WEBVTT 00:00:14.960 --> 00:00:16.440 align:center line:-1 La igualtat és el tercer gran pilar 00:00:16.480 --> 00:00:18.960 align:center line:-2 que sustenta les ideologies d'emancipació 00:00:19.040 --> 00:00:20.240 align:center line:-1 En termes generals, 00:00:20.360 --> 00:00:22.920 align:start position:10% line:-2 tendim a situar la igualtat dins de l'àmbit de l'economia 00:00:22.960 --> 00:00:25.840 align:start position:10% line:-2 i l'associem al volum de recursos materials o econòmics 00:00:25.880 --> 00:00:27.320 align:center line:-1 que tenen els individus. 00:00:27.520 --> 00:00:29.800 align:center line:-2 Una distribució igualitària és aquella 00:00:29.840 --> 00:00:32.040 align:center line:-2 en què el volum de recursos d'uns i altres individus 00:00:32.080 --> 00:00:33.200 align:center line:-1 no difereix massa, 00:00:33.400 --> 00:00:36.480 align:center line:-2 i una distribució desigual és aquella en què difereix molt. 00:00:36.720 --> 00:00:38.000 align:center line:-1 Des d'aquesta perspectiva, 00:00:38.040 --> 00:00:41.160 align:center line:-2 l'aposta en favor de la igualtat és especialment forta 00:00:41.200 --> 00:00:43.560 align:center line:-2 en el pensament llibertari i socialista. 00:00:44.360 --> 00:00:47.040 align:center line:-2 -En els seus postulats, la propietat privada, 00:00:47.080 --> 00:00:48.720 align:center line:-1 la concentració del capital 00:00:48.760 --> 00:00:51.520 align:center line:-2 i el control privat dels mitjans de producció, 00:00:51.560 --> 00:00:53.720 align:center line:-1 fonaments del sistema capitalista, 00:00:53.760 --> 00:00:56.160 align:center line:-2 esdevenen incompatibles amb la igualtat. 00:00:56.600 --> 00:01:00.640 align:center line:-2 Davant d'això, la voluntat d'assolir una redistribució igualitària 00:01:00.680 --> 00:01:04.360 align:center line:-2 ressona en els models de reciprocitat igualitarista d'antuvi. 00:01:05.040 --> 00:01:07.080 align:center line:-1 Però hi ha una diferència fonamental 00:01:07.120 --> 00:01:10.080 align:center line:-2 entre les propostes marxistes i llibertàries. 00:01:10.640 --> 00:01:13.160 align:center line:-2 El socialisme considera imprescindible 00:01:13.240 --> 00:01:17.200 align:center line:-2 una estructura centralitzada de planificació i redistribució 00:01:17.400 --> 00:01:19.760 align:center line:-2 per escalar i universalitzar la igualtat 00:01:19.880 --> 00:01:23.360 align:center line:-2 en la distribució econòmica de recursos i oportunitats. 00:01:23.840 --> 00:01:27.720 align:center line:-2 En canvi, l'anarquisme defensa que allò que cal escalar 00:01:27.840 --> 00:01:30.800 align:center line:-2 són les fórmules d'autoorganització econòmica 00:01:30.840 --> 00:01:33.080 align:center line:-2 i de participació democràtica directa. 00:01:33.680 --> 00:01:35.840 align:center line:-1 Perceben les estructures estatals 00:01:35.920 --> 00:01:39.600 align:center line:-2 com a mecanismes de gestió de poder que generen desigualtat, 00:01:39.840 --> 00:01:42.960 align:center line:-2 perquè la forma d'accedir-hi no pot ser democràtica. 00:01:43.440 --> 00:01:47.000 align:center line:-2 En el millor dels casos, la igualtat econòmica que s'assoleix 00:01:47.040 --> 00:01:50.800 align:center line:-2 desencadena una profunda desigualtat en l'acumulació de poder. 00:01:51.840 --> 00:01:54.240 align:center line:-2 -Aquesta desconfiança s'expressa, per exemple, 00:01:54.280 --> 00:01:57.720 align:center line:-2 en el fet que el principal sindicat anarquista espanyol, la CNT, 00:01:57.760 --> 00:01:59.840 align:center line:-2 no deixés afiliar-s'hi als funcionaris públics 00:01:59.880 --> 00:02:01.600 align:center line:-1 abans de la Guerra Civil Espanyola. 00:02:01.800 --> 00:02:03.880 align:center line:-2 Dins de les societats capitalistes d'avui, 00:02:03.920 --> 00:02:06.880 align:center line:-2 aquesta confrontació entre igualitarisme d'arrel marxista 00:02:06.920 --> 00:02:08.920 align:center line:-1 i igualitarisme d'arrel llibertària 00:02:08.960 --> 00:02:12.360 align:center line:-2 té conseqüències significatives en les preferències d'uns i d'altres 00:02:12.400 --> 00:02:14.880 align:center line:-2 pel que fa al desplegament de les polítiques socials. 00:02:15.160 --> 00:02:17.080 align:center line:-2 Mentre que els primers aposten inequívocament 00:02:17.120 --> 00:02:19.480 align:center line:-2 per la provisió pública dels serveis bàsics, 00:02:19.520 --> 00:02:22.320 align:center line:-2 les sensibilitats llibertàries són més ambivalents. 00:02:22.360 --> 00:02:23.640 align:center line:-1 Hi ha qui considera més important 00:02:23.680 --> 00:02:26.200 align:center line:-2 generar una alternativa a la provisió pública, 00:02:26.240 --> 00:02:29.520 align:center line:-2 autònoma i impulsada per cooperatives i entitats independents 00:02:29.560 --> 00:02:30.560 align:center line:-1 i sense afany de lucre. 00:02:30.720 --> 00:02:33.600 align:center line:-2 És la forma de controlar l'acumulació i la distribució desigual de poder 00:02:33.640 --> 00:02:35.720 align:center line:-2 que inevitablement invoca l'estatisme. 00:02:35.920 --> 00:02:38.560 align:center line:-2 En contrast amb aquestes posicions igualitaristes, 00:02:38.600 --> 00:02:42.280 align:center line:-2 el liberalisme clàssic defensa un concepte ben diferent d'igualtat. 00:02:43.120 --> 00:02:46.040 align:center line:-2 -En consonància amb la seva concepció de l'ésser humà, 00:02:46.080 --> 00:02:48.280 align:center line:-2 la igualtat s'ha d'associar, sobretot, 00:02:48.440 --> 00:02:50.720 align:center line:-2 a la igualtat formal davant de la llei, 00:02:50.760 --> 00:02:54.120 align:center line:-2 i no pas a una igualtat en la redistribució dels recursos 00:02:54.160 --> 00:02:55.560 align:center line:-1 que genera l'economia. 00:02:55.920 --> 00:02:58.760 align:center line:-2 D'una banda, fer avançar massa la igualtat 00:02:58.800 --> 00:03:00.800 align:center line:-1 té un problema d'ordre pragmàtic. 00:03:01.120 --> 00:03:02.840 align:center line:-1 Pensar que l'economia funcionarà 00:03:02.880 --> 00:03:05.240 align:center line:-2 partint de la propensió natural de l'individu 00:03:05.280 --> 00:03:08.480 align:center line:-2 a col·laborar amb els altres, com fan els llibertaris, 00:03:08.520 --> 00:03:09.680 align:center line:-1 és una ingenuïtat. 00:03:10.120 --> 00:03:12.880 align:center line:-2 I la planificació propugnada pel socialisme 00:03:12.920 --> 00:03:17.360 align:center line:-2 tampoc no pot substituir eficientment el mercat i la llibertat comercial 00:03:17.480 --> 00:03:20.800 align:center line:-2 com a motor de la producció econòmica i del creixement. 00:03:21.240 --> 00:03:25.520 align:center line:-2 Però tant o més important que això és que posar la igualtat al centre 00:03:25.560 --> 00:03:27.120 align:center line:-1 fa la societat injusta, 00:03:27.360 --> 00:03:29.640 align:center line:-1 perquè tot guany en termes d'igualtat 00:03:29.680 --> 00:03:32.720 align:center line:-2 soscava el principi moral superior de la llibertat. 00:03:33.200 --> 00:03:37.040 align:center line:-2 En aquest sentit, la política social se sosté sobre un element 00:03:37.080 --> 00:03:39.640 align:center line:-2 que interfereix en la llibertat individual: 00:03:39.680 --> 00:03:41.000 align:center line:-1 la política fiscal. 00:03:41.280 --> 00:03:44.400 align:center line:-2 Tota càrrega impositiva és una intromissió de l'estat 00:03:44.440 --> 00:03:46.680 align:center line:-2 en un bé que hauria de ser inalienable: 00:03:46.720 --> 00:03:48.000 align:center line:-1 la propietat privada. 00:03:49.240 --> 00:03:52.280 align:center line:-2 -Aquesta darrera afirmació s'ha de matisar una mica. 00:03:52.360 --> 00:03:54.240 align:center line:-2 Si bé és cert que bona part del liberalisme clàssic 00:03:54.280 --> 00:03:56.840 align:center line:-2 ha fet una defensa tancada de la propietat privada, 00:03:56.880 --> 00:03:58.320 align:center line:-2 molts dels pensadors liberals clàssics, 00:03:58.360 --> 00:04:00.520 align:center line:-1 com Adam Smith o John Stuart Mill, 00:04:00.560 --> 00:04:03.160 align:center line:-2 eren crítics amb una acumulació de patrimoni i renda 00:04:03.200 --> 00:04:05.960 align:center line:-2 que afavorís l'enriquiment mitjançant dinàmiques extractives, 00:04:06.000 --> 00:04:07.040 align:center line:-1 i no productives. 00:04:07.280 --> 00:04:10.640 align:center line:-2 El lliure mercat havia de superar lògiques d'acumulació especulativa 00:04:10.680 --> 00:04:13.080 align:center line:-2 pròpies de la societat aristocràtica i feudal. 00:04:13.360 --> 00:04:15.800 align:center line:-2 Però en qualsevol cas, per al liberalisme clàssic, 00:04:15.840 --> 00:04:17.920 align:center line:-1 una societat desmercantilitzada, 00:04:17.960 --> 00:04:20.320 align:center line:-2 ja sigui en la versió estatista socialista 00:04:20.360 --> 00:04:22.720 align:center line:-2 o bé en la versió desestatalitzadora anarquista, 00:04:22.880 --> 00:04:25.880 align:center line:-2 fa desaparèixer l'estímul bàsic que activa la producció: 00:04:25.920 --> 00:04:28.000 align:center line:-1 la voluntat de millorar personalment, 00:04:28.040 --> 00:04:30.040 align:center line:-2 o bé la certesa que, en cas de no treballar, 00:04:30.080 --> 00:04:31.560 align:center line:-1 en patiràs les conseqüències. 00:04:31.760 --> 00:04:35.080 align:center line:-2 En ofegar la iniciativa privada, s'atura el progrés econòmic 00:04:35.120 --> 00:04:37.080 align:center line:-2 i l'enriquiment general de la societat. 00:04:37.120 --> 00:04:39.360 align:center line:-2 La conseqüència és que l'obsessió igualitarista 00:04:39.400 --> 00:04:41.360 align:center line:-1 provoca una economia empobrida 00:04:41.400 --> 00:04:43.560 align:center line:-2 on només és possible igualar per sota. 00:04:43.760 --> 00:04:46.440 align:center line:-2 Però ja hem vist com a partir dels anys 30 del segle XX, 00:04:46.480 --> 00:04:48.360 align:center line:-1 partint de les aportacions de Keynes, 00:04:48.400 --> 00:04:50.840 align:center line:-2 apareixen teories econòmiques lliberals alternatives 00:04:50.880 --> 00:04:53.240 align:center line:-2 que, acceptant la preeminència del mercat, 00:04:53.280 --> 00:04:55.720 align:center line:-2 contradiuen la tesi que tota desmercantilització 00:04:55.760 --> 00:04:57.200 align:center line:-1 i tota política social 00:04:57.240 --> 00:04:59.560 align:center line:-2 siguin un llast per al progrés econòmic. 00:05:00.680 --> 00:05:02.840 align:center line:-1 -Una idea bàsica d'aquestes teories 00:05:03.040 --> 00:05:05.720 align:center line:-2 és que, si bé és cert que fer partir l'organització 00:05:05.760 --> 00:05:07.640 align:center line:-1 de bona part de l'economia del mercat 00:05:07.680 --> 00:05:10.600 align:center line:-2 és positiu per al creixement i progrés econòmic, 00:05:10.640 --> 00:05:13.440 align:center line:-2 la concentració de capital esdevé més un fre 00:05:13.480 --> 00:05:15.720 align:center line:-2 que un estímul per a aquest creixement. 00:05:15.760 --> 00:05:18.000 align:center line:-1 En canvi, limitar significativament 00:05:18.040 --> 00:05:20.480 align:center line:-2 la concentració especulativa de capital, 00:05:20.520 --> 00:05:22.760 align:center line:-2 desactivar la concentració monopolística 00:05:22.800 --> 00:05:24.840 align:center line:-1 del capital en certs sectors 00:05:24.880 --> 00:05:26.680 align:center line:-1 o potenciar la redistribució 00:05:26.880 --> 00:05:29.200 align:center line:-2 té un efecte estimulador de l'economia. 00:05:29.680 --> 00:05:33.720 align:center line:-2 Autors com Thomas Piketty, Paul Krugman o Joseph Stiglitz 00:05:33.880 --> 00:05:36.760 align:center line:-2 encapçalen avui dia aquest corrent de pensament. 00:05:37.200 --> 00:05:39.640 align:center line:-1 En bona mesura, la socialdemocràcia 00:05:39.680 --> 00:05:42.720 align:center line:-2 esdevé l'expressió política d'aquests plantejaments, 00:05:42.760 --> 00:05:46.640 align:center line:-2 que no veuen els règims de benestar amb ressignació, 00:05:46.720 --> 00:05:49.040 align:center line:-2 sinó com un punt d'equilibri desitjable 00:05:49.160 --> 00:05:52.880 align:center line:-2 entre mercantilització i desmercantilització igualitarista. 00:05:53.640 --> 00:05:56.080 align:center line:-2 -Davant d'això, els corrents neolliberals, 00:05:56.440 --> 00:05:59.440 align:center line:-2 que segueixen la tradició antiintervencionista clàssica, 00:05:59.480 --> 00:06:02.240 align:center line:-2 apunten que fins i tot les polítiques socials més marginals, 00:06:02.280 --> 00:06:05.840 align:center line:-2 les que s'articulen des dels règims de benestar més restrictius, 00:06:05.880 --> 00:06:08.000 align:center line:-2 tenen l'efecte pervers de convertir els individus 00:06:08.040 --> 00:06:10.520 align:center line:-2 en membres passius i acomodats de la societat, 00:06:10.560 --> 00:06:13.520 align:center line:-2 incapaços de responsabilitzar-se d'ells mateixos. 00:06:14.640 --> 00:06:15.920 align:center line:-1 És l'efecte produït 00:06:15.960 --> 00:06:19.080 align:center line:-2 pel tipus de transferències econòmiques condicionades 00:06:19.120 --> 00:06:22.200 align:center line:-2 que, projectant els mecanismes propis de la caritat privada 00:06:22.240 --> 00:06:23.680 align:center line:-1 a l'assistència pública, 00:06:23.800 --> 00:06:25.880 align:center line:-2 es dirigeixen a sectors de la població 00:06:25.920 --> 00:06:27.640 align:center line:-1 especialment desafavorits. 00:06:28.160 --> 00:06:30.360 align:center line:0 Aquesta escena de Million Dollar Baby 00:06:30.400 --> 00:06:31.840 align:center line:0 del director Clint Eastwood, 00:06:31.880 --> 00:06:35.480 align:center line:0 molt significat políticament en favor de les tesis neoliberals, 00:06:35.520 --> 00:06:36.600 align:center line:0 ho exemplifica: 00:06:37.240 --> 00:06:39.600 align:center line:0 La protagonista lluita per complir el seu somni 00:06:39.640 --> 00:06:41.640 align:center line:0 de fer-se boxadora professional, 00:06:41.760 --> 00:06:44.800 align:center line:0 malgrat tenir unes condicions de vida molt precàries. 00:06:44.840 --> 00:06:47.000 align:center line:0 I aconsegueix assolir el seu somni. 00:06:47.160 --> 00:06:48.960 align:center line:0 La seva família, en canvi, 00:06:49.120 --> 00:06:51.680 align:center line:0 mira de soscavar el seu afany de superació 00:06:51.720 --> 00:06:54.840 align:center line:0 perquè es contradiu frontalment amb el seu estil de vida, 00:06:54.880 --> 00:06:57.560 align:center line:0 acomodat a la dependència de l'ajuda pública. 00:07:42.720 --> 00:07:45.560 align:center line:-2 Però el cert és que no és la política social redistributiva 00:07:45.600 --> 00:07:47.040 align:center line:-1 la que crea la pobresa. 00:07:47.240 --> 00:07:48.360 align:center line:-1 La prova més evident 00:07:48.400 --> 00:07:50.120 align:center line:-2 és la gran quantitat de treballadors pobres 00:07:50.160 --> 00:07:51.520 align:center line:-1 que hi ha als EUA. 00:07:51.920 --> 00:07:54.640 align:center line:-2 Persones que, malgrat acumular més d'una jornada laboral, 00:07:54.680 --> 00:07:57.640 align:center line:-2 no aconsegueixen superar el llindar de la pobresa relativa. 00:07:57.920 --> 00:07:59.320 align:center line:-1 Sense redistribució estatista, 00:07:59.360 --> 00:08:01.720 align:center line:-2 la pobresa existiria i existeix igualment, 00:08:01.760 --> 00:08:03.320 align:center line:-2 i té conseqüències més dramàtiques 00:08:03.360 --> 00:08:05.160 align:center line:-2 en no haver-hi aquesta xarxa de seguretat. 00:08:05.440 --> 00:08:08.560 align:center line:-2 Però hi ha polítiques de redistribució que poden tenir 00:08:08.600 --> 00:08:10.400 align:center line:-2 l'efecte d'arrelar culturalment les persones 00:08:10.440 --> 00:08:12.960 align:center line:-2 en posicions de dependència i subalternitat. 00:08:13.000 --> 00:08:15.640 align:center line:-2 Passa quan les ajudes es condicionen a que aquells que les reben 00:08:15.680 --> 00:08:17.960 align:center line:-2 siguin definits i representats com a pobres, 00:08:18.200 --> 00:08:21.000 align:center line:-2 fins al punt de poder quedar encasellats identitàriament 00:08:21.040 --> 00:08:22.440 align:center line:-1 en aquestes posicions. 00:08:22.960 --> 00:08:25.640 align:center line:-2 -La paradoxa que l'estat del benestar desencadena 00:08:25.680 --> 00:08:29.240 align:center line:-2 sobre el principi de la igualtat és la mes evident de totes. 00:08:29.560 --> 00:08:32.600 align:center line:-2 Es tracta d'un model d'organització socioeconòmica 00:08:32.640 --> 00:08:35.040 align:center line:-2 que pot ser entès com un punt d'equilibri 00:08:35.080 --> 00:08:37.760 align:center line:-2 entre les concepcions de la igualtat del liberalisme 00:08:37.800 --> 00:08:38.960 align:center line:-1 i del socialisme. 00:08:39.280 --> 00:08:42.680 align:center line:-2 A més, l'avalen escoles de pensament polític i acadèmic 00:08:42.720 --> 00:08:44.360 align:center line:-1 cada cop més consolidades. 00:08:44.800 --> 00:08:47.600 align:center line:-2 Però una vegada més, l'estat del benestar 00:08:47.640 --> 00:08:51.240 align:center line:-2 és punt d'equilibri i de fallida dels horitzons d'emancipació 00:08:51.280 --> 00:08:53.120 align:center line:-1 de les principals ideologies. 00:08:53.480 --> 00:08:57.760 align:center line:-2 Per al marxisme, no s'assoleixen mecanismes de redistribució econòmica 00:08:57.880 --> 00:09:01.160 align:center line:-2 o de reciprocitat suficientment sòlids i igualadors. 00:09:01.600 --> 00:09:04.360 align:center line:-2 Per als llibertaris, a aquesta insuficiència 00:09:04.480 --> 00:09:06.480 align:center line:-2 s'hi suma el fet que el poc que s'assoleix 00:09:06.520 --> 00:09:07.880 align:center line:-1 en igualtat econòmica 00:09:07.920 --> 00:09:10.760 align:center line:-2 es fa a costa d'una gran desigualtat de poder, 00:09:10.920 --> 00:09:12.760 align:center line:-1 perquè els mecanismes democràtics 00:09:12.800 --> 00:09:15.720 align:center line:-2 per controlar la concentració estatista de poder 00:09:15.760 --> 00:09:17.040 align:center line:-1 són poc eficaços. 00:09:17.680 --> 00:09:19.480 align:center line:-1 I des del liberalisme ortodox, 00:09:19.720 --> 00:09:23.240 align:center line:-2 es veu la redistribució econòmica de les polítiques socials 00:09:23.280 --> 00:09:27.400 align:center line:-2 com una interferència injustificable en la llibertat individual 00:09:27.680 --> 00:09:30.960 align:center line:-2 i com un obstacle insalvable per al progrés econòmic. 00:09:32.160 --> 00:09:34.200 align:center line:-2 -Ara bé, en el debat sobre la igualtat, 00:09:34.240 --> 00:09:35.880 align:center line:-2 no tot té a veure amb la distribució final 00:09:35.920 --> 00:09:37.800 align:center line:-1 de recursos econòmics o de poder, 00:09:37.840 --> 00:09:40.040 align:center line:-2 amb quant tenen uns i quant tenen uns altres. 00:09:40.280 --> 00:09:42.480 align:center line:-2 Hi ha una qüestió paral·lela igual de rellevant 00:09:42.520 --> 00:09:44.280 align:center line:-2 que remet a les oportunitats d'accedir 00:09:44.320 --> 00:09:46.640 align:center line:-2 a les posicions socials més privilegiades. 00:09:46.880 --> 00:09:49.000 align:center line:-2 Abordem aquesta qüestió en el capítol següent, 00:09:49.040 --> 00:09:52.360 align:center line:-2 que el dediquem a la paradoxa de la igualtat d'oportunitats.