WEBVTT 00:00:15.160 --> 00:00:17.600 align:center line:-2 En les propostes de polítiques socials més trencadores 00:00:17.640 --> 00:00:19.760 align:start position:10% line:-2 continuen ressonant els anhels i les pors 00:00:19.800 --> 00:00:22.160 align:start position:10% line:-2 dels diferents horitzons d'emancipació. 00:00:22.240 --> 00:00:25.880 align:start position:10% line:-2 Un bon exemple són les controvèrsies sobre la renda bàsica universal 00:00:25.920 --> 00:00:28.680 align:center line:-2 que, recordem-ho, és una proposta que pretén garantir 00:00:28.720 --> 00:00:31.240 align:center line:-2 uns ingressos bàsics a tota la ciutadania d'un país, 00:00:31.280 --> 00:00:33.560 align:center line:-2 independentment del seu nivell de renda. 00:00:34.040 --> 00:00:36.200 align:center line:-1 La proposta és vista amb bons ulls 00:00:36.240 --> 00:00:40.200 align:center line:-2 per una minoria del pensament liberal més antiintervencionista, 00:00:40.240 --> 00:00:42.280 align:center line:-2 que la percep com una bona alternativa 00:00:42.320 --> 00:00:44.000 align:center line:-1 de redistribució de mínims 00:00:44.080 --> 00:00:46.520 align:center line:-2 que permeti desmantellar els serveis públics 00:00:46.560 --> 00:00:48.600 align:center line:-1 i reforçar la provisió mercantil. 00:00:49.080 --> 00:00:52.800 align:center line:-2 Els serveis públics funcionarien així sota demanda consumista. 00:00:53.160 --> 00:00:56.160 align:center line:-2 Lògicament, aquells que defensen la renda bàsica 00:00:56.200 --> 00:00:57.560 align:center line:-1 des de l'igualitarisme 00:00:57.720 --> 00:01:00.120 align:center line:-2 la veuen com una mesura complementària 00:01:00.160 --> 00:01:04.080 align:center line:-2 dels serveis de provisió pública, com ara l'educació o la sanitat, 00:01:04.360 --> 00:01:06.800 align:center line:-1 i no com una mesura substitutiva. 00:01:07.080 --> 00:01:08.640 align:center line:-1 Permetria, això sí, 00:01:08.720 --> 00:01:11.760 align:center line:-2 reconceptualitzar profundament els serveis socials, 00:01:11.960 --> 00:01:14.920 align:center line:-2 ara per ara massa burocràtics i fiscalitzadors. 00:01:15.520 --> 00:01:17.760 align:center line:-2 Deixar de problematitzar i fiscalitzar 00:01:17.800 --> 00:01:21.040 align:center line:-2 aquells que són etiquetats com a “socialment exclosos” 00:01:21.080 --> 00:01:23.800 align:center line:-2 i començar a pensar la redistribució econòmica 00:01:24.040 --> 00:01:26.200 align:center line:-2 desvinculant-la del rol que cal ocupar 00:01:26.240 --> 00:01:28.560 align:center line:-2 en l'estructura productiva capitalista, 00:01:28.720 --> 00:01:32.760 align:center line:-2 són precisament els elements que més afinitat electiva generen 00:01:32.800 --> 00:01:36.040 align:center line:-2 entre la renda bàsica i els plantejaments llibertaris. 00:01:37.960 --> 00:01:41.040 align:center line:-2 Alhora, hi ha reticències a la proposta de la renda bàsica 00:01:41.080 --> 00:01:44.200 align:center line:-2 que provenen de totes tres sensibilitats ideològiques. 00:01:44.240 --> 00:01:45.800 align:center line:-1 Comparteixen certa desconfiança 00:01:45.840 --> 00:01:47.480 align:center line:-2 sobre les conseqüències de desvincular 00:01:47.520 --> 00:01:50.400 align:center line:-2 la redistribució econòmica de la producció i de l'esforç. 00:01:50.440 --> 00:01:53.440 align:center line:-2 Ras i curt: genera malestar la idea de fer del treball 00:01:53.480 --> 00:01:55.680 align:center line:-1 quelcom prescindible per sobreviure. 00:01:56.240 --> 00:01:59.560 align:center line:-2 Es temen les conseqüències morals que això podria tenir, 00:01:59.600 --> 00:02:02.240 align:center line:-2 en el sentit d'erosionar un compromís bàsic, 00:02:02.440 --> 00:02:05.840 align:center line:-2 potser el principal de tots, per al funcionament social: 00:02:06.000 --> 00:02:07.480 align:center line:-1 vincular-se personalment 00:02:07.520 --> 00:02:10.840 align:center line:-2 a la producció i reproducció econòmica de la societat. 00:02:11.240 --> 00:02:13.480 align:center line:-2 Des de la posició liberal majoritària, 00:02:13.640 --> 00:02:16.600 align:center line:-2 la proposta de la renda bàsica esdevé el paradigma 00:02:16.640 --> 00:02:18.760 align:center line:-1 dels mals de l'estat del benestar. 00:02:18.960 --> 00:02:22.000 align:center line:-2 Malmet el motor competitiu que fa funcionar el món 00:02:22.040 --> 00:02:26.000 align:center line:-2 i, a banda d'això, suposaria una pressió fiscal insostenible. 00:02:26.640 --> 00:02:29.720 align:center line:-2 Des de les sensibilitats socialistes hi ha qui sospita 00:02:29.760 --> 00:02:31.880 align:center line:-2 que la proposta pot ser un cavall de Troia 00:02:31.920 --> 00:02:35.520 align:center line:-2 de la dreta liberal per desmantellar l'estat del benestar. 00:02:35.760 --> 00:02:38.080 align:center line:-1 Finalment, una part dels llibertaris 00:02:38.200 --> 00:02:41.160 align:center line:-2 temen que la renda bàsica redueixi els ciutadans 00:02:41.200 --> 00:02:42.880 align:center line:-1 a la figura de consumidors, 00:02:43.040 --> 00:02:46.680 align:center line:-2 reforçant el paper del diner com a mesura de totes les coses. 00:02:47.280 --> 00:02:49.080 align:center line:-2 Partint de la controvèrsia de la renda bàsica 00:02:49.120 --> 00:02:51.040 align:center line:-2 i també de les reflexions que he proposat 00:02:51.080 --> 00:02:52.720 align:center line:-1 en els cinc capítols anteriors, 00:02:52.760 --> 00:02:55.120 align:center line:-2 es podria concloure que els estats del benestar, 00:02:55.160 --> 00:02:57.920 align:center line:-2 i especialment els estats del benestar més igualitaristes 00:02:57.960 --> 00:03:00.960 align:center line:-2 computats dins del règim de benestar socialdemòcrata, 00:03:01.000 --> 00:03:02.680 align:center line:-1 esdevenen el just punt mig 00:03:02.720 --> 00:03:05.520 align:center line:-2 entre diferents propostes ideològiques d'emancipació. 00:03:05.960 --> 00:03:09.360 align:center line:-2 Frustra els horitzons socials idealitzats de totes elles, 00:03:09.480 --> 00:03:12.080 align:center line:-2 però hi ressonen els principals advertiments crítics 00:03:12.120 --> 00:03:15.000 align:center line:-2 respecte dels excessos que cometen les altres ideologies 00:03:15.280 --> 00:03:18.080 align:center line:-2 Es tracta d'una conclusió que convé matisar. 00:03:19.040 --> 00:03:21.000 align:center line:-1 No tots els corpus ideològics 00:03:21.040 --> 00:03:23.760 align:center line:-2 estan igual de lluny dels estats del benestar. 00:03:23.800 --> 00:03:26.040 align:center line:-2 En la mesura que es tracta d'un model econòmic 00:03:26.080 --> 00:03:30.240 align:center line:-2 que combina espais substantius de mercantilització i d'estatització, 00:03:30.280 --> 00:03:33.480 align:center line:-2 la ideologia llibertària, fonamentada en l'oposició 00:03:33.520 --> 00:03:36.280 align:center line:-2 tant a la mercantilització com a l'estatització, 00:03:36.320 --> 00:03:38.000 align:center line:-1 n'és especialment distant. 00:03:38.320 --> 00:03:41.520 align:center line:-2 De fet, els estats del benestar, malgrat poder tenir 00:03:41.560 --> 00:03:44.440 align:center line:-2 importants components d'estatització de l'economia, 00:03:44.480 --> 00:03:47.680 align:center line:-2 es conformen dins d'economies capitalistes de mercat. 00:03:48.080 --> 00:03:51.280 align:center line:-2 Malgrat la crítica que reben des del liberalisme econòmic, 00:03:51.320 --> 00:03:53.200 align:center line:-1 especialment del més ortodox, 00:03:53.240 --> 00:03:56.400 align:center line:-2 és aquest, dels tres corpus ideològics tradicionals, 00:03:56.440 --> 00:03:57.960 align:center line:-1 el que li és més proper. 00:03:58.520 --> 00:04:01.800 align:center line:-2 En aquest sentit, el cert és que en els darrers 40 anys, 00:04:01.840 --> 00:04:04.160 align:center line:-2 el conflicte polític i ideològic hegemònic 00:04:04.200 --> 00:04:06.080 align:center line:-2 s'ha ressituat d'una forma que ha deixat 00:04:06.120 --> 00:04:09.360 align:center line:-2 les aspiracions socialistes i llibertàries fora de joc. 00:04:09.800 --> 00:04:11.920 align:center line:-1 Els seus postulats continuen influint 00:04:11.960 --> 00:04:14.320 align:center line:-2 en la concepció de la política social, 00:04:14.440 --> 00:04:16.680 align:center line:-2 però els models socials i econòmics globals 00:04:16.720 --> 00:04:19.960 align:center line:-2 que es discuteixen assumeixen la centralitat del mercat. 00:04:20.520 --> 00:04:21.520 align:center line:-1 A la pràctica, 00:04:21.560 --> 00:04:25.080 align:center line:-2 els règims del benestar més garantistes i igualitaristes, 00:04:25.120 --> 00:04:27.320 align:center line:-2 els règims del benestar socialdemòcrates 00:04:27.360 --> 00:04:28.640 align:center line:-1 dels països nòrdics, 00:04:28.800 --> 00:04:32.360 align:center line:-2 han esdevingut la frontera de redistribució igualitària màxima, 00:04:32.400 --> 00:04:35.280 align:center line:-2 i gairebé quimèrica, a que és possible aspirar. 00:04:35.760 --> 00:04:38.360 align:center line:-2 Els escenaris de futur de la política social 00:04:38.400 --> 00:04:41.480 align:center line:-2 sorgeixen en el marc d'aquesta situació ideològica, 00:04:41.520 --> 00:04:44.840 align:center line:-2 on la tensió s'estableix entre les propostes que s'emmirallen 00:04:44.880 --> 00:04:46.720 align:center line:-1 en els règims socialdemòcrates 00:04:46.920 --> 00:04:50.480 align:center line:-2 i les propostes properes a uns règims de benestar liberals 00:04:50.520 --> 00:04:51.600 align:center line:-1 molt de mínims, 00:04:51.640 --> 00:04:54.280 align:center line:-2 tan poc intervencionistes com sigui possible. 00:04:54.920 --> 00:04:57.680 align:center line:-2 Enmig d'aquesta tensió, els estats del benestar 00:04:57.720 --> 00:04:59.880 align:center line:-2 tendeixen a canviar la seva concepció, 00:04:59.920 --> 00:05:01.760 align:center line:-1 objectius i prioritats. 00:05:02.200 --> 00:05:05.600 align:center line:-2 Les polítiques actives desplacen les polítiques passives; 00:05:05.880 --> 00:05:09.360 align:center line:-2 es prioritza la inversió destinada a millorar l'ocupabilitat 00:05:09.400 --> 00:05:11.080 align:center line:-1 i el capital humà del país; 00:05:11.200 --> 00:05:15.200 align:center line:-2 o es prefereixen, cada vegada més, les formes d'intervenció pública 00:05:15.520 --> 00:05:17.720 align:center line:-2 que estimulen les iniciatives privades 00:05:17.760 --> 00:05:19.320 align:center line:-1 en la provisió de serveis. 00:05:19.760 --> 00:05:22.720 align:center line:-2 Així, l'estat del benestar tendeix a concebre's menys 00:05:22.760 --> 00:05:25.000 align:center line:-2 com una xarxa de redistribució bàsica, 00:05:25.240 --> 00:05:26.480 align:center line:-1 de protecció bàsica, 00:05:26.760 --> 00:05:29.000 align:center line:-2 que ha d'assegurar uns estàndards bàsics de benestar 00:05:29.040 --> 00:05:31.160 align:center line:-1 per al màxim de ciutadans possible, 00:05:31.200 --> 00:05:33.840 align:center line:-2 i passa a fer-ho més com un actor imprescindible, 00:05:33.880 --> 00:05:35.120 align:center line:-1 un complement necessari 00:05:35.160 --> 00:05:37.760 align:center line:-2 per a un funcionament eficient de les economies nacionals, 00:05:37.800 --> 00:05:40.760 align:center line:-2 emmarcades en un context competitiu global. 00:05:41.040 --> 00:05:42.760 align:center line:-2 Aquest canvi en els imaginaris ideològics 00:05:42.800 --> 00:05:44.520 align:center line:-2 ha vingut acompanyat de canvis profunds 00:05:44.560 --> 00:05:46.440 align:center line:-1 en l'estructura econòmica global. 00:05:46.480 --> 00:05:48.240 align:center line:-1 En termes generals, podríem dir 00:05:48.280 --> 00:05:52.080 align:center line:-2 que els processos de globalització i digitalització econòmica 00:05:52.120 --> 00:05:54.520 align:center line:-2 han significat que l'economia productiva i financera 00:05:54.560 --> 00:05:57.080 align:center line:-2 funcioni cada vegada més a escala mundial 00:05:57.440 --> 00:06:00.120 align:center line:-2 mentre que els processos de regulació i redistribució econòmica 00:06:00.160 --> 00:06:02.600 align:center line:-2 continuen tenint com a principal marc de referència 00:06:02.640 --> 00:06:03.720 align:center line:-1 els estats nació. 00:06:04.320 --> 00:06:05.680 align:center line:-1 Per a molts economistes, 00:06:05.720 --> 00:06:08.480 align:center line:-2 adscrits a una perspectiva analítica liberal, 00:06:08.600 --> 00:06:11.760 align:center line:-2 les transformacions econòmiques de les darreres dècades 00:06:11.800 --> 00:06:13.880 align:center line:-2 han revolucionat l'economia d'una forma 00:06:13.920 --> 00:06:16.880 align:center line:-2 que fa trontollar tant la posició econòmica hegemònica 00:06:16.920 --> 00:06:19.320 align:center line:-1 dels països occidentals de referència 00:06:19.440 --> 00:06:22.440 align:center line:-2 com bona part de les posicions laborals d'Occident. 00:06:22.640 --> 00:06:23.640 align:center line:-1 En aquest marc, 00:06:23.680 --> 00:06:27.320 align:center line:-2 el paper regulador i redistribuïdor dels estats del benestar 00:06:27.360 --> 00:06:30.480 align:center line:-2 fa les economies més rígides i poc competitives 00:06:30.560 --> 00:06:34.440 align:center line:-2 perquè no les deixa adaptar-se a les condicions canviants del món 00:06:34.480 --> 00:06:36.280 align:center line:-1 i les condemna a empobrir-se. 00:06:36.640 --> 00:06:38.000 align:center line:-1 La conclusió d'això 00:06:38.040 --> 00:06:40.560 align:center line:-2 és que el debilitament dels estats del benestar 00:06:40.600 --> 00:06:43.400 align:center line:-2 no fa el món, en el seu conjunt, més desigual, 00:06:43.520 --> 00:06:46.200 align:center line:-2 i es correlaciona amb un enriquiment global. 00:06:47.040 --> 00:06:50.760 align:center line:-2 En primer lloc, permet reactivar l'esperit emprenedor i dinàmic 00:06:50.800 --> 00:06:52.360 align:center line:-1 dels països occidentals. 00:06:52.760 --> 00:06:55.000 align:center line:-2 En segon lloc, la desigualtat creixent 00:06:55.040 --> 00:06:58.040 align:center line:-2 dins de molts països occidentals ve acompanyada 00:06:58.080 --> 00:07:00.440 align:center line:-2 de la millora econòmica d'altres països, 00:07:00.520 --> 00:07:02.720 align:center line:-1 amb la Xina i l'Índia al capdavant. 00:07:03.200 --> 00:07:06.800 align:center line:-2 Això apunta a una desconcentració de la classe mitjana 00:07:06.840 --> 00:07:08.560 align:center line:-1 amb capacitat de consum, 00:07:08.640 --> 00:07:10.520 align:center line:-1 i això pot ser interpretat 00:07:10.560 --> 00:07:12.920 align:center line:-2 com un indicador de més justícia social 00:07:12.960 --> 00:07:14.480 align:center line:-1 a escala internacional. 00:07:14.920 --> 00:07:16.880 align:center line:-2 Des d'una interpretació econòmica crítica, 00:07:16.920 --> 00:07:18.640 align:center line:-1 la diagnosi és ben diferent. 00:07:18.960 --> 00:07:21.760 align:center line:-2 En el marc econòmic capitalista global han prevalgut, 00:07:21.800 --> 00:07:24.840 align:center line:-2 des de la colonització, dues dinàmiques d'explotació: 00:07:25.040 --> 00:07:28.520 align:center line:-2 la primera, d'escala internacional, es funda en la colonització 00:07:28.560 --> 00:07:31.120 align:center line:-2 i es basa en l'explotació dels recursos humans i materials 00:07:31.160 --> 00:07:32.360 align:center line:-1 dels països pobres; 00:07:32.720 --> 00:07:34.400 align:center line:-1 la segona, d'escala nacional, 00:07:34.440 --> 00:07:36.840 align:center line:-2 explica l'explotació laboral dels treballadors. 00:07:37.080 --> 00:07:40.120 align:center line:-2 Vist així, l'explicació funcional de l'estat del benestar 00:07:40.160 --> 00:07:42.120 align:center line:-1 incorporaria una nova accepció. 00:07:42.360 --> 00:07:45.440 align:center line:-2 Seria, efectivament,el resultat d'una conquesta política igualitària 00:07:45.480 --> 00:07:48.680 align:center line:-2 suportada en l'espectre amenaçador dels països socialistes. 00:07:49.160 --> 00:07:51.320 align:center line:-2 També seria una concessió als treballadors 00:07:51.360 --> 00:07:53.960 align:center line:-2 sustentada en la necessitat de generalitzar el consum 00:07:54.000 --> 00:07:57.520 align:center line:-2 i d'equilibrar la dimensió productiva i reproductiva de l'economia. 00:07:57.560 --> 00:07:59.000 align:center line:-1 Però a això cal afegir-li 00:07:59.040 --> 00:08:01.400 align:center line:-2 el paper legitimador de l'ordre mundial. 00:08:01.440 --> 00:08:04.760 align:center line:-2 En fer menys intensa la desigualtat dins dels països occidentals, 00:08:04.800 --> 00:08:06.520 align:center line:-1 hi genera suficients complicitats 00:08:06.560 --> 00:08:09.880 align:center line:-2 com per desproblematitzar l'explotació del nord envers el sud. 00:08:11.040 --> 00:08:13.000 align:center line:-1 Des d'aquesta perspectiva crítica, 00:08:13.040 --> 00:08:17.000 align:center line:-2 en els darrers 40 anys aquest esquema ha començat a desdibuixar-se 00:08:17.240 --> 00:08:21.560 align:center line:-2 i les dues dinàmiques d'explotació han començat a convergir novament 00:08:21.680 --> 00:08:23.720 align:center line:-1 en un sol eix d'explotació global 00:08:23.760 --> 00:08:27.120 align:center line:-2 que l'estat del benestar havia contribuït a desdibuixar. 00:08:27.600 --> 00:08:30.440 align:center line:-2 La globalització i digitalització econòmica, 00:08:30.640 --> 00:08:32.520 align:center line:-1 tant productiva com financera, 00:08:32.640 --> 00:08:35.560 align:center line:-2 permet que el capital sigui cada vegada menys captiu 00:08:35.600 --> 00:08:37.520 align:center line:-1 dels marcs de regulació estatal 00:08:37.680 --> 00:08:41.520 align:center line:-2 i, per tant, es pot desentendre de participar-hi fiscalment. 00:08:41.560 --> 00:08:44.760 align:center line:-2 Alhora, els estats, més que reguladors sobirans, 00:08:44.960 --> 00:08:47.800 align:center line:-2 esdevenen actors que competeixen per ser atractius 00:08:47.840 --> 00:08:49.760 align:center line:-1 per al capital desnacionalitzat, 00:08:49.920 --> 00:08:54.400 align:center line:-2 i això desincentiva la pressió fiscal i la regulació econòmica i laboral. 00:08:55.680 --> 00:08:59.360 align:center line:-2 La conseqüència d'això és, d'una banda, el creixement constant 00:08:59.400 --> 00:09:02.040 align:center line:-2 de la concentració de la riquesa a escala global, 00:09:02.080 --> 00:09:05.560 align:center line:-2 i, de l'altra, la desarticulació dels estats del benestar. 00:09:05.600 --> 00:09:07.240 align:center line:-1 A tot això cal sumar-li 00:09:07.280 --> 00:09:09.280 align:center line:-2 que el creixement econòmic s'evidencia 00:09:09.320 --> 00:09:12.960 align:center line:-2 com a deutor d'una mercantilització progressiva de l'economia 00:09:13.000 --> 00:09:15.480 align:center line:-2 que no té per què significar més benestar, 00:09:15.520 --> 00:09:17.960 align:center line:-2 i deutor també d'una tercera explotació, 00:09:18.040 --> 00:09:20.440 align:center line:-2 cada vegada més evident i irreversible: 00:09:20.800 --> 00:09:23.040 align:center line:-2 la dels recursos naturals del planeta. 00:09:23.640 --> 00:09:25.920 align:center line:-2 Sigui quina sigui la diagnosi correcta, 00:09:25.960 --> 00:09:28.120 align:center line:-2 la qüestió és que el marc econòmic global, 00:09:28.160 --> 00:09:29.640 align:center line:-1 reforçat per la transformació 00:09:29.680 --> 00:09:32.000 align:center line:-2 dels imaginaris ideològics compartits, 00:09:32.040 --> 00:09:35.160 align:center line:-2 impulsa i naturalitza una vulnerabilitat creixent 00:09:35.200 --> 00:09:36.560 align:center line:-1 dels estats del benestar. 00:09:36.840 --> 00:09:39.560 align:center line:-2 I és en aquest marc global, ideològic i econòmic, 00:09:39.720 --> 00:09:42.080 align:center line:-2 en el qual hem de situar les controvèrsies 00:09:42.120 --> 00:09:43.400 align:center line:-1 sobre la seva crisi. 00:09:44.360 --> 00:09:47.560 align:center line:-2 A nivell econòmic, s'expressa en la dificultat creixent 00:09:47.600 --> 00:09:50.040 align:center line:-2 de finançament dels estats del benestar: 00:09:50.080 --> 00:09:53.160 align:center line:-2 la menor capacitat, i sovint també la menor voluntat, 00:09:53.200 --> 00:09:55.760 align:center line:-2 d'exigir solidaritat fiscal al capital; 00:09:56.120 --> 00:09:59.280 align:center line:-2 la davallada recaptatòria vinculada a la major precarietat 00:09:59.320 --> 00:10:01.320 align:center line:-1 i dualització del mercat laboral; 00:10:01.720 --> 00:10:03.800 align:center line:-2 el qüestionament de l'endeutament públic 00:10:03.840 --> 00:10:05.400 align:center line:-1 com a mecanisme anticíclic 00:10:05.520 --> 00:10:07.880 align:center line:-2 per fer front a les crisis econòmiques; 00:10:07.960 --> 00:10:09.480 align:center line:-1 o els canvis demogràfics 00:10:09.520 --> 00:10:12.440 align:center line:-2 que fan davallar la proporció de població activa. 00:10:12.840 --> 00:10:14.640 align:center line:-1 A nivell ideològic, en canvi, 00:10:14.760 --> 00:10:16.120 align:center line:-1 s'expressa en la paradoxa 00:10:16.160 --> 00:10:18.240 align:center line:-2 que les demandes a l'estat del benestar 00:10:18.280 --> 00:10:21.720 align:center line:-2 no deixin de créixer en fronts cada vegada més diversos, 00:10:21.920 --> 00:10:23.640 align:center line:-1 alhora que ho fa la desconfiança 00:10:23.680 --> 00:10:26.040 align:center line:-2 respecte a la mida dels estats del benestar 00:10:26.080 --> 00:10:29.160 align:center line:-2 i la seva eficàcia com a mecanisme redistribuïdor. 00:10:29.960 --> 00:10:32.680 align:center line:-2 Davant d'això, com fem front al creixement del volum 00:10:32.720 --> 00:10:34.760 align:center line:-1 i la proporció de persones grans? 00:10:35.080 --> 00:10:37.640 align:center line:-2 I a les transformacions dels models familiars 00:10:37.680 --> 00:10:39.680 align:center line:-2 que fan que la societat sigui més plural 00:10:39.720 --> 00:10:42.320 align:center line:-2 i tingui necessitats de suport més heterogènies? 00:10:42.560 --> 00:10:45.000 align:center line:-2 Com fer front als nous reptes educatius 00:10:45.040 --> 00:10:47.760 align:center line:-2 que un món tan accelerat posa sobre la taula? 00:10:48.440 --> 00:10:50.840 align:center line:-2 Podem plantejar-nos dignificar i universalitzar 00:10:50.880 --> 00:10:53.000 align:center line:-1 l'atenció a les persones dependents? 00:10:53.040 --> 00:10:55.520 align:center line:-2 Podem plantejar-nos noves fronteres d'emancipació 00:10:55.560 --> 00:10:59.120 align:center line:-2 tan agosarades com la que es proposa amb la renda bàsica universal? 00:10:59.440 --> 00:11:00.960 align:center line:-1 Aquestes són les preguntes i reptes 00:11:01.000 --> 00:11:02.840 align:center line:-2 que com a ciutadans i com a professionals 00:11:02.880 --> 00:11:03.920 align:center line:-1 ens interpel·len, 00:11:04.000 --> 00:11:06.440 align:center line:-2 en un marc que no fa fàcil trobar-ne sortides 00:11:06.480 --> 00:11:08.520 align:center line:-1 ni compartides ni satisfactòries. 00:11:08.720 --> 00:11:11.160 align:center line:-2 Això, però, no les fa menys peremptòries.