WEBVTT

00:00:14.400 --> 00:00:17.080 align:middle line:-2
Dels principis que invoquen
les noves ideologies,

00:00:17.120 --> 00:00:19.400 align:middle line:-2
el de la fraternitat
és aquell destinat

00:00:19.440 --> 00:00:21.080 align:middle line:-1
a substituir les lleis transcendents

00:00:21.120 --> 00:00:24.080 align:middle line:-2
com a nou ciment
que travi els vincles socials.

00:00:24.120 --> 00:00:26.800 align:end position:90% line:-2
La paradoxa de la fraternitat
és aquesta:

00:00:26.840 --> 00:00:28.840 align:end position:90% line:-1
com ser un aglutinador social,

00:00:28.880 --> 00:00:32.320 align:end position:90% line:-2
tot responent alhora a la crida
emancipatòria de la modernitat?

00:00:32.360 --> 00:00:35.120 align:middle line:-2
Resoldre-la és una empresa
d’allò més ambiciosa.

00:00:35.160 --> 00:00:37.960 align:middle line:-2
Per entendre’n la complexitat,
ens resultarà útil

00:00:38.000 --> 00:00:40.600 align:middle line:-2
contraposar les ideologies
emancipatòries, que miren endavant,

00:00:40.640 --> 00:00:43.720 align:middle line:-2
amb unes altres ideologies,
de mirada retrospectiva.

00:00:44.120 --> 00:00:46.080 align:middle line:-1
<i>Les ideologies retrospectives</i>

00:00:46.120 --> 00:00:49.600 align:middle line:-2
<i>s’emmirallen en els mons</i>
<i>que la modernitat va deixant enrere</i>

00:00:49.640 --> 00:00:51.320 align:middle line:-2
<i>i que trenquen amb</i>
<i>el gir materialista</i>

00:00:51.360 --> 00:00:52.680 align:middle line:-1
<i>que es va imposant,</i>

00:00:52.720 --> 00:00:56.920 align:middle line:-2
<i>associat al procés de secularització</i>
<i>i de racionalització del món.</i>

00:00:57.240 --> 00:01:00.760 align:middle line:-2
<i>Però no totes les ideologies</i>
<i>retrospectives són homologables,</i>

00:01:00.800 --> 00:01:02.040 align:middle line:-1
<i>ni molts menys.</i>

00:01:02.080 --> 00:01:03.480 align:middle line:-1
<i>Hi destaquen, en primer lloc,</i>

00:01:03.520 --> 00:01:06.520 align:middle line:-2
<i>les de naturalesa</i>
<i>reaccionària i tradicionalista,</i>

00:01:06.560 --> 00:01:09.840 align:middle line:-2
<i>que pretenen tornar a l’equilibri</i>
<i>i a les regles de joc</i>

00:01:09.880 --> 00:01:13.920 align:middle line:-2
<i>d’una societat estamental,</i>
<i>no secularitzada ni mercantilitzada.</i>

00:01:14.080 --> 00:01:16.440 align:middle line:-2
<i>S’hi naturalitza</i>
<i>una estructura econòmica</i>

00:01:16.480 --> 00:01:18.560 align:middle line:-2
<i>basada</i>
<i>en la redistribució jeràrquica,</i>

00:01:18.600 --> 00:01:22.240 align:middle line:-2
<i>i que fixa i fa gairebé inamovibles</i>
<i>les desigualtats socials,</i>

00:01:22.280 --> 00:01:25.320 align:middle line:-2
<i>que es reprodueixen generació</i>
<i>rere generació.</i>

00:01:25.360 --> 00:01:28.000 align:middle line:-2
<i>Però, en segon lloc,</i>
<i>hi ha d’altres ideologies</i>

00:01:28.040 --> 00:01:29.760 align:middle line:-2
<i>que projecten</i>
<i>l’ideal de vida col·lectiva</i>

00:01:29.800 --> 00:01:34.080 align:middle line:-2
<i>en un passat no secularitzat,</i>
<i>però marcat per l’igualitarisme.</i>

00:01:34.400 --> 00:01:38.080 align:middle line:-2
<i>La reciprocitat i la redistribució</i>
<i>igualitària estructuren,</i>

00:01:38.120 --> 00:01:41.240 align:middle line:-2
<i>en el pla econòmic,</i>
<i>aquest imaginari ideològic,</i>

00:01:41.280 --> 00:01:45.760 align:middle line:-2
<i>representat per exemple pel moviment</i>
<i>religiós comunitarista dels Diggers</i>

00:01:45.800 --> 00:01:48.120 align:middle line:-1
<i>que havíem esmentat amb anterioritat,</i>

00:01:48.160 --> 00:01:50.880 align:middle line:-2
<i>i que ressona</i>
<i>en alguns moviments comunitaristes</i>

00:01:50.920 --> 00:01:52.880 align:middle line:-1
<i>i espiritualistes d’avui.</i>

00:01:53.040 --> 00:01:55.120 align:middle line:-2
Malgrat
les profundíssimes diferències,

00:01:55.160 --> 00:01:58.080 align:middle line:-2
les ideologies retrospectives
tenen en comú

00:01:58.120 --> 00:01:59.520 align:middle line:-2
el fet de buscar
les seves referències

00:01:59.560 --> 00:02:02.560 align:middle line:-2
en models de societat
en què els vincles socials

00:02:02.600 --> 00:02:05.200 align:middle line:-2
són el resultat de lleis i principis
religiosos i espirituals

00:02:05.240 --> 00:02:08.160 align:middle line:-2
que transcendeixen els individus
i que se’ls hi imposen.

00:02:08.320 --> 00:02:11.200 align:middle line:-2
En contrast amb això,
les ideologies emancipatòries

00:02:11.240 --> 00:02:13.480 align:middle line:-1
s’enfronten al repte de generar

00:02:13.520 --> 00:02:16.120 align:middle line:-2
una estructura de vincles socials
en un món secularitzat,

00:02:16.160 --> 00:02:17.840 align:middle line:-1
on la realitat de les coses

00:02:17.880 --> 00:02:21.760 align:middle line:-2
no rep aquesta justificació
inqüestionable d’una força superior.

00:02:22.240 --> 00:02:25.800 align:middle line:-2
<i>Aquesta substitució d’una font</i>
<i>transcendent per una d’immanent</i>

00:02:25.840 --> 00:02:28.000 align:middle line:-2
<i>com a fonament últim</i>
<i>dels vincles socials</i>

00:02:28.040 --> 00:02:31.160 align:middle line:-2
<i>tensa dos principis molt</i>
<i>difícils de casar.</i>

00:02:31.200 --> 00:02:33.760 align:middle line:-1
<i>D’una banda, tenim la fraternitat,</i>

00:02:33.800 --> 00:02:36.560 align:middle line:-2
<i>l’element que ha de restituir</i>
<i>el nexe entre les persones</i>

00:02:36.600 --> 00:02:38.680 align:middle line:-1
<i>partint d’una nova lògica,</i>

00:02:38.720 --> 00:02:41.520 align:middle line:-2
<i>un nou contracte social</i>
<i>de naturalesa secular.</i>

00:02:41.640 --> 00:02:44.920 align:middle line:-2
<i>Però de l’altra, hi ha el fet</i>
<i>que el respecte a l’individu</i>

00:02:44.960 --> 00:02:45.960 align:middle line:-1
<i>i a la seva autonomia</i>

00:02:46.000 --> 00:02:48.640 align:middle line:-2
<i>vagi esdevenint</i>
<i>la mesura de totes les coses</i>

00:02:48.680 --> 00:02:50.960 align:middle line:-1
<i>i de totes les decisions humanes.</i>

00:02:51.200 --> 00:02:55.160 align:middle line:-2
L’anarquisme enfronta de cara el repte
que significa resoldre aquesta tensió

00:02:55.200 --> 00:02:57.520 align:middle line:-1
entre individualisme i fraternitat.

00:02:58.000 --> 00:03:00.880 align:middle line:-2
Ho fa defensant un model
que té clares ressonàncies

00:03:00.920 --> 00:03:03.560 align:middle line:-2
en els mecanismes econòmics
comunitaristes premoderns,

00:03:03.600 --> 00:03:06.320 align:middle line:-2
de naturalesa horitzontal
i igualitarista.

00:03:06.920 --> 00:03:10.880 align:middle line:-2
<i>Però l’anarquisme no apel·la a cap</i>
<i>principi transcendent ultramundà.</i>

00:03:10.920 --> 00:03:12.760 align:middle line:-1
<i>Les religions o la tradició</i>

00:03:12.800 --> 00:03:15.480 align:middle line:-2
<i>més aviat obstaculitzen</i>
<i>l’emancipació col·lectiva</i>

00:03:15.520 --> 00:03:19.320 align:middle line:-2
<i>i, en canvi, el progrés científic</i>
<i>i econòmic aporta eines</i>

00:03:19.360 --> 00:03:22.200 align:middle line:-2
<i>que han d’afavorir-la si s’incardinen</i>
<i>en una dinàmica</i>

00:03:22.240 --> 00:03:27.040 align:middle line:-2
<i>basada en la confiança, la cooperació</i>
<i>i, en definitiva, la fraternitat.</i>

00:03:27.080 --> 00:03:31.480 align:middle line:-2
<i>Una estructura econòmica horitzontal,</i>
<i>on la propietat privada fos abolida,</i>

00:03:31.520 --> 00:03:34.080 align:middle line:-2
<i>seria suficient per garantir</i>
<i>la permanència</i>

00:03:34.120 --> 00:03:36.120 align:middle line:-1
<i>del vincle social fraternal.</i>

00:03:36.280 --> 00:03:39.400 align:middle line:-2
<i>A la pràctica, a cap país mai</i>
<i>no s’hi ha consolidat</i>

00:03:39.440 --> 00:03:41.600 align:middle line:-1
<i>un model organitzatiu anarquista.</i>

00:03:41.640 --> 00:03:44.080 align:middle line:-2
<i>En els països capitalistes</i>
<i>i socialistes,</i>

00:03:44.120 --> 00:03:46.360 align:middle line:-1
<i>la fraternitat també s’ha desplegat</i>

00:03:46.400 --> 00:03:50.000 align:middle line:-2
<i>apel·lant a l’estímul dels vincles</i>
<i>voluntaris entre les persones,</i>

00:03:50.040 --> 00:03:53.200 align:middle line:-2
<i>però el resultat</i>
<i>ha estat modest i equívoc.</i>

00:03:53.800 --> 00:03:56.560 align:middle line:-2
<i>Domingo Rojo</i> és una de les cançons
del disc <i>Tríptico</i>

00:03:56.600 --> 00:04:00.640 align:middle line:-2
que el cantautor Silvio Rodríguez
va dedicar a la revolució cubana.

00:04:01.000 --> 00:04:04.200 align:middle line:-2
Hi rememora aquells dies festius
que els treballadors dedicaven

00:04:04.240 --> 00:04:06.880 align:middle line:-2
al treball voluntari
en favor de la comunitat.

00:05:52.280 --> 00:05:56.240 align:middle line:-2
Com veiem, el socialisme marxista
també invoca l’agermanament solidari,

00:05:56.280 --> 00:05:57.760 align:middle line:-1
fraternal i voluntari.

00:05:57.800 --> 00:06:00.880 align:middle line:-2
Però podríem preguntar-nos
si són realment voluntaris

00:06:00.920 --> 00:06:04.160 align:middle line:-2
els vincles que es teixeixen
en aquestes societats socialistes,

00:06:04.200 --> 00:06:07.680 align:middle line:-2
o si es tracta de dinàmiques
promocionades, incentivades

00:06:07.920 --> 00:06:11.120 align:middle line:-2
i fins i tot sancionades per
una autoritat central planificadora.

00:06:11.440 --> 00:06:14.160 align:middle line:-2
Funcionen realment
com a vincles fraternals?

00:06:14.440 --> 00:06:16.760 align:middle line:-2
D’altra banda,
des d’una òptica liberal

00:06:16.800 --> 00:06:21.160 align:middle line:-2
sovint es considera que
la solidaritat familiar i comunitària

00:06:21.200 --> 00:06:24.440 align:middle line:-2
dota les societats capitalistes
d’una dimensió humanitària.

00:06:24.600 --> 00:06:28.480 align:middle line:-2
Ho fa, sobretot, perquè s’articula
sobre vincles estrictament voluntaris,

00:06:28.520 --> 00:06:31.480 align:middle line:-2
que no s’han d’associar
a la pressió coercitiva de l’estat.

00:06:32.240 --> 00:06:33.360 align:middle line:0
<i>L’escena final</i>

00:06:33.400 --> 00:06:36.200 align:middle line:0
<i>d’una de les pel·lícules clàssiques</i>
<i>americanes més conegudes,</i>

00:06:36.240 --> 00:06:37.600 align:middle line:0
Qué bello es vivir<i>,</i>

00:06:37.640 --> 00:06:40.960 align:middle line:0
<i>que el director Frank Capra</i>
<i>va realitzar el 1946,</i>

00:06:41.000 --> 00:06:43.800 align:middle line:0
<i>invoca els vincles voluntaris</i>
<i>de solidaritat</i>

00:06:43.840 --> 00:06:46.960 align:middle line:0
<i>com a part consubstancial</i>
<i>de la societat estatunidenca.</i>

00:06:47.560 --> 00:06:50.240 align:middle line:0
<i>La bondat del protagonista del film</i>
<i>fa que,</i>

00:06:50.280 --> 00:06:52.440 align:middle line:0
<i>en el moment en què el seu petit</i>
<i>banc fa fallida,</i>

00:06:52.480 --> 00:06:56.560 align:middle line:0
<i>la comunitat de veïns i clients</i>
<i>del seu entorn es bolqui a ajudar-lo.</i>

00:07:55.000 --> 00:07:56.480 align:middle line:-1
Però, en els entorns liberals,

00:07:56.520 --> 00:07:58.960 align:middle line:-2
és suficient la caritat
o la solidaritat privada

00:07:59.000 --> 00:08:02.160 align:middle line:-2
que veiem a<i> Qué Bello es Vivir</i>
per generar vincles prou sòlids

00:08:02.200 --> 00:08:04.040 align:middle line:-1
per no desestructurar la societat?

00:08:04.080 --> 00:08:05.640 align:middle line:-1
L’experiència del segle XIX

00:08:05.680 --> 00:08:07.440 align:middle line:-2
i les profundes desigualtats
que s’hi van produir

00:08:07.480 --> 00:08:09.320 align:middle line:-1
semblarien evidenciar que no.

00:08:09.600 --> 00:08:12.960 align:middle line:-2
<i>Més enllà d’aquest vincles fraternals</i>
<i>de caràcter voluntari,</i>

00:08:13.000 --> 00:08:17.400 align:middle line:-2
<i>en els països socialistes i liberals</i>
<i>van prenent cos uns altres vincles,</i>

00:08:17.480 --> 00:08:19.440 align:middle line:-1
<i>embolcallats d’una retòrica</i>

00:08:19.480 --> 00:08:21.840 align:middle line:-2
<i>que els aproxima</i>
<i>a la noció de fraternitat.</i>

00:08:21.880 --> 00:08:25.240 align:middle line:-2
<i>Es tracta d’aquell corpus</i>
<i>de responsabilitats i obligacions</i>

00:08:25.280 --> 00:08:27.480 align:middle line:-2
<i>que acceptem com</i>
<i>a ciutadans d’un país,</i>

00:08:27.520 --> 00:08:30.760 align:middle line:-2
<i>legitimats per la idea que han sorgit</i>
<i>d’un contracte social</i>

00:08:30.800 --> 00:08:33.760 align:middle line:-2
<i>que, a més, està sotmès</i>
<i>a un plebiscit quotidià.</i>

00:08:34.160 --> 00:08:38.480 align:middle line:-2
<i>A través d’aquest vincle esdevenim</i>
<i>ciutadans dels naixents estats nació,</i>

00:08:38.520 --> 00:08:40.400 align:middle line:-1
<i>i acceptem la subordinació</i>

00:08:40.440 --> 00:08:44.000 align:middle line:-2
<i>a una noció compartida</i>
<i>de comunitat nacional.</i>

00:08:44.480 --> 00:08:47.120 align:middle line:-2
Amb el pas del temps,
als països occidentals

00:08:47.160 --> 00:08:50.480 align:middle line:-2
aquesta subordinació patriòtica
es va balancejant millor,

00:08:50.520 --> 00:08:54.080 align:middle line:-2
de forma que a les obligacions
s’hi afegeix el desplegament

00:08:54.120 --> 00:08:56.440 align:middle line:-2
d’un conjunt de drets
i de garanties bàsiques de benestar

00:08:56.480 --> 00:08:59.440 align:middle line:-2
per a aquells que són reconeguts
com a ciutadans de ple dret.

00:08:59.600 --> 00:09:03.280 align:middle line:-2
En aquest sentit, l’estat del benestar
serveix per resoldre les dificultats

00:09:03.320 --> 00:09:05.120 align:middle line:-1
que els països occidentals tenen

00:09:05.160 --> 00:09:07.440 align:middle line:-2
per encaixar la fraternitat
de forma efectiva.

00:09:07.960 --> 00:09:12.200 align:middle line:-2
<i>D’una banda, la política social</i>
<i>incorpora drets i garanties bàsiques</i>

00:09:12.240 --> 00:09:15.400 align:middle line:-2
<i>en els vincles que sorgeixen</i>
<i>de la noció de ciutadania.</i>

00:09:15.440 --> 00:09:18.960 align:middle line:-2
<i>De l’altra, permet escalar</i>
<i>la solidaritat i el suport</i>

00:09:19.000 --> 00:09:20.360 align:middle line:-1
<i>als més desafavorits</i>

00:09:20.400 --> 00:09:22.840 align:middle line:-2
<i>de forma que no depengui</i>
<i>de la bona voluntat</i>

00:09:22.880 --> 00:09:26.680 align:middle line:-2
<i>dels qui més tenen, com passa</i>
<i>en el capitalisme més mercantilitzat</i>

00:09:26.880 --> 00:09:30.560 align:middle line:-2
<i>o de fórmules de suport recíproc</i>
<i>que, rere l’aparença de voluntàries,</i>

00:09:30.600 --> 00:09:32.440 align:middle line:-1
<i>poden ser força coercitives,</i>

00:09:32.480 --> 00:09:35.360 align:middle line:-2
<i>com podria passar</i>
<i>en els països socialistes.</i>

00:09:36.000 --> 00:09:39.240 align:middle line:-2
Però la capacitat que té la política
social per escalar la fraternitat

00:09:39.280 --> 00:09:43.040 align:middle line:-2
també podria tenir com a conseqüència
paradoxal fer-la morir d’èxit,

00:09:43.080 --> 00:09:47.240 align:middle line:-2
perquè bàsicament el que fa és que
puguem prescindir de la fraternitat.

00:09:47.280 --> 00:09:49.400 align:middle line:-1
La substitueix,

00:09:49.440 --> 00:09:52.080 align:middle line:-2
de forma que fa innecessaris
els vincles de suport mutus.

00:09:52.320 --> 00:09:55.120 align:middle line:-2
Podríem pensar que el vincle social
i la fraternitat

00:09:55.160 --> 00:09:56.440 align:middle line:-1
es basen en la necessitat

00:09:56.480 --> 00:09:58.400 align:middle line:-2
de fer front
a les necessitats materials

00:09:58.440 --> 00:10:01.800 align:middle line:-2
i les contingències que ens colpegen,
com a individus i com a societats.

00:10:01.840 --> 00:10:04.680 align:middle line:-2
Sense necessitats materials
i sense contingències

00:10:04.720 --> 00:10:06.560 align:middle line:-2
a què no sapiguem com
fer front sols,

00:10:06.600 --> 00:10:09.200 align:middle line:-2
pot passar que ens repleguem
sobre nosaltres mateixos

00:10:09.240 --> 00:10:12.440 align:middle line:-2
i deixem de sentir-nos responsables
els uns dels altres.

00:10:12.760 --> 00:10:14.480 align:middle line:-1
<i>Què passa amb el vincle fraternal</i>

00:10:14.520 --> 00:10:16.600 align:middle line:-2
<i>quan el benestar sembla</i>
<i>estar garantit</i>

00:10:16.640 --> 00:10:20.000 align:middle line:-2
<i>i fa desaparèixer l’horitzó</i>
<i>de les contingències imprevisibles</i>

00:10:20.040 --> 00:10:21.560 align:middle line:-1
<i>com a amenaça?</i>

00:10:21.600 --> 00:10:24.760 align:middle line:-2
<i>Què passa si el nivell de benestar</i>
<i>és prou gran</i>

00:10:24.800 --> 00:10:27.760 align:middle line:-2
<i>com per no haver de fer front,</i>
<i>solidàriament o caritativament,</i>

00:10:27.800 --> 00:10:30.960 align:middle line:-2
<i>a les carències</i>
<i>d’un país o d’una comunitat?</i>

00:10:31.080 --> 00:10:33.080 align:middle line:-1
L’escriptor Oscar Wilde

00:10:33.120 --> 00:10:36.480 align:middle line:-2
plantejava que precisament
aquest és l’horitzó d’emancipació

00:10:36.520 --> 00:10:38.040 align:middle line:-1
més desitjable possible.

00:10:58.520 --> 00:11:01.440 align:middle line:-2
<i>A la seva obra </i>L’ànima de l’home
sota el socialisme<i>,</i>

00:11:01.480 --> 00:11:04.480 align:middle line:-2
<i>defensa que un model</i>
<i>de societat socialista</i>

00:11:04.520 --> 00:11:07.480 align:middle line:-2
<i>és desitjable precisament</i>
<i>per ser la millor garantia</i>

00:11:07.520 --> 00:11:11.200 align:middle line:-2
<i>d’una societat molt desvinculada,</i>
<i>molt individualista,</i>

00:11:11.240 --> 00:11:14.760 align:middle line:-2
<i>on les persones podrien deixar</i>
<i>de ser solidàries o compassives,</i>

00:11:14.800 --> 00:11:17.360 align:middle line:-1
<i>per la senzilla raó que no caldria.</i>

00:11:17.400 --> 00:11:21.320 align:middle line:-2
<i>Podríem prescindir d’un sistema</i>
<i>de suports familiars o comunitàries.</i>

00:11:21.600 --> 00:11:23.360 align:middle line:-1
<i>Ens alliberaríem així</i>

00:11:23.400 --> 00:11:26.680 align:middle line:-2
<i>d’obligacions recíproques</i>
<i>i d’anhels competitius fal·laços</i>

00:11:26.720 --> 00:11:30.760 align:middle line:-2
<i>de forma que ens podríem orientar</i>
<i>a l’autorealització creativa.</i>

00:11:31.200 --> 00:11:34.440 align:middle line:-2
La posició de Wilde no és la més
ortodoxa dins del socialisme

00:11:34.480 --> 00:11:36.080 align:middle line:-1
ni marxista ni llibertari,

00:11:36.120 --> 00:11:38.760 align:middle line:-2
que defensen
posicions menys individualistes,

00:11:38.800 --> 00:11:41.840 align:middle line:-2
menys relativitzadores
de la importància del vincle social.

00:11:41.880 --> 00:11:43.840 align:middle line:-1
Aquest continuaria sostenint-se

00:11:43.880 --> 00:11:45.680 align:middle line:-2
fins i tot si la dedicació
a la producció

00:11:45.720 --> 00:11:47.960 align:middle line:-2
perdés rellevància
i la necessitat de sobreviure

00:11:48.000 --> 00:11:50.000 align:middle line:-1
no fos una amenaça peremptòria.

00:11:50.320 --> 00:11:53.000 align:middle line:-2
<i>La cooperació fraternal</i>
<i>continuaria sent</i>

00:11:53.040 --> 00:11:55.040 align:middle line:-1
<i>la base organitzativa de la societat,</i>

00:11:55.080 --> 00:11:58.880 align:middle line:-2
<i>fins i tot si s’hi poguessin garantir</i>
<i>elevats nivells de benestar.</i>

00:11:58.920 --> 00:12:00.760 align:middle line:-1
<i>Millorar els llindars de benestar</i>

00:12:00.800 --> 00:12:03.280 align:middle line:-2
<i>no hauria de modificar</i>
<i>el clima de germanor,</i>

00:12:03.320 --> 00:12:05.760 align:middle line:-2
<i>perquè una societat</i>
<i>sense propietat privada</i>

00:12:05.800 --> 00:12:08.680 align:middle line:-2
<i>faria més evident</i>
<i>que la cooperació i el vincle,</i>

00:12:08.720 --> 00:12:11.480 align:middle line:-2
<i>tant en el treball</i>
<i>com en la resta d’espais socials,</i>

00:12:11.520 --> 00:12:13.840 align:middle line:-1
<i>és el que atorga sentit a la vida.</i>

00:12:14.120 --> 00:12:16.280 align:middle line:-2
Per al liberalisme,
un context de benestar

00:12:16.320 --> 00:12:18.120 align:middle line:-1
tampoc no hauria de ser problemàtic.

00:12:18.160 --> 00:12:20.160 align:middle line:-1
Però la seva recepta per exorcitzar

00:12:20.200 --> 00:12:22.080 align:middle line:-2
la por a acabar
amb els vincles socials

00:12:22.120 --> 00:12:24.040 align:middle line:-1
és la contrària que la llibertària.

00:12:24.080 --> 00:12:27.760 align:middle line:-2
<i>La qüestió clau no és tant</i>
<i>que no desaparegui la cooperació,</i>

00:12:27.800 --> 00:12:29.880 align:middle line:-2
<i>sinó que no ho faci</i>
<i>la competitivitat</i>

00:12:29.920 --> 00:12:31.400 align:middle line:-1
<i>que genera el capitalisme</i>

00:12:31.440 --> 00:12:34.880 align:middle line:-2
<i>i que fa que ningú no pugui donar</i>
<i>el benestar per descomptat.</i>

00:12:34.920 --> 00:12:37.920 align:middle line:-2
<i>El capitalisme genera</i>
<i>un marc relacional viu,</i>

00:12:37.960 --> 00:12:39.840 align:middle line:-1
<i>ple d’oportunitats i d’amenaces,</i>

00:12:39.880 --> 00:12:43.400 align:middle line:-2
<i>que estimula els éssers humans</i>
<i>a viure-hi i a vincular-s’hi.</i>

00:12:43.440 --> 00:12:45.600 align:middle line:-2
<i>Fins i tot si hi ha</i>
<i>les condicions objectives</i>

00:12:45.640 --> 00:12:47.320 align:middle line:-1
<i>com per viure més relaxadament,</i>

00:12:47.360 --> 00:12:49.920 align:middle line:-2
<i>la focalització en treballar</i>
<i>i competir,</i>

00:12:49.960 --> 00:12:53.600 align:middle line:-2
<i>ja sigui amb la vocació d’excel·lir</i>
<i>o per la por a empobrir-se,</i>

00:12:53.640 --> 00:12:58.120 align:middle line:-2
<i>esdevenen un motor de sentit</i>
<i>existencial a què no convé renunciar.</i>

00:12:58.560 --> 00:13:01.240 align:middle line:-2
Com veiem, per a cap
de les posicions ideològiques

00:13:01.280 --> 00:13:03.360 align:middle line:-2
el benestar econòmic
és un handicap insalvable

00:13:03.400 --> 00:13:05.000 align:middle line:-1
per fer que la societat funcioni

00:13:05.040 --> 00:13:07.600 align:middle line:-2
i tiri endavant
els seus projectes emancipadors.

00:13:07.640 --> 00:13:10.120 align:middle line:-2
Però, en canvi,
totes tres ideologies

00:13:10.160 --> 00:13:11.920 align:middle line:-2
veuen problemàtic
que l’estat del benestar

00:13:11.960 --> 00:13:13.400 align:middle line:-1
vulgui enfortir els vincles socials

00:13:13.440 --> 00:13:15.800 align:middle line:-2
desvinculant-los
de les necessitats materials.

00:13:15.840 --> 00:13:17.640 align:middle line:-1
Cal trobar alguna fórmula

00:13:17.680 --> 00:13:21.440 align:middle line:-2
que ens faci sentir-nos responsables
de la nostra pròpia supervivència

00:13:21.480 --> 00:13:24.000 align:middle line:-2
o bé responsables
els uns dels altres,

00:13:24.040 --> 00:13:26.520 align:middle line:-2
reconeixent-nos subjectes
a una xarxa d’afectes,

00:13:26.560 --> 00:13:29.240 align:middle line:-2
d’interdependències
i de projectes compartits.

00:14:46.200 --> 00:14:49.840 align:middle line:-2
<i>El documental </i>La teoría sueca
del amor<i>, d’Erik Gandini,</i>

00:14:49.880 --> 00:14:53.400 align:middle line:-2
<i>apunta la tesi de que una societat</i>
<i>benestant com la sueca</i>

00:14:53.440 --> 00:14:57.600 align:middle line:-2
<i>acaba esdevenint molt individualista,</i>
<i>egoista i desvinculada.</i>

00:14:57.640 --> 00:14:59.280 align:middle line:-1
<i>Els ciutadans es repleguen</i>

00:14:59.320 --> 00:15:01.800 align:middle line:-2
<i>en la seva voluntat individual</i>
<i>d’autorealització,</i>

00:15:01.840 --> 00:15:05.680 align:middle line:-2
<i>indolents davant les responsabilitats</i>
<i>familiars i comunitàries,</i>

00:15:05.720 --> 00:15:08.560 align:middle line:-2
<i>i poc capaços de fer front</i>
<i>a les frustracions</i>

00:15:08.600 --> 00:15:10.440 align:middle line:-1
<i>de les contingències vitals.</i>

00:15:10.480 --> 00:15:11.800 align:middle line:-1
<i>Així, el benestar,</i>

00:15:11.840 --> 00:15:14.080 align:middle line:-2
<i>tal i com es desplega</i>
<i>en societats capitalistes</i>

00:15:14.120 --> 00:15:18.760 align:middle line:-2
<i>però igualitaristes, sembla que no fa</i>
<i>les persones més felices i plenes,</i>

00:15:18.800 --> 00:15:20.760 align:middle line:-1
<i>sinó tot el contrari.</i>

00:15:20.800 --> 00:15:23.160 align:middle line:-2
<i>Quan la fraternitat</i>
<i>es fa innecessària,</i>

00:15:23.200 --> 00:15:25.240 align:middle line:-1
<i>trontollen els vincles socials</i>

00:15:25.280 --> 00:15:29.080 align:middle line:0
<i>i això té com a conseqüència</i>
<i>generar una societat melancòlica.</i>

00:15:30.720 --> 00:15:33.200 align:middle line:-2
Aquest documental
ha rebut força crítiques

00:15:33.240 --> 00:15:35.680 align:middle line:-2
que qüestionen la validesa
de la tesi que s’hi desprèn.

00:15:35.720 --> 00:15:38.640 align:middle line:-2
Per a molts, l’origen
de la manca de fraternitat sueca

00:15:38.680 --> 00:15:41.400 align:middle line:-2
rau més en el fort individualisme
d’una societat arrelada

00:15:41.440 --> 00:15:43.520 align:middle line:-2
en els valors
del puritanisme protestant,

00:15:43.560 --> 00:15:45.040 align:middle line:-1
que no en el nivell de benestar

00:15:45.080 --> 00:15:47.560 align:middle line:-2
que afavoreixen unes polítiques
socials igualitaristes.

00:15:47.800 --> 00:15:51.600 align:middle line:-2
A més, l’egoisme és un mal
més generalitzat dins d’Occident.

00:15:51.640 --> 00:15:53.840 align:middle line:-1
Es produeix quan en països benestants

00:15:53.880 --> 00:15:56.640 align:middle line:-2
s’hi desencadenen dinàmiques
conservadores de tancament,

00:15:56.680 --> 00:15:59.200 align:middle line:-2
que busquen protegir aquesta situació
de privilegi relatiu,

00:15:59.240 --> 00:16:01.160 align:middle line:-1
que es percep com un bé amenaçat

00:16:01.200 --> 00:16:03.680 align:middle line:-2
per aquells que l’envegen
i també volen accedir-hi.

00:16:04.120 --> 00:16:08.120 align:middle line:-2
<i>És qüestionable que aquesta</i>
<i>desafecció i tristesa subjacent</i>

00:16:08.160 --> 00:16:11.480 align:middle line:-2
<i>sigui major que la que es viu</i>
<i>en d’altres societats occidentals,</i>

00:16:11.520 --> 00:16:14.760 align:middle line:-2
<i>menys igualitaristes</i>
<i>però també capitalistes.</i>

00:16:15.000 --> 00:16:16.080 align:middle line:-1
<i>En aquest sentit,</i>

00:16:16.120 --> 00:16:19.480 align:middle line:-2
<i>hi ha indicadors sobre el nivell</i>
<i>de satisfacció vital percebut</i>

00:16:19.520 --> 00:16:21.840 align:middle line:-2
<i>en què es reflecteix</i>
<i>que aquesta satisfacció</i>

00:16:21.880 --> 00:16:24.400 align:middle line:-1
<i>és més alta en els països nòrdics.</i>

00:16:24.440 --> 00:16:26.360 align:middle line:-1
<i>Ho podem veure en aquest mapa,</i>

00:16:26.400 --> 00:16:29.240 align:middle line:-2
<i>elaborat per l’Eurostat</i>
<i>amb dades de 2013.</i>

00:16:29.280 --> 00:16:30.800 align:middle line:-1
<i>Això posa en dubte</i>

00:16:30.840 --> 00:16:34.440 align:middle line:-2
<i>que siguin societats</i>
<i>tan desvinculades i tan infelices.</i>

00:16:34.680 --> 00:16:37.360 align:middle line:-2
Però, en qualsevol cas,
aquesta controvèrsia

00:16:37.400 --> 00:16:40.880 align:middle line:-2
és el millor exemple de la paradoxa
de la fraternitat.

00:16:41.200 --> 00:16:45.400 align:middle line:-2
<i>L’estat del benestar no hi és percebut</i>
<i>com el substrat material i normatiu</i>

00:16:45.440 --> 00:16:48.160 align:middle line:-2
<i>que fa possible projectar</i>
<i>els vincles fraternals</i>

00:16:48.200 --> 00:16:51.560 align:middle line:-2
<i>des d’una situació de carència</i>
<i>a una altra de benestar.</i>

00:16:51.600 --> 00:16:53.480 align:middle line:-1
<i>Se’l percep, més aviat,</i>

00:16:53.520 --> 00:16:56.160 align:middle line:-2
<i>com el context d’intervenció</i>
<i>material i normativa</i>

00:16:56.200 --> 00:16:59.640 align:middle line:-2
<i>que fa col·lapsar la fraternitat</i>
<i>i els vincles socials.</i>

00:17:00.280 --> 00:17:04.240 align:middle line:-2
<i>Per als liberals, fa del benestar</i>
<i>una situació massa generalitzada</i>

00:17:04.280 --> 00:17:08.840 align:middle line:-2
<i>i garantida, i això desarticula</i>
<i>el nervi competitiu de l’economia.</i>

00:17:09.280 --> 00:17:12.960 align:middle line:-2
<i>Per al socialisme marxista,</i>
<i>el benestar continua incardinat</i>

00:17:13.000 --> 00:17:17.120 align:middle line:-2
<i>en la lògica productiva i consumista</i>
<i>alienadora pròpia del capitalisme,</i>

00:17:17.160 --> 00:17:19.240 align:middle line:-1
<i>on tot esdevé valor de canvi.</i>

00:17:19.480 --> 00:17:22.680 align:middle line:-2
<i>Per al socialisme llibertari,</i>
<i>a això s´hi suma que,</i>

00:17:22.720 --> 00:17:25.080 align:middle line:-2
<i>en desvincular el benestar</i>
<i>de la cooperació,</i>

00:17:25.120 --> 00:17:28.840 align:middle line:-2
<i>la solidaritat sembla estar proveïda</i>
<i>màgicament per l’estat,</i>

00:17:28.880 --> 00:17:31.240 align:middle line:-1
<i>infantilitzant els seus ciutadans.</i>

00:17:31.560 --> 00:17:33.920 align:middle line:-2
En això consisteixen les paradoxes
de l’estat del benestar:

00:17:33.960 --> 00:17:36.760 align:middle line:-2
fan d’aquest sistema
socioeconòmic un punt d’equilibri

00:17:36.800 --> 00:17:39.440 align:middle line:-2
entre les diferents concepcions
de les ideologies d’emancipació

00:17:39.480 --> 00:17:42.920 align:middle line:-2
o, si més no, entre la liberal
i la socialista.

00:17:43.000 --> 00:17:45.040 align:middle line:-1
Però, alhora, és el punt on col·lapsen

00:17:45.080 --> 00:17:47.360 align:middle line:-2
els horitzons d’emancipació
de totes elles.

00:17:47.400 --> 00:17:49.440 align:middle line:-1
En els vídeos següents aprofundim

00:17:49.480 --> 00:17:51.000 align:middle line:-1
en les paradoxes de la llibertat,

00:17:51.040 --> 00:17:54.000 align:middle line:-2
de la igualtat
i de la igualtat d’oportunitats.