WEBVTT

00:00:14.960 --> 00:00:16.440 align:center line:-1
La igualtat és el tercer gran pilar

00:00:16.480 --> 00:00:18.960 align:center line:-2
que sustenta
les ideologies d'emancipació

00:00:19.040 --> 00:00:20.240 align:center line:-1
En termes generals,

00:00:20.360 --> 00:00:22.920 align:start position:10% line:-2
tendim a situar la igualtat
dins de l'àmbit de l'economia

00:00:22.960 --> 00:00:25.840 align:start position:10% line:-2
i l'associem al volum
de recursos materials o econòmics

00:00:25.880 --> 00:00:27.320 align:center line:-1
que tenen els individus.

00:00:27.520 --> 00:00:29.800 align:center line:-2
Una distribució igualitària
és aquella

00:00:29.840 --> 00:00:32.040 align:center line:-2
en què el volum de recursos
d'uns i altres individus

00:00:32.080 --> 00:00:33.200 align:center line:-1
no difereix massa,

00:00:33.400 --> 00:00:36.480 align:center line:-2
i una distribució desigual
és aquella en què difereix molt.

00:00:36.720 --> 00:00:38.000 align:center line:-1
Des d'aquesta perspectiva,

00:00:38.040 --> 00:00:41.160 align:center line:-2
l'aposta en favor de la igualtat
és especialment forta

00:00:41.200 --> 00:00:43.560 align:center line:-2
en el pensament llibertari
i socialista.

00:00:44.360 --> 00:00:47.040 align:center line:-2
-<i>En els seus postulats,</i>
<i>la propietat privada,</i>

00:00:47.080 --> 00:00:48.720 align:center line:-1
<i>la concentració del capital</i>

00:00:48.760 --> 00:00:51.520 align:center line:-2
<i>i el control privat</i>
<i>dels mitjans de producció,</i>

00:00:51.560 --> 00:00:53.720 align:center line:-1
<i>fonaments del sistema capitalista,</i>

00:00:53.760 --> 00:00:56.160 align:center line:-2
<i>esdevenen incompatibles</i>
<i>amb la igualtat.</i>

00:00:56.600 --> 00:01:00.640 align:center line:-2
<i>Davant d'això, la voluntat d'assolir</i>
<i>una redistribució igualitària</i>

00:01:00.680 --> 00:01:04.360 align:center line:-2
<i>ressona en els models de reciprocitat</i>
<i>igualitarista d'antuvi.</i>

00:01:05.040 --> 00:01:07.080 align:center line:-1
<i>Però hi ha una diferència fonamental</i>

00:01:07.120 --> 00:01:10.080 align:center line:-2
<i>entre les propostes marxistes</i>
<i>i llibertàries.</i>

00:01:10.640 --> 00:01:13.160 align:center line:-2
<i>El socialisme</i>
<i>considera imprescindible</i>

00:01:13.240 --> 00:01:17.200 align:center line:-2
<i>una estructura centralitzada</i>
<i>de planificació i redistribució</i>

00:01:17.400 --> 00:01:19.760 align:center line:-2
<i>per escalar</i>
<i>i universalitzar la igualtat</i>

00:01:19.880 --> 00:01:23.360 align:center line:-2
<i>en la distribució econòmica</i>
<i>de recursos i oportunitats.</i>

00:01:23.840 --> 00:01:27.720 align:center line:-2
<i>En canvi, l'anarquisme defensa</i>
<i>que allò que cal escalar</i>

00:01:27.840 --> 00:01:30.800 align:center line:-2
<i>són les fórmules</i>
<i>d'autoorganització econòmica</i>

00:01:30.840 --> 00:01:33.080 align:center line:-2
<i>i de participació</i>
<i>democràtica directa.</i>

00:01:33.680 --> 00:01:35.840 align:center line:-1
<i>Perceben les estructures estatals</i>

00:01:35.920 --> 00:01:39.600 align:center line:-2
<i>com a mecanismes de gestió de poder</i>
<i>que generen desigualtat,</i>

00:01:39.840 --> 00:01:42.960 align:center line:-2
<i>perquè la forma d'accedir-hi</i>
<i>no pot ser democràtica.</i>

00:01:43.440 --> 00:01:47.000 align:center line:-2
<i>En el millor dels casos,</i>
<i>la igualtat econòmica que s'assoleix</i>

00:01:47.040 --> 00:01:50.800 align:center line:-2
<i>desencadena una profunda desigualtat</i>
<i>en l'acumulació de poder.</i>

00:01:51.840 --> 00:01:54.240 align:center line:-2
-Aquesta desconfiança
s'expressa, per exemple,

00:01:54.280 --> 00:01:57.720 align:center line:-2
en el fet que el principal sindicat
anarquista espanyol, la CNT,

00:01:57.760 --> 00:01:59.840 align:center line:-2
no deixés afiliar-s'hi
als funcionaris públics

00:01:59.880 --> 00:02:01.600 align:center line:-1
abans de la Guerra Civil Espanyola.

00:02:01.800 --> 00:02:03.880 align:center line:-2
Dins de les societats capitalistes
d'avui,

00:02:03.920 --> 00:02:06.880 align:center line:-2
aquesta confrontació
entre igualitarisme d'arrel marxista

00:02:06.920 --> 00:02:08.920 align:center line:-1
i igualitarisme d'arrel llibertària

00:02:08.960 --> 00:02:12.360 align:center line:-2
té conseqüències significatives
en les preferències d'uns i d'altres

00:02:12.400 --> 00:02:14.880 align:center line:-2
pel que fa al desplegament
de les polítiques socials.

00:02:15.160 --> 00:02:17.080 align:center line:-2
Mentre que els primers
aposten inequívocament

00:02:17.120 --> 00:02:19.480 align:center line:-2
per la provisió pública
dels serveis bàsics,

00:02:19.520 --> 00:02:22.320 align:center line:-2
les sensibilitats llibertàries
són més ambivalents.

00:02:22.360 --> 00:02:23.640 align:center line:-1
Hi ha qui considera més important

00:02:23.680 --> 00:02:26.200 align:center line:-2
generar una alternativa
a la provisió pública,

00:02:26.240 --> 00:02:29.520 align:center line:-2
autònoma i impulsada per cooperatives
i entitats independents

00:02:29.560 --> 00:02:30.560 align:center line:-1
i sense afany de lucre.

00:02:30.720 --> 00:02:33.600 align:center line:-2
És la forma de controlar l'acumulació
i la distribució desigual de poder

00:02:33.640 --> 00:02:35.720 align:center line:-2
que inevitablement
invoca l'estatisme.

00:02:35.920 --> 00:02:38.560 align:center line:-2
En contrast amb aquestes
posicions igualitaristes,

00:02:38.600 --> 00:02:42.280 align:center line:-2
el liberalisme clàssic defensa
un concepte ben diferent d'igualtat.

00:02:43.120 --> 00:02:46.040 align:center line:-2
<i>-En consonància amb la seva concepció</i>
<i>de l'ésser humà,</i>

00:02:46.080 --> 00:02:48.280 align:center line:-2
<i>la igualtat</i>
<i>s'ha d'associar, sobretot,</i>

00:02:48.440 --> 00:02:50.720 align:center line:-2
<i>a la igualtat formal</i>
<i>davant de la llei,</i>

00:02:50.760 --> 00:02:54.120 align:center line:-2
<i>i no pas a una igualtat</i>
<i>en la redistribució dels recursos</i>

00:02:54.160 --> 00:02:55.560 align:center line:-1
<i>que genera l'economia.</i>

00:02:55.920 --> 00:02:58.760 align:center line:-2
<i>D'una banda,</i>
<i>fer avançar massa la igualtat</i>

00:02:58.800 --> 00:03:00.800 align:center line:-1
<i>té un problema d'ordre pragmàtic.</i>

00:03:01.120 --> 00:03:02.840 align:center line:-1
<i>Pensar que l'economia funcionarà</i>

00:03:02.880 --> 00:03:05.240 align:center line:-2
<i>partint de la propensió natural</i>
<i>de l'individu</i>

00:03:05.280 --> 00:03:08.480 align:center line:-2
<i>a col·laborar amb els altres,</i>
<i>com fan els llibertaris,</i>

00:03:08.520 --> 00:03:09.680 align:center line:-1
<i>és una ingenuïtat.</i>

00:03:10.120 --> 00:03:12.880 align:center line:-2
<i>I la planificació</i>
<i>propugnada pel socialisme</i>

00:03:12.920 --> 00:03:17.360 align:center line:-2
<i>tampoc no pot substituir eficientment</i>
<i>el mercat i la llibertat comercial</i>

00:03:17.480 --> 00:03:20.800 align:center line:-2
<i>com a motor de la producció econòmica</i>
<i>i del creixement.</i>

00:03:21.240 --> 00:03:25.520 align:center line:-2
<i>Però tant o més important que això</i>
<i>és que posar la igualtat al centre</i>

00:03:25.560 --> 00:03:27.120 align:center line:-1
<i>fa la societat injusta,</i>

00:03:27.360 --> 00:03:29.640 align:center line:-1
<i>perquè tot guany en termes d'igualtat</i>

00:03:29.680 --> 00:03:32.720 align:center line:-2
<i>soscava el principi moral superior</i>
<i>de la llibertat.</i>

00:03:33.200 --> 00:03:37.040 align:center line:-2
<i>En aquest sentit, la política social</i>
<i>se sosté sobre un element</i>

00:03:37.080 --> 00:03:39.640 align:center line:-2
<i>que interfereix</i>
<i>en la llibertat individual:</i>

00:03:39.680 --> 00:03:41.000 align:center line:-1
<i>la política fiscal.</i>

00:03:41.280 --> 00:03:44.400 align:center line:-2
<i>Tota càrrega impositiva</i>
<i>és una intromissió de l'estat</i>

00:03:44.440 --> 00:03:46.680 align:center line:-2
<i>en un bé</i>
<i>que hauria de ser inalienable:</i>

00:03:46.720 --> 00:03:48.000 align:center line:-1
<i>la propietat privada.</i>

00:03:49.240 --> 00:03:52.280 align:center line:-2
-Aquesta darrera afirmació
s'ha de matisar una mica.

00:03:52.360 --> 00:03:54.240 align:center line:-2
Si bé és cert que bona part
del liberalisme clàssic

00:03:54.280 --> 00:03:56.840 align:center line:-2
ha fet una defensa tancada
de la propietat privada,

00:03:56.880 --> 00:03:58.320 align:center line:-2
molts dels pensadors
liberals clàssics,

00:03:58.360 --> 00:04:00.520 align:center line:-1
com Adam Smith o John Stuart Mill,

00:04:00.560 --> 00:04:03.160 align:center line:-2
eren crítics amb una acumulació
de patrimoni i renda

00:04:03.200 --> 00:04:05.960 align:center line:-2
que afavorís l'enriquiment
mitjançant dinàmiques extractives,

00:04:06.000 --> 00:04:07.040 align:center line:-1
i no productives.

00:04:07.280 --> 00:04:10.640 align:center line:-2
El lliure mercat havia de superar
lògiques d'acumulació especulativa

00:04:10.680 --> 00:04:13.080 align:center line:-2
pròpies de la societat
aristocràtica i feudal.

00:04:13.360 --> 00:04:15.800 align:center line:-2
Però en qualsevol cas,
per al liberalisme clàssic,

00:04:15.840 --> 00:04:17.920 align:center line:-1
una societat desmercantilitzada,

00:04:17.960 --> 00:04:20.320 align:center line:-2
ja sigui
en la versió estatista socialista

00:04:20.360 --> 00:04:22.720 align:center line:-2
o bé en la versió
desestatalitzadora anarquista,

00:04:22.880 --> 00:04:25.880 align:center line:-2
fa desaparèixer l'estímul bàsic
que activa la producció:

00:04:25.920 --> 00:04:28.000 align:center line:-1
la voluntat de millorar personalment,

00:04:28.040 --> 00:04:30.040 align:center line:-2
o bé la certesa que,
en cas de no treballar,

00:04:30.080 --> 00:04:31.560 align:center line:-1
en patiràs les conseqüències.

00:04:31.760 --> 00:04:35.080 align:center line:-2
En ofegar la iniciativa privada,
s'atura el progrés econòmic

00:04:35.120 --> 00:04:37.080 align:center line:-2
i l'enriquiment general
de la societat.

00:04:37.120 --> 00:04:39.360 align:center line:-2
La conseqüència
és que l'obsessió igualitarista

00:04:39.400 --> 00:04:41.360 align:center line:-1
provoca una economia empobrida

00:04:41.400 --> 00:04:43.560 align:center line:-2
on només és possible
igualar per sota.

00:04:43.760 --> 00:04:46.440 align:center line:-2
Però ja hem vist com a partir
dels anys 30 del segle XX,

00:04:46.480 --> 00:04:48.360 align:center line:-1
partint de les aportacions de Keynes,

00:04:48.400 --> 00:04:50.840 align:center line:-2
apareixen teories econòmiques
lliberals alternatives

00:04:50.880 --> 00:04:53.240 align:center line:-2
que, acceptant
la preeminència del mercat,

00:04:53.280 --> 00:04:55.720 align:center line:-2
contradiuen la tesi
que tota desmercantilització

00:04:55.760 --> 00:04:57.200 align:center line:-1
i tota política social

00:04:57.240 --> 00:04:59.560 align:center line:-2
siguin un llast
per al progrés econòmic.

00:05:00.680 --> 00:05:02.840 align:center line:-1
<i>-Una idea bàsica d'aquestes teories</i>

00:05:03.040 --> 00:05:05.720 align:center line:-2
<i>és que, si bé és cert</i>
<i>que fer partir l'organització</i>

00:05:05.760 --> 00:05:07.640 align:center line:-1
<i>de bona part de l'economia del mercat</i>

00:05:07.680 --> 00:05:10.600 align:center line:-2
<i>és positiu per al creixement</i>
<i>i progrés econòmic,</i>

00:05:10.640 --> 00:05:13.440 align:center line:-2
<i>la concentració de capital</i>
<i>esdevé més un fre</i>

00:05:13.480 --> 00:05:15.720 align:center line:-2
<i>que un estímul</i>
<i>per a aquest creixement.</i>

00:05:15.760 --> 00:05:18.000 align:center line:-1
<i>En canvi, limitar significativament</i>

00:05:18.040 --> 00:05:20.480 align:center line:-2
<i>la concentració especulativa</i>
<i>de capital,</i>

00:05:20.520 --> 00:05:22.760 align:center line:-2
<i>desactivar</i>
<i>la concentració monopolística</i>

00:05:22.800 --> 00:05:24.840 align:center line:-1
<i>del capital en certs sectors</i>

00:05:24.880 --> 00:05:26.680 align:center line:-1
<i>o potenciar la redistribució</i>

00:05:26.880 --> 00:05:29.200 align:center line:-2
<i>té un efecte estimulador</i>
<i>de l'economia.</i>

00:05:29.680 --> 00:05:33.720 align:center line:-2
<i>Autors com Thomas Piketty,</i>
<i>Paul Krugman o Joseph Stiglitz</i>

00:05:33.880 --> 00:05:36.760 align:center line:-2
<i>encapçalen avui dia</i>
<i>aquest corrent de pensament.</i>

00:05:37.200 --> 00:05:39.640 align:center line:-1
<i>En bona mesura, la socialdemocràcia</i>

00:05:39.680 --> 00:05:42.720 align:center line:-2
<i>esdevé l'expressió política</i>
<i>d'aquests plantejaments,</i>

00:05:42.760 --> 00:05:46.640 align:center line:-2
<i>que no veuen els règims de benestar</i>
<i>amb ressignació,</i>

00:05:46.720 --> 00:05:49.040 align:center line:-2
<i>sinó com un punt</i>
<i>d'equilibri desitjable</i>

00:05:49.160 --> 00:05:52.880 align:center line:-2
<i>entre mercantilització</i>
<i>i desmercantilització igualitarista.</i>

00:05:53.640 --> 00:05:56.080 align:center line:-2
<i>-</i>Davant d'això,
els corrents neolliberals,

00:05:56.440 --> 00:05:59.440 align:center line:-2
que segueixen la tradició
antiintervencionista clàssica,

00:05:59.480 --> 00:06:02.240 align:center line:-2
apunten que fins i tot
les polítiques socials més marginals,

00:06:02.280 --> 00:06:05.840 align:center line:-2
les que s'articulen des dels règims
de benestar més restrictius,

00:06:05.880 --> 00:06:08.000 align:center line:-2
tenen l'efecte pervers
de convertir els individus

00:06:08.040 --> 00:06:10.520 align:center line:-2
en membres passius
i acomodats de la societat,

00:06:10.560 --> 00:06:13.520 align:center line:-2
incapaços de responsabilitzar-se
d'ells mateixos.

00:06:14.640 --> 00:06:15.920 align:center line:-1
<i>És l'efecte produït</i>

00:06:15.960 --> 00:06:19.080 align:center line:-2
<i>pel tipus de transferències</i>
<i>econòmiques condicionades</i>

00:06:19.120 --> 00:06:22.200 align:center line:-2
<i>que, projectant els mecanismes propis</i>
<i>de la caritat privada</i>

00:06:22.240 --> 00:06:23.680 align:center line:-1
<i>a l'assistència pública,</i>

00:06:23.800 --> 00:06:25.880 align:center line:-2
<i>es dirigeixen</i>
<i>a sectors de la població</i>

00:06:25.920 --> 00:06:27.640 align:center line:-1
<i>especialment desafavorits.</i>

00:06:28.160 --> 00:06:30.360 align:center line:0
<i>Aquesta escena</i>
<i>de </i>Million Dollar Baby

00:06:30.400 --> 00:06:31.840 align:center line:0
<i>del director Clint Eastwood,</i>

00:06:31.880 --> 00:06:35.480 align:center line:0
<i>molt significat políticament</i>
<i>en favor de les tesis neoliberals,</i>

00:06:35.520 --> 00:06:36.600 align:center line:0
<i>ho exemplifica:</i>

00:06:37.240 --> 00:06:39.600 align:center line:0
<i>La protagonista lluita</i>
<i>per complir el seu somni</i>

00:06:39.640 --> 00:06:41.640 align:center line:0
<i>de fer-se boxadora professional,</i>

00:06:41.760 --> 00:06:44.800 align:center line:0
<i>malgrat tenir unes condicions de vida</i>
<i>molt precàries.</i>

00:06:44.840 --> 00:06:47.000 align:center line:0
<i>I aconsegueix assolir el seu somni.</i>

00:06:47.160 --> 00:06:48.960 align:center line:0
<i>La seva família, en canvi,</i>

00:06:49.120 --> 00:06:51.680 align:center line:0
<i>mira de soscavar</i>
<i>el seu afany de superació</i>

00:06:51.720 --> 00:06:54.840 align:center line:0
<i>perquè es contradiu frontalment</i>
<i>amb el seu estil de vida,</i>

00:06:54.880 --> 00:06:57.560 align:center line:0
<i>acomodat a la dependència</i>
<i>de l'ajuda pública.</i>

00:07:42.720 --> 00:07:45.560 align:center line:-2
Però el cert és que no és
la política social redistributiva

00:07:45.600 --> 00:07:47.040 align:center line:-1
la que crea la pobresa.

00:07:47.240 --> 00:07:48.360 align:center line:-1
La prova més evident

00:07:48.400 --> 00:07:50.120 align:center line:-2
és la gran quantitat
de treballadors pobres

00:07:50.160 --> 00:07:51.520 align:center line:-1
que hi ha als EUA.

00:07:51.920 --> 00:07:54.640 align:center line:-2
Persones que, malgrat acumular
més d'una jornada laboral,

00:07:54.680 --> 00:07:57.640 align:center line:-2
no aconsegueixen superar
el llindar de la pobresa relativa.

00:07:57.920 --> 00:07:59.320 align:center line:-1
Sense redistribució estatista,

00:07:59.360 --> 00:08:01.720 align:center line:-2
la pobresa existiria
i existeix igualment,

00:08:01.760 --> 00:08:03.320 align:center line:-2
i té conseqüències
més dramàtiques

00:08:03.360 --> 00:08:05.160 align:center line:-2
en no haver-hi
aquesta xarxa de seguretat.

00:08:05.440 --> 00:08:08.560 align:center line:-2
Però hi ha polítiques
de redistribució que poden tenir

00:08:08.600 --> 00:08:10.400 align:center line:-2
l'efecte d'arrelar
culturalment les persones

00:08:10.440 --> 00:08:12.960 align:center line:-2
en posicions de dependència
i subalternitat.

00:08:13.000 --> 00:08:15.640 align:center line:-2
Passa quan les ajudes es condicionen
a que aquells que les reben

00:08:15.680 --> 00:08:17.960 align:center line:-2
siguin definits i representats
com a pobres,

00:08:18.200 --> 00:08:21.000 align:center line:-2
fins al punt de poder quedar
encasellats identitàriament

00:08:21.040 --> 00:08:22.440 align:center line:-1
en aquestes posicions.

00:08:22.960 --> 00:08:25.640 align:center line:-2
-<i>La paradoxa</i>
<i>que l'estat del benestar desencadena</i>

00:08:25.680 --> 00:08:29.240 align:center line:-2
<i>sobre el principi de la igualtat</i>
<i>és la mes evident de totes.</i>

00:08:29.560 --> 00:08:32.600 align:center line:-2
<i>Es tracta d'un model</i>
<i>d'organització socioeconòmica</i>

00:08:32.640 --> 00:08:35.040 align:center line:-2
<i>que pot ser entès</i>
<i>com un punt d'equilibri</i>

00:08:35.080 --> 00:08:37.760 align:center line:-2
<i>entre les concepcions</i>
<i>de la igualtat del liberalisme</i>

00:08:37.800 --> 00:08:38.960 align:center line:-1
<i>i del socialisme.</i>

00:08:39.280 --> 00:08:42.680 align:center line:-2
<i>A més, l'avalen escoles</i>
<i>de pensament polític i acadèmic</i>

00:08:42.720 --> 00:08:44.360 align:center line:-1
<i>cada cop més consolidades.</i>

00:08:44.800 --> 00:08:47.600 align:center line:-2
<i>Però una vegada més,</i>
<i>l'estat del benestar</i>

00:08:47.640 --> 00:08:51.240 align:center line:-2
<i>és punt d'equilibri i de fallida</i>
<i>dels horitzons d'emancipació</i>

00:08:51.280 --> 00:08:53.120 align:center line:-1
<i>de les principals ideologies.</i>

00:08:53.480 --> 00:08:57.760 align:center line:-2
<i>Per al marxisme, no s'assoleixen</i>
<i>mecanismes de redistribució econòmica</i>

00:08:57.880 --> 00:09:01.160 align:center line:-2
<i>o de reciprocitat</i>
<i>suficientment sòlids i igualadors.</i>

00:09:01.600 --> 00:09:04.360 align:center line:-2
<i>Per als llibertaris,</i>
<i>a aquesta insuficiència</i>

00:09:04.480 --> 00:09:06.480 align:center line:-2
<i>s'hi suma el fet</i>
<i>que el poc que s'assoleix</i>

00:09:06.520 --> 00:09:07.880 align:center line:-1
<i>en igualtat econòmica</i>

00:09:07.920 --> 00:09:10.760 align:center line:-2
<i>es fa a costa</i>
<i>d'una gran desigualtat de poder,</i>

00:09:10.920 --> 00:09:12.760 align:center line:-1
<i>perquè els mecanismes democràtics</i>

00:09:12.800 --> 00:09:15.720 align:center line:-2
<i>per controlar</i>
<i>la concentració estatista de poder</i>

00:09:15.760 --> 00:09:17.040 align:center line:-1
<i>són poc eficaços.</i>

00:09:17.680 --> 00:09:19.480 align:center line:-1
<i>I des del liberalisme ortodox,</i>

00:09:19.720 --> 00:09:23.240 align:center line:-2
<i>es veu la redistribució econòmica</i>
<i>de les polítiques socials</i>

00:09:23.280 --> 00:09:27.400 align:center line:-2
<i>com una interferència injustificable</i>
<i>en la llibertat individual</i>

00:09:27.680 --> 00:09:30.960 align:center line:-2
<i>i com un obstacle insalvable</i>
<i>per al progrés econòmic.</i>

00:09:32.160 --> 00:09:34.200 align:center line:-2
-Ara bé, en el debat
sobre la igualtat,

00:09:34.240 --> 00:09:35.880 align:center line:-2
no tot té a veure
amb la distribució final

00:09:35.920 --> 00:09:37.800 align:center line:-1
de recursos econòmics o de poder,

00:09:37.840 --> 00:09:40.040 align:center line:-2
amb quant tenen uns
i quant tenen uns altres.

00:09:40.280 --> 00:09:42.480 align:center line:-2
Hi ha una qüestió paral·lela
igual de rellevant

00:09:42.520 --> 00:09:44.280 align:center line:-2
que remet
a les oportunitats d'accedir

00:09:44.320 --> 00:09:46.640 align:center line:-2
a les posicions socials
més privilegiades.

00:09:46.880 --> 00:09:49.000 align:center line:-2
Abordem aquesta qüestió
en el capítol següent,

00:09:49.040 --> 00:09:52.360 align:center line:-2
que el dediquem a la paradoxa
de la igualtat d'oportunitats.