WEBVTT
00:01:12.240 --> 00:01:15.440 align:center line:0
Any 1979. Pink Floyd
va publicar el disc The Wall,
00:01:15.480 --> 00:01:17.440 align:center line:-2
que incloïa la cançó
que acabem de sentir:
00:01:17.480 --> 00:01:19.040 align:center line:-1
Another brick in the wall.
00:01:19.280 --> 00:01:21.240 align:center line:-2
És una de les cançons
més conegudes d'aquest grup
00:01:21.280 --> 00:01:23.320 align:center line:-1
i de la història del rock and roll.
00:01:23.360 --> 00:01:25.840 align:center line:-2
L'emprarem per fer-nos
una pregunta molt bàsica:
00:01:25.880 --> 00:01:26.960 align:center line:-1
per a què eduquem?
00:01:27.000 --> 00:01:29.680 align:center line:-2
Quina ha de ser
la funció última de l'educació?
00:01:29.720 --> 00:01:33.560 align:center line:-2
Aquesta cançó reflecteix bona part
de les aproximacions més crítiques
00:01:33.600 --> 00:01:36.680 align:center line:-2
a la institució escolar en general
i, més particularment,
00:01:36.720 --> 00:01:39.080 align:center line:-2
a les seves pràctiques
més conservadores.
00:01:39.320 --> 00:01:41.960 align:center line:0
-En la cançó,
l'escola és vista primer
00:01:42.000 --> 00:01:45.680 align:center line:0
com una fàbrica de producció massiva
d'individus alienats,
00:01:45.760 --> 00:01:49.080 align:center line:0
indiferenciats,
amb la personalitat anul·lada.
00:01:49.440 --> 00:01:52.000 align:center line:-2
Després, se la compara
amb un escorxador
00:01:52.040 --> 00:01:54.080 align:center line:0
on la infantesa és anihilada.
00:01:54.680 --> 00:01:57.360 align:center line:0
Sembla prou evident
que el missatge central del vídeo
00:01:57.400 --> 00:02:00.920 align:center line:-2
és que l'escola corromp
l'autenticitat innata dels infants.
00:02:01.280 --> 00:02:03.600 align:center line:0
És una arma d'alienació massiva.
00:02:06.320 --> 00:02:08.080 align:center line:-2
-Ens ha interessat
començar amb aquest videoclip
00:02:08.120 --> 00:02:09.840 align:center line:-2
perquè hi ressonen
algunes de les idees
00:02:09.880 --> 00:02:13.360 align:center line:-2
d'un dels primers pensadors crítics
amb l'educació del seu temps,
00:02:13.400 --> 00:02:15.840 align:center line:-2
potser el més celebrat de tots:
Jean-Jacques Rousseau.
00:02:23.600 --> 00:02:25.640 align:center line:-1
L'home natural és tot per a ell.
00:02:56.720 --> 00:02:58.480 align:center line:-1
...en tant que part del tot.
00:02:59.040 --> 00:03:00.200 align:center line:-1
Una dona d'Esparta...
00:03:06.480 --> 00:03:07.480 align:center line:-1
...tremolant:
00:03:08.720 --> 00:03:10.720 align:center line:-1
"Els teus cinc fills són morts.
00:03:18.560 --> 00:03:20.120 align:center line:-1
Heus aquí la ciutadania.
00:03:21.640 --> 00:03:24.800 align:end position:90% line:-2
-Rousseau, un dels pares
del pensament romàntic,
00:03:25.160 --> 00:03:29.000 align:end position:90% line:-2
és considerat defensor
d'un model naturalista de l'educació.
00:03:29.680 --> 00:03:31.400 align:center line:-1
La seva sentència més famosa
00:03:31.480 --> 00:03:34.800 align:center line:-2
és aquella on defensa que l'home
és bo per naturalesa
00:03:35.000 --> 00:03:38.160 align:center line:-2
i que són les lleis dels humans
les que el corrompen,
00:03:38.200 --> 00:03:41.320 align:center line:-2
especialment en entorns
presumptament civilitzats
00:03:41.520 --> 00:03:42.760 align:center line:-1
i sofisticats.
00:03:43.240 --> 00:03:44.760 align:center line:-1
Des del seu punt de vista,
00:03:44.800 --> 00:03:47.240 align:center line:-2
és el retorn
a formes de vida comunals
00:03:47.280 --> 00:03:50.400 align:center line:-2
el que ens permetria recuperar
la proximitat amb la natura,
00:03:50.440 --> 00:03:54.440 align:center line:-2
la senzillesa i honestedat
dels vincles entre les persones
00:03:54.480 --> 00:03:57.080 align:center line:-2
i la bondat immanent
del nostre esperit.
00:03:58.000 --> 00:04:00.520 align:center line:-1
Aquesta idea ha inspirat films
00:04:00.640 --> 00:04:03.840 align:center line:-2
que aborden el contacte intercultural
des d'una òptica
00:04:03.960 --> 00:04:07.600 align:center line:-2
que qüestiona la suposada
superioritat de les civilitzacions
00:04:07.640 --> 00:04:09.920 align:center line:-1
tecnològicament més desenvolupades.
00:04:10.200 --> 00:04:14.680 align:center line:-2
És el cas de The Thin Red Line
del director Terrence Malick.
00:04:15.720 --> 00:04:20.160 align:center line:-2
Rousseau és, doncs, un defensor
del mite del bon salvatge,
00:04:20.200 --> 00:04:21.640 align:center line:-1
plantejament que incorpora
00:04:21.680 --> 00:04:24.040 align:center line:-2
en una de les seves obres
de referència.
00:04:24.080 --> 00:04:27.520 align:center line:-1
Ens referim a Emili o de l'educació,
00:04:27.920 --> 00:04:31.120 align:center line:-2
text on reflexiona
sobre el sentit de l'educació.
00:04:32.080 --> 00:04:34.120 align:center line:-1
Malgrat el que se sol interpretar,
00:04:34.160 --> 00:04:36.200 align:center line:-1
Rousseau no pren la naturalesa
00:04:36.240 --> 00:04:38.680 align:center line:-2
com l'únic
i millor educador de l'infant.
00:04:38.800 --> 00:04:41.960 align:center line:-2
Més aviat defensa
que el contacte directe amb la natura
00:04:42.000 --> 00:04:44.640 align:center line:-1
genera un context educatiu virtuós.
00:04:45.360 --> 00:04:49.480 align:center line:-2
La naturalesa marca límits
i imposa un principi de realitat
00:04:49.640 --> 00:04:52.560 align:center line:-2
que afavoreix
un procés d'aprenentatge reeixit.
00:04:52.880 --> 00:04:55.080 align:center line:-1
I és precisament en aquest context
00:04:55.160 --> 00:04:57.240 align:center line:-2
on un acompanyant
amatent i respectuós
00:04:57.280 --> 00:04:59.600 align:center line:-2
amb els ritmes d'aprenentatge
de l'infant
00:04:59.640 --> 00:05:01.920 align:center line:-1
pot esdevenir un educador òptim.
00:05:02.840 --> 00:05:05.040 align:center line:-1
Rousseau no va ser el primer pensador
00:05:05.080 --> 00:05:08.120 align:center line:-2
que va criticar els models educatius
de la seva època.
00:05:08.360 --> 00:05:10.840 align:center line:-2
Pensadors coetanis,
o que el precediren,
00:05:11.040 --> 00:05:13.080 align:center line:-1
també van proposar alternatives,
00:05:13.160 --> 00:05:15.920 align:center line:-2
ja sigui des de l'àmbit
de la reflexió teòrica,
00:05:15.960 --> 00:05:17.160 align:center line:-1
com va fer Rousseau,
00:05:17.200 --> 00:05:19.680 align:center line:-2
o implementant
experiències pràctiques.
00:05:20.280 --> 00:05:24.400 align:center line:-2
Però la força dels seus plantejaments
rau en el fet que va evidenciar
00:05:24.760 --> 00:05:28.280 align:center line:-2
al segle XVIII,
en plena transició a la modernitat,
00:05:28.760 --> 00:05:31.360 align:center line:-2
el potencial emancipador
del fet educatiu:
00:05:32.240 --> 00:05:35.040 align:center line:-2
com l'educació pot ser clau
per fer persones
00:05:35.080 --> 00:05:36.800 align:center line:-1
i societats més lliures.
00:05:38.520 --> 00:05:42.120 align:center line:-2
-Per a Rousseau, el model hegemònic
d'educació del seu temps
00:05:42.160 --> 00:05:45.800 align:center line:-2
era el principal factor
d'alienació individual i col·lectiva.
00:05:46.040 --> 00:05:48.520 align:center line:-2
Revisar-lo
era un factor importantíssim,
00:05:48.560 --> 00:05:49.560 align:center line:-1
potser el principal,
00:05:49.760 --> 00:05:53.640 align:center line:-2
per aconseguir reconciliar l'individu
amb la seva pròpia essència.
00:05:53.680 --> 00:05:55.040 align:center line:-1
Com es desprèn de la cita anterior,
00:05:55.080 --> 00:05:56.840 align:center line:-2
per a Rousseau hi ha
dos models educatius
00:05:56.880 --> 00:05:58.360 align:center line:-1
que competeixen entre si.
00:05:58.400 --> 00:06:01.880 align:center line:-2
Un primer, en el qual bàsicament
eduquem individus lliures,
00:06:01.920 --> 00:06:03.640 align:center line:-2
persones connectades
amb la naturalesa
00:06:03.680 --> 00:06:04.960 align:center line:-1
i amb elles mateixes.
00:06:05.160 --> 00:06:07.960 align:center line:-2
Un segon, en canvi,
on bàsicament formem ciutadans.
00:06:09.760 --> 00:06:13.160 align:center line:-2
-Rousseau aposta decididament
pel primer model
00:06:13.200 --> 00:06:14.640 align:center line:-1
i renega del segon.
00:06:15.080 --> 00:06:16.280 align:center line:-1
Per això la seva crítica
00:06:16.320 --> 00:06:18.640 align:center line:-2
sembla dirigida
a l'escola tradicional,
00:06:18.840 --> 00:06:22.600 align:center line:-2
és a dir, a aquell model escolar
en què l'infant s'ha de sotmetre
00:06:22.640 --> 00:06:24.200 align:center line:-1
a l'autoritat de l'educador
00:06:24.240 --> 00:06:27.600 align:center line:-2
i en què es transmet
un corpus moral inqüestionable,
00:06:27.640 --> 00:06:29.680 align:center line:-1
sovint de matriu religiosa.
00:06:30.480 --> 00:06:31.840 align:center line:-1
Es tracta d'un model d'escola
00:06:31.880 --> 00:06:34.480 align:center line:-2
orientat al modelatge
de ciutadans dòcils
00:06:34.680 --> 00:06:37.760 align:center line:-2
i de treballadors
que s'emmotllin al nínxol laboral
00:06:37.920 --> 00:06:40.240 align:center line:-1
que la societat els té encomanat,
00:06:40.800 --> 00:06:45.680 align:center line:-2
que s'adhereixin identitàriament
a un model de societat, de nació
00:06:45.840 --> 00:06:47.760 align:center line:-1
i a tot allò que la simbolitza.
00:06:48.040 --> 00:06:49.640 align:center line:-1
-Rousseau també és molt crític
00:06:49.680 --> 00:06:52.240 align:center line:-2
amb la indolència educativa
de les elits del seu temps,
00:06:52.280 --> 00:06:53.800 align:center line:-1
que mostraven una profunda deixadesa
00:06:53.840 --> 00:06:56.360 align:center line:-2
respecte al fet d'educar
els seus infants.
00:06:56.600 --> 00:06:58.640 align:center line:-2
De fet, si ell hagués de triar,
segurament preferiria
00:06:58.680 --> 00:07:01.960 align:center line:-2
el tipus d'educació disciplinar
de societats com Esparta
00:07:02.000 --> 00:07:04.360 align:center line:-2
que no pas el tipus d'educació
que es donava en societats
00:07:04.400 --> 00:07:07.600 align:center line:-2
que ell interpretava com a decadents,
com ara la seva.
00:07:07.640 --> 00:07:09.240 align:center line:-2
Val a dir que hi havia
una enorme distància
00:07:09.280 --> 00:07:10.880 align:center line:-2
entre la contundència
d'aquestes idees
00:07:10.920 --> 00:07:13.480 align:center line:-2
i el que ell va exercir
en la seva funció de pare,
00:07:13.520 --> 00:07:15.080 align:center line:-2
però això són figues
d'un altre paner.
00:07:19.920 --> 00:07:23.800 align:end position:90% line:-2
-Per a Rousseau, l'educació
és una finestra d'oportunitat única.
00:07:24.480 --> 00:07:26.200 align:center line:-1
Calen modalitats educatives
00:07:26.240 --> 00:07:29.160 align:center line:-2
que sàpiguen reconèixer
el potencial dels individus
00:07:29.200 --> 00:07:31.400 align:center line:-1
i el facin brotar sense deformar-lo.
00:07:32.160 --> 00:07:35.600 align:center line:-2
L'educació no pot ser
el procés d'imposició normativa
00:07:35.640 --> 00:07:37.400 align:center line:-1
a què se sotmet, per exemple,
00:07:37.520 --> 00:07:41.120 align:center line:-2
el protagonista
de L'enigma de Gaspar Hausser,
00:07:41.600 --> 00:07:44.880 align:center line:-2
un film de Werner Herzog
inspirat en un cas real
00:07:44.920 --> 00:07:47.400 align:center line:-1
que ocorregué a inicis del segle XIX.
00:07:48.240 --> 00:07:49.880 align:center line:-1
S'hi aborda una vegada més
00:07:49.920 --> 00:07:52.360 align:center line:-2
el procés de socialització
d'una persona
00:07:52.560 --> 00:07:56.120 align:center line:-2
que ha estat rescatada d'una situació
de total aïllament social
00:07:56.160 --> 00:07:58.120 align:center line:-1
sense contacte amb la humanitat.
00:07:58.880 --> 00:08:02.520 align:center line:-2
Cal acompanyar i estimular
els infants amb dedicació,
00:08:02.720 --> 00:08:05.520 align:center line:-1
però sense imposicions explícites.
00:08:06.200 --> 00:08:08.960 align:center line:-2
A la pregunta sobre
"per a què educar?",
00:08:09.320 --> 00:08:12.600 align:center line:-2
la resposta de Rousseau
és clara i revolucionària.
00:08:13.360 --> 00:08:16.520 align:center line:-2
Educar per fer
persones lliures i autònomes,
00:08:16.960 --> 00:08:20.000 align:center line:-2
no sotmeses acríticament
a les lleis dels homes
00:08:20.040 --> 00:08:23.120 align:center line:-2
que, conforme avança
el model civilitzatori,
00:08:23.400 --> 00:08:26.720 align:center line:-2
més els allunyen
de la seva naturalesa interior.
00:08:27.360 --> 00:08:31.120 align:center line:-2
Només els homes lliures i autònoms
poden edificar una societat
00:08:31.160 --> 00:08:33.760 align:center line:-2
basada en la idea
del contracte social,
00:08:34.040 --> 00:08:38.600 align:center line:-2
és a dir, en un acord reflexiu
i consensuat entre individus.
00:08:38.760 --> 00:08:41.280 align:center line:-2
-És per a mi
un plaer conèixer-te, Gaspar.
00:08:41.480 --> 00:08:43.520 align:center line:-2
Explica'ns com et senties
en el teu captiveri,
00:08:43.560 --> 00:08:45.200 align:center line:-1
en aquell soterrani tan llòbrec.
00:08:45.240 --> 00:08:46.680 align:center line:-1
-Millor que fora d'ell.
00:08:48.560 --> 00:08:52.120 align:center line:-2
-Però aquí estàs molt content, oi?
I tots t'estimen molt.
00:08:52.560 --> 00:08:54.840 align:center line:-1
-En definitiva, en Rousseau
00:08:54.880 --> 00:08:57.480 align:center line:-2
tot comença
per un trencament força radical:
00:08:57.880 --> 00:09:00.400 align:center line:-2
l'escapada
a un entorn educatiu virtuós,
00:09:00.600 --> 00:09:04.880 align:center line:-2
proper a la natura, on predominin
les relacions franques i sinceres
00:09:05.200 --> 00:09:08.600 align:center line:-2
que trenquin amb les inèrcies nocives
del seu temps.
00:09:10.400 --> 00:09:14.280 align:center line:-2
-Posteriorment, altres pedagogs
han intentat anar més enllà
00:09:14.320 --> 00:09:15.960 align:center line:-1
en les idees de Rousseau,
00:09:16.080 --> 00:09:18.520 align:center line:-2
ni que sigui
perquè les han dut a la pràctica.
00:09:18.560 --> 00:09:20.840 align:center line:-2
És el cas, per exemple,
d'Alexander Neill,
00:09:20.880 --> 00:09:24.760 align:center line:-2
que el 1921 va posar en marxa
la seva escola Summerhill,
00:09:24.960 --> 00:09:27.600 align:center line:-2
que s'allunyava
del tipus de vincles tòxics,
00:09:27.640 --> 00:09:31.280 align:center line:-2
d'impediments pedagògics
basats en relacions no satisfactòries
00:09:31.320 --> 00:09:33.680 align:center line:-2
que acaben entorpint
d'una forma determinant
00:09:33.720 --> 00:09:36.440 align:center line:-2
el tipus de progressió educativa
dels infants.
00:09:38.440 --> 00:09:40.840 align:center line:-2
-En aquest projecte trencador
d'escola,
00:09:40.880 --> 00:09:42.120 align:center line:-1
són els mateixos alumnes
00:09:42.160 --> 00:09:45.080 align:center line:-2
els qui trien el currículum
d'aprenentatges a seguir
00:09:45.120 --> 00:09:49.040 align:center line:-2
sense l'existència de cap guia fixa
d'estàndards que cal assolir.
00:09:49.280 --> 00:09:51.520 align:center line:0
Entre les diferents
opcions formatives
00:09:51.560 --> 00:09:52.840 align:center line:0
que l'escola ofereix,
00:09:53.040 --> 00:09:56.160 align:center line:0
els sabers intel·lectuals
tenen el mateix rang
00:09:56.200 --> 00:09:59.120 align:center line:0
que els coneixements
artístics o pràctics.
00:09:59.720 --> 00:10:03.480 align:center line:0
Els alumnes decideixen bona part
de les normes i regles
00:10:03.680 --> 00:10:05.920 align:center line:0
que han de regir
el dia a dia de l'escola
00:10:05.960 --> 00:10:08.600 align:center line:0
mitjançant processos assamblearis.
00:10:12.080 --> 00:10:15.680 align:center line:-2
El pas per aquesta escola
ha de significar que els infants
00:10:15.760 --> 00:10:19.600 align:center line:-2
es retrobin ells mateixos
superant els traumes,
00:10:19.640 --> 00:10:23.360 align:center line:-2
les repressions
i les expectatives incapacitadores
00:10:23.560 --> 00:10:25.600 align:center line:-1
que la societat els ha imposat.
00:10:26.480 --> 00:10:28.760 align:center line:-1
En això s'adverteix la influència
00:10:28.800 --> 00:10:31.560 align:center line:-2
que la psicoanàlisi
va exercir sobre Neill.
00:10:33.080 --> 00:10:37.160 align:center line:-2
De fet, Summerhill va créixer
com un model d'escola alternatiu
00:10:37.280 --> 00:10:39.920 align:center line:-2
per a aquells alumnes
que no aconseguien encaixar
00:10:39.960 --> 00:10:41.640 align:center line:-1
a les escoles tradicionals.
00:10:42.200 --> 00:10:45.680 align:center line:-2
En bona mesura, es constituïa
com un espai terapèutic
00:10:45.760 --> 00:10:47.480 align:center line:-1
orientat a la restitució
00:10:47.520 --> 00:10:50.080 align:center line:-2
de la integritat psíquica
dels alumnes
00:10:50.120 --> 00:10:53.480 align:center line:-2
que patien els efectes traumàtics
d'una educació rígida,
00:10:53.520 --> 00:10:55.680 align:center line:-1
jeràrquica i repressiva.
00:10:56.280 --> 00:11:01.480 align:center line:-2
A Summerhill, l'infant
podia redescobrir-se a si mateix
00:11:01.680 --> 00:11:04.520 align:center line:-1
en un entorn flexible, horitzontal,
00:11:04.840 --> 00:11:09.280 align:center line:-2
gestionat assambleàriament
i sense imposicions curriculars.
00:11:10.000 --> 00:11:13.640 align:center line:-2
Per fer-ho, però, havia de viure
fora del seu nucli familiar,
00:11:13.960 --> 00:11:17.480 align:center line:-2
percebut implícitament
com una de les principals fonts
00:11:17.520 --> 00:11:19.560 align:center line:-1
de malestar i frustració.
00:11:20.200 --> 00:11:21.800 align:center line:-1
-Abans de Summerhill, però,
00:11:21.840 --> 00:11:25.160 align:center line:-2
havia nascut tot un moviment
a redós dels principis de Rousseau
00:11:25.200 --> 00:11:28.360 align:center line:-2
i d'altres autors crítics
amb l'educació del seu temps.
00:11:28.400 --> 00:11:29.560 align:center line:-1
Es tracta de l'escola nova.
00:11:30.400 --> 00:11:32.640 align:center line:-2
Ferrier, als anys 20
del segle passat,
00:11:32.800 --> 00:11:35.000 align:center line:-2
va recollir els principis
que estaven aixoplugant
00:11:35.040 --> 00:11:38.320 align:center line:-2
les escoles que es reconeixien
en el moviment de l'escola nova.
00:11:38.360 --> 00:11:39.880 align:center line:-1
Repassem-ne uns quants.
00:13:03.240 --> 00:13:05.600 align:center line:-2
Dels diferents projectes escolars
i pedagògics
00:13:05.640 --> 00:13:08.680 align:center line:-2
que s'han emmirallat
en el moviment de l'escola nova,
00:13:08.720 --> 00:13:11.600 align:center line:-2
Summerhill en seria
una de les més heterodoxes.
00:13:11.640 --> 00:13:15.280 align:center line:-2
També ho seria la famosa
i controvertida Escola Waldorf,
00:13:15.480 --> 00:13:19.720 align:center line:-2
fundada l'any 1919
pel filòsof austríac Rudolf Steiner.
00:13:22.480 --> 00:13:24.720 align:end position:90% line:-2
-El model d'escola
proposat per Steiner
00:13:24.840 --> 00:13:29.160 align:end position:90% line:-2
respon a una cosmogonia
espiritualista pròpia quasi religiosa
00:13:29.480 --> 00:13:34.480 align:center line:0
que provoca adhesions vehements
i alhora allunyaments innegociables.
00:13:35.440 --> 00:13:38.400 align:center line:0
Però més enllà de la controvèrsia
que pugui despertar
00:13:38.440 --> 00:13:42.000 align:center line:-2
l'embolcall espiritualista
i transcendent de la proposta,
00:13:42.680 --> 00:13:44.720 align:center line:-1
de naturalesa poc científica
00:13:44.760 --> 00:13:47.200 align:center line:-2
i que es podria considerar
adoctrinadora,
00:13:47.400 --> 00:13:50.480 align:center line:-2
la seva concreció pràctica
se situa força propera
00:13:50.520 --> 00:13:53.000 align:center line:-1
als principis de l'escola nova.
00:13:54.240 --> 00:13:57.760 align:center line:-2
Com aquesta, pivota
sobre un currículum alternatiu
00:13:57.800 --> 00:14:02.400 align:center line:-2
amb una forta presència de components
expressius, lúdics i de treball
00:14:02.520 --> 00:14:04.080 align:center line:-1
en contacte amb la natura
00:14:04.720 --> 00:14:08.040 align:center line:-2
En contrast amb Summerhill,
a les escoles Waldorf,
00:14:08.080 --> 00:14:10.960 align:center line:-2
tant l'estructuració curricular
com el paper del docent
00:14:11.000 --> 00:14:12.120 align:center line:-1
són més rígids.
00:14:12.560 --> 00:14:14.880 align:center line:-2
Per exemple, s'hi aprenen
diferents llengües
00:14:14.920 --> 00:14:16.120 align:center line:-1
des de força aviat,
00:14:16.280 --> 00:14:19.120 align:center line:-2
però, en canvi, s'afavoreix
la integració dels pares
00:14:19.160 --> 00:14:21.800 align:center line:-2
en un procés educatiu que,
d'aquesta forma,
00:14:21.840 --> 00:14:23.920 align:center line:-1
també pren un caràcter comunitari.
00:14:25.960 --> 00:14:29.320 align:center line:-2
-Les tesis de l'escola nova
sobre la necessitat d'eliminar
00:14:29.360 --> 00:14:32.200 align:center line:-2
del procés educatiu
les dimensions alienadores
00:14:32.240 --> 00:14:36.040 align:center line:-2
formen part central
dels clams pedagògics d'avui dia.
00:14:45.440 --> 00:14:48.200 align:center line:-2
-Educar ha de consistir
en un acompanyament
00:14:48.280 --> 00:14:50.680 align:center line:-1
com menys invasiu millor de l'infant
00:14:50.880 --> 00:14:54.640 align:center line:0
que, de forma espontània,
impulsat per una curiositat innata,
00:14:54.680 --> 00:14:59.600 align:center line:0
descobreix quin és el seu entorn
i com i per què funcionen les coses.
00:15:00.520 --> 00:15:04.480 align:center line:-2
D'aquest acompanyament
se'n pot arribar a dir antieducació,
00:15:04.840 --> 00:15:07.080 align:center line:-2
perquè l'educació
en el sentit canònic
00:15:07.120 --> 00:15:08.560 align:center line:-1
és entesa en negatiu,
00:15:08.840 --> 00:15:13.680 align:center line:-2
com una intromissió injustificada,
manipuladora i neurotitzant
00:15:13.720 --> 00:15:16.200 align:center line:-2
en el lliure desenvolupament
de l'infant.
00:15:22.000 --> 00:15:24.280 align:center line:-1
-Voleu dir que és el mateix?
00:15:24.320 --> 00:15:25.800 align:center line:-1
-No, és un gripau.
00:15:26.200 --> 00:15:28.720 align:center line:-1
-No, deu ser una serp.
00:15:29.320 --> 00:15:30.320 align:center line:-1
-Vols dir?
00:15:30.360 --> 00:15:32.320 align:center line:-1
-Uns vaixells que floten molt.
00:15:32.960 --> 00:15:34.440 align:center line:-1
-Té potetes, oi que sí?
00:15:35.280 --> 00:15:36.440 align:center line:-1
-Té potetes al coll?
00:15:37.360 --> 00:15:38.360 align:center line:-1
-Les veus?
00:15:38.480 --> 00:15:39.960 align:center line:-1
-Aquest és molt guapo, mira.
00:15:40.000 --> 00:15:42.040 align:center line:-1
-Ah, mira, té les potetes allà.
00:15:42.160 --> 00:15:45.280 align:center line:-2
-Però encara no li han crescut.
-Encara no li han crescut.
00:15:45.320 --> 00:15:47.280 align:center line:-1
I les fa servir per a alguna cosa?
00:15:47.320 --> 00:15:49.480 align:center line:-1
-Quan es fa gran, li creixen més.
00:15:50.200 --> 00:15:51.200 align:center line:-1
-Ja està.
00:15:51.240 --> 00:15:54.440 align:center line:-2
-I després d'on li surten
les potes i les cames?
00:15:54.880 --> 00:15:57.000 align:center line:-1
-...fan l'evolució.
00:15:57.040 --> 00:15:58.040 align:center line:-1
-Un exemple en podria ser
00:15:58.080 --> 00:16:00.600 align:center line:-2
aquest fragment
de La educación prohibida.
00:16:00.640 --> 00:16:01.920 align:center line:-1
Es tracta d'un documental
00:16:01.960 --> 00:16:04.400 align:center line:-2
que està tenint
un extraordinari ressò a les xarxes
00:16:04.440 --> 00:16:05.520 align:center line:-1
als darrers anys.
00:16:05.840 --> 00:16:07.920 align:center line:-2
En ell s'hi fa
una defensa grandiloqüent
00:16:07.960 --> 00:16:10.920 align:center line:-2
dels models d'escola que trenquen
amb les formes de fer tradicionals.
00:16:11.640 --> 00:16:14.640 align:center line:-2
-L'escola va construir els fonaments
sobre una idea essencial
00:16:14.680 --> 00:16:17.200 align:end position:90% line:-2
que transcendeix
a tota la seva estructura:
00:16:17.240 --> 00:16:19.360 align:end position:90% line:-1
la noció que els nens estan buits.
00:16:20.000 --> 00:16:21.200 align:end position:90% line:-1
I en conseqüència,
00:16:21.440 --> 00:16:24.600 align:center line:-2
la seva individualitat
pot ser trencada i reformada,
00:16:24.640 --> 00:16:27.480 align:center line:-2
intervinguda
d'acord amb necessitats externes.
00:16:28.240 --> 00:16:31.280 align:center line:-2
El nen ha estat considerat
un objecte d'estudi,
00:16:31.840 --> 00:16:34.360 align:center line:-2
una rata dins del laboratori
de socialització
00:16:34.400 --> 00:16:35.840 align:center line:-1
més gran de la història,
00:16:36.000 --> 00:16:39.600 align:center line:-2
l'objectiu principal del qual
va ser modelar l'ésser humà.
00:16:41.280 --> 00:16:42.760 align:center line:-1
-Això és molt humà,
00:16:43.200 --> 00:16:46.720 align:end position:90% line:-2
pensar que el bosc,
si no el cuidem, es malmet.
00:16:46.760 --> 00:16:49.720 align:end position:90% line:-2
El bosc, si el deixem tranquil,
ja és suficient.
00:16:49.760 --> 00:16:51.880 align:end position:90% line:-1
Tot el que tenim de bosc
00:16:51.920 --> 00:16:54.520 align:center line:-2
és perquè l'ésser humà
no hi ha intervingut.
00:16:55.160 --> 00:16:57.600 align:center line:-2
Però l'ésser humà creu
que intervenint-hi
00:16:58.480 --> 00:17:00.360 align:center line:-1
fa millor les coses.
00:17:01.440 --> 00:17:02.920 align:center line:-1
-Dins la llavor d'un arbre
00:17:02.960 --> 00:17:05.400 align:center line:-2
hi ha tota la informació
que aquest ésser necessita
00:17:05.440 --> 00:17:06.720 align:center line:-1
per desenvolupar-se.
00:17:07.080 --> 00:17:08.720 align:center line:-1
L'ambient que l'envolta conté
00:17:08.760 --> 00:17:11.000 align:center line:-2
tot el que l'arbre necessita
per créixer.
00:17:11.040 --> 00:17:12.160 align:center line:-1
Però aquest desenvolupament depèn
00:17:12.200 --> 00:17:14.680 align:center line:-1
de l'estructura interna de la llavor.
00:17:16.120 --> 00:17:18.600 align:center line:-2
Totes les reaccions
a les condicions externes
00:17:18.640 --> 00:17:21.440 align:center line:-2
estan planificades
a l'interior de cada ésser,
00:17:21.680 --> 00:17:24.000 align:center line:-1
tant d'un arbre com de l'home.
00:17:25.720 --> 00:17:29.400 align:center line:-2
La formació dels òrgans vitals,
l'estructura òssia, els teixits
00:17:29.440 --> 00:17:32.320 align:center line:-2
i les característiques bàsiques
de cadascun de nosaltres
00:17:32.360 --> 00:17:35.160 align:center line:-2
són el resultat
d'un procés intern, autònom,
00:17:35.600 --> 00:17:38.520 align:center line:-2
que no requereix
la intervenció de l'ésser humà;
00:17:39.760 --> 00:17:43.080 align:center line:-2
on la mare només satisfà
els recursos necessaris,
00:17:43.560 --> 00:17:44.760 align:center line:-1
però no dirigeix.
00:17:45.920 --> 00:17:47.680 align:center line:-2
-Una de les principals crítiques
que es pot fer
00:17:47.720 --> 00:17:49.480 align:center line:-2
a aquest tipus
d'orientació pedagògica
00:17:49.520 --> 00:17:51.480 align:center line:-2
és que tendeix a obviar
que els éssers humans
00:17:51.520 --> 00:17:53.560 align:center line:-1
bàsicament som éssers simbòlics.
00:17:53.720 --> 00:17:56.200 align:center line:-2
És a dir,
que en tot el procés educatiu
00:17:56.320 --> 00:17:57.920 align:center line:-1
de socialització,
00:17:57.960 --> 00:18:00.600 align:center line:-2
les interaccions humanes
estan en el centre.
00:18:01.240 --> 00:18:02.640 align:center line:-1
És possible esdevenir
00:18:02.680 --> 00:18:06.280 align:center line:-2
un model pedagògic
realment trencador i emancipador
00:18:06.320 --> 00:18:09.040 align:center line:-2
sense tenir això en el cor
de les teves reflexions?