WEBVTT
00:00:14.960 --> 00:00:16.440 align:center line:-1
La igualtat és el tercer gran pilar
00:00:16.480 --> 00:00:18.960 align:center line:-2
que sustenta
les ideologies d'emancipació
00:00:19.040 --> 00:00:20.240 align:center line:-1
En termes generals,
00:00:20.360 --> 00:00:22.920 align:start position:10% line:-2
tendim a situar la igualtat
dins de l'àmbit de l'economia
00:00:22.960 --> 00:00:25.840 align:start position:10% line:-2
i l'associem al volum
de recursos materials o econòmics
00:00:25.880 --> 00:00:27.320 align:center line:-1
que tenen els individus.
00:00:27.520 --> 00:00:29.800 align:center line:-2
Una distribució igualitària
és aquella
00:00:29.840 --> 00:00:32.040 align:center line:-2
en què el volum de recursos
d'uns i altres individus
00:00:32.080 --> 00:00:33.200 align:center line:-1
no difereix massa,
00:00:33.400 --> 00:00:36.480 align:center line:-2
i una distribució desigual
és aquella en què difereix molt.
00:00:36.720 --> 00:00:38.000 align:center line:-1
Des d'aquesta perspectiva,
00:00:38.040 --> 00:00:41.160 align:center line:-2
l'aposta en favor de la igualtat
és especialment forta
00:00:41.200 --> 00:00:43.560 align:center line:-2
en el pensament llibertari
i socialista.
00:00:44.360 --> 00:00:47.040 align:center line:-2
-En els seus postulats,
la propietat privada,
00:00:47.080 --> 00:00:48.720 align:center line:-1
la concentració del capital
00:00:48.760 --> 00:00:51.520 align:center line:-2
i el control privat
dels mitjans de producció,
00:00:51.560 --> 00:00:53.720 align:center line:-1
fonaments del sistema capitalista,
00:00:53.760 --> 00:00:56.160 align:center line:-2
esdevenen incompatibles
amb la igualtat.
00:00:56.600 --> 00:01:00.640 align:center line:-2
Davant d'això, la voluntat d'assolir
una redistribució igualitària
00:01:00.680 --> 00:01:04.360 align:center line:-2
ressona en els models de reciprocitat
igualitarista d'antuvi.
00:01:05.040 --> 00:01:07.080 align:center line:-1
Però hi ha una diferència fonamental
00:01:07.120 --> 00:01:10.080 align:center line:-2
entre les propostes marxistes
i llibertàries.
00:01:10.640 --> 00:01:13.160 align:center line:-2
El socialisme
considera imprescindible
00:01:13.240 --> 00:01:17.200 align:center line:-2
una estructura centralitzada
de planificació i redistribució
00:01:17.400 --> 00:01:19.760 align:center line:-2
per escalar
i universalitzar la igualtat
00:01:19.880 --> 00:01:23.360 align:center line:-2
en la distribució econòmica
de recursos i oportunitats.
00:01:23.840 --> 00:01:27.720 align:center line:-2
En canvi, l'anarquisme defensa
que allò que cal escalar
00:01:27.840 --> 00:01:30.800 align:center line:-2
són les fórmules
d'autoorganització econòmica
00:01:30.840 --> 00:01:33.080 align:center line:-2
i de participació
democràtica directa.
00:01:33.680 --> 00:01:35.840 align:center line:-1
Perceben les estructures estatals
00:01:35.920 --> 00:01:39.600 align:center line:-2
com a mecanismes de gestió de poder
que generen desigualtat,
00:01:39.840 --> 00:01:42.960 align:center line:-2
perquè la forma d'accedir-hi
no pot ser democràtica.
00:01:43.440 --> 00:01:47.000 align:center line:-2
En el millor dels casos,
la igualtat econòmica que s'assoleix
00:01:47.040 --> 00:01:50.800 align:center line:-2
desencadena una profunda desigualtat
en l'acumulació de poder.
00:01:51.840 --> 00:01:54.240 align:center line:-2
-Aquesta desconfiança
s'expressa, per exemple,
00:01:54.280 --> 00:01:57.720 align:center line:-2
en el fet que el principal sindicat
anarquista espanyol, la CNT,
00:01:57.760 --> 00:01:59.840 align:center line:-2
no deixés afiliar-s'hi
als funcionaris públics
00:01:59.880 --> 00:02:01.600 align:center line:-1
abans de la Guerra Civil Espanyola.
00:02:01.800 --> 00:02:03.880 align:center line:-2
Dins de les societats capitalistes
d'avui,
00:02:03.920 --> 00:02:06.880 align:center line:-2
aquesta confrontació
entre igualitarisme d'arrel marxista
00:02:06.920 --> 00:02:08.920 align:center line:-1
i igualitarisme d'arrel llibertària
00:02:08.960 --> 00:02:12.360 align:center line:-2
té conseqüències significatives
en les preferències d'uns i d'altres
00:02:12.400 --> 00:02:14.880 align:center line:-2
pel que fa al desplegament
de les polítiques socials.
00:02:15.160 --> 00:02:17.080 align:center line:-2
Mentre que els primers
aposten inequívocament
00:02:17.120 --> 00:02:19.480 align:center line:-2
per la provisió pública
dels serveis bàsics,
00:02:19.520 --> 00:02:22.320 align:center line:-2
les sensibilitats llibertàries
són més ambivalents.
00:02:22.360 --> 00:02:23.640 align:center line:-1
Hi ha qui considera més important
00:02:23.680 --> 00:02:26.200 align:center line:-2
generar una alternativa
a la provisió pública,
00:02:26.240 --> 00:02:29.520 align:center line:-2
autònoma i impulsada per cooperatives
i entitats independents
00:02:29.560 --> 00:02:30.560 align:center line:-1
i sense afany de lucre.
00:02:30.720 --> 00:02:33.600 align:center line:-2
És la forma de controlar l'acumulació
i la distribució desigual de poder
00:02:33.640 --> 00:02:35.720 align:center line:-2
que inevitablement
invoca l'estatisme.
00:02:35.920 --> 00:02:38.560 align:center line:-2
En contrast amb aquestes
posicions igualitaristes,
00:02:38.600 --> 00:02:42.280 align:center line:-2
el liberalisme clàssic defensa
un concepte ben diferent d'igualtat.
00:02:43.120 --> 00:02:46.040 align:center line:-2
-En consonància amb la seva concepció
de l'ésser humà,
00:02:46.080 --> 00:02:48.280 align:center line:-2
la igualtat
s'ha d'associar, sobretot,
00:02:48.440 --> 00:02:50.720 align:center line:-2
a la igualtat formal
davant de la llei,
00:02:50.760 --> 00:02:54.120 align:center line:-2
i no pas a una igualtat
en la redistribució dels recursos
00:02:54.160 --> 00:02:55.560 align:center line:-1
que genera l'economia.
00:02:55.920 --> 00:02:58.760 align:center line:-2
D'una banda,
fer avançar massa la igualtat
00:02:58.800 --> 00:03:00.800 align:center line:-1
té un problema d'ordre pragmàtic.
00:03:01.120 --> 00:03:02.840 align:center line:-1
Pensar que l'economia funcionarà
00:03:02.880 --> 00:03:05.240 align:center line:-2
partint de la propensió natural
de l'individu
00:03:05.280 --> 00:03:08.480 align:center line:-2
a col·laborar amb els altres,
com fan els llibertaris,
00:03:08.520 --> 00:03:09.680 align:center line:-1
és una ingenuïtat.
00:03:10.120 --> 00:03:12.880 align:center line:-2
I la planificació
propugnada pel socialisme
00:03:12.920 --> 00:03:17.360 align:center line:-2
tampoc no pot substituir eficientment
el mercat i la llibertat comercial
00:03:17.480 --> 00:03:20.800 align:center line:-2
com a motor de la producció econòmica
i del creixement.
00:03:21.240 --> 00:03:25.520 align:center line:-2
Però tant o més important que això
és que posar la igualtat al centre
00:03:25.560 --> 00:03:27.120 align:center line:-1
fa la societat injusta,
00:03:27.360 --> 00:03:29.640 align:center line:-1
perquè tot guany en termes d'igualtat
00:03:29.680 --> 00:03:32.720 align:center line:-2
soscava el principi moral superior
de la llibertat.
00:03:33.200 --> 00:03:37.040 align:center line:-2
En aquest sentit, la política social
se sosté sobre un element
00:03:37.080 --> 00:03:39.640 align:center line:-2
que interfereix
en la llibertat individual:
00:03:39.680 --> 00:03:41.000 align:center line:-1
la política fiscal.
00:03:41.280 --> 00:03:44.400 align:center line:-2
Tota càrrega impositiva
és una intromissió de l'estat
00:03:44.440 --> 00:03:46.680 align:center line:-2
en un bé
que hauria de ser inalienable:
00:03:46.720 --> 00:03:48.000 align:center line:-1
la propietat privada.
00:03:49.240 --> 00:03:52.280 align:center line:-2
-Aquesta darrera afirmació
s'ha de matisar una mica.
00:03:52.360 --> 00:03:54.240 align:center line:-2
Si bé és cert que bona part
del liberalisme clàssic
00:03:54.280 --> 00:03:56.840 align:center line:-2
ha fet una defensa tancada
de la propietat privada,
00:03:56.880 --> 00:03:58.320 align:center line:-2
molts dels pensadors
liberals clàssics,
00:03:58.360 --> 00:04:00.520 align:center line:-1
com Adam Smith o John Stuart Mill,
00:04:00.560 --> 00:04:03.160 align:center line:-2
eren crítics amb una acumulació
de patrimoni i renda
00:04:03.200 --> 00:04:05.960 align:center line:-2
que afavorís l'enriquiment
mitjançant dinàmiques extractives,
00:04:06.000 --> 00:04:07.040 align:center line:-1
i no productives.
00:04:07.280 --> 00:04:10.640 align:center line:-2
El lliure mercat havia de superar
lògiques d'acumulació especulativa
00:04:10.680 --> 00:04:13.080 align:center line:-2
pròpies de la societat
aristocràtica i feudal.
00:04:13.360 --> 00:04:15.800 align:center line:-2
Però en qualsevol cas,
per al liberalisme clàssic,
00:04:15.840 --> 00:04:17.920 align:center line:-1
una societat desmercantilitzada,
00:04:17.960 --> 00:04:20.320 align:center line:-2
ja sigui
en la versió estatista socialista
00:04:20.360 --> 00:04:22.720 align:center line:-2
o bé en la versió
desestatalitzadora anarquista,
00:04:22.880 --> 00:04:25.880 align:center line:-2
fa desaparèixer l'estímul bàsic
que activa la producció:
00:04:25.920 --> 00:04:28.000 align:center line:-1
la voluntat de millorar personalment,
00:04:28.040 --> 00:04:30.040 align:center line:-2
o bé la certesa que,
en cas de no treballar,
00:04:30.080 --> 00:04:31.560 align:center line:-1
en patiràs les conseqüències.
00:04:31.760 --> 00:04:35.080 align:center line:-2
En ofegar la iniciativa privada,
s'atura el progrés econòmic
00:04:35.120 --> 00:04:37.080 align:center line:-2
i l'enriquiment general
de la societat.
00:04:37.120 --> 00:04:39.360 align:center line:-2
La conseqüència
és que l'obsessió igualitarista
00:04:39.400 --> 00:04:41.360 align:center line:-1
provoca una economia empobrida
00:04:41.400 --> 00:04:43.560 align:center line:-2
on només és possible
igualar per sota.
00:04:43.760 --> 00:04:46.440 align:center line:-2
Però ja hem vist com a partir
dels anys 30 del segle XX,
00:04:46.480 --> 00:04:48.360 align:center line:-1
partint de les aportacions de Keynes,
00:04:48.400 --> 00:04:50.840 align:center line:-2
apareixen teories econòmiques
lliberals alternatives
00:04:50.880 --> 00:04:53.240 align:center line:-2
que, acceptant
la preeminència del mercat,
00:04:53.280 --> 00:04:55.720 align:center line:-2
contradiuen la tesi
que tota desmercantilització
00:04:55.760 --> 00:04:57.200 align:center line:-1
i tota política social
00:04:57.240 --> 00:04:59.560 align:center line:-2
siguin un llast
per al progrés econòmic.
00:05:00.680 --> 00:05:02.840 align:center line:-1
-Una idea bàsica d'aquestes teories
00:05:03.040 --> 00:05:05.720 align:center line:-2
és que, si bé és cert
que fer partir l'organització
00:05:05.760 --> 00:05:07.640 align:center line:-1
de bona part de l'economia del mercat
00:05:07.680 --> 00:05:10.600 align:center line:-2
és positiu per al creixement
i progrés econòmic,
00:05:10.640 --> 00:05:13.440 align:center line:-2
la concentració de capital
esdevé més un fre
00:05:13.480 --> 00:05:15.720 align:center line:-2
que un estímul
per a aquest creixement.
00:05:15.760 --> 00:05:18.000 align:center line:-1
En canvi, limitar significativament
00:05:18.040 --> 00:05:20.480 align:center line:-2
la concentració especulativa
de capital,
00:05:20.520 --> 00:05:22.760 align:center line:-2
desactivar
la concentració monopolística
00:05:22.800 --> 00:05:24.840 align:center line:-1
del capital en certs sectors
00:05:24.880 --> 00:05:26.680 align:center line:-1
o potenciar la redistribució
00:05:26.880 --> 00:05:29.200 align:center line:-2
té un efecte estimulador
de l'economia.
00:05:29.680 --> 00:05:33.720 align:center line:-2
Autors com Thomas Piketty,
Paul Krugman o Joseph Stiglitz
00:05:33.880 --> 00:05:36.760 align:center line:-2
encapçalen avui dia
aquest corrent de pensament.
00:05:37.200 --> 00:05:39.640 align:center line:-1
En bona mesura, la socialdemocràcia
00:05:39.680 --> 00:05:42.720 align:center line:-2
esdevé l'expressió política
d'aquests plantejaments,
00:05:42.760 --> 00:05:46.640 align:center line:-2
que no veuen els règims de benestar
amb ressignació,
00:05:46.720 --> 00:05:49.040 align:center line:-2
sinó com un punt
d'equilibri desitjable
00:05:49.160 --> 00:05:52.880 align:center line:-2
entre mercantilització
i desmercantilització igualitarista.
00:05:53.640 --> 00:05:56.080 align:center line:-2
-Davant d'això,
els corrents neolliberals,
00:05:56.440 --> 00:05:59.440 align:center line:-2
que segueixen la tradició
antiintervencionista clàssica,
00:05:59.480 --> 00:06:02.240 align:center line:-2
apunten que fins i tot
les polítiques socials més marginals,
00:06:02.280 --> 00:06:05.840 align:center line:-2
les que s'articulen des dels règims
de benestar més restrictius,
00:06:05.880 --> 00:06:08.000 align:center line:-2
tenen l'efecte pervers
de convertir els individus
00:06:08.040 --> 00:06:10.520 align:center line:-2
en membres passius
i acomodats de la societat,
00:06:10.560 --> 00:06:13.520 align:center line:-2
incapaços de responsabilitzar-se
d'ells mateixos.
00:06:14.640 --> 00:06:15.920 align:center line:-1
És l'efecte produït
00:06:15.960 --> 00:06:19.080 align:center line:-2
pel tipus de transferències
econòmiques condicionades
00:06:19.120 --> 00:06:22.200 align:center line:-2
que, projectant els mecanismes propis
de la caritat privada
00:06:22.240 --> 00:06:23.680 align:center line:-1
a l'assistència pública,
00:06:23.800 --> 00:06:25.880 align:center line:-2
es dirigeixen
a sectors de la població
00:06:25.920 --> 00:06:27.640 align:center line:-1
especialment desafavorits.
00:06:28.160 --> 00:06:30.360 align:center line:0
Aquesta escena
de Million Dollar Baby
00:06:30.400 --> 00:06:31.840 align:center line:0
del director Clint Eastwood,
00:06:31.880 --> 00:06:35.480 align:center line:0
molt significat políticament
en favor de les tesis neoliberals,
00:06:35.520 --> 00:06:36.600 align:center line:0
ho exemplifica:
00:06:37.240 --> 00:06:39.600 align:center line:0
La protagonista lluita
per complir el seu somni
00:06:39.640 --> 00:06:41.640 align:center line:0
de fer-se boxadora professional,
00:06:41.760 --> 00:06:44.800 align:center line:0
malgrat tenir unes condicions de vida
molt precàries.
00:06:44.840 --> 00:06:47.000 align:center line:0
I aconsegueix assolir el seu somni.
00:06:47.160 --> 00:06:48.960 align:center line:0
La seva família, en canvi,
00:06:49.120 --> 00:06:51.680 align:center line:0
mira de soscavar
el seu afany de superació
00:06:51.720 --> 00:06:54.840 align:center line:0
perquè es contradiu frontalment
amb el seu estil de vida,
00:06:54.880 --> 00:06:57.560 align:center line:0
acomodat a la dependència
de l'ajuda pública.
00:07:42.720 --> 00:07:45.560 align:center line:-2
Però el cert és que no és
la política social redistributiva
00:07:45.600 --> 00:07:47.040 align:center line:-1
la que crea la pobresa.
00:07:47.240 --> 00:07:48.360 align:center line:-1
La prova més evident
00:07:48.400 --> 00:07:50.120 align:center line:-2
és la gran quantitat
de treballadors pobres
00:07:50.160 --> 00:07:51.520 align:center line:-1
que hi ha als EUA.
00:07:51.920 --> 00:07:54.640 align:center line:-2
Persones que, malgrat acumular
més d'una jornada laboral,
00:07:54.680 --> 00:07:57.640 align:center line:-2
no aconsegueixen superar
el llindar de la pobresa relativa.
00:07:57.920 --> 00:07:59.320 align:center line:-1
Sense redistribució estatista,
00:07:59.360 --> 00:08:01.720 align:center line:-2
la pobresa existiria
i existeix igualment,
00:08:01.760 --> 00:08:03.320 align:center line:-2
i té conseqüències
més dramàtiques
00:08:03.360 --> 00:08:05.160 align:center line:-2
en no haver-hi
aquesta xarxa de seguretat.
00:08:05.440 --> 00:08:08.560 align:center line:-2
Però hi ha polítiques
de redistribució que poden tenir
00:08:08.600 --> 00:08:10.400 align:center line:-2
l'efecte d'arrelar
culturalment les persones
00:08:10.440 --> 00:08:12.960 align:center line:-2
en posicions de dependència
i subalternitat.
00:08:13.000 --> 00:08:15.640 align:center line:-2
Passa quan les ajudes es condicionen
a que aquells que les reben
00:08:15.680 --> 00:08:17.960 align:center line:-2
siguin definits i representats
com a pobres,
00:08:18.200 --> 00:08:21.000 align:center line:-2
fins al punt de poder quedar
encasellats identitàriament
00:08:21.040 --> 00:08:22.440 align:center line:-1
en aquestes posicions.
00:08:22.960 --> 00:08:25.640 align:center line:-2
-La paradoxa
que l'estat del benestar desencadena
00:08:25.680 --> 00:08:29.240 align:center line:-2
sobre el principi de la igualtat
és la mes evident de totes.
00:08:29.560 --> 00:08:32.600 align:center line:-2
Es tracta d'un model
d'organització socioeconòmica
00:08:32.640 --> 00:08:35.040 align:center line:-2
que pot ser entès
com un punt d'equilibri
00:08:35.080 --> 00:08:37.760 align:center line:-2
entre les concepcions
de la igualtat del liberalisme
00:08:37.800 --> 00:08:38.960 align:center line:-1
i del socialisme.
00:08:39.280 --> 00:08:42.680 align:center line:-2
A més, l'avalen escoles
de pensament polític i acadèmic
00:08:42.720 --> 00:08:44.360 align:center line:-1
cada cop més consolidades.
00:08:44.800 --> 00:08:47.600 align:center line:-2
Però una vegada més,
l'estat del benestar
00:08:47.640 --> 00:08:51.240 align:center line:-2
és punt d'equilibri i de fallida
dels horitzons d'emancipació
00:08:51.280 --> 00:08:53.120 align:center line:-1
de les principals ideologies.
00:08:53.480 --> 00:08:57.760 align:center line:-2
Per al marxisme, no s'assoleixen
mecanismes de redistribució econòmica
00:08:57.880 --> 00:09:01.160 align:center line:-2
o de reciprocitat
suficientment sòlids i igualadors.
00:09:01.600 --> 00:09:04.360 align:center line:-2
Per als llibertaris,
a aquesta insuficiència
00:09:04.480 --> 00:09:06.480 align:center line:-2
s'hi suma el fet
que el poc que s'assoleix
00:09:06.520 --> 00:09:07.880 align:center line:-1
en igualtat econòmica
00:09:07.920 --> 00:09:10.760 align:center line:-2
es fa a costa
d'una gran desigualtat de poder,
00:09:10.920 --> 00:09:12.760 align:center line:-1
perquè els mecanismes democràtics
00:09:12.800 --> 00:09:15.720 align:center line:-2
per controlar
la concentració estatista de poder
00:09:15.760 --> 00:09:17.040 align:center line:-1
són poc eficaços.
00:09:17.680 --> 00:09:19.480 align:center line:-1
I des del liberalisme ortodox,
00:09:19.720 --> 00:09:23.240 align:center line:-2
es veu la redistribució econòmica
de les polítiques socials
00:09:23.280 --> 00:09:27.400 align:center line:-2
com una interferència injustificable
en la llibertat individual
00:09:27.680 --> 00:09:30.960 align:center line:-2
i com un obstacle insalvable
per al progrés econòmic.
00:09:32.160 --> 00:09:34.200 align:center line:-2
-Ara bé, en el debat
sobre la igualtat,
00:09:34.240 --> 00:09:35.880 align:center line:-2
no tot té a veure
amb la distribució final
00:09:35.920 --> 00:09:37.800 align:center line:-1
de recursos econòmics o de poder,
00:09:37.840 --> 00:09:40.040 align:center line:-2
amb quant tenen uns
i quant tenen uns altres.
00:09:40.280 --> 00:09:42.480 align:center line:-2
Hi ha una qüestió paral·lela
igual de rellevant
00:09:42.520 --> 00:09:44.280 align:center line:-2
que remet
a les oportunitats d'accedir
00:09:44.320 --> 00:09:46.640 align:center line:-2
a les posicions socials
més privilegiades.
00:09:46.880 --> 00:09:49.000 align:center line:-2
Abordem aquesta qüestió
en el capítol següent,
00:09:49.040 --> 00:09:52.360 align:center line:-2
que el dediquem a la paradoxa
de la igualtat d'oportunitats.