebé tots els infants</i>
<i>del país,</i>

00:22:31.240 --> 00:22:35.200 align:middle line:-2
<i>sense que això impliqui renunciar</i>
<i>a l'excel·lència en els resultats</i>

00:22:35.240 --> 00:22:37.120 align:middle line:-1
<i>o a les lògiques selectives.</i>

00:22:39.320 --> 00:22:42.520 align:middle line:-2
La tercera contestació
al model d'igualitarisme escolar

00:22:42.560 --> 00:22:44.920 align:middle line:-2
és la que té a veure
amb la reivindicació

00:22:44.960 --> 00:22:47.400 align:middle line:-2
de majors nivells de llibertat
en el model d'escola

00:22:47.440 --> 00:22:50.600 align:middle line:-2
o amb el contingut curricular
de l'escola dels fills.

00:22:50.720 --> 00:22:53.560 align:middle line:-2
És una reivindicació
que sobretot s'enfronta

00:22:53.600 --> 00:22:55.320 align:middle line:-1
a la idea d'escola única.

00:22:55.520 --> 00:22:57.680 align:middle line:-1
Per a ells no es tracta de discutir

00:22:57.760 --> 00:23:00.600 align:middle line:-2
quins elements incorporar
a un currículum compartit.

00:23:00.640 --> 00:23:04.080 align:middle line:-2
Més aviat la qüestió és poder triar
quin és el model d'escola

00:23:04.120 --> 00:23:06.160 align:middle line:-1
que volen per als seus fills.

00:23:06.320 --> 00:23:08.240 align:middle line:-1
És una idea que sobretot es vehicula

00:23:08.320 --> 00:23:10.880 align:middle line:-2
amb la reclamació
de llibertat de tria escolar.

00:23:12.160 --> 00:23:15.920 align:middle line:-2
<i>La reivindicació de llibertat</i>
<i>de tria escolar és transversal</i>

00:23:15.960 --> 00:23:19.600 align:middle line:-2
<i>a diferents sensibilitats</i>
<i>pedagògiques i ideològiques.</i>

00:23:20.680 --> 00:23:22.480 align:middle line:-1
<i>Alineats amb aquest principi,</i>

00:23:22.520 --> 00:23:26.000 align:middle line:-2
<i>hi podem trobar defensors</i>
<i>d'un currículum més tradicional,</i>

00:23:26.080 --> 00:23:28.040 align:middle line:-1
<i>d'un de més actualitzat</i>

00:23:28.160 --> 00:23:31.440 align:middle line:-2
<i>o d'un que sigui</i>
<i>pedagògicament rupturista.</i>

00:23:31.880 --> 00:23:36.880 align:middle line:-2
<i>Els defensors de la competitivitat,</i>
<i>propers a les idees de Friedman,</i>

00:23:37.200 --> 00:23:39.920 align:middle line:-2
<i>són especialment afins</i>
<i>a aquesta idea,</i>

00:23:40.600 --> 00:23:44.600 align:middle line:-2
<i>perquè la llibertat de tria escolar</i>
<i>esdevé, a parer seu,</i>

00:23:45.200 --> 00:23:49.200 align:middle line:-2
<i>la garantia principal per introduir</i>
<i>una lògica de competència</i>

00:23:49.280 --> 00:23:50.760 align:middle line:-1
<i>en el mercat escolar.</i>

00:23:50.960 --> 00:23:52.200 align:middle line:-1
<i>Però hi ha ideologies</i>

00:23:52.280 --> 00:23:55.760 align:middle line:-2
<i>profundament refractàries</i>
<i>a la preeminència del mercat</i>

00:23:55.800 --> 00:23:58.680 align:middle line:-2
<i>que també reivindiquen</i>
<i>la llibertat de tria escolar,</i>

00:23:58.760 --> 00:24:02.320 align:middle line:-2
<i>perquè l'impacte pedagògic</i>
<i>en els fills és massa important</i>

00:24:02.360 --> 00:24:05.880 align:middle line:-2
<i>per acceptar imposicions</i>
<i>uniformitzadores de l'estat.</i>

00:24:06.520 --> 00:24:09.760 align:middle line:-2
<i>La pedagogia es torna</i>
<i>quelcom tan transcendent</i>

00:24:09.840 --> 00:24:11.520 align:middle line:-1
<i>en la formació dels menors</i>

00:24:11.840 --> 00:24:15.240 align:middle line:-2
<i>que no pot escapar</i>
<i>del control i decisió parental.</i>

00:24:16.880 --> 00:24:19.680 align:middle line:-2
Però al final la qüestió
de la llibertat de tria

00:24:19.720 --> 00:24:22.040 align:middle line:-2
esdevé un problema polític
de primer ordre.

00:24:22.080 --> 00:24:24.920 align:middle line:-2
I ho és perquè en el fons
allò que estem discutint

00:24:24.960 --> 00:24:28.560 align:middle line:-2
és quines escoles es financen
amb diners públics i quines no.

00:24:28.640 --> 00:24:32.040 align:middle line:-2
Per als defensors de la pluralitat
i de la llibertat de tria,

00:24:32.080 --> 00:24:35.040 align:middle line:-2
el que afavoreix que hi hagi
diferents models educatius

00:24:35.080 --> 00:24:38.720 align:middle line:-2
és que tothom vegi reflectida
la seva sensibilitat pedagògica

00:24:38.760 --> 00:24:40.000 align:middle line:-1
en escoles diferents.

00:24:40.120 --> 00:24:41.680 align:middle line:-1
Per tant, és una qüestió positiva,

00:24:41.760 --> 00:24:44.440 align:middle line:-2
sense conseqüències negatives
per al sistema.

00:24:44.520 --> 00:24:47.440 align:middle line:-2
En canvi,
des del paradigma igualitarista,

00:24:47.480 --> 00:24:49.760 align:middle line:-2
la sospita que es té és
que molts cops

00:24:49.800 --> 00:24:51.760 align:middle line:-1
més que triar escoles diferents,

00:24:51.800 --> 00:24:54.800 align:middle line:-2
el que produïm és que es triï
entre escoles desiguals,

00:24:54.840 --> 00:24:58.520 align:middle line:-2
i que l'heterogeneïtat d'escoles
el que acabi fent és

00:24:58.680 --> 00:25:01.720 align:middle line:-2
dificultar l'objectiu principal
que persegueix l'escola,

00:25:01.760 --> 00:25:04.680 align:middle line:-2
que és la igualtat d'oportunitats
entre els infants.

00:25:05.040 --> 00:25:06.080 align:middle line:-1
<i>Com hem vist,</i>

00:25:06.120 --> 00:25:09.320 align:middle line:-2
<i>tres contestacions</i>
<i>a l'escola única i comprensiva</i>

00:25:09.360 --> 00:25:11.600 align:middle line:-2
<i>que busca</i>
<i>la igualtat d'oportunitats,</i>

00:25:11.960 --> 00:25:13.680 align:middle line:-1
<i>si més no, sobre el paper.</i>

00:25:14.440 --> 00:25:17.480 align:middle line:-2
<i>En bona mesura,</i>
<i>les diferents sensibilitats</i>

00:25:17.680 --> 00:25:21.960 align:middle line:-2
<i>coincideixen en una concepció</i>
<i>de la provisió pública de l'educació</i>

00:25:22.120 --> 00:25:26.080 align:middle line:-2
<i>com una força estandarditzadora</i>
<i>excessivament sotmesa</i>

00:25:26.120 --> 00:25:29.560 align:middle line:-2
<i>a inèrcies burocràtiques</i>
<i>que la desvirtuen.</i>