WEBVTT
00:00:12.560 --> 00:00:15.680 align:middle line:-2
Hem repassat teories i controvèrsies
sobre els tres eixos
00:00:15.760 --> 00:00:18.120 align:middle line:-2
en què hem dividit
la forma d'educar.
00:00:18.320 --> 00:00:20.720 align:middle line:-2
Qui educa,
en què s'educa i com s'educa.
00:00:21.040 --> 00:00:24.800 align:middle line:-2
Hem visitat escoles i tradicions
que han pensat l'educació
00:00:24.840 --> 00:00:26.360 align:middle line:-1
en els darrers dos segles.
00:00:26.480 --> 00:00:29.080 align:middle line:-2
És difícil sintetitzar-ho tot
en un sol eix,
00:00:29.200 --> 00:00:31.480 align:middle line:-2
però hi ha dos conceptes
que d'alguna manera
00:00:31.560 --> 00:00:34.440 align:middle line:-2
configuren
els dos paradigmes contraposats
00:00:34.560 --> 00:00:36.000 align:middle line:-1
de la forma d'educar.
00:00:36.120 --> 00:00:39.000 align:middle line:-2
Es tracta
del concepte de magistrocentrisme
00:00:39.120 --> 00:00:41.400 align:middle line:-1
i del concepte de paidocentrisme.
00:00:43.880 --> 00:00:45.600 align:middle line:-1
Per magistrocentrisme
00:00:45.960 --> 00:00:49.120 align:middle line:-2
entenem el paradigma
que posa la tasca de l'educador
00:00:49.200 --> 00:00:51.320 align:middle line:-1
en el centre de l'acció educativa.
00:00:52.000 --> 00:00:54.760 align:middle line:-2
En les seves manifestacions
més extremes,
00:00:55.000 --> 00:00:58.760 align:middle line:-2
el vincle entre educador i educand
és molt jeràrquic.
00:00:59.080 --> 00:01:01.000 align:middle line:-1
L'educador posseeix l'autoritat
00:01:01.160 --> 00:01:04.200 align:middle line:-2
per triar i administrar
els continguts curriculars
00:01:04.600 --> 00:01:06.480 align:middle line:-1
que l'alumne ha d'aprendre.
00:01:06.920 --> 00:01:11.440 align:middle line:-2
L'educand és un receptor
de qui s'espera una actitud dòcil
00:01:11.680 --> 00:01:14.800 align:middle line:-2
i que sigui capaç
de reproduir aquells continguts
00:01:14.840 --> 00:01:16.440 align:middle line:-1
que se li han transmès.
00:01:17.680 --> 00:01:21.880 align:middle line:-2
L'acció educativa s'organitza
a través de classes magistrals
00:01:22.120 --> 00:01:25.520 align:middle line:-2
en què el professor
exhibeix els seus sabers superiors
00:01:25.840 --> 00:01:27.000 align:middle line:-1
sobre una matèria.
00:01:27.920 --> 00:01:31.600 align:middle line:-2
Es tracta d'una organització
de l'acció educativa jeràrquica
00:01:32.120 --> 00:01:35.240 align:middle line:-2
i per mantenir-la en funcionament
és legítim
00:01:35.320 --> 00:01:37.720 align:middle line:-1
servir-se de recompenses i càstigs.
00:01:38.400 --> 00:01:41.840 align:middle line:-2
En l'altre extrem
hi trobem el paidocentrisme.
00:01:42.480 --> 00:01:46.680 align:middle line:-2
En aquest cas, l'infant
és al centre de l'acció educativa.
00:01:47.240 --> 00:01:51.320 align:middle line:-2
L'educador és, sobretot,
un facilitador i un acompanyant
00:01:51.400 --> 00:01:54.680 align:middle line:-2
del procés d'aprenentatge
i descoberta de l'educand
00:01:55.160 --> 00:01:58.840 align:middle line:-2
i té com a objectiu
mantenir viva la seva curiositat.
00:01:59.960 --> 00:02:02.480 align:middle line:-2
L'atenció
ha de ser molt personalitzada
00:02:02.840 --> 00:02:06.680 align:middle line:-2
perquè el ressorts de la curiositat
i els itineraris d'aprenentatge
00:02:06.840 --> 00:02:08.280 align:middle line:-1
depenen de cada nen.
00:02:08.880 --> 00:02:13.200 align:middle line:-2
Com més horitzontal és el vincle
que hi ha entre educador i educand,
00:02:13.720 --> 00:02:18.240 align:middle line:-2
més fàcil és que l'acció educativa
flueixi i sigui reeixida.
00:02:19.440 --> 00:02:23.560 align:middle line:-2
Els estímuls externs
que reforcen hàbits i actituds,
00:02:23.800 --> 00:02:26.520 align:middle line:-1
ja siguin premis o penalitzacions,
00:02:26.880 --> 00:02:28.600 align:middle line:-1
són vistos amb desconfiança
00:02:28.840 --> 00:02:32.280 align:middle line:-2
perquè fan que aprendre
deixi de ser un valor en sí mateix
00:02:32.360 --> 00:02:34.360 align:middle line:-1
i esdevé un valor de canvi.
00:02:35.440 --> 00:02:40.000 align:middle line:-2
La majoria de controvèrsies i debats
que es donen a la pràctica
00:02:40.040 --> 00:02:42.320 align:middle line:-2
sobre com hem de focalitzar
l'educació
00:02:42.520 --> 00:02:46.560 align:middle line:-2
no parlen dels models purs,
paidocèntric o magistrocèntric.
00:02:46.960 --> 00:02:48.520 align:middle line:-1
A la pràctica, el debat
00:02:48.800 --> 00:02:51.680 align:middle line:-2
sobre com s'ha de fer
a l'escola o a la universitat
00:02:51.720 --> 00:02:57.360 align:middle line:-2
confronta una manera de fer
que podríem anomenar Detall Inductiu
00:02:57.480 --> 00:03:01.040 align:middle line:-2
amb una manera de fer
propera a l'àmbit magistrocèntric,
00:03:01.400 --> 00:03:03.800 align:middle line:-2
que podríem anomenar
Detall Deductiu.
00:03:05.640 --> 00:03:09.520 align:middle line:-2
En aquest curs de 24 classes
sobre Física Òptica
00:03:09.800 --> 00:03:12.400 align:middle line:-1
parlaré de la interferència...
00:03:12.920 --> 00:03:16.280 align:middle line:-2
Les metodologies deductives
serien aquelles
00:03:16.360 --> 00:03:20.000 align:middle line:-2
en què es prioritzen
els grans corpus de saber,
00:03:20.280 --> 00:03:23.640 align:middle line:-2
les grans lleis,
els principis abstractes...
00:03:24.200 --> 00:03:26.560 align:middle line:-1
La idea és que un cop transmesos
00:03:26.640 --> 00:03:29.640 align:middle line:-2
aquests grans principis
teòrics i abstractes
00:03:29.800 --> 00:03:33.320 align:middle line:-2
que sintetitzen allò més elevat
que té el coneixement,
00:03:33.400 --> 00:03:37.320 align:middle line:-2
els educands sabran aplicar-los
a les situacions concretes
00:03:37.440 --> 00:03:40.880 align:middle line:-2
que es trobin a la vida
o en el seu àmbit professional.
00:03:41.680 --> 00:03:45.640 align:middle line:-2
Un cop apresos els grans principis,
l'alumne en pot deduir
00:03:45.680 --> 00:03:48.120 align:middle line:-2
les conseqüències
pràctiques concretes.
00:03:48.520 --> 00:03:50.680 align:middle line:-1
És un procés de dalt a baix
00:03:50.760 --> 00:03:53.200 align:middle line:-2
i reforça el paper
del professor savi
00:03:53.600 --> 00:03:55.760 align:middle line:-1
que, mitjançant classes magistrals,
00:03:56.080 --> 00:03:59.240 align:middle line:-2
pot transmetre
un coneixement depurat i abstracte,
00:03:59.280 --> 00:04:01.760 align:middle line:-2
net de contingències
i particularitats
00:04:01.920 --> 00:04:04.760 align:middle line:-2
que no permeten
abastar-ne la transcendència.
00:04:06.320 --> 00:04:10.200 align:middle line:-2
Ara parlarem de l'aspecte polític
d'un consell de ministres.
00:04:10.960 --> 00:04:13.720 align:middle line:-2
Hem de traçar
la seva evolució gradual...
00:04:15.360 --> 00:04:18.600 align:middle line:-2
Davant d'això,
les metodologies inductives
00:04:18.960 --> 00:04:23.840 align:middle line:-2
no s'estructuren de dalt a baix,
sinó de baix a dalt.
00:04:24.920 --> 00:04:28.520 align:middle line:-2
El procés d'aprenentatge
comença en la situació concreta
00:04:29.280 --> 00:04:33.000 align:middle line:-2
i d'allà s'acaba arribant
a les grans teories i principis.
00:04:33.280 --> 00:04:36.560 align:middle line:-2
Es tracta d'un procediment
fàcilment recognoscible.
00:04:36.680 --> 00:04:41.760 align:middle line:-2
Per exemple, el "Mètode
del Problema" proposat per Dewey.
00:04:42.200 --> 00:04:47.480 align:middle line:-2
No es va de l'abstracte al concret,
sinó del concret a l'abstracte.
00:04:48.440 --> 00:04:51.360 align:middle line:-2
Seguint aquest esquema,
el saber que es transmet
00:04:51.480 --> 00:04:54.960 align:middle line:-2
no és un bé que el professor
savi ofereix a l'alumne,
00:04:55.600 --> 00:04:59.280 align:middle line:-2
sinó que és un procés de descoberta
que parteix de l'alumne.
00:04:59.880 --> 00:05:03.040 align:middle line:-2
El professor exerceix
més aviat d'entrenador
00:05:03.240 --> 00:05:05.400 align:middle line:-1
que de transmissor de coneixement.
00:05:05.640 --> 00:05:10.840 align:middle line:-2
Ha d'entrenar l'aprenent a pensar,
proposant les preguntes i reptes
00:05:11.120 --> 00:05:14.000 align:middle line:-2
que el facin avançar
en el procés d'aprenentatge.
00:05:17.560 --> 00:05:19.320 align:middle line:-1
La metodologia deductiva
00:05:19.480 --> 00:05:23.720 align:middle line:-2
no implica el mateix que el model
magistrocèntric més pur.
00:05:24.360 --> 00:05:27.280 align:middle line:-2
L'autoritat del professor
no és incontestable
00:05:27.720 --> 00:05:32.600 align:middle line:-2
ni s'espera dels alumnes
una actitud acrítica i dòcil per se.
00:05:33.680 --> 00:05:34.800 align:middle line:-1
Però hi ha coses,
00:05:35.000 --> 00:05:39.080 align:middle line:-2
com la importància que atorguen
a un coneixement legítim i canònic
00:05:39.440 --> 00:05:42.960 align:middle line:-2
o l'autoritat intel·lectual
que s'espera del bon docent,
00:05:43.280 --> 00:05:44.440 align:middle line:-1
que hi ressonen.
00:05:45.520 --> 00:05:48.680 align:middle line:-2
La metodologia inductiva
tampoc implica el mateix
00:05:48.720 --> 00:05:51.520 align:middle line:-2
que el model paidocèntric pur,
ni molt menys.
00:05:51.920 --> 00:05:54.520 align:middle line:-2
Per exemple,
en aquest model, l'educació
00:05:54.800 --> 00:05:58.720 align:middle line:-2
pot estar planificada i prioritzar
uns continguts curriculars,
00:05:59.240 --> 00:06:02.040 align:middle line:-2
però tot i això,
hi ha coses que el recorden.
00:06:02.560 --> 00:06:05.400 align:middle line:-2
S'espera
una actitud més activa de l'educand,
00:06:05.720 --> 00:06:09.560 align:middle line:-2
el procés educatiu no és
tan jeràrquic ni unidireccional
00:06:10.120 --> 00:06:15.280 align:middle line:-2
i es mira que la dimensió pràctica
tingui més pes que la teòrica.
00:06:16.720 --> 00:06:19.280 align:middle line:-2
Entesa així,
la confrontació entre els postulats
00:06:19.320 --> 00:06:24.080 align:middle line:-2
dels que defensen posicions
inductives o més aviat deductives,
00:06:24.200 --> 00:06:25.200 align:middle line:-1
és força viva.
00:06:25.360 --> 00:06:28.640 align:middle line:-2
I ho és sobretot a mesura
que pugem etapes educatives.
00:06:28.720 --> 00:06:30.160 align:middle line:-1
En les primeres fases,
00:06:30.360 --> 00:06:34.280 align:middle line:-2
hi ha consens sobre la idoneïtat
de fer una aproximació inductiva.
00:06:34.400 --> 00:06:39.040 align:middle line:-2
Que els alumnes estiguin en contacte
amb el sentit d'allò que aprenen.
00:06:39.480 --> 00:06:43.440 align:middle line:-2
Però a mesura que els nens creixen
i es cremen etapes educatives,
00:06:43.720 --> 00:06:45.040 align:middle line:-1
el nivell de consens
00:06:45.080 --> 00:06:48.280 align:middle line:-2
envers la importància
de les idees inductives
00:06:48.400 --> 00:06:49.480 align:middle line:-1
es va trencant.
00:06:49.560 --> 00:06:50.560 align:middle line:-1
Això per què és?
00:06:50.640 --> 00:06:53.360 align:middle line:-2
Doncs perquè
es comença a tenir la percepció
00:06:53.400 --> 00:06:57.440 align:middle line:-2
que, a nivell disciplinar, hi ha
moltes idees, teories o conceptes
00:06:57.480 --> 00:07:00.440 align:middle line:-2
que es deixen de banda,
ja que l'educació inductiva
00:07:00.520 --> 00:07:05.000 align:middle line:-2
fa que ens basem en un cas concret
per entendre la generalització.
00:07:05.080 --> 00:07:06.840 align:middle line:-1
Però, i els mapes generals?
00:07:07.080 --> 00:07:09.360 align:middle line:-2
I els coneixements
disciplinars globals
00:07:09.440 --> 00:07:13.640 align:middle line:-2
que es transmeten als alumnes
a Batxillerat o a la universitat?
00:07:15.760 --> 00:07:20.400 align:middle line:-2
Calculando el área total del poema,
tendremos la medida de su grandeza.
00:07:22.160 --> 00:07:24.000 align:middle line:-1
En literatura, per exemple,
00:07:24.160 --> 00:07:26.840 align:middle line:-2
si volem que descobreixin
la màgia de la lectura,
00:07:27.240 --> 00:07:31.320 align:middle line:-2
i els diferents recursos estilístics
a partir d'autors populars,
00:07:31.720 --> 00:07:36.160 align:middle line:-2
el risc rau en no conèixer
els escriptors que més han excel·lit
00:07:36.280 --> 00:07:38.680 align:middle line:-2
en una tradició literària
determinada.
00:07:39.400 --> 00:07:40.520 align:middle line:-1
En tecnologia,
00:07:40.680 --> 00:07:45.080 align:middle line:-2
arribar mitjançant la inducció
a entendre un gran principi
00:07:45.320 --> 00:07:46.840 align:middle line:-1
és un procés lent
00:07:47.160 --> 00:07:50.240 align:middle line:-2
i recorre'l sistemàticament
pot significar
00:07:50.320 --> 00:07:55.840 align:middle line:-2
que, dels grans principis,
se'n coneguin menys dels necessaris
00:07:56.040 --> 00:07:58.360 align:middle line:-2
per exercir
una determinada professió.
00:07:59.000 --> 00:08:02.920 align:middle line:-2
Hi ha qui pensa que això
és justificable durant la infantesa,
00:08:03.480 --> 00:08:06.760 align:middle line:-2
però no al Batxillerat,
i menys encara a la universitat.
00:08:07.160 --> 00:08:09.760 align:middle line:-2
No se trata de tuberías,
hablamos de poesía.
00:08:09.880 --> 00:08:12.840 align:middle line:-2
La poesía no es
un concurso de Miss América.
00:08:12.920 --> 00:08:16.200 align:middle line:-2
"A Byron le doy 42 puntos,
pero le fallan las piernas".
00:08:16.640 --> 00:08:18.560 align:middle line:-1
Arranquen todos esa página.
00:08:21.160 --> 00:08:23.840 align:middle line:-2
Adelante,
arranquen la página entera.
00:08:26.480 --> 00:08:28.480 align:middle line:-1
Ya me han oído, arránquenla.
00:08:29.200 --> 00:08:30.320 align:middle line:-1
Arránquenla.
00:08:31.640 --> 00:08:33.120 align:middle line:-1
Vamos, arránquenla.
00:08:35.200 --> 00:08:36.600 align:middle line:-1
Gracias, señor Dalton.
00:08:37.240 --> 00:08:40.640 align:middle line:-2
Por favor arranquen la página,
la introducción entera.
00:08:40.760 --> 00:08:43.480 align:middle line:-2
Que desaparezca.
Fuera, que no quede nada.
00:08:44.040 --> 00:08:45.480 align:middle line:-1
¡Arránquenla, vamos!
00:08:45.680 --> 00:08:48.240 align:middle line:-2
Adiós,
J.E. Preacher, Dr. en Filosofía.
00:08:48.640 --> 00:08:50.920 align:middle line:-2
Arranquen, rompan,
hagan trizas.
00:08:51.040 --> 00:08:53.080 align:middle line:-1
Quiero oír cómo lo arrancan.
00:08:53.320 --> 00:08:54.880 align:middle line:-1
Servirá para el váter.
00:08:55.560 --> 00:08:58.360 align:middle line:-2
En els darrers anys,
aquest debat és més visible
00:08:58.400 --> 00:09:02.600 align:middle line:-2
per la importància que s'ha atorgat
a l'aprenentatge de competències
00:09:02.640 --> 00:09:06.520 align:middle line:-2
en els dissenys curriculars
de totes les etapes educatives.
00:09:07.120 --> 00:09:10.400 align:middle line:-2
Fer pivotar l'educació
sobre les competències
00:09:10.560 --> 00:09:13.840 align:middle line:-2
i no sobre els continguts,
com es feia tradicionalment,
00:09:14.040 --> 00:09:18.320 align:middle line:-2
comporta aproximar-se a la filosofia
i les metodologies inductives.
00:09:19.160 --> 00:09:22.920 align:middle line:-2
L'aprenentatge per competències
significa que l'educació
00:09:23.200 --> 00:09:27.720 align:middle line:-2
ha d'ensenyar a fer, ha d'ensenyar
habilitats professionalitzadores.
00:09:28.440 --> 00:09:31.280 align:middle line:-2
Això no vol dir
que els continguts disciplinars
00:09:31.360 --> 00:09:34.720 align:middle line:-2
i els corpus de sabers tradicionals
desapareguin,
00:09:35.200 --> 00:09:36.880 align:middle line:-1
però perden centralitat.
00:09:37.560 --> 00:09:41.880 align:middle line:-2
L'educació no pot ser memoritzar,
com fan els opositors,
00:09:42.160 --> 00:09:45.960 align:middle line:-2
o escoltar classes magistrals,
com es fa a les conferències.
00:09:46.720 --> 00:09:51.440 align:middle line:-2
De fet, en l'educació tradicional
també s'ensenyen competències,
00:09:51.840 --> 00:09:55.000 align:middle line:-2
com ara comprendre
i descodificar idees abstractes
00:09:55.160 --> 00:09:57.000 align:middle line:-1
o memoritzar continguts.
00:09:57.800 --> 00:10:01.400 align:middle line:-2
No són competències
d'un valor menor, ni molt menys,
00:10:01.800 --> 00:10:04.760 align:middle line:-2
però se solen ensenyar
de manera poc sistemàtica.
00:10:05.360 --> 00:10:09.800 align:middle line:-2
Els alumnes les aprenen
perquè se'ls exigeix tenir-les
00:10:10.080 --> 00:10:11.560 align:middle line:-1
no perquè s'entrenin.
00:10:12.040 --> 00:10:15.680 align:middle line:-1
O memoritzes o suspens els exàmens.
00:10:16.200 --> 00:10:20.760 align:middle line:-2
Alhora, són poques competències,
tenint en compte què cal fer
00:10:20.880 --> 00:10:22.960 align:middle line:-1
per esdevenir un bon professional.
00:10:23.320 --> 00:10:26.720 align:middle line:-2
Al món laboral i a l'acadèmic
cal saber explicar-se bé,
00:10:27.240 --> 00:10:31.640 align:middle line:-2
saber sintetitzar idees complexes
o saber treballar en equip.
00:10:32.240 --> 00:10:36.120 align:middle line:-2
I això són coses que també
s'han de poder ensenyar a l'escola
00:10:36.560 --> 00:10:39.440 align:middle line:-2
alhora que es presenten
els continguts i conceptes
00:10:39.520 --> 00:10:41.160 align:middle line:-1
de cada camp disciplinar.
00:10:42.320 --> 00:10:43.840 align:middle line:-1
El discurs sobre competències
00:10:43.920 --> 00:10:46.520 align:middle line:-2
ressona
en altres propostes pedagògiques,
00:10:46.560 --> 00:10:49.080 align:middle line:-2
com les idees
de José Antonio Marina.
00:10:49.720 --> 00:10:52.120 align:middle line:-2
Per a ell
és important que els infants
00:10:52.160 --> 00:10:54.880 align:middle line:-2
desenvolupin
la intel·ligència executiva.
00:10:55.120 --> 00:10:58.840 align:middle line:-2
La capacitat de pensar
de forma original, però sobretot
00:10:59.120 --> 00:11:02.360 align:middle line:-2
de transferir aquests pensaments
originals i creatius
00:11:02.440 --> 00:11:03.880 align:middle line:-1
en pràctiques concretes,
00:11:03.960 --> 00:11:07.840 align:middle line:-2
superant, per tant, la fase
de l'especulació intel·lectual.
00:11:08.480 --> 00:11:12.560 align:middle line:-2
La riqueza de las naciones
ya no se funda como hasta hace poco
00:11:12.720 --> 00:11:18.440 align:middle line:-2
en el territorio, la población,
las materias primas o el capital.
00:11:19.680 --> 00:11:21.840 align:middle line:-1
¿En qué se basa? En el talento.
00:11:22.480 --> 00:11:25.360 align:middle line:-2
En el talento individual
y en el social,
00:11:25.680 --> 00:11:28.480 align:middle line:-2
porque hay
sociedades inteligentes y estúpidas.
00:11:28.640 --> 00:11:31.200 align:middle line:-2
No hablo
de la inteligencia de una persona,
00:11:31.240 --> 00:11:32.920 align:middle line:-1
sino a lo que hace con ella.
00:11:34.880 --> 00:11:40.360 align:middle line:-2
En primer lugar es una inteligencia
en acto, no en potencia.
00:11:40.400 --> 00:11:42.720 align:middle line:-2
En potencia no hay
inteligencia que valga.
00:11:43.440 --> 00:11:47.440 align:middle line:-2
Es la persona capaz
de enfrentarse a los problemas,
00:11:47.760 --> 00:11:49.440 align:middle line:-1
de elegir bien las metas,
00:11:50.440 --> 00:11:52.840 align:middle line:-2
de movilizar la energía
para esas metas,
00:11:53.520 --> 00:11:56.200 align:middle line:-2
de buscar información
donde la necesita,
00:11:56.320 --> 00:12:00.160 align:middle line:-2
y que tiene las virtudes necesarias
para realizarlo.
00:12:00.920 --> 00:12:03.520 align:middle line:-2
¿Y esto se puede generar?
Claro que sí.
00:12:04.200 --> 00:12:05.360 align:middle line:-1
¿Por qué?
00:12:05.920 --> 00:12:08.840 align:middle line:-2
Porque el talento
no está antes de la educación.
00:12:08.960 --> 00:12:13.040 align:middle line:-2
Antes hay biología. El talento va
después de la educación.
00:12:14.400 --> 00:12:19.640 align:middle line:-2
De manera que el objetivo primordial
de la educación es generar talento.
00:12:20.600 --> 00:12:22.840 align:middle line:-1
¿Queremos un niño activo o pasivo?
00:12:23.880 --> 00:12:25.000 align:middle line:-1
Pues activo.
00:12:25.520 --> 00:12:30.400 align:middle line:-2
Porque cuando un niño es pasivo
vive siempre en retirada,
00:12:30.720 --> 00:12:34.440 align:middle line:-2
tiene problemas porque se siente
dependiente de algo,
00:12:34.880 --> 00:12:38.720 align:middle line:-2
adquiere actitudes rutinarias,
bordea a menudo la depresión...
00:12:38.880 --> 00:12:40.880 align:middle line:-1
No se puede vivir en retirada.
00:12:41.320 --> 00:12:44.240 align:middle line:-2
El niño debe ser activo,
tener iniciativa.
00:12:44.360 --> 00:12:46.080 align:middle line:-1
Tenemos que aprovechar mejor
00:12:47.320 --> 00:12:50.880 align:middle line:-2
todas las conexiones
entre asignaturas para decir:
00:12:51.000 --> 00:12:54.360 align:middle line:-2
"Entre todas las asignaturas
hay que hacer este programa".
00:12:54.520 --> 00:12:57.640 align:middle line:-2
Todos los profesores
deberían ser entrenadores de todo,
00:12:58.240 --> 00:13:02.760 align:middle line:-2
pero alguno debe saber más lengua,
otro matemáticas y otro...
00:13:03.200 --> 00:13:06.600 align:middle line:-2
Pero el currículum de un curso
debería ser íntegro.
00:13:07.440 --> 00:13:12.280 align:middle line:-2
Porqué hemos cambiado el deseo
de aprender que tiene el niño
00:13:13.120 --> 00:13:16.440 align:middle line:-2
por el de sacar buenas notas
que tiene el estudiante.
00:13:16.680 --> 00:13:18.600 align:middle line:-1
Estamos haciendo una cosa rara
00:13:18.880 --> 00:13:22.040 align:middle line:-2
y no especialmente buena,
sino desastrosa.
00:13:22.840 --> 00:13:25.600 align:middle line:-2
¿Cuáles son
las virtudes de la acción?
00:13:26.080 --> 00:13:29.000 align:middle line:-2
La virtud de la iniciativa,
"Yo me arriesgo";
00:13:29.400 --> 00:13:35.000 align:middle line:-2
la virtud de la perseverancia,
"Yo voy a mantener esto";
00:13:35.600 --> 00:13:39.720 align:middle line:-2
la virtud de la resistencia,
"Sí, he fracasado, ¿y qué?".
00:13:40.280 --> 00:13:43.560 align:middle line:-2
Por ejemplo, en España,
la actitud respecto del fracaso
00:13:43.680 --> 00:13:45.920 align:middle line:-1
ha inutilizado a muchas personas.
00:13:46.640 --> 00:13:49.560 align:middle line:-2
L'educació per competències
pot ser interpretada
00:13:49.640 --> 00:13:51.720 align:middle line:-1
com una proposta que vol sintetitzar
00:13:51.760 --> 00:13:55.200 align:middle line:-2
el millor de les diferents
tradicions pedagògiques.
00:13:55.960 --> 00:13:58.680 align:middle line:-2
La necessitat
de fer una educació activa,
00:13:59.200 --> 00:14:02.520 align:middle line:-2
però, alhora, de tenir en compte
les necessitats socials
00:14:02.640 --> 00:14:07.440 align:middle line:-2
de l'entorn productiu, però no només
en l'establiment dels currículums.
00:14:08.080 --> 00:14:13.200 align:middle line:-2
La redefinició del rol del docent
sense caure en l'idealisme de pensar
00:14:13.440 --> 00:14:16.360 align:middle line:-2
que la relació
pot ser totalment horitzontal.
00:14:17.240 --> 00:14:19.720 align:middle line:-2
En definitiva,
la necessitat de quadrar
00:14:19.760 --> 00:14:22.240 align:middle line:-1
el que transmetem en educació
00:14:22.440 --> 00:14:24.920 align:middle line:-2
amb un canvi
en la manera de transmetre-ho
00:14:25.000 --> 00:14:28.920 align:middle line:-2
que superi les limitacions
de la pedagogia tradicional.
00:14:29.560 --> 00:14:33.600 align:middle line:-2
Alhora, també hi ha qui interpreta
l'educació per competències
00:14:33.760 --> 00:14:37.040 align:middle line:-2
com l'espai en què
s'implosionen les contradiccions
00:14:37.120 --> 00:14:39.480 align:middle line:-1
d'una manera de fer en pedagogia
00:14:39.800 --> 00:14:42.400 align:middle line:-2
que, en darrer terme,
no satisfà a ningú.
00:14:44.280 --> 00:14:46.840 align:middle line:-2
D'una banda,
se'n critica l'abandonament
00:14:46.880 --> 00:14:48.800 align:middle line:-1
de la centralitat dels sabers,
00:14:48.840 --> 00:14:51.920 align:middle line:-2
de l'aprenentatge
d'allò més excel·lent i elevat
00:14:52.320 --> 00:14:55.080 align:middle line:-2
i del lideratge intel·lectual
del professor.
00:14:55.520 --> 00:15:00.320 align:middle line:-2
De l'altra, es desconfia
d'una orientació massa pragmàtica,
00:15:00.760 --> 00:15:02.960 align:middle line:-1
massa orientada a fer treballadors
00:15:03.040 --> 00:15:06.440 align:middle line:-2
que encaixin
en el nou paradigma capitalista,
00:15:06.560 --> 00:15:11.160 align:middle line:-2
basat en la innovació,
la creativitat i l'autoexplotació.
00:15:12.320 --> 00:15:15.040 align:middle line:-2
Tant si considerem
l'educació per competències
00:15:15.120 --> 00:15:18.520 align:middle line:-2
com una síntesi harmònica
de tradicions pedagògiques,
00:15:18.600 --> 00:15:21.200 align:middle line:-2
o com un collage pedagògic
de mal gust,
00:15:21.320 --> 00:15:23.600 align:middle line:-1
ens serveix com a punt de trobada
00:15:23.720 --> 00:15:27.320 align:middle line:-2
amb el qual concloure el capítol
sobre les formes d'educar.