WEBVTT 00:00:12.560 --> 00:00:15.680 align:middle line:-2 Hem repassat teories i controvèrsies sobre els tres eixos 00:00:15.760 --> 00:00:18.120 align:middle line:-2 en què hem dividit la forma d'educar. 00:00:18.320 --> 00:00:20.720 align:middle line:-2 Qui educa, en què s'educa i com s'educa. 00:00:21.040 --> 00:00:24.800 align:middle line:-2 Hem visitat escoles i tradicions que han pensat l'educació 00:00:24.840 --> 00:00:26.360 align:middle line:-1 en els darrers dos segles. 00:00:26.480 --> 00:00:29.080 align:middle line:-2 És difícil sintetitzar-ho tot en un sol eix, 00:00:29.200 --> 00:00:31.480 align:middle line:-2 però hi ha dos conceptes que d'alguna manera 00:00:31.560 --> 00:00:34.440 align:middle line:-2 configuren els dos paradigmes contraposats 00:00:34.560 --> 00:00:36.000 align:middle line:-1 de la forma d'educar. 00:00:36.120 --> 00:00:39.000 align:middle line:-2 Es tracta del concepte de magistrocentrisme 00:00:39.120 --> 00:00:41.400 align:middle line:-1 i del concepte de paidocentrisme. 00:00:43.880 --> 00:00:45.600 align:middle line:-1 Per magistrocentrisme 00:00:45.960 --> 00:00:49.120 align:middle line:-2 entenem el paradigma que posa la tasca de l'educador 00:00:49.200 --> 00:00:51.320 align:middle line:-1 en el centre de l'acció educativa. 00:00:52.000 --> 00:00:54.760 align:middle line:-2 En les seves manifestacions més extremes, 00:00:55.000 --> 00:00:58.760 align:middle line:-2 el vincle entre educador i educand és molt jeràrquic. 00:00:59.080 --> 00:01:01.000 align:middle line:-1 L'educador posseeix l'autoritat 00:01:01.160 --> 00:01:04.200 align:middle line:-2 per triar i administrar els continguts curriculars 00:01:04.600 --> 00:01:06.480 align:middle line:-1 que l'alumne ha d'aprendre. 00:01:06.920 --> 00:01:11.440 align:middle line:-2 L'educand és un receptor de qui s'espera una actitud dòcil 00:01:11.680 --> 00:01:14.800 align:middle line:-2 i que sigui capaç de reproduir aquells continguts 00:01:14.840 --> 00:01:16.440 align:middle line:-1 que se li han transmès. 00:01:17.680 --> 00:01:21.880 align:middle line:-2 L'acció educativa s'organitza a través de classes magistrals 00:01:22.120 --> 00:01:25.520 align:middle line:-2 en què el professor exhibeix els seus sabers superiors 00:01:25.840 --> 00:01:27.000 align:middle line:-1 sobre una matèria. 00:01:27.920 --> 00:01:31.600 align:middle line:-2 Es tracta d'una organització de l'acció educativa jeràrquica 00:01:32.120 --> 00:01:35.240 align:middle line:-2 i per mantenir-la en funcionament és legítim 00:01:35.320 --> 00:01:37.720 align:middle line:-1 servir-se de recompenses i càstigs. 00:01:38.400 --> 00:01:41.840 align:middle line:-2 En l'altre extrem hi trobem el paidocentrisme. 00:01:42.480 --> 00:01:46.680 align:middle line:-2 En aquest cas, l'infant és al centre de l'acció educativa. 00:01:47.240 --> 00:01:51.320 align:middle line:-2 L'educador és, sobretot, un facilitador i un acompanyant 00:01:51.400 --> 00:01:54.680 align:middle line:-2 del procés d'aprenentatge i descoberta de l'educand 00:01:55.160 --> 00:01:58.840 align:middle line:-2 i té com a objectiu mantenir viva la seva curiositat. 00:01:59.960 --> 00:02:02.480 align:middle line:-2 L'atenció ha de ser molt personalitzada 00:02:02.840 --> 00:02:06.680 align:middle line:-2 perquè el ressorts de la curiositat i els itineraris d'aprenentatge 00:02:06.840 --> 00:02:08.280 align:middle line:-1 depenen de cada nen. 00:02:08.880 --> 00:02:13.200 align:middle line:-2 Com més horitzontal és el vincle que hi ha entre educador i educand, 00:02:13.720 --> 00:02:18.240 align:middle line:-2 més fàcil és que l'acció educativa flueixi i sigui reeixida. 00:02:19.440 --> 00:02:23.560 align:middle line:-2 Els estímuls externs que reforcen hàbits i actituds, 00:02:23.800 --> 00:02:26.520 align:middle line:-1 ja siguin premis o penalitzacions, 00:02:26.880 --> 00:02:28.600 align:middle line:-1 són vistos amb desconfiança 00:02:28.840 --> 00:02:32.280 align:middle line:-2 perquè fan que aprendre deixi de ser un valor en sí mateix 00:02:32.360 --> 00:02:34.360 align:middle line:-1 i esdevé un valor de canvi. 00:02:35.440 --> 00:02:40.000 align:middle line:-2 La majoria de controvèrsies i debats que es donen a la pràctica 00:02:40.040 --> 00:02:42.320 align:middle line:-2 sobre com hem de focalitzar l'educació 00:02:42.520 --> 00:02:46.560 align:middle line:-2 no parlen dels models purs, paidocèntric o magistrocèntric. 00:02:46.960 --> 00:02:48.520 align:middle line:-1 A la pràctica, el debat 00:02:48.800 --> 00:02:51.680 align:middle line:-2 sobre com s'ha de fer a l'escola o a la universitat 00:02:51.720 --> 00:02:57.360 align:middle line:-2 confronta una manera de fer que podríem anomenar Detall Inductiu 00:02:57.480 --> 00:03:01.040 align:middle line:-2 amb una manera de fer propera a l'àmbit magistrocèntric, 00:03:01.400 --> 00:03:03.800 align:middle line:-2 que podríem anomenar Detall Deductiu. 00:03:05.640 --> 00:03:09.520 align:middle line:-2 En aquest curs de 24 classes sobre Física Òptica 00:03:09.800 --> 00:03:12.400 align:middle line:-1 parlaré de la interferència... 00:03:12.920 --> 00:03:16.280 align:middle line:-2 Les metodologies deductives serien aquelles 00:03:16.360 --> 00:03:20.000 align:middle line:-2 en què es prioritzen els grans corpus de saber, 00:03:20.280 --> 00:03:23.640 align:middle line:-2 les grans lleis, els principis abstractes... 00:03:24.200 --> 00:03:26.560 align:middle line:-1 La idea és que un cop transmesos 00:03:26.640 --> 00:03:29.640 align:middle line:-2 aquests grans principis teòrics i abstractes 00:03:29.800 --> 00:03:33.320 align:middle line:-2 que sintetitzen allò més elevat que té el coneixement, 00:03:33.400 --> 00:03:37.320 align:middle line:-2 els educands sabran aplicar-los a les situacions concretes 00:03:37.440 --> 00:03:40.880 align:middle line:-2 que es trobin a la vida o en el seu àmbit professional. 00:03:41.680 --> 00:03:45.640 align:middle line:-2 Un cop apresos els grans principis, l'alumne en pot deduir 00:03:45.680 --> 00:03:48.120 align:middle line:-2 les conseqüències pràctiques concretes. 00:03:48.520 --> 00:03:50.680 align:middle line:-1 És un procés de dalt a baix 00:03:50.760 --> 00:03:53.200 align:middle line:-2 i reforça el paper del professor savi 00:03:53.600 --> 00:03:55.760 align:middle line:-1 que, mitjançant classes magistrals, 00:03:56.080 --> 00:03:59.240 align:middle line:-2 pot transmetre un coneixement depurat i abstracte, 00:03:59.280 --> 00:04:01.760 align:middle line:-2 net de contingències i particularitats 00:04:01.920 --> 00:04:04.760 align:middle line:-2 que no permeten abastar-ne la transcendència. 00:04:06.320 --> 00:04:10.200 align:middle line:-2 Ara parlarem de l'aspecte polític d'un consell de ministres. 00:04:10.960 --> 00:04:13.720 align:middle line:-2 Hem de traçar la seva evolució gradual... 00:04:15.360 --> 00:04:18.600 align:middle line:-2 Davant d'això, les metodologies inductives 00:04:18.960 --> 00:04:23.840 align:middle line:-2 no s'estructuren de dalt a baix, sinó de baix a dalt. 00:04:24.920 --> 00:04:28.520 align:middle line:-2 El procés d'aprenentatge comença en la situació concreta 00:04:29.280 --> 00:04:33.000 align:middle line:-2 i d'allà s'acaba arribant a les grans teories i principis. 00:04:33.280 --> 00:04:36.560 align:middle line:-2 Es tracta d'un procediment fàcilment recognoscible. 00:04:36.680 --> 00:04:41.760 align:middle line:-2 Per exemple, el "Mètode del Problema" proposat per Dewey. 00:04:42.200 --> 00:04:47.480 align:middle line:-2 No es va de l'abstracte al concret, sinó del concret a l'abstracte. 00:04:48.440 --> 00:04:51.360 align:middle line:-2 Seguint aquest esquema, el saber que es transmet 00:04:51.480 --> 00:04:54.960 align:middle line:-2 no és un bé que el professor savi ofereix a l'alumne, 00:04:55.600 --> 00:04:59.280 align:middle line:-2 sinó que és un procés de descoberta que parteix de l'alumne. 00:04:59.880 --> 00:05:03.040 align:middle line:-2 El professor exerceix més aviat d'entrenador 00:05:03.240 --> 00:05:05.400 align:middle line:-1 que de transmissor de coneixement. 00:05:05.640 --> 00:05:10.840 align:middle line:-2 Ha d'entrenar l'aprenent a pensar, proposant les preguntes i reptes 00:05:11.120 --> 00:05:14.000 align:middle line:-2 que el facin avançar en el procés d'aprenentatge. 00:05:17.560 --> 00:05:19.320 align:middle line:-1 La metodologia deductiva 00:05:19.480 --> 00:05:23.720 align:middle line:-2 no implica el mateix que el model magistrocèntric més pur. 00:05:24.360 --> 00:05:27.280 align:middle line:-2 L'autoritat del professor no és incontestable 00:05:27.720 --> 00:05:32.600 align:middle line:-2 ni s'espera dels alumnes una actitud acrítica i dòcil per se. 00:05:33.680 --> 00:05:34.800 align:middle line:-1 Però hi ha coses, 00:05:35.000 --> 00:05:39.080 align:middle line:-2 com la importància que atorguen a un coneixement legítim i canònic 00:05:39.440 --> 00:05:42.960 align:middle line:-2 o l'autoritat intel·lectual que s'espera del bon docent, 00:05:43.280 --> 00:05:44.440 align:middle line:-1 que hi ressonen. 00:05:45.520 --> 00:05:48.680 align:middle line:-2 La metodologia inductiva tampoc implica el mateix 00:05:48.720 --> 00:05:51.520 align:middle line:-2 que el model paidocèntric pur, ni molt menys. 00:05:51.920 --> 00:05:54.520 align:middle line:-2 Per exemple, en aquest model, l'educació 00:05:54.800 --> 00:05:58.720 align:middle line:-2 pot estar planificada i prioritzar uns continguts curriculars, 00:05:59.240 --> 00:06:02.040 align:middle line:-2 però tot i això, hi ha coses que el recorden. 00:06:02.560 --> 00:06:05.400 align:middle line:-2 S'espera una actitud més activa de l'educand, 00:06:05.720 --> 00:06:09.560 align:middle line:-2 el procés educatiu no és tan jeràrquic ni unidireccional 00:06:10.120 --> 00:06:15.280 align:middle line:-2 i es mira que la dimensió pràctica tingui més pes que la teòrica. 00:06:16.720 --> 00:06:19.280 align:middle line:-2 Entesa així, la confrontació entre els postulats 00:06:19.320 --> 00:06:24.080 align:middle line:-2 dels que defensen posicions inductives o més aviat deductives, 00:06:24.200 --> 00:06:25.200 align:middle line:-1 és força viva. 00:06:25.360 --> 00:06:28.640 align:middle line:-2 I ho és sobretot a mesura que pugem etapes educatives. 00:06:28.720 --> 00:06:30.160 align:middle line:-1 En les primeres fases, 00:06:30.360 --> 00:06:34.280 align:middle line:-2 hi ha consens sobre la idoneïtat de fer una aproximació inductiva. 00:06:34.400 --> 00:06:39.040 align:middle line:-2 Que els alumnes estiguin en contacte amb el sentit d'allò que aprenen. 00:06:39.480 --> 00:06:43.440 align:middle line:-2 Però a mesura que els nens creixen i es cremen etapes educatives, 00:06:43.720 --> 00:06:45.040 align:middle line:-1 el nivell de consens 00:06:45.080 --> 00:06:48.280 align:middle line:-2 envers la importància de les idees inductives 00:06:48.400 --> 00:06:49.480 align:middle line:-1 es va trencant. 00:06:49.560 --> 00:06:50.560 align:middle line:-1 Això per què és? 00:06:50.640 --> 00:06:53.360 align:middle line:-2 Doncs perquè es comença a tenir la percepció 00:06:53.400 --> 00:06:57.440 align:middle line:-2 que, a nivell disciplinar, hi ha moltes idees, teories o conceptes 00:06:57.480 --> 00:07:00.440 align:middle line:-2 que es deixen de banda, ja que l'educació inductiva 00:07:00.520 --> 00:07:05.000 align:middle line:-2 fa que ens basem en un cas concret per entendre la generalització. 00:07:05.080 --> 00:07:06.840 align:middle line:-1 Però, i els mapes generals? 00:07:07.080 --> 00:07:09.360 align:middle line:-2 I els coneixements disciplinars globals 00:07:09.440 --> 00:07:13.640 align:middle line:-2 que es transmeten als alumnes a Batxillerat o a la universitat? 00:07:15.760 --> 00:07:20.400 align:middle line:-2 Calculando el área total del poema, tendremos la medida de su grandeza. 00:07:22.160 --> 00:07:24.000 align:middle line:-1 En literatura, per exemple, 00:07:24.160 --> 00:07:26.840 align:middle line:-2 si volem que descobreixin la màgia de la lectura, 00:07:27.240 --> 00:07:31.320 align:middle line:-2 i els diferents recursos estilístics a partir d'autors populars, 00:07:31.720 --> 00:07:36.160 align:middle line:-2 el risc rau en no conèixer els escriptors que més han excel·lit 00:07:36.280 --> 00:07:38.680 align:middle line:-2 en una tradició literària determinada. 00:07:39.400 --> 00:07:40.520 align:middle line:-1 En tecnologia, 00:07:40.680 --> 00:07:45.080 align:middle line:-2 arribar mitjançant la inducció a entendre un gran principi 00:07:45.320 --> 00:07:46.840 align:middle line:-1 és un procés lent 00:07:47.160 --> 00:07:50.240 align:middle line:-2 i recorre'l sistemàticament pot significar 00:07:50.320 --> 00:07:55.840 align:middle line:-2 que, dels grans principis, se'n coneguin menys dels necessaris 00:07:56.040 --> 00:07:58.360 align:middle line:-2 per exercir una determinada professió. 00:07:59.000 --> 00:08:02.920 align:middle line:-2 Hi ha qui pensa que això és justificable durant la infantesa, 00:08:03.480 --> 00:08:06.760 align:middle line:-2 però no al Batxillerat, i menys encara a la universitat. 00:08:07.160 --> 00:08:09.760 align:middle line:-2 No se trata de tuberías, hablamos de poesía. 00:08:09.880 --> 00:08:12.840 align:middle line:-2 La poesía no es un concurso de Miss América. 00:08:12.920 --> 00:08:16.200 align:middle line:-2 "A Byron le doy 42 puntos, pero le fallan las piernas". 00:08:16.640 --> 00:08:18.560 align:middle line:-1 Arranquen todos esa página. 00:08:21.160 --> 00:08:23.840 align:middle line:-2 Adelante, arranquen la página entera. 00:08:26.480 --> 00:08:28.480 align:middle line:-1 Ya me han oído, arránquenla. 00:08:29.200 --> 00:08:30.320 align:middle line:-1 Arránquenla. 00:08:31.640 --> 00:08:33.120 align:middle line:-1 Vamos, arránquenla. 00:08:35.200 --> 00:08:36.600 align:middle line:-1 Gracias, señor Dalton. 00:08:37.240 --> 00:08:40.640 align:middle line:-2 Por favor arranquen la página, la introducción entera. 00:08:40.760 --> 00:08:43.480 align:middle line:-2 Que desaparezca. Fuera, que no quede nada. 00:08:44.040 --> 00:08:45.480 align:middle line:-1 ¡Arránquenla, vamos! 00:08:45.680 --> 00:08:48.240 align:middle line:-2 Adiós, J.E. Preacher, Dr. en Filosofía. 00:08:48.640 --> 00:08:50.920 align:middle line:-2 Arranquen, rompan, hagan trizas. 00:08:51.040 --> 00:08:53.080 align:middle line:-1 Quiero oír cómo lo arrancan. 00:08:53.320 --> 00:08:54.880 align:middle line:-1 Servirá para el váter. 00:08:55.560 --> 00:08:58.360 align:middle line:-2 En els darrers anys, aquest debat és més visible 00:08:58.400 --> 00:09:02.600 align:middle line:-2 per la importància que s'ha atorgat a l'aprenentatge de competències 00:09:02.640 --> 00:09:06.520 align:middle line:-2 en els dissenys curriculars de totes les etapes educatives. 00:09:07.120 --> 00:09:10.400 align:middle line:-2 Fer pivotar l'educació sobre les competències 00:09:10.560 --> 00:09:13.840 align:middle line:-2 i no sobre els continguts, com es feia tradicionalment, 00:09:14.040 --> 00:09:18.320 align:middle line:-2 comporta aproximar-se a la filosofia i les metodologies inductives. 00:09:19.160 --> 00:09:22.920 align:middle line:-2 L'aprenentatge per competències significa que l'educació 00:09:23.200 --> 00:09:27.720 align:middle line:-2 ha d'ensenyar a fer, ha d'ensenyar habilitats professionalitzadores. 00:09:28.440 --> 00:09:31.280 align:middle line:-2 Això no vol dir que els continguts disciplinars 00:09:31.360 --> 00:09:34.720 align:middle line:-2 i els corpus de sabers tradicionals desapareguin, 00:09:35.200 --> 00:09:36.880 align:middle line:-1 però perden centralitat. 00:09:37.560 --> 00:09:41.880 align:middle line:-2 L'educació no pot ser memoritzar, com fan els opositors, 00:09:42.160 --> 00:09:45.960 align:middle line:-2 o escoltar classes magistrals, com es fa a les conferències. 00:09:46.720 --> 00:09:51.440 align:middle line:-2 De fet, en l'educació tradicional també s'ensenyen competències, 00:09:51.840 --> 00:09:55.000 align:middle line:-2 com ara comprendre i descodificar idees abstractes 00:09:55.160 --> 00:09:57.000 align:middle line:-1 o memoritzar continguts. 00:09:57.800 --> 00:10:01.400 align:middle line:-2 No són competències d'un valor menor, ni molt menys, 00:10:01.800 --> 00:10:04.760 align:middle line:-2 però se solen ensenyar de manera poc sistemàtica. 00:10:05.360 --> 00:10:09.800 align:middle line:-2 Els alumnes les aprenen perquè se'ls exigeix tenir-les 00:10:10.080 --> 00:10:11.560 align:middle line:-1 no perquè s'entrenin. 00:10:12.040 --> 00:10:15.680 align:middle line:-1 O memoritzes o suspens els exàmens. 00:10:16.200 --> 00:10:20.760 align:middle line:-2 Alhora, són poques competències, tenint en compte què cal fer 00:10:20.880 --> 00:10:22.960 align:middle line:-1 per esdevenir un bon professional. 00:10:23.320 --> 00:10:26.720 align:middle line:-2 Al món laboral i a l'acadèmic cal saber explicar-se bé, 00:10:27.240 --> 00:10:31.640 align:middle line:-2 saber sintetitzar idees complexes o saber treballar en equip. 00:10:32.240 --> 00:10:36.120 align:middle line:-2 I això són coses que també s'han de poder ensenyar a l'escola 00:10:36.560 --> 00:10:39.440 align:middle line:-2 alhora que es presenten els continguts i conceptes 00:10:39.520 --> 00:10:41.160 align:middle line:-1 de cada camp disciplinar. 00:10:42.320 --> 00:10:43.840 align:middle line:-1 El discurs sobre competències 00:10:43.920 --> 00:10:46.520 align:middle line:-2 ressona en altres propostes pedagògiques, 00:10:46.560 --> 00:10:49.080 align:middle line:-2 com les idees de José Antonio Marina. 00:10:49.720 --> 00:10:52.120 align:middle line:-2 Per a ell és important que els infants 00:10:52.160 --> 00:10:54.880 align:middle line:-2 desenvolupin la intel·ligència executiva. 00:10:55.120 --> 00:10:58.840 align:middle line:-2 La capacitat de pensar de forma original, però sobretot 00:10:59.120 --> 00:11:02.360 align:middle line:-2 de transferir aquests pensaments originals i creatius 00:11:02.440 --> 00:11:03.880 align:middle line:-1 en pràctiques concretes, 00:11:03.960 --> 00:11:07.840 align:middle line:-2 superant, per tant, la fase de l'especulació intel·lectual. 00:11:08.480 --> 00:11:12.560 align:middle line:-2 La riqueza de las naciones ya no se funda como hasta hace poco 00:11:12.720 --> 00:11:18.440 align:middle line:-2 en el territorio, la población, las materias primas o el capital. 00:11:19.680 --> 00:11:21.840 align:middle line:-1 ¿En qué se basa? En el talento. 00:11:22.480 --> 00:11:25.360 align:middle line:-2 En el talento individual y en el social, 00:11:25.680 --> 00:11:28.480 align:middle line:-2 porque hay sociedades inteligentes y estúpidas. 00:11:28.640 --> 00:11:31.200 align:middle line:-2 No hablo de la inteligencia de una persona, 00:11:31.240 --> 00:11:32.920 align:middle line:-1 sino a lo que hace con ella. 00:11:34.880 --> 00:11:40.360 align:middle line:-2 En primer lugar es una inteligencia en acto, no en potencia. 00:11:40.400 --> 00:11:42.720 align:middle line:-2 En potencia no hay inteligencia que valga. 00:11:43.440 --> 00:11:47.440 align:middle line:-2 Es la persona capaz de enfrentarse a los problemas, 00:11:47.760 --> 00:11:49.440 align:middle line:-1 de elegir bien las metas, 00:11:50.440 --> 00:11:52.840 align:middle line:-2 de movilizar la energía para esas metas, 00:11:53.520 --> 00:11:56.200 align:middle line:-2 de buscar información donde la necesita, 00:11:56.320 --> 00:12:00.160 align:middle line:-2 y que tiene las virtudes necesarias para realizarlo. 00:12:00.920 --> 00:12:03.520 align:middle line:-2 ¿Y esto se puede generar? Claro que sí. 00:12:04.200 --> 00:12:05.360 align:middle line:-1 ¿Por qué? 00:12:05.920 --> 00:12:08.840 align:middle line:-2 Porque el talento no está antes de la educación. 00:12:08.960 --> 00:12:13.040 align:middle line:-2 Antes hay biología. El talento va después de la educación. 00:12:14.400 --> 00:12:19.640 align:middle line:-2 De manera que el objetivo primordial de la educación es generar talento. 00:12:20.600 --> 00:12:22.840 align:middle line:-1 ¿Queremos un niño activo o pasivo? 00:12:23.880 --> 00:12:25.000 align:middle line:-1 Pues activo. 00:12:25.520 --> 00:12:30.400 align:middle line:-2 Porque cuando un niño es pasivo vive siempre en retirada, 00:12:30.720 --> 00:12:34.440 align:middle line:-2 tiene problemas porque se siente dependiente de algo, 00:12:34.880 --> 00:12:38.720 align:middle line:-2 adquiere actitudes rutinarias, bordea a menudo la depresión... 00:12:38.880 --> 00:12:40.880 align:middle line:-1 No se puede vivir en retirada. 00:12:41.320 --> 00:12:44.240 align:middle line:-2 El niño debe ser activo, tener iniciativa. 00:12:44.360 --> 00:12:46.080 align:middle line:-1 Tenemos que aprovechar mejor 00:12:47.320 --> 00:12:50.880 align:middle line:-2 todas las conexiones entre asignaturas para decir: 00:12:51.000 --> 00:12:54.360 align:middle line:-2 "Entre todas las asignaturas hay que hacer este programa". 00:12:54.520 --> 00:12:57.640 align:middle line:-2 Todos los profesores deberían ser entrenadores de todo, 00:12:58.240 --> 00:13:02.760 align:middle line:-2 pero alguno debe saber más lengua, otro matemáticas y otro... 00:13:03.200 --> 00:13:06.600 align:middle line:-2 Pero el currículum de un curso debería ser íntegro. 00:13:07.440 --> 00:13:12.280 align:middle line:-2 Porqué hemos cambiado el deseo de aprender que tiene el niño 00:13:13.120 --> 00:13:16.440 align:middle line:-2 por el de sacar buenas notas que tiene el estudiante. 00:13:16.680 --> 00:13:18.600 align:middle line:-1 Estamos haciendo una cosa rara 00:13:18.880 --> 00:13:22.040 align:middle line:-2 y no especialmente buena, sino desastrosa. 00:13:22.840 --> 00:13:25.600 align:middle line:-2 ¿Cuáles son las virtudes de la acción? 00:13:26.080 --> 00:13:29.000 align:middle line:-2 La virtud de la iniciativa, "Yo me arriesgo"; 00:13:29.400 --> 00:13:35.000 align:middle line:-2 la virtud de la perseverancia, "Yo voy a mantener esto"; 00:13:35.600 --> 00:13:39.720 align:middle line:-2 la virtud de la resistencia, "Sí, he fracasado, ¿y qué?". 00:13:40.280 --> 00:13:43.560 align:middle line:-2 Por ejemplo, en España, la actitud respecto del fracaso 00:13:43.680 --> 00:13:45.920 align:middle line:-1 ha inutilizado a muchas personas. 00:13:46.640 --> 00:13:49.560 align:middle line:-2 L'educació per competències pot ser interpretada 00:13:49.640 --> 00:13:51.720 align:middle line:-1 com una proposta que vol sintetitzar 00:13:51.760 --> 00:13:55.200 align:middle line:-2 el millor de les diferents tradicions pedagògiques. 00:13:55.960 --> 00:13:58.680 align:middle line:-2 La necessitat de fer una educació activa, 00:13:59.200 --> 00:14:02.520 align:middle line:-2 però, alhora, de tenir en compte les necessitats socials 00:14:02.640 --> 00:14:07.440 align:middle line:-2 de l'entorn productiu, però no només en l'establiment dels currículums. 00:14:08.080 --> 00:14:13.200 align:middle line:-2 La redefinició del rol del docent sense caure en l'idealisme de pensar 00:14:13.440 --> 00:14:16.360 align:middle line:-2 que la relació pot ser totalment horitzontal. 00:14:17.240 --> 00:14:19.720 align:middle line:-2 En definitiva, la necessitat de quadrar 00:14:19.760 --> 00:14:22.240 align:middle line:-1 el que transmetem en educació 00:14:22.440 --> 00:14:24.920 align:middle line:-2 amb un canvi en la manera de transmetre-ho 00:14:25.000 --> 00:14:28.920 align:middle line:-2 que superi les limitacions de la pedagogia tradicional. 00:14:29.560 --> 00:14:33.600 align:middle line:-2 Alhora, també hi ha qui interpreta l'educació per competències 00:14:33.760 --> 00:14:37.040 align:middle line:-2 com l'espai en què s'implosionen les contradiccions 00:14:37.120 --> 00:14:39.480 align:middle line:-1 d'una manera de fer en pedagogia 00:14:39.800 --> 00:14:42.400 align:middle line:-2 que, en darrer terme, no satisfà a ningú. 00:14:44.280 --> 00:14:46.840 align:middle line:-2 D'una banda, se'n critica l'abandonament 00:14:46.880 --> 00:14:48.800 align:middle line:-1 de la centralitat dels sabers, 00:14:48.840 --> 00:14:51.920 align:middle line:-2 de l'aprenentatge d'allò més excel·lent i elevat 00:14:52.320 --> 00:14:55.080 align:middle line:-2 i del lideratge intel·lectual del professor. 00:14:55.520 --> 00:15:00.320 align:middle line:-2 De l'altra, es desconfia d'una orientació massa pragmàtica, 00:15:00.760 --> 00:15:02.960 align:middle line:-1 massa orientada a fer treballadors 00:15:03.040 --> 00:15:06.440 align:middle line:-2 que encaixin en el nou paradigma capitalista, 00:15:06.560 --> 00:15:11.160 align:middle line:-2 basat en la innovació, la creativitat i l'autoexplotació. 00:15:12.320 --> 00:15:15.040 align:middle line:-2 Tant si considerem l'educació per competències 00:15:15.120 --> 00:15:18.520 align:middle line:-2 com una síntesi harmònica de tradicions pedagògiques, 00:15:18.600 --> 00:15:21.200 align:middle line:-2 o com un collage pedagògic de mal gust, 00:15:21.320 --> 00:15:23.600 align:middle line:-1 ens serveix com a punt de trobada 00:15:23.720 --> 00:15:27.320 align:middle line:-2 amb el qual concloure el capítol sobre les formes d'educar.