WEBVTT
00:00:15.160 --> 00:00:17.600 align:center line:-2
En les propostes
de polítiques socials més trencadores
00:00:17.640 --> 00:00:19.760 align:start position:10% line:-2
continuen ressonant
els anhels i les pors
00:00:19.800 --> 00:00:22.160 align:start position:10% line:-2
dels diferents horitzons
d'emancipació.
00:00:22.240 --> 00:00:25.880 align:start position:10% line:-2
Un bon exemple són les controvèrsies
sobre la renda bàsica universal
00:00:25.920 --> 00:00:28.680 align:center line:-2
que, recordem-ho,
és una proposta que pretén garantir
00:00:28.720 --> 00:00:31.240 align:center line:-2
uns ingressos bàsics
a tota la ciutadania d'un país,
00:00:31.280 --> 00:00:33.560 align:center line:-2
independentment
del seu nivell de renda.
00:00:34.040 --> 00:00:36.200 align:center line:-1
La proposta és vista amb bons ulls
00:00:36.240 --> 00:00:40.200 align:center line:-2
per una minoria del pensament liberal
més antiintervencionista,
00:00:40.240 --> 00:00:42.280 align:center line:-2
que la percep
com una bona alternativa
00:00:42.320 --> 00:00:44.000 align:center line:-1
de redistribució de mínims
00:00:44.080 --> 00:00:46.520 align:center line:-2
que permeti desmantellar
els serveis públics
00:00:46.560 --> 00:00:48.600 align:center line:-1
i reforçar la provisió mercantil.
00:00:49.080 --> 00:00:52.800 align:center line:-2
Els serveis públics funcionarien així
sota demanda consumista.
00:00:53.160 --> 00:00:56.160 align:center line:-2
Lògicament,
aquells que defensen la renda bàsica
00:00:56.200 --> 00:00:57.560 align:center line:-1
des de l'igualitarisme
00:00:57.720 --> 00:01:00.120 align:center line:-2
la veuen
com una mesura complementària
00:01:00.160 --> 00:01:04.080 align:center line:-2
dels serveis de provisió pública,
com ara l'educació o la sanitat,
00:01:04.360 --> 00:01:06.800 align:center line:-1
i no com una mesura substitutiva.
00:01:07.080 --> 00:01:08.640 align:center line:-1
Permetria, això sí,
00:01:08.720 --> 00:01:11.760 align:center line:-2
reconceptualitzar profundament
els serveis socials,
00:01:11.960 --> 00:01:14.920 align:center line:-2
ara per ara massa burocràtics
i fiscalitzadors.
00:01:15.520 --> 00:01:17.760 align:center line:-2
Deixar de problematitzar
i fiscalitzar
00:01:17.800 --> 00:01:21.040 align:center line:-2
aquells que són etiquetats
com a “socialment exclosos”
00:01:21.080 --> 00:01:23.800 align:center line:-2
i començar a pensar
la redistribució econòmica
00:01:24.040 --> 00:01:26.200 align:center line:-2
desvinculant-la
del rol que cal ocupar
00:01:26.240 --> 00:01:28.560 align:center line:-2
en l'estructura productiva
capitalista,
00:01:28.720 --> 00:01:32.760 align:center line:-2
són precisament els elements
que més afinitat electiva generen
00:01:32.800 --> 00:01:36.040 align:center line:-2
entre la renda bàsica
i els plantejaments llibertaris.
00:01:37.960 --> 00:01:41.040 align:center line:-2
Alhora, hi ha reticències
a la proposta de la renda bàsica
00:01:41.080 --> 00:01:44.200 align:center line:-2
que provenen de totes tres
sensibilitats ideològiques.
00:01:44.240 --> 00:01:45.800 align:center line:-1
Comparteixen certa desconfiança
00:01:45.840 --> 00:01:47.480 align:center line:-2
sobre les conseqüències
de desvincular
00:01:47.520 --> 00:01:50.400 align:center line:-2
la redistribució econòmica
de la producció i de l'esforç.
00:01:50.440 --> 00:01:53.440 align:center line:-2
Ras i curt: genera malestar
la idea de fer del treball
00:01:53.480 --> 00:01:55.680 align:center line:-1
quelcom prescindible per sobreviure.
00:01:56.240 --> 00:01:59.560 align:center line:-2
Es temen les conseqüències morals
que això podria tenir,
00:01:59.600 --> 00:02:02.240 align:center line:-2
en el sentit d'erosionar
un compromís bàsic,
00:02:02.440 --> 00:02:05.840 align:center line:-2
potser el principal de tots,
per al funcionament social:
00:02:06.000 --> 00:02:07.480 align:center line:-1
vincular-se personalment
00:02:07.520 --> 00:02:10.840 align:center line:-2
a la producció i reproducció
econòmica de la societat.
00:02:11.240 --> 00:02:13.480 align:center line:-2
Des de la posició
liberal majoritària,
00:02:13.640 --> 00:02:16.600 align:center line:-2
la proposta de la renda bàsica
esdevé el paradigma
00:02:16.640 --> 00:02:18.760 align:center line:-1
dels mals de l'estat del benestar.
00:02:18.960 --> 00:02:22.000 align:center line:-2
Malmet el motor competitiu
que fa funcionar el món
00:02:22.040 --> 00:02:26.000 align:center line:-2
i, a banda d'això, suposaria
una pressió fiscal insostenible.
00:02:26.640 --> 00:02:29.720 align:center line:-2
Des de les sensibilitats socialistes
hi ha qui sospita
00:02:29.760 --> 00:02:31.880 align:center line:-2
que la proposta pot ser
un cavall de Troia
00:02:31.920 --> 00:02:35.520 align:center line:-2
de la dreta liberal per desmantellar
l'estat del benestar.
00:02:35.760 --> 00:02:38.080 align:center line:-1
Finalment, una part dels llibertaris
00:02:38.200 --> 00:02:41.160 align:center line:-2
temen que la renda bàsica
redueixi els ciutadans
00:02:41.200 --> 00:02:42.880 align:center line:-1
a la figura de consumidors,
00:02:43.040 --> 00:02:46.680 align:center line:-2
reforçant el paper del diner
com a mesura de totes les coses.
00:02:47.280 --> 00:02:49.080 align:center line:-2
Partint de la controvèrsia
de la renda bàsica
00:02:49.120 --> 00:02:51.040 align:center line:-2
i també de les reflexions
que he proposat
00:02:51.080 --> 00:02:52.720 align:center line:-1
en els cinc capítols anteriors,
00:02:52.760 --> 00:02:55.120 align:center line:-2
es podria concloure
que els estats del benestar,
00:02:55.160 --> 00:02:57.920 align:center line:-2
i especialment els estats
del benestar més igualitaristes
00:02:57.960 --> 00:03:00.960 align:center line:-2
computats dins del règim
de benestar socialdemòcrata,
00:03:01.000 --> 00:03:02.680 align:center line:-1
esdevenen el just punt mig
00:03:02.720 --> 00:03:05.520 align:center line:-2
entre diferents propostes
ideològiques d'emancipació.
00:03:05.960 --> 00:03:09.360 align:center line:-2
Frustra els horitzons socials
idealitzats de totes elles,
00:03:09.480 --> 00:03:12.080 align:center line:-2
però hi ressonen
els principals advertiments crítics
00:03:12.120 --> 00:03:15.000 align:center line:-2
respecte dels excessos que cometen
les altres ideologies
00:03:15.280 --> 00:03:18.080 align:center line:-2
Es tracta d'una conclusió
que convé matisar.
00:03:19.040 --> 00:03:21.000 align:center line:-1
No tots els corpus ideològics
00:03:21.040 --> 00:03:23.760 align:center line:-2
estan igual de lluny
dels estats del benestar.
00:03:23.800 --> 00:03:26.040 align:center line:-2
En la mesura que es tracta
d'un model econòmic
00:03:26.080 --> 00:03:30.240 align:center line:-2
que combina espais substantius
de mercantilització i d'estatització,
00:03:30.280 --> 00:03:33.480 align:center line:-2
la ideologia llibertària,
fonamentada en l'oposició
00:03:33.520 --> 00:03:36.280 align:center line:-2
tant a la mercantilització
com a l'estatització,
00:03:36.320 --> 00:03:38.000 align:center line:-1
n'és especialment distant.
00:03:38.320 --> 00:03:41.520 align:center line:-2
De fet, els estats del benestar,
malgrat poder tenir
00:03:41.560 --> 00:03:44.440 align:center line:-2
importants components
d'estatització de l'economia,
00:03:44.480 --> 00:03:47.680 align:center line:-2
es conformen dins d'economies
capitalistes de mercat.
00:03:48.080 --> 00:03:51.280 align:center line:-2
Malgrat la crítica que reben
des del liberalisme econòmic,
00:03:51.320 --> 00:03:53.200 align:center line:-1
especialment del més ortodox,
00:03:53.240 --> 00:03:56.400 align:center line:-2
és aquest, dels tres corpus
ideològics tradicionals,
00:03:56.440 --> 00:03:57.960 align:center line:-1
el que li és més proper.
00:03:58.520 --> 00:04:01.800 align:center line:-2
En aquest sentit, el cert és
que en els darrers 40 anys,
00:04:01.840 --> 00:04:04.160 align:center line:-2
el conflicte polític
i ideològic hegemònic
00:04:04.200 --> 00:04:06.080 align:center line:-2
s'ha ressituat d'una forma
que ha deixat
00:04:06.120 --> 00:04:09.360 align:center line:-2
les aspiracions socialistes
i llibertàries fora de joc.
00:04:09.800 --> 00:04:11.920 align:center line:-1
Els seus postulats continuen influint
00:04:11.960 --> 00:04:14.320 align:center line:-2
en la concepció
de la política social,
00:04:14.440 --> 00:04:16.680 align:center line:-2
però els models socials
i econòmics globals
00:04:16.720 --> 00:04:19.960 align:center line:-2
que es discuteixen
assumeixen la centralitat del mercat.
00:04:20.520 --> 00:04:21.520 align:center line:-1
A la pràctica,
00:04:21.560 --> 00:04:25.080 align:center line:-2
els règims del benestar
més garantistes i igualitaristes,
00:04:25.120 --> 00:04:27.320 align:center line:-2
els règims
del benestar socialdemòcrates
00:04:27.360 --> 00:04:28.640 align:center line:-1
dels països nòrdics,
00:04:28.800 --> 00:04:32.360 align:center line:-2
han esdevingut la frontera
de redistribució igualitària màxima,
00:04:32.400 --> 00:04:35.280 align:center line:-2
i gairebé quimèrica,
a que és possible aspirar.
00:04:35.760 --> 00:04:38.360 align:center line:-2
Els escenaris de futur
de la política social
00:04:38.400 --> 00:04:41.480 align:center line:-2
sorgeixen en el marc
d'aquesta situació ideològica,
00:04:41.520 --> 00:04:44.840 align:center line:-2
on la tensió s'estableix
entre les propostes que s'emmirallen
00:04:44.880 --> 00:04:46.720 align:center line:-1
en els règims socialdemòcrates
00:04:46.920 --> 00:04:50.480 align:center line:-2
i les propostes properes
a uns règims de benestar liberals
00:04:50.520 --> 00:04:51.600 align:center line:-1
molt de mínims,
00:04:51.640 --> 00:04:54.280 align:center line:-2
tan poc intervencionistes
com sigui possible.
00:04:54.920 --> 00:04:57.680 align:center line:-2
Enmig d'aquesta tensió,
els estats del benestar
00:04:57.720 --> 00:04:59.880 align:center line:-2
tendeixen a canviar
la seva concepció,
00:04:59.920 --> 00:05:01.760 align:center line:-1
objectius i prioritats.
00:05:02.200 --> 00:05:05.600 align:center line:-2
Les polítiques actives desplacen
les polítiques passives;
00:05:05.880 --> 00:05:09.360 align:center line:-2
es prioritza la inversió destinada
a millorar l'ocupabilitat
00:05:09.400 --> 00:05:11.080 align:center line:-1
i el capital humà del país;
00:05:11.200 --> 00:05:15.200 align:center line:-2
o es prefereixen, cada vegada més,
les formes d'intervenció pública
00:05:15.520 --> 00:05:17.720 align:center line:-2
que estimulen
les iniciatives privades
00:05:17.760 --> 00:05:19.320 align:center line:-1
en la provisió de serveis.
00:05:19.760 --> 00:05:22.720 align:center line:-2
Així, l'estat del benestar
tendeix a concebre's menys
00:05:22.760 --> 00:05:25.000 align:center line:-2
com una xarxa
de redistribució bàsica,
00:05:25.240 --> 00:05:26.480 align:center line:-1
de protecció bàsica,
00:05:26.760 --> 00:05:29.000 align:center line:-2
que ha d'assegurar
uns estàndards bàsics de benestar
00:05:29.040 --> 00:05:31.160 align:center line:-1
per al màxim de ciutadans possible,
00:05:31.200 --> 00:05:33.840 align:center line:-2
i passa a fer-ho més
com un actor imprescindible,
00:05:33.880 --> 00:05:35.120 align:center line:-1
un complement necessari
00:05:35.160 --> 00:05:37.760 align:center line:-2
per a un funcionament eficient
de les economies nacionals,
00:05:37.800 --> 00:05:40.760 align:center line:-2
emmarcades
en un context competitiu global.
00:05:41.040 --> 00:05:42.760 align:center line:-2
Aquest canvi
en els imaginaris ideològics
00:05:42.800 --> 00:05:44.520 align:center line:-2
ha vingut acompanyat
de canvis profunds
00:05:44.560 --> 00:05:46.440 align:center line:-1
en l'estructura econòmica global.
00:05:46.480 --> 00:05:48.240 align:center line:-1
En termes generals, podríem dir
00:05:48.280 --> 00:05:52.080 align:center line:-2
que els processos de globalització
i digitalització econòmica
00:05:52.120 --> 00:05:54.520 align:center line:-2
han significat que l'economia
productiva i financera
00:05:54.560 --> 00:05:57.080 align:center line:-2
funcioni cada vegada més
a escala mundial
00:05:57.440 --> 00:06:00.120 align:center line:-2
mentre que els processos de regulació
i redistribució econòmica
00:06:00.160 --> 00:06:02.600 align:center line:-2
continuen tenint
com a principal marc de referència
00:06:02.640 --> 00:06:03.720 align:center line:-1
els estats nació.
00:06:04.320 --> 00:06:05.680 align:center line:-1
Per a molts economistes,
00:06:05.720 --> 00:06:08.480 align:center line:-2
adscrits a una perspectiva
analítica liberal,
00:06:08.600 --> 00:06:11.760 align:center line:-2
les transformacions econòmiques
de les darreres dècades
00:06:11.800 --> 00:06:13.880 align:center line:-2
han revolucionat l'economia
d'una forma
00:06:13.920 --> 00:06:16.880 align:center line:-2
que fa trontollar
tant la posició econòmica hegemònica
00:06:16.920 --> 00:06:19.320 align:center line:-1
dels països occidentals de referència
00:06:19.440 --> 00:06:22.440 align:center line:-2
com bona part
de les posicions laborals d'Occident.
00:06:22.640 --> 00:06:23.640 align:center line:-1
En aquest marc,
00:06:23.680 --> 00:06:27.320 align:center line:-2
el paper regulador i redistribuïdor
dels estats del benestar
00:06:27.360 --> 00:06:30.480 align:center line:-2
fa les economies més rígides
i poc competitives
00:06:30.560 --> 00:06:34.440 align:center line:-2
perquè no les deixa adaptar-se
a les condicions canviants del món
00:06:34.480 --> 00:06:36.280 align:center line:-1
i les condemna a empobrir-se.
00:06:36.640 --> 00:06:38.000 align:center line:-1
La conclusió d'això
00:06:38.040 --> 00:06:40.560 align:center line:-2
és que el debilitament
dels estats del benestar
00:06:40.600 --> 00:06:43.400 align:center line:-2
no fa el món,
en el seu conjunt, més desigual,
00:06:43.520 --> 00:06:46.200 align:center line:-2
i es correlaciona
amb un enriquiment global.
00:06:47.040 --> 00:06:50.760 align:center line:-2
En primer lloc, permet reactivar
l'esperit emprenedor i dinàmic
00:06:50.800 --> 00:06:52.360 align:center line:-1
dels països occidentals.
00:06:52.760 --> 00:06:55.000 align:center line:-2
En segon lloc,
la desigualtat creixent
00:06:55.040 --> 00:06:58.040 align:center line:-2
dins de molts països occidentals
ve acompanyada
00:06:58.080 --> 00:07:00.440 align:center line:-2
de la millora econòmica
d'altres països,
00:07:00.520 --> 00:07:02.720 align:center line:-1
amb la Xina i l'Índia al capdavant.
00:07:03.200 --> 00:07:06.800 align:center line:-2
Això apunta a una desconcentració
de la classe mitjana
00:07:06.840 --> 00:07:08.560 align:center line:-1
amb capacitat de consum,
00:07:08.640 --> 00:07:10.520 align:center line:-1
i això pot ser interpretat
00:07:10.560 --> 00:07:12.920 align:center line:-2
com un indicador
de més justícia social
00:07:12.960 --> 00:07:14.480 align:center line:-1
a escala internacional.
00:07:14.920 --> 00:07:16.880 align:center line:-2
Des d'una interpretació
econòmica crítica,
00:07:16.920 --> 00:07:18.640 align:center line:-1
la diagnosi és ben diferent.
00:07:18.960 --> 00:07:21.760 align:center line:-2
En el marc econòmic
capitalista global han prevalgut,
00:07:21.800 --> 00:07:24.840 align:center line:-2
des de la colonització,
dues dinàmiques d'explotació:
00:07:25.040 --> 00:07:28.520 align:center line:-2
la primera, d'escala internacional,
es funda en la colonització
00:07:28.560 --> 00:07:31.120 align:center line:-2
i es basa en l'explotació
dels recursos humans i materials
00:07:31.160 --> 00:07:32.360 align:center line:-1
dels països pobres;
00:07:32.720 --> 00:07:34.400 align:center line:-1
la segona, d'escala nacional,
00:07:34.440 --> 00:07:36.840 align:center line:-2
explica l'explotació laboral
dels treballadors.
00:07:37.080 --> 00:07:40.120 align:center line:-2
Vist així, l'explicació funcional
de l'estat del benestar
00:07:40.160 --> 00:07:42.120 align:center line:-1
incorporaria una nova accepció.
00:07:42.360 --> 00:07:45.440 align:center line:-2
Seria, efectivament,el resultat
d'una conquesta política igualitària
00:07:45.480 --> 00:07:48.680 align:center line:-2
suportada en l'espectre amenaçador
dels països socialistes.
00:07:49.160 --> 00:07:51.320 align:center line:-2
També seria
una concessió als treballadors
00:07:51.360 --> 00:07:53.960 align:center line:-2
sustentada en la necessitat
de generalitzar el consum
00:07:54.000 --> 00:07:57.520 align:center line:-2
i d'equilibrar la dimensió productiva
i reproductiva de l'economia.
00:07:57.560 --> 00:07:59.000 align:center line:-1
Però a això cal afegir-li
00:07:59.040 --> 00:08:01.400 align:center line:-2
el paper legitimador
de l'ordre mundial.
00:08:01.440 --> 00:08:04.760 align:center line:-2
En fer menys intensa la desigualtat
dins dels països occidentals,
00:08:04.800 --> 00:08:06.520 align:center line:-1
hi genera suficients complicitats
00:08:06.560 --> 00:08:09.880 align:center line:-2
com per desproblematitzar
l'explotació del nord envers el sud.
00:08:11.040 --> 00:08:13.000 align:center line:-1
Des d'aquesta perspectiva crítica,
00:08:13.040 --> 00:08:17.000 align:center line:-2
en els darrers 40 anys aquest esquema
ha començat a desdibuixar-se
00:08:17.240 --> 00:08:21.560 align:center line:-2
i les dues dinàmiques d'explotació
han començat a convergir novament
00:08:21.680 --> 00:08:23.720 align:center line:-1
en un sol eix d'explotació global
00:08:23.760 --> 00:08:27.120 align:center line:-2
que l'estat del benestar
havia contribuït a desdibuixar.
00:08:27.600 --> 00:08:30.440 align:center line:-2
La globalització
i digitalització econòmica,
00:08:30.640 --> 00:08:32.520 align:center line:-1
tant productiva com financera,
00:08:32.640 --> 00:08:35.560 align:center line:-2
permet que el capital
sigui cada vegada menys captiu
00:08:35.600 --> 00:08:37.520 align:center line:-1
dels marcs de regulació estatal
00:08:37.680 --> 00:08:41.520 align:center line:-2
i, per tant, es pot desentendre
de participar-hi fiscalment.
00:08:41.560 --> 00:08:44.760 align:center line:-2
Alhora, els estats,
més que reguladors sobirans,
00:08:44.960 --> 00:08:47.800 align:center line:-2
esdevenen actors
que competeixen per ser atractius
00:08:47.840 --> 00:08:49.760 align:center line:-1
per al capital desnacionalitzat,
00:08:49.920 --> 00:08:54.400 align:center line:-2
i això desincentiva la pressió fiscal
i la regulació econòmica i laboral.
00:08:55.680 --> 00:08:59.360 align:center line:-2
La conseqüència d'això és,
d'una banda, el creixement constant
00:08:59.400 --> 00:09:02.040 align:center line:-2
de la concentració de la riquesa
a escala global,
00:09:02.080 --> 00:09:05.560 align:center line:-2
i, de l'altra, la desarticulació
dels estats del benestar.
00:09:05.600 --> 00:09:07.240 align:center line:-1
A tot això cal sumar-li
00:09:07.280 --> 00:09:09.280 align:center line:-2
que el creixement econòmic
s'evidencia
00:09:09.320 --> 00:09:12.960 align:center line:-2
com a deutor d'una mercantilització
progressiva de l'economia
00:09:13.000 --> 00:09:15.480 align:center line:-2
que no té per què significar
més benestar,
00:09:15.520 --> 00:09:17.960 align:center line:-2
i deutor també
d'una tercera explotació,
00:09:18.040 --> 00:09:20.440 align:center line:-2
cada vegada més evident
i irreversible:
00:09:20.800 --> 00:09:23.040 align:center line:-2
la dels recursos naturals
del planeta.
00:09:23.640 --> 00:09:25.920 align:center line:-2
Sigui quina sigui
la diagnosi correcta,
00:09:25.960 --> 00:09:28.120 align:center line:-2
la qüestió
és que el marc econòmic global,
00:09:28.160 --> 00:09:29.640 align:center line:-1
reforçat per la transformació
00:09:29.680 --> 00:09:32.000 align:center line:-2
dels imaginaris
ideològics compartits,
00:09:32.040 --> 00:09:35.160 align:center line:-2
impulsa i naturalitza
una vulnerabilitat creixent
00:09:35.200 --> 00:09:36.560 align:center line:-1
dels estats del benestar.
00:09:36.840 --> 00:09:39.560 align:center line:-2
I és en aquest marc global,
ideològic i econòmic,
00:09:39.720 --> 00:09:42.080 align:center line:-2
en el qual hem de situar
les controvèrsies
00:09:42.120 --> 00:09:43.400 align:center line:-1
sobre la seva crisi.
00:09:44.360 --> 00:09:47.560 align:center line:-2
A nivell econòmic,
s'expressa en la dificultat creixent
00:09:47.600 --> 00:09:50.040 align:center line:-2
de finançament
dels estats del benestar:
00:09:50.080 --> 00:09:53.160 align:center line:-2
la menor capacitat,
i sovint també la menor voluntat,
00:09:53.200 --> 00:09:55.760 align:center line:-2
d'exigir solidaritat fiscal
al capital;
00:09:56.120 --> 00:09:59.280 align:center line:-2
la davallada recaptatòria
vinculada a la major precarietat
00:09:59.320 --> 00:10:01.320 align:center line:-1
i dualització del mercat laboral;
00:10:01.720 --> 00:10:03.800 align:center line:-2
el qüestionament
de l'endeutament públic
00:10:03.840 --> 00:10:05.400 align:center line:-1
com a mecanisme anticíclic
00:10:05.520 --> 00:10:07.880 align:center line:-2
per fer front
a les crisis econòmiques;
00:10:07.960 --> 00:10:09.480 align:center line:-1
o els canvis demogràfics
00:10:09.520 --> 00:10:12.440 align:center line:-2
que fan davallar
la proporció de població activa.
00:10:12.840 --> 00:10:14.640 align:center line:-1
A nivell ideològic, en canvi,
00:10:14.760 --> 00:10:16.120 align:center line:-1
s'expressa en la paradoxa
00:10:16.160 --> 00:10:18.240 align:center line:-2
que les demandes
a l'estat del benestar
00:10:18.280 --> 00:10:21.720 align:center line:-2
no deixin de créixer
en fronts cada vegada més diversos,
00:10:21.920 --> 00:10:23.640 align:center line:-1
alhora que ho fa la desconfiança
00:10:23.680 --> 00:10:26.040 align:center line:-2
respecte a la mida
dels estats del benestar
00:10:26.080 --> 00:10:29.160 align:center line:-2
i la seva eficàcia
com a mecanisme redistribuïdor.
00:10:29.960 --> 00:10:32.680 align:center line:-2
Davant d'això, com fem front
al creixement del volum
00:10:32.720 --> 00:10:34.760 align:center line:-1
i la proporció de persones grans?
00:10:35.080 --> 00:10:37.640 align:center line:-2
I a les transformacions
dels models familiars
00:10:37.680 --> 00:10:39.680 align:center line:-2
que fan que la societat
sigui més plural
00:10:39.720 --> 00:10:42.320 align:center line:-2
i tingui necessitats de suport
més heterogènies?
00:10:42.560 --> 00:10:45.000 align:center line:-2
Com fer front
als nous reptes educatius
00:10:45.040 --> 00:10:47.760 align:center line:-2
que un món tan accelerat
posa sobre la taula?
00:10:48.440 --> 00:10:50.840 align:center line:-2
Podem plantejar-nos
dignificar i universalitzar
00:10:50.880 --> 00:10:53.000 align:center line:-1
l'atenció a les persones dependents?
00:10:53.040 --> 00:10:55.520 align:center line:-2
Podem plantejar-nos
noves fronteres d'emancipació
00:10:55.560 --> 00:10:59.120 align:center line:-2
tan agosarades com la que es proposa
amb la renda bàsica universal?
00:10:59.440 --> 00:11:00.960 align:center line:-1
Aquestes són les preguntes i reptes
00:11:01.000 --> 00:11:02.840 align:center line:-2
que com a ciutadans
i com a professionals
00:11:02.880 --> 00:11:03.920 align:center line:-1
ens interpel·len,
00:11:04.000 --> 00:11:06.440 align:center line:-2
en un marc que no fa fàcil
trobar-ne sortides
00:11:06.480 --> 00:11:08.520 align:center line:-1
ni compartides ni satisfactòries.
00:11:08.720 --> 00:11:11.160 align:center line:-2
Això, però,
no les fa menys peremptòries.