WEBVTT 00:01:12.240 --> 00:01:15.440 align:center line:0 Any 1979. Pink Floyd va publicar el disc The Wall, 00:01:15.480 --> 00:01:17.440 align:center line:-2 que incloïa la cançó que acabem de sentir: 00:01:17.480 --> 00:01:19.040 align:center line:-1 Another brick in the wall. 00:01:19.280 --> 00:01:21.240 align:center line:-2 És una de les cançons més conegudes d'aquest grup 00:01:21.280 --> 00:01:23.320 align:center line:-1 i de la història del rock and roll. 00:01:23.360 --> 00:01:25.840 align:center line:-2 L'emprarem per fer-nos una pregunta molt bàsica: 00:01:25.880 --> 00:01:26.960 align:center line:-1 per a què eduquem? 00:01:27.000 --> 00:01:29.680 align:center line:-2 Quina ha de ser la funció última de l'educació? 00:01:29.720 --> 00:01:33.560 align:center line:-2 Aquesta cançó reflecteix bona part de les aproximacions més crítiques 00:01:33.600 --> 00:01:36.680 align:center line:-2 a la institució escolar en general i, més particularment, 00:01:36.720 --> 00:01:39.080 align:center line:-2 a les seves pràctiques més conservadores. 00:01:39.320 --> 00:01:41.960 align:center line:0 -En la cançó, l'escola és vista primer 00:01:42.000 --> 00:01:45.680 align:center line:0 com una fàbrica de producció massiva d'individus alienats, 00:01:45.760 --> 00:01:49.080 align:center line:0 indiferenciats, amb la personalitat anul·lada. 00:01:49.440 --> 00:01:52.000 align:center line:-2 Després, se la compara amb un escorxador 00:01:52.040 --> 00:01:54.080 align:center line:0 on la infantesa és anihilada. 00:01:54.680 --> 00:01:57.360 align:center line:0 Sembla prou evident que el missatge central del vídeo 00:01:57.400 --> 00:02:00.920 align:center line:-2 és que l'escola corromp l'autenticitat innata dels infants. 00:02:01.280 --> 00:02:03.600 align:center line:0 És una arma d'alienació massiva. 00:02:06.320 --> 00:02:08.080 align:center line:-2 -Ens ha interessat començar amb aquest videoclip 00:02:08.120 --> 00:02:09.840 align:center line:-2 perquè hi ressonen algunes de les idees 00:02:09.880 --> 00:02:13.360 align:center line:-2 d'un dels primers pensadors crítics amb l'educació del seu temps, 00:02:13.400 --> 00:02:15.840 align:center line:-2 potser el més celebrat de tots: Jean-Jacques Rousseau. 00:02:23.600 --> 00:02:25.640 align:center line:-1 L'home natural és tot per a ell. 00:02:56.720 --> 00:02:58.480 align:center line:-1 ...en tant que part del tot. 00:02:59.040 --> 00:03:00.200 align:center line:-1 Una dona d'Esparta... 00:03:06.480 --> 00:03:07.480 align:center line:-1 ...tremolant: 00:03:08.720 --> 00:03:10.720 align:center line:-1 "Els teus cinc fills són morts. 00:03:18.560 --> 00:03:20.120 align:center line:-1 Heus aquí la ciutadania. 00:03:21.640 --> 00:03:24.800 align:end position:90% line:-2 -Rousseau, un dels pares del pensament romàntic, 00:03:25.160 --> 00:03:29.000 align:end position:90% line:-2 és considerat defensor d'un model naturalista de l'educació. 00:03:29.680 --> 00:03:31.400 align:center line:-1 La seva sentència més famosa 00:03:31.480 --> 00:03:34.800 align:center line:-2 és aquella on defensa que l'home és bo per naturalesa 00:03:35.000 --> 00:03:38.160 align:center line:-2 i que són les lleis dels humans les que el corrompen, 00:03:38.200 --> 00:03:41.320 align:center line:-2 especialment en entorns presumptament civilitzats 00:03:41.520 --> 00:03:42.760 align:center line:-1 i sofisticats. 00:03:43.240 --> 00:03:44.760 align:center line:-1 Des del seu punt de vista, 00:03:44.800 --> 00:03:47.240 align:center line:-2 és el retorn a formes de vida comunals 00:03:47.280 --> 00:03:50.400 align:center line:-2 el que ens permetria recuperar la proximitat amb la natura, 00:03:50.440 --> 00:03:54.440 align:center line:-2 la senzillesa i honestedat dels vincles entre les persones 00:03:54.480 --> 00:03:57.080 align:center line:-2 i la bondat immanent del nostre esperit. 00:03:58.000 --> 00:04:00.520 align:center line:-1 Aquesta idea ha inspirat films 00:04:00.640 --> 00:04:03.840 align:center line:-2 que aborden el contacte intercultural des d'una òptica 00:04:03.960 --> 00:04:07.600 align:center line:-2 que qüestiona la suposada superioritat de les civilitzacions 00:04:07.640 --> 00:04:09.920 align:center line:-1 tecnològicament més desenvolupades. 00:04:10.200 --> 00:04:14.680 align:center line:-2 És el cas de The Thin Red Line del director Terrence Malick. 00:04:15.720 --> 00:04:20.160 align:center line:-2 Rousseau és, doncs, un defensor del mite del bon salvatge, 00:04:20.200 --> 00:04:21.640 align:center line:-1 plantejament que incorpora 00:04:21.680 --> 00:04:24.040 align:center line:-2 en una de les seves obres de referència. 00:04:24.080 --> 00:04:27.520 align:center line:-1 Ens referim a Emili o de l'educació, 00:04:27.920 --> 00:04:31.120 align:center line:-2 text on reflexiona sobre el sentit de l'educació. 00:04:32.080 --> 00:04:34.120 align:center line:-1 Malgrat el que se sol interpretar, 00:04:34.160 --> 00:04:36.200 align:center line:-1 Rousseau no pren la naturalesa 00:04:36.240 --> 00:04:38.680 align:center line:-2 com l'únic i millor educador de l'infant. 00:04:38.800 --> 00:04:41.960 align:center line:-2 Més aviat defensa que el contacte directe amb la natura 00:04:42.000 --> 00:04:44.640 align:center line:-1 genera un context educatiu virtuós. 00:04:45.360 --> 00:04:49.480 align:center line:-2 La naturalesa marca límits i imposa un principi de realitat 00:04:49.640 --> 00:04:52.560 align:center line:-2 que afavoreix un procés d'aprenentatge reeixit. 00:04:52.880 --> 00:04:55.080 align:center line:-1 I és precisament en aquest context 00:04:55.160 --> 00:04:57.240 align:center line:-2 on un acompanyant amatent i respectuós 00:04:57.280 --> 00:04:59.600 align:center line:-2 amb els ritmes d'aprenentatge de l'infant 00:04:59.640 --> 00:05:01.920 align:center line:-1 pot esdevenir un educador òptim. 00:05:02.840 --> 00:05:05.040 align:center line:-1 Rousseau no va ser el primer pensador 00:05:05.080 --> 00:05:08.120 align:center line:-2 que va criticar els models educatius de la seva època. 00:05:08.360 --> 00:05:10.840 align:center line:-2 Pensadors coetanis, o que el precediren, 00:05:11.040 --> 00:05:13.080 align:center line:-1 també van proposar alternatives, 00:05:13.160 --> 00:05:15.920 align:center line:-2 ja sigui des de l'àmbit de la reflexió teòrica, 00:05:15.960 --> 00:05:17.160 align:center line:-1 com va fer Rousseau, 00:05:17.200 --> 00:05:19.680 align:center line:-2 o implementant experiències pràctiques. 00:05:20.280 --> 00:05:24.400 align:center line:-2 Però la força dels seus plantejaments rau en el fet que va evidenciar 00:05:24.760 --> 00:05:28.280 align:center line:-2 al segle XVIII, en plena transició a la modernitat, 00:05:28.760 --> 00:05:31.360 align:center line:-2 el potencial emancipador del fet educatiu: 00:05:32.240 --> 00:05:35.040 align:center line:-2 com l'educació pot ser clau per fer persones 00:05:35.080 --> 00:05:36.800 align:center line:-1 i societats més lliures. 00:05:38.520 --> 00:05:42.120 align:center line:-2 -Per a Rousseau, el model hegemònic d'educació del seu temps 00:05:42.160 --> 00:05:45.800 align:center line:-2 era el principal factor d'alienació individual i col·lectiva. 00:05:46.040 --> 00:05:48.520 align:center line:-2 Revisar-lo era un factor importantíssim, 00:05:48.560 --> 00:05:49.560 align:center line:-1 potser el principal, 00:05:49.760 --> 00:05:53.640 align:center line:-2 per aconseguir reconciliar l'individu amb la seva pròpia essència. 00:05:53.680 --> 00:05:55.040 align:center line:-1 Com es desprèn de la cita anterior, 00:05:55.080 --> 00:05:56.840 align:center line:-2 per a Rousseau hi ha dos models educatius 00:05:56.880 --> 00:05:58.360 align:center line:-1 que competeixen entre si. 00:05:58.400 --> 00:06:01.880 align:center line:-2 Un primer, en el qual bàsicament eduquem individus lliures, 00:06:01.920 --> 00:06:03.640 align:center line:-2 persones connectades amb la naturalesa 00:06:03.680 --> 00:06:04.960 align:center line:-1 i amb elles mateixes. 00:06:05.160 --> 00:06:07.960 align:center line:-2 Un segon, en canvi, on bàsicament formem ciutadans. 00:06:09.760 --> 00:06:13.160 align:center line:-2 -Rousseau aposta decididament pel primer model 00:06:13.200 --> 00:06:14.640 align:center line:-1 i renega del segon. 00:06:15.080 --> 00:06:16.280 align:center line:-1 Per això la seva crítica 00:06:16.320 --> 00:06:18.640 align:center line:-2 sembla dirigida a l'escola tradicional, 00:06:18.840 --> 00:06:22.600 align:center line:-2 és a dir, a aquell model escolar en què l'infant s'ha de sotmetre 00:06:22.640 --> 00:06:24.200 align:center line:-1 a l'autoritat de l'educador 00:06:24.240 --> 00:06:27.600 align:center line:-2 i en què es transmet un corpus moral inqüestionable, 00:06:27.640 --> 00:06:29.680 align:center line:-1 sovint de matriu religiosa. 00:06:30.480 --> 00:06:31.840 align:center line:-1 Es tracta d'un model d'escola 00:06:31.880 --> 00:06:34.480 align:center line:-2 orientat al modelatge de ciutadans dòcils 00:06:34.680 --> 00:06:37.760 align:center line:-2 i de treballadors que s'emmotllin al nínxol laboral 00:06:37.920 --> 00:06:40.240 align:center line:-1 que la societat els té encomanat, 00:06:40.800 --> 00:06:45.680 align:center line:-2 que s'adhereixin identitàriament a un model de societat, de nació 00:06:45.840 --> 00:06:47.760 align:center line:-1 i a tot allò que la simbolitza. 00:06:48.040 --> 00:06:49.640 align:center line:-1 -Rousseau també és molt crític 00:06:49.680 --> 00:06:52.240 align:center line:-2 amb la indolència educativa de les elits del seu temps, 00:06:52.280 --> 00:06:53.800 align:center line:-1 que mostraven una profunda deixadesa 00:06:53.840 --> 00:06:56.360 align:center line:-2 respecte al fet d'educar els seus infants. 00:06:56.600 --> 00:06:58.640 align:center line:-2 De fet, si ell hagués de triar, segurament preferiria 00:06:58.680 --> 00:07:01.960 align:center line:-2 el tipus d'educació disciplinar de societats com Esparta 00:07:02.000 --> 00:07:04.360 align:center line:-2 que no pas el tipus d'educació que es donava en societats 00:07:04.400 --> 00:07:07.600 align:center line:-2 que ell interpretava com a decadents, com ara la seva. 00:07:07.640 --> 00:07:09.240 align:center line:-2 Val a dir que hi havia una enorme distància 00:07:09.280 --> 00:07:10.880 align:center line:-2 entre la contundència d'aquestes idees 00:07:10.920 --> 00:07:13.480 align:center line:-2 i el que ell va exercir en la seva funció de pare, 00:07:13.520 --> 00:07:15.080 align:center line:-2 però això són figues d'un altre paner. 00:07:19.920 --> 00:07:23.800 align:end position:90% line:-2 -Per a Rousseau, l'educació és una finestra d'oportunitat única. 00:07:24.480 --> 00:07:26.200 align:center line:-1 Calen modalitats educatives 00:07:26.240 --> 00:07:29.160 align:center line:-2 que sàpiguen reconèixer el potencial dels individus 00:07:29.200 --> 00:07:31.400 align:center line:-1 i el facin brotar sense deformar-lo. 00:07:32.160 --> 00:07:35.600 align:center line:-2 L'educació no pot ser el procés d'imposició normativa 00:07:35.640 --> 00:07:37.400 align:center line:-1 a què se sotmet, per exemple, 00:07:37.520 --> 00:07:41.120 align:center line:-2 el protagonista de L'enigma de Gaspar Hausser, 00:07:41.600 --> 00:07:44.880 align:center line:-2 un film de Werner Herzog inspirat en un cas real 00:07:44.920 --> 00:07:47.400 align:center line:-1 que ocorregué a inicis del segle XIX. 00:07:48.240 --> 00:07:49.880 align:center line:-1 S'hi aborda una vegada més 00:07:49.920 --> 00:07:52.360 align:center line:-2 el procés de socialització d'una persona 00:07:52.560 --> 00:07:56.120 align:center line:-2 que ha estat rescatada d'una situació de total aïllament social 00:07:56.160 --> 00:07:58.120 align:center line:-1 sense contacte amb la humanitat. 00:07:58.880 --> 00:08:02.520 align:center line:-2 Cal acompanyar i estimular els infants amb dedicació, 00:08:02.720 --> 00:08:05.520 align:center line:-1 però sense imposicions explícites. 00:08:06.200 --> 00:08:08.960 align:center line:-2 A la pregunta sobre "per a què educar?", 00:08:09.320 --> 00:08:12.600 align:center line:-2 la resposta de Rousseau és clara i revolucionària. 00:08:13.360 --> 00:08:16.520 align:center line:-2 Educar per fer persones lliures i autònomes, 00:08:16.960 --> 00:08:20.000 align:center line:-2 no sotmeses acríticament a les lleis dels homes 00:08:20.040 --> 00:08:23.120 align:center line:-2 que, conforme avança el model civilitzatori, 00:08:23.400 --> 00:08:26.720 align:center line:-2 més els allunyen de la seva naturalesa interior. 00:08:27.360 --> 00:08:31.120 align:center line:-2 Només els homes lliures i autònoms poden edificar una societat 00:08:31.160 --> 00:08:33.760 align:center line:-2 basada en la idea del contracte social, 00:08:34.040 --> 00:08:38.600 align:center line:-2 és a dir, en un acord reflexiu i consensuat entre individus. 00:08:38.760 --> 00:08:41.280 align:center line:-2 -És per a mi un plaer conèixer-te, Gaspar. 00:08:41.480 --> 00:08:43.520 align:center line:-2 Explica'ns com et senties en el teu captiveri, 00:08:43.560 --> 00:08:45.200 align:center line:-1 en aquell soterrani tan llòbrec. 00:08:45.240 --> 00:08:46.680 align:center line:-1 -Millor que fora d'ell. 00:08:48.560 --> 00:08:52.120 align:center line:-2 -Però aquí estàs molt content, oi? I tots t'estimen molt. 00:08:52.560 --> 00:08:54.840 align:center line:-1 -En definitiva, en Rousseau 00:08:54.880 --> 00:08:57.480 align:center line:-2 tot comença per un trencament força radical: 00:08:57.880 --> 00:09:00.400 align:center line:-2 l'escapada a un entorn educatiu virtuós, 00:09:00.600 --> 00:09:04.880 align:center line:-2 proper a la natura, on predominin les relacions franques i sinceres 00:09:05.200 --> 00:09:08.600 align:center line:-2 que trenquin amb les inèrcies nocives del seu temps. 00:09:10.400 --> 00:09:14.280 align:center line:-2 -Posteriorment, altres pedagogs han intentat anar més enllà 00:09:14.320 --> 00:09:15.960 align:center line:-1 en les idees de Rousseau, 00:09:16.080 --> 00:09:18.520 align:center line:-2 ni que sigui perquè les han dut a la pràctica. 00:09:18.560 --> 00:09:20.840 align:center line:-2 És el cas, per exemple, d'Alexander Neill, 00:09:20.880 --> 00:09:24.760 align:center line:-2 que el 1921 va posar en marxa la seva escola Summerhill, 00:09:24.960 --> 00:09:27.600 align:center line:-2 que s'allunyava del tipus de vincles tòxics, 00:09:27.640 --> 00:09:31.280 align:center line:-2 d'impediments pedagògics basats en relacions no satisfactòries 00:09:31.320 --> 00:09:33.680 align:center line:-2 que acaben entorpint d'una forma determinant 00:09:33.720 --> 00:09:36.440 align:center line:-2 el tipus de progressió educativa dels infants. 00:09:38.440 --> 00:09:40.840 align:center line:-2 -En aquest projecte trencador d'escola, 00:09:40.880 --> 00:09:42.120 align:center line:-1 són els mateixos alumnes 00:09:42.160 --> 00:09:45.080 align:center line:-2 els qui trien el currículum d'aprenentatges a seguir 00:09:45.120 --> 00:09:49.040 align:center line:-2 sense l'existència de cap guia fixa d'estàndards que cal assolir. 00:09:49.280 --> 00:09:51.520 align:center line:0 Entre les diferents opcions formatives 00:09:51.560 --> 00:09:52.840 align:center line:0 que l'escola ofereix, 00:09:53.040 --> 00:09:56.160 align:center line:0 els sabers intel·lectuals tenen el mateix rang 00:09:56.200 --> 00:09:59.120 align:center line:0 que els coneixements artístics o pràctics. 00:09:59.720 --> 00:10:03.480 align:center line:0 Els alumnes decideixen bona part de les normes i regles 00:10:03.680 --> 00:10:05.920 align:center line:0 que han de regir el dia a dia de l'escola 00:10:05.960 --> 00:10:08.600 align:center line:0 mitjançant processos assamblearis. 00:10:12.080 --> 00:10:15.680 align:center line:-2 El pas per aquesta escola ha de significar que els infants 00:10:15.760 --> 00:10:19.600 align:center line:-2 es retrobin ells mateixos superant els traumes, 00:10:19.640 --> 00:10:23.360 align:center line:-2 les repressions i les expectatives incapacitadores 00:10:23.560 --> 00:10:25.600 align:center line:-1 que la societat els ha imposat. 00:10:26.480 --> 00:10:28.760 align:center line:-1 En això s'adverteix la influència 00:10:28.800 --> 00:10:31.560 align:center line:-2 que la psicoanàlisi va exercir sobre Neill. 00:10:33.080 --> 00:10:37.160 align:center line:-2 De fet, Summerhill va créixer com un model d'escola alternatiu 00:10:37.280 --> 00:10:39.920 align:center line:-2 per a aquells alumnes que no aconseguien encaixar 00:10:39.960 --> 00:10:41.640 align:center line:-1 a les escoles tradicionals. 00:10:42.200 --> 00:10:45.680 align:center line:-2 En bona mesura, es constituïa com un espai terapèutic 00:10:45.760 --> 00:10:47.480 align:center line:-1 orientat a la restitució 00:10:47.520 --> 00:10:50.080 align:center line:-2 de la integritat psíquica dels alumnes 00:10:50.120 --> 00:10:53.480 align:center line:-2 que patien els efectes traumàtics d'una educació rígida, 00:10:53.520 --> 00:10:55.680 align:center line:-1 jeràrquica i repressiva. 00:10:56.280 --> 00:11:01.480 align:center line:-2 A Summerhill, l'infant podia redescobrir-se a si mateix 00:11:01.680 --> 00:11:04.520 align:center line:-1 en un entorn flexible, horitzontal, 00:11:04.840 --> 00:11:09.280 align:center line:-2 gestionat assambleàriament i sense imposicions curriculars. 00:11:10.000 --> 00:11:13.640 align:center line:-2 Per fer-ho, però, havia de viure fora del seu nucli familiar, 00:11:13.960 --> 00:11:17.480 align:center line:-2 percebut implícitament com una de les principals fonts 00:11:17.520 --> 00:11:19.560 align:center line:-1 de malestar i frustració. 00:11:20.200 --> 00:11:21.800 align:center line:-1 -Abans de Summerhill, però, 00:11:21.840 --> 00:11:25.160 align:center line:-2 havia nascut tot un moviment a redós dels principis de Rousseau 00:11:25.200 --> 00:11:28.360 align:center line:-2 i d'altres autors crítics amb l'educació del seu temps. 00:11:28.400 --> 00:11:29.560 align:center line:-1 Es tracta de l'escola nova. 00:11:30.400 --> 00:11:32.640 align:center line:-2 Ferrier, als anys 20 del segle passat, 00:11:32.800 --> 00:11:35.000 align:center line:-2 va recollir els principis que estaven aixoplugant 00:11:35.040 --> 00:11:38.320 align:center line:-2 les escoles que es reconeixien en el moviment de l'escola nova. 00:11:38.360 --> 00:11:39.880 align:center line:-1 Repassem-ne uns quants. 00:13:03.240 --> 00:13:05.600 align:center line:-2 Dels diferents projectes escolars i pedagògics 00:13:05.640 --> 00:13:08.680 align:center line:-2 que s'han emmirallat en el moviment de l'escola nova, 00:13:08.720 --> 00:13:11.600 align:center line:-2 Summerhill en seria una de les més heterodoxes. 00:13:11.640 --> 00:13:15.280 align:center line:-2 També ho seria la famosa i controvertida Escola Waldorf, 00:13:15.480 --> 00:13:19.720 align:center line:-2 fundada l'any 1919 pel filòsof austríac Rudolf Steiner. 00:13:22.480 --> 00:13:24.720 align:end position:90% line:-2 -El model d'escola proposat per Steiner 00:13:24.840 --> 00:13:29.160 align:end position:90% line:-2 respon a una cosmogonia espiritualista pròpia quasi religiosa 00:13:29.480 --> 00:13:34.480 align:center line:0 que provoca adhesions vehements i alhora allunyaments innegociables. 00:13:35.440 --> 00:13:38.400 align:center line:0 Però més enllà de la controvèrsia que pugui despertar 00:13:38.440 --> 00:13:42.000 align:center line:-2 l'embolcall espiritualista i transcendent de la proposta, 00:13:42.680 --> 00:13:44.720 align:center line:-1 de naturalesa poc científica 00:13:44.760 --> 00:13:47.200 align:center line:-2 i que es podria considerar adoctrinadora, 00:13:47.400 --> 00:13:50.480 align:center line:-2 la seva concreció pràctica se situa força propera 00:13:50.520 --> 00:13:53.000 align:center line:-1 als principis de l'escola nova. 00:13:54.240 --> 00:13:57.760 align:center line:-2 Com aquesta, pivota sobre un currículum alternatiu 00:13:57.800 --> 00:14:02.400 align:center line:-2 amb una forta presència de components expressius, lúdics i de treball 00:14:02.520 --> 00:14:04.080 align:center line:-1 en contacte amb la natura 00:14:04.720 --> 00:14:08.040 align:center line:-2 En contrast amb Summerhill, a les escoles Waldorf, 00:14:08.080 --> 00:14:10.960 align:center line:-2 tant l'estructuració curricular com el paper del docent 00:14:11.000 --> 00:14:12.120 align:center line:-1 són més rígids. 00:14:12.560 --> 00:14:14.880 align:center line:-2 Per exemple, s'hi aprenen diferents llengües 00:14:14.920 --> 00:14:16.120 align:center line:-1 des de força aviat, 00:14:16.280 --> 00:14:19.120 align:center line:-2 però, en canvi, s'afavoreix la integració dels pares 00:14:19.160 --> 00:14:21.800 align:center line:-2 en un procés educatiu que, d'aquesta forma, 00:14:21.840 --> 00:14:23.920 align:center line:-1 també pren un caràcter comunitari. 00:14:25.960 --> 00:14:29.320 align:center line:-2 -Les tesis de l'escola nova sobre la necessitat d'eliminar 00:14:29.360 --> 00:14:32.200 align:center line:-2 del procés educatiu les dimensions alienadores 00:14:32.240 --> 00:14:36.040 align:center line:-2 formen part central dels clams pedagògics d'avui dia. 00:14:45.440 --> 00:14:48.200 align:center line:-2 -Educar ha de consistir en un acompanyament 00:14:48.280 --> 00:14:50.680 align:center line:-1 com menys invasiu millor de l'infant 00:14:50.880 --> 00:14:54.640 align:center line:0 que, de forma espontània, impulsat per una curiositat innata, 00:14:54.680 --> 00:14:59.600 align:center line:0 descobreix quin és el seu entorn i com i per què funcionen les coses. 00:15:00.520 --> 00:15:04.480 align:center line:-2 D'aquest acompanyament se'n pot arribar a dir antieducació, 00:15:04.840 --> 00:15:07.080 align:center line:-2 perquè l'educació en el sentit canònic 00:15:07.120 --> 00:15:08.560 align:center line:-1 és entesa en negatiu, 00:15:08.840 --> 00:15:13.680 align:center line:-2 com una intromissió injustificada, manipuladora i neurotitzant 00:15:13.720 --> 00:15:16.200 align:center line:-2 en el lliure desenvolupament de l'infant. 00:15:22.000 --> 00:15:24.280 align:center line:-1 -Voleu dir que és el mateix? 00:15:24.320 --> 00:15:25.800 align:center line:-1 -No, és un gripau. 00:15:26.200 --> 00:15:28.720 align:center line:-1 -No, deu ser una serp. 00:15:29.320 --> 00:15:30.320 align:center line:-1 -Vols dir? 00:15:30.360 --> 00:15:32.320 align:center line:-1 -Uns vaixells que floten molt. 00:15:32.960 --> 00:15:34.440 align:center line:-1 -Té potetes, oi que sí? 00:15:35.280 --> 00:15:36.440 align:center line:-1 -Té potetes al coll? 00:15:37.360 --> 00:15:38.360 align:center line:-1 -Les veus? 00:15:38.480 --> 00:15:39.960 align:center line:-1 -Aquest és molt guapo, mira. 00:15:40.000 --> 00:15:42.040 align:center line:-1 -Ah, mira, té les potetes allà. 00:15:42.160 --> 00:15:45.280 align:center line:-2 -Però encara no li han crescut. -Encara no li han crescut. 00:15:45.320 --> 00:15:47.280 align:center line:-1 I les fa servir per a alguna cosa? 00:15:47.320 --> 00:15:49.480 align:center line:-1 -Quan es fa gran, li creixen més. 00:15:50.200 --> 00:15:51.200 align:center line:-1 -Ja està. 00:15:51.240 --> 00:15:54.440 align:center line:-2 -I després d'on li surten les potes i les cames? 00:15:54.880 --> 00:15:57.000 align:center line:-1 -...fan l'evolució. 00:15:57.040 --> 00:15:58.040 align:center line:-1 -Un exemple en podria ser 00:15:58.080 --> 00:16:00.600 align:center line:-2 aquest fragment de La educación prohibida. 00:16:00.640 --> 00:16:01.920 align:center line:-1 Es tracta d'un documental 00:16:01.960 --> 00:16:04.400 align:center line:-2 que està tenint un extraordinari ressò a les xarxes 00:16:04.440 --> 00:16:05.520 align:center line:-1 als darrers anys. 00:16:05.840 --> 00:16:07.920 align:center line:-2 En ell s'hi fa una defensa grandiloqüent 00:16:07.960 --> 00:16:10.920 align:center line:-2 dels models d'escola que trenquen amb les formes de fer tradicionals. 00:16:11.640 --> 00:16:14.640 align:center line:-2 -L'escola va construir els fonaments sobre una idea essencial 00:16:14.680 --> 00:16:17.200 align:end position:90% line:-2 que transcendeix a tota la seva estructura: 00:16:17.240 --> 00:16:19.360 align:end position:90% line:-1 la noció que els nens estan buits. 00:16:20.000 --> 00:16:21.200 align:end position:90% line:-1 I en conseqüència, 00:16:21.440 --> 00:16:24.600 align:center line:-2 la seva individualitat pot ser trencada i reformada, 00:16:24.640 --> 00:16:27.480 align:center line:-2 intervinguda d'acord amb necessitats externes. 00:16:28.240 --> 00:16:31.280 align:center line:-2 El nen ha estat considerat un objecte d'estudi, 00:16:31.840 --> 00:16:34.360 align:center line:-2 una rata dins del laboratori de socialització 00:16:34.400 --> 00:16:35.840 align:center line:-1 més gran de la història, 00:16:36.000 --> 00:16:39.600 align:center line:-2 l'objectiu principal del qual va ser modelar l'ésser humà. 00:16:41.280 --> 00:16:42.760 align:center line:-1 -Això és molt humà, 00:16:43.200 --> 00:16:46.720 align:end position:90% line:-2 pensar que el bosc, si no el cuidem, es malmet. 00:16:46.760 --> 00:16:49.720 align:end position:90% line:-2 El bosc, si el deixem tranquil, ja és suficient. 00:16:49.760 --> 00:16:51.880 align:end position:90% line:-1 Tot el que tenim de bosc 00:16:51.920 --> 00:16:54.520 align:center line:-2 és perquè l'ésser humà no hi ha intervingut. 00:16:55.160 --> 00:16:57.600 align:center line:-2 Però l'ésser humà creu que intervenint-hi 00:16:58.480 --> 00:17:00.360 align:center line:-1 fa millor les coses. 00:17:01.440 --> 00:17:02.920 align:center line:-1 -Dins la llavor d'un arbre 00:17:02.960 --> 00:17:05.400 align:center line:-2 hi ha tota la informació que aquest ésser necessita 00:17:05.440 --> 00:17:06.720 align:center line:-1 per desenvolupar-se. 00:17:07.080 --> 00:17:08.720 align:center line:-1 L'ambient que l'envolta conté 00:17:08.760 --> 00:17:11.000 align:center line:-2 tot el que l'arbre necessita per créixer. 00:17:11.040 --> 00:17:12.160 align:center line:-1 Però aquest desenvolupament depèn 00:17:12.200 --> 00:17:14.680 align:center line:-1 de l'estructura interna de la llavor. 00:17:16.120 --> 00:17:18.600 align:center line:-2 Totes les reaccions a les condicions externes 00:17:18.640 --> 00:17:21.440 align:center line:-2 estan planificades a l'interior de cada ésser, 00:17:21.680 --> 00:17:24.000 align:center line:-1 tant d'un arbre com de l'home. 00:17:25.720 --> 00:17:29.400 align:center line:-2 La formació dels òrgans vitals, l'estructura òssia, els teixits 00:17:29.440 --> 00:17:32.320 align:center line:-2 i les característiques bàsiques de cadascun de nosaltres 00:17:32.360 --> 00:17:35.160 align:center line:-2 són el resultat d'un procés intern, autònom, 00:17:35.600 --> 00:17:38.520 align:center line:-2 que no requereix la intervenció de l'ésser humà; 00:17:39.760 --> 00:17:43.080 align:center line:-2 on la mare només satisfà els recursos necessaris, 00:17:43.560 --> 00:17:44.760 align:center line:-1 però no dirigeix. 00:17:45.920 --> 00:17:47.680 align:center line:-2 -Una de les principals crítiques que es pot fer 00:17:47.720 --> 00:17:49.480 align:center line:-2 a aquest tipus d'orientació pedagògica 00:17:49.520 --> 00:17:51.480 align:center line:-2 és que tendeix a obviar que els éssers humans 00:17:51.520 --> 00:17:53.560 align:center line:-1 bàsicament som éssers simbòlics. 00:17:53.720 --> 00:17:56.200 align:center line:-2 És a dir, que en tot el procés educatiu 00:17:56.320 --> 00:17:57.920 align:center line:-1 de socialització, 00:17:57.960 --> 00:18:00.600 align:center line:-2 les interaccions humanes estan en el centre. 00:18:01.240 --> 00:18:02.640 align:center line:-1 És possible esdevenir 00:18:02.680 --> 00:18:06.280 align:center line:-2 un model pedagògic realment trencador i emancipador 00:18:06.320 --> 00:18:09.040 align:center line:-2 sense tenir això en el cor de les teves reflexions?