WEBVTT

00:00:14.200 --> 00:00:16.320 align:center line:-2
La llibertat individual
és el bé suprem

00:00:16.360 --> 00:00:19.200 align:center line:-2
que impulsa
el salt ideològic de la modernitat.

00:00:19.400 --> 00:00:22.320 align:end position:90% line:-2
L'anhel de llibertat és la força
que empeny a deixar enrere

00:00:22.360 --> 00:00:25.440 align:end position:90% line:-2
els models organitzatius precedents,
que es caracteritzaven

00:00:25.480 --> 00:00:28.560 align:end position:90% line:-2
per la subordinació de l'ésser humà
a principis superiors.

00:00:29.040 --> 00:00:31.160 align:center line:-1
<i>De les ideologies emancipatòries,</i>

00:00:31.280 --> 00:00:35.400 align:center line:-2
<i>el liberalisme clàssic se significa</i>
<i>per prioritzar la llibertat.</i>

00:00:35.960 --> 00:00:38.280 align:center line:-2
<i>Parteix de la idea</i>
<i>que no és possible generar</i>

00:00:38.320 --> 00:00:40.240 align:center line:-1
<i>un sistema social emancipador</i>

00:00:40.440 --> 00:00:43.120 align:center line:-2
<i>si la llibertat,</i>
<i>en comptes de ser un punt de sortida</i>

00:00:43.160 --> 00:00:45.600 align:center line:-2
<i>per construir</i>
<i>la millor societat possible,</i>

00:00:45.640 --> 00:00:48.000 align:center line:-2
<i>és un punt d'arribada</i>
<i>que només s'assoleix</i>

00:00:48.040 --> 00:00:51.040 align:center line:-2
<i>després d'acomplir</i>
<i>ardus prerequisits i renúncies</i>

00:00:51.200 --> 00:00:53.800 align:center line:-2
<i>per afavorir</i>
<i>la igualtat o la fraternitat.</i>

00:00:54.280 --> 00:00:57.640 align:center line:-2
<i>En partir d'una concepció</i>
<i>poc idealitzada de la humanitat,</i>

00:00:57.680 --> 00:01:01.280 align:center line:-2
<i>que veu com un conglomerat</i>
<i>d'individus egoistes i competitius,</i>

00:01:01.320 --> 00:01:02.840 align:center line:-1
<i>es considera que potenciar</i>

00:01:02.880 --> 00:01:05.480 align:center line:-2
<i>políticament la igualtat</i>
<i>o la fraternitat</i>

00:01:05.800 --> 00:01:08.400 align:center line:-2
<i>comporta limitar</i>
<i>una inclinació natural</i>

00:01:08.440 --> 00:01:11.920 align:center line:-2
<i>envers la llibertat:</i>
<i>maximitzar l'interès personal.</i>

00:01:12.640 --> 00:01:14.040 align:center line:-1
<i>El que cal, en canvi,</i>

00:01:14.240 --> 00:01:17.200 align:center line:-2
<i>és posar aquesta inclinació</i>
<i>al servei del progrés,</i>

00:01:17.560 --> 00:01:20.880 align:center line:-2
<i>tot fent de l'afany de lucre</i>
<i>el motor de l'avenç social.</i>

00:01:21.160 --> 00:01:25.280 align:center line:-2
<i>És per això que la llibertat esdevé</i>
<i>una crida a la mercantilització.</i>

00:01:25.840 --> 00:01:29.040 align:center line:-2
Val a dir que és una defensa
prou discutible de la llibertat.

00:01:29.200 --> 00:01:32.160 align:center line:-2
A finals del s. XIX, bona part
de les posicions polítiques liberals

00:01:32.200 --> 00:01:34.200 align:center line:-2
encara eren contràries
al sufragi universal,

00:01:34.240 --> 00:01:36.720 align:center line:-2
perquè la democràcia
era vista com un escull

00:01:36.760 --> 00:01:37.760 align:center line:-1
per a allò que consideraven

00:01:37.800 --> 00:01:40.120 align:center line:-2
una llibertat més fonamental:
l'econòmica.

00:01:40.480 --> 00:01:42.280 align:center line:-1
L'economista Albert Hirschman,

00:01:42.320 --> 00:01:44.960 align:center line:-2
a la seva obra <i>Retòricas</i>
<i>de la intransigencia</i>,

00:01:45.000 --> 00:01:46.760 align:center line:-2
ho exemplifica
reproduint aquesta cita

00:01:46.800 --> 00:01:49.800 align:center line:-2
de l'historiador
i polític liberal anglès Henry Maine,

00:01:49.840 --> 00:01:52.760 align:center line:-2
del llibre <i>Popular Government</i>,
de 1886:

00:01:53.800 --> 00:01:56.480 align:center line:-2
<i>"Que tota persona</i>
<i>competentment instruïda</i>

00:01:56.720 --> 00:01:58.000 align:center line:-1
<i>repassi en el seu esperit</i>

00:01:58.040 --> 00:02:01.280 align:center line:-2
<i>les grans èpoques</i>
<i>d'invenció científica i canvi social</i>

00:02:01.480 --> 00:02:03.320 align:center line:-1
<i>durant els dos últims segles,</i>

00:02:03.600 --> 00:02:05.600 align:center line:-1
<i>i consideri què hauria succeït</i>

00:02:05.760 --> 00:02:08.200 align:center line:-2
<i>si s'hagués establert</i>
<i>el sufragi universal</i>

00:02:08.240 --> 00:02:09.800 align:center line:-1
<i>en qualsevol de tots dos.</i>

00:02:10.000 --> 00:02:11.360 align:center line:-1
<i>El sufragi universal,</i>

00:02:11.520 --> 00:02:14.640 align:center line:-2
<i>que exclou avui el lliure mercat</i>
<i>dels Estats Units,</i>

00:02:14.720 --> 00:02:18.600 align:center line:-2
<i>certament hauria prohibit</i>
<i>la filosa i el teler mecànic;</i>

00:02:18.880 --> 00:02:22.160 align:center line:-2
<i>segurament hauria exclòs</i>
<i>la màquina trilladora."</i>

00:02:26.800 --> 00:02:29.480 align:center line:-2
En relació amb això,
les veus crítiques amb el capitalisme

00:02:29.520 --> 00:02:33.160 align:center line:-2
senyalen que aquesta aposta tan forta
per la mercantilització

00:02:33.200 --> 00:02:35.760 align:center line:-2
impossibilita assolir
l'ideal de llibertat.

00:02:36.120 --> 00:02:39.000 align:center line:-2
Tota la societat passa a estar
massa subordinada a l'economia

00:02:39.040 --> 00:02:42.440 align:center line:-2
i, més concretament, al mercat
i a l'intercanvi comercial.

00:02:42.800 --> 00:02:44.800 align:center line:-2
D'entrada, això fa
que l'accés a la llibertat

00:02:44.840 --> 00:02:45.960 align:center line:-1
no estigui a l'abast de tothom,

00:02:46.000 --> 00:02:48.320 align:center line:-2
sinó només d'aquells
que tenen recursos monetaris

00:02:48.360 --> 00:02:50.840 align:center line:-2
com per accedir als béns
que proveeix el mercat.

00:02:50.880 --> 00:02:52.440 align:center line:-1
No tots som igual de lliures,

00:02:52.480 --> 00:02:54.080 align:center line:-2
sinó que la mesura
de la nostra llibertat

00:02:54.120 --> 00:02:56.000 align:center line:-2
continua depenent
de privilegis heretats,

00:02:56.040 --> 00:02:58.920 align:center line:-2
tot i que sigui
en forma de monedes i patrimoni.

00:02:58.960 --> 00:03:00.920 align:center line:-2
Hi aprofundirem més
en abordar la paradoxa

00:03:00.960 --> 00:03:02.440 align:center line:-1
de la igualtat d'oportunitats.

00:03:02.840 --> 00:03:04.880 align:center line:-2
Però a banda d'això,
aquesta concepció

00:03:04.920 --> 00:03:06.880 align:center line:-2
fa que tota la societat
acabi focalitzant

00:03:06.920 --> 00:03:10.360 align:center line:-2
les seves aspiracions i anhels
en la llibertat de consumir.

00:03:10.400 --> 00:03:12.280 align:center line:-1
Com ja deia Georg Simmel l'any 1900,

00:03:12.320 --> 00:03:14.800 align:center line:-2
a la seva magnífica obra
<i>La filosofia del diner</i>,

00:03:14.840 --> 00:03:17.600 align:center line:-2
l'avidesa esdevé
el motor psicològic de les persones

00:03:17.640 --> 00:03:19.280 align:center line:-1
dins de les societats capitalistes.

00:03:19.520 --> 00:03:22.000 align:center line:-2
El curt d'animació <i>Happiness</i>,
de Steve Cutts,

00:03:22.040 --> 00:03:23.520 align:center line:-1
reflecteix bé aquesta crítica

00:03:23.560 --> 00:03:26.640 align:center line:-2
a les societats capitalistes
i hipermercantilitzades

00:03:26.920 --> 00:03:29.840 align:center line:-2
corol·lari de les propostes
del liberalisme clàssic.

00:03:31.800 --> 00:03:34.760 align:center line:-2
<i>El consum acaba sent</i>
<i>la mesura de totes les coses</i>

00:03:34.800 --> 00:03:37.240 align:center line:-2
<i>i això fa</i>
<i>que la disposició a consumir</i>

00:03:37.280 --> 00:03:39.520 align:center line:-2
<i>contagiï</i>
<i>tots els aspectes de la vida.</i>

00:03:39.720 --> 00:03:43.680 align:center line:-2
<i>La conseqüència és que només sapiguem</i>
<i>relacionar-nos amb els altres</i>

00:03:43.720 --> 00:03:46.720 align:center line:-2
<i>a partir de criteris</i>
<i>instrumentals i pragmàtics,</i>

00:03:46.760 --> 00:03:49.000 align:center line:-1
<i>de càlculs de guanys i beneficis.</i>

00:03:49.320 --> 00:03:52.800 align:center line:-2
<i>El valor genuí de les coses,</i>
<i>i fins i tot de les persones,</i>

00:03:52.840 --> 00:03:55.120 align:center line:-1
<i>és substituït pel seu valor de canvi.</i>

00:03:55.400 --> 00:03:59.440 align:center line:-2
<i>La societat de mercat esdevé,</i>
<i>finalment, una societat alienada,</i>

00:03:59.600 --> 00:04:02.000 align:center line:-2
<i>on el consum,</i>
<i>guiat per un desig espuri</i>

00:04:02.040 --> 00:04:03.480 align:center line:-1
<i>que mai no es pot satisfer,</i>

00:04:03.640 --> 00:04:06.880 align:center line:-2
<i>acaba acomplint la funció</i>
<i>que abans feia la religió.</i>

00:04:19.240 --> 00:04:21.440 align:center line:-2
El socialisme llibertari
es construeix també

00:04:21.480 --> 00:04:23.200 align:center line:-1
des d'una idea forta de la llibertat,

00:04:23.240 --> 00:04:25.240 align:center line:-2
però es fonamenta
en una concepció contrària

00:04:25.280 --> 00:04:26.560 align:center line:-1
a la naturalesa humana,

00:04:26.600 --> 00:04:29.800 align:center line:-2
anàloga a la tesi
de Jean Jaques Rousseau

00:04:30.000 --> 00:04:32.560 align:center line:-2
quan deia que l'ésser humà
és bo per naturalesa.

00:04:32.840 --> 00:04:36.720 align:center line:-2
<i>Per tant, no és que la fraternitat</i>
<i>que guia els ideals anarquistes</i>

00:04:36.760 --> 00:04:39.040 align:center line:-1
<i>sigui un prerequisit de la llibertat:</i>

00:04:39.080 --> 00:04:43.320 align:center line:-2
<i>és que la llibertat humana s'expressa</i>
<i>espontàniament en clau fraternal.</i>

00:04:43.600 --> 00:04:45.880 align:center line:-2
<i>En aquest sentit,</i>
<i>la voluntat de posseir</i>

00:04:45.920 --> 00:04:47.840 align:center line:-1
<i>no és la manifestació més bàsica</i>

00:04:47.880 --> 00:04:50.560 align:center line:-2
<i>de la seva disposició natural</i>
<i>a la llibertat,</i>

00:04:50.600 --> 00:04:51.880 align:center line:-1
<i>sinó tot el contrari:</i>

00:04:52.160 --> 00:04:55.360 align:center line:-2
<i>és el primer element que corromp</i>
<i>aquesta inclinació natural</i>

00:04:55.680 --> 00:04:57.480 align:center line:-1
<i>que, sense propietat privada,</i>

00:04:57.520 --> 00:05:01.040 align:center line:-2
<i>s'articularia en dinàmiques</i>
<i>de cooperació i col·laboració.</i>

00:05:01.560 --> 00:05:05.960 align:center line:-2
<i>La llibertat només es pot expressar</i>
<i>a través de la desmercantilització.</i>

00:05:06.760 --> 00:05:09.080 align:center line:-2
Liberalisme i anarquisme
esdevenen, per tant,

00:05:09.120 --> 00:05:11.480 align:center line:-2
concepcions oposades
d'una mateixa idea:

00:05:11.640 --> 00:05:13.960 align:center line:-2
la centralitat
que ha de tenir la llibertat.

00:05:14.240 --> 00:05:17.600 align:center line:-2
Una reclama la mercantilització
profunda de la societat;

00:05:17.640 --> 00:05:20.120 align:center line:-2
l'altra, la seva
total desmercantilització.

00:05:20.320 --> 00:05:22.760 align:center line:-2
Ara bé, ambdues
coincideixen a identificar

00:05:22.800 --> 00:05:26.240 align:center line:-2
la desmercantilització estatista
promoguda pel socialisme marxista

00:05:26.280 --> 00:05:29.680 align:center line:-2
com una amenaça greu
per al projecte d'emancipació humana.

00:05:30.160 --> 00:05:33.640 align:center line:-2
<c.color365F91>El socialisme d'arrel marxista</c>
<c.color365F91>no renuncia a la llibertat,</c>

00:05:33.840 --> 00:05:36.480 align:center line:-2
<c.color365F91>però considera que té</c>
<c.color365F91>un prerequisit necessari:</c>

00:05:36.520 --> 00:05:37.520 align:center line:-1
<c.color365F91>la igualtat.</c>

00:05:37.760 --> 00:05:41.760 align:center line:-2
<c.color365F91>La llibertat només és possible</c>
<c.color365F91>si el model d'organització econòmica</c>

00:05:41.800 --> 00:05:44.000 align:center line:-2
<c.color365F91>garanteix una igualtat</c>
<c.color365F91>que situï tothom</c>

00:05:44.040 --> 00:05:46.080 align:center line:-1
<c.color365F91>en un pla de benestar homologable</c>

00:05:46.120 --> 00:05:48.800 align:center line:-2
<c.color365F91>sobre el qual exercir</c>
<c.color365F91>el seu rol de ciutadà.</c>

00:05:49.120 --> 00:05:51.800 align:center line:-2
<c.color365F91>I també s'ha de garantir</c>
<c.color365F91>la igualtat d'oportunitats,</c>

00:05:51.840 --> 00:05:55.920 align:center line:-2
<c.color365F91>és a dir, que tothom tingui</c>
<c.color365F91>possibilitats efectives, reals,</c>

00:05:55.960 --> 00:05:58.320 align:center line:-2
<c.color365F91>d'ocupar el lloc que vulgui</c>
<c.color365F91>a la societat,</c>

00:05:58.360 --> 00:06:02.480 align:center line:-2
<c.color365F91>independentment del grup social</c>
<c.color365F91>o de la família de la qual provingui.</c>

00:06:02.520 --> 00:06:04.000 align:center line:-1
<c.color365F91>I aquests dos requeriments,</c>

00:06:04.040 --> 00:06:06.480 align:center line:-2
<c.color365F91>la igualtat</c>
<c.color365F91>i la igualtat d'oportunitats,</c>

00:06:06.520 --> 00:06:08.200 align:center line:-1
<c.color365F91>només són possibles generant</c>

00:06:08.240 --> 00:06:10.840 align:center line:-2
<c.color365F91>una arquitectura</c>
<c.color365F91>econòmica i administrativa</c>

00:06:10.920 --> 00:06:13.720 align:center line:-2
<c.color365F91>orientada a l'acompliment</c>
<c.color365F91>d'aquests objectius.</c>

00:06:14.200 --> 00:06:15.320 align:center line:-1
Des d'aquest punt de vista,

00:06:15.360 --> 00:06:17.520 align:center line:-2
els plantejaments
anarquistes i liberals

00:06:17.560 --> 00:06:20.040 align:center line:-2
compartirien
un mateix problema ontològic:

00:06:20.440 --> 00:06:23.960 align:center line:-2
són ideologies “naturalistes”,
que en el fons venen a dir

00:06:24.000 --> 00:06:26.040 align:center line:-2
que el problema
de l'arquitectura econòmica i social

00:06:26.080 --> 00:06:29.240 align:center line:-2
rau en l'intervencionisme
que hi exerceix el poder polític,

00:06:29.280 --> 00:06:31.440 align:center line:-2
que degrada
l'ordre natural de les coses.

00:06:31.840 --> 00:06:34.680 align:center line:-2
La concepció marxista
és exactament la contrària:

00:06:34.720 --> 00:06:36.840 align:center line:-2
sense l'estructura normativa,
productiva

00:06:36.880 --> 00:06:40.760 align:center line:-2
i redistributiva de l'Estat
no és possible assolir la llibertat.

00:06:40.800 --> 00:06:43.040 align:center line:-1
Així, per als anarquistes i liberals

00:06:43.080 --> 00:06:45.720 align:center line:-2
aquesta és la principal feblesa
de la proposta socialista,

00:06:45.760 --> 00:06:48.120 align:center line:-2
reflectida
a nombroses obres literàries.

00:06:48.680 --> 00:06:51.000 align:center line:-2
Una de les que ho fa
de forma més directa i explícita

00:06:51.040 --> 00:06:53.080 align:center line:-1
és la faula <i>La rebel·lió a la granja</i>,

00:06:53.120 --> 00:06:55.240 align:center line:-2
de l'escriptor socialista
George Orwell.

00:06:56.080 --> 00:07:00.080 align:center line:-2
<i>En veiem algunes escenes</i>
<i>de la versió animada de 1954,</i>

00:07:00.360 --> 00:07:02.240 align:center line:-1
<i>força fidel a l'obra original.</i>

00:07:02.560 --> 00:07:07.240 align:center line:-2
<i>Un estat fort i planificador</i>
<i>desemboca en societats autoritàries,</i>

00:07:07.360 --> 00:07:09.520 align:center line:-2
<i>perquè la minoria</i>
<i>que controla l'estat</i>

00:07:09.560 --> 00:07:12.360 align:center line:0
<i>acaba tenint</i>
<i>un poder absolut sobre la societat.</i>

00:07:12.640 --> 00:07:15.600 align:center line:0
<i>El porc Napoleó</i>
<i>representa la figura de Stalin</i>

00:07:15.760 --> 00:07:17.600 align:center line:0
<i>i exemplifica aquesta deriva. </i>

00:07:17.800 --> 00:07:20.280 align:center line:0
<i>L'ortodòxia comunista</i>
<i>acaba transformant</i>

00:07:20.320 --> 00:07:23.520 align:center line:0
<i>una revolució</i>
<i>orientada a l'emancipació igualitària</i>

00:07:23.680 --> 00:07:27.480 align:center line:0
<i>en un sistema polític totalitari,</i>
<i>estamental i desigual.</i>

00:08:27.360 --> 00:08:30.320 align:center line:-2
Com veiem, hi ha hagut veus
des del propi socialisme

00:08:30.360 --> 00:08:33.400 align:center line:-2
socialisme que han advertit del risc
d'aquesta deriva totalitària.

00:08:33.560 --> 00:08:36.360 align:center line:-2
Un altre cas
és el de la intel·lectual comunista

00:08:36.400 --> 00:08:38.360 align:center line:-1
Rosa Luxemburg, que ja alertava,

00:08:38.560 --> 00:08:40.560 align:center line:-2
en el mateix moment
en què s'estava produint,

00:08:40.600 --> 00:08:42.360 align:center line:-2
dels perills
que la revolució soviètica

00:08:42.400 --> 00:08:46.440 align:center line:-2
s'estigués construint sense respectar
els preceptes democràtics més bàsics.

00:08:46.960 --> 00:08:49.440 align:center line:-2
<i>"...l'eliminació</i>
<i>de la democràcia com a tal</i>

00:08:49.480 --> 00:08:52.760 align:center line:-2
<i>és pitjor que la malaltia</i>
<i>que se suposa que ha de curar,</i>

00:08:52.800 --> 00:08:55.920 align:center line:-2
<i>ja que asseca l'única font de vida</i>
<i>de la qual pot sorgir</i>

00:08:55.960 --> 00:08:58.840 align:center line:-2
<i>la correcció</i>
<i>de totes les deficiències innates</i>

00:08:58.880 --> 00:09:00.600 align:center line:-1
<i>de les institucions socials.</i>

00:09:00.880 --> 00:09:03.240 align:center line:-2
<i>Aquesta font</i>
<i>és la vida política activa,</i>

00:09:03.480 --> 00:09:07.400 align:center line:-2
<i>sense barreres, energètica,</i>
<i>de les masses més amplies del poble.</i>

00:09:07.840 --> 00:09:10.920 align:center line:-2
<i>(...) La llibertat</i>
<i>només per als partidaris del govern,</i>

00:09:10.960 --> 00:09:15.160 align:center line:-2
<i>només per als membres d'un partit</i>
<i>-per molt nombrosos que siguin-</i>

00:09:15.320 --> 00:09:17.320 align:center line:-1
<i>no és llibertat en absolut.</i>

00:09:17.440 --> 00:09:20.720 align:center line:-2
<i>La llibertat és sempre</i>
<i>i exclusivament llibertat</i>

00:09:20.760 --> 00:09:23.040 align:center line:-1
<i>per a qui pensa de manera diferent."</i>

00:09:30.920 --> 00:09:34.560 align:center line:-2
En qualsevol cas, aquesta deriva
no fa menys vàlida l'alerta marxista

00:09:34.600 --> 00:09:37.880 align:center line:-2
que sense assegurar la igualtat
i la igualtat d'oportunitats

00:09:37.920 --> 00:09:40.960 align:center line:-2
el somni de llibertat
és més quimèric que realista.

00:09:41.200 --> 00:09:44.080 align:center line:-2
I veient aquestes concepcions
contraposades de la llibertat,

00:09:44.120 --> 00:09:46.960 align:center line:-2
ja tenim els elements bàsics
per presentar en què consisteix

00:09:47.000 --> 00:09:48.880 align:center line:-1
la paradoxa de la llibertat

00:09:48.920 --> 00:09:50.960 align:center line:-2
en relació
amb els estats de benestar.

00:09:51.320 --> 00:09:53.720 align:center line:-2
<i>La desmercantilització</i>
<i>estatista parcial</i>

00:09:53.760 --> 00:09:55.560 align:center line:-1
<i>que fan les polítiques socials</i>

00:09:55.600 --> 00:09:57.320 align:center line:-1
<i>genera un cert punt d'equilibri</i>

00:09:57.360 --> 00:10:01.080 align:center line:-2
<i>entre l'anhel de llibertat per la via</i>
<i>de la mercantilització liberal</i>

00:10:01.120 --> 00:10:04.320 align:center line:-2
<i>i el substrat d'igualtat que és el</i>
<i>requisit sine qua non</i>

00:10:04.360 --> 00:10:07.000 align:center line:-2
<i>de la concepció socialista</i>
<i>de la llibertat.</i>

00:10:07.160 --> 00:10:09.840 align:center line:-2
<i>En l'estat del benestar</i>
<i>ressonen els advertiments</i>

00:10:09.880 --> 00:10:14.160 align:center line:-2
<i>de totes les ideologies per assolir</i>
<i>majors llindars de llibertat humana,</i>

00:10:14.200 --> 00:10:17.080 align:center line:-2
<i>perquè s'hi controlen</i>
<i>els excessos de mercantilització,</i>

00:10:17.240 --> 00:10:20.040 align:center line:-2
<i>de desmercantilització</i>
<i>i d'estatalització</i>

00:10:20.080 --> 00:10:21.480 align:center line:-1
<i>que la podrien amenaçar</i>

00:10:21.520 --> 00:10:24.240 align:center line:-2
<i>segons ho adverteixen</i>
<i>les ideologies contràries</i>

00:10:24.280 --> 00:10:26.160 align:center line:-1
<i>a cadascun d'aquests processos.</i>

00:10:26.520 --> 00:10:30.480 align:center line:-2
<i>Amb tot, els estats del benestar</i>
<i>frustren el disseny organitzatiu</i>

00:10:30.520 --> 00:10:32.880 align:center line:-2
<i>de totes les ideologies</i>
<i>emancipatòries</i>

00:10:32.920 --> 00:10:34.440 align:center line:-1
<i>per conquerir la llibertat</i>

00:10:34.520 --> 00:10:37.160 align:center line:-2
<i>perquè s'hi incompleixen</i>
<i>els fonaments ontològics</i>

00:10:37.200 --> 00:10:38.400 align:center line:-1
<i>de totes elles.</i>

00:10:38.520 --> 00:10:42.160 align:center line:-2
<i>Ni la mercantilització,</i>
<i>ni la desmercantilització estatista</i>

00:10:42.320 --> 00:10:45.560 align:center line:-2
<i>ni, encara menys,</i>
<i>la desmercantilització no estatista</i>

00:10:45.840 --> 00:10:48.240 align:center line:-2
<i>s'hi despleguen</i>
<i>de forma prou convincent.</i>

00:10:48.760 --> 00:10:51.200 align:center line:-2
En el següent capítol
abordem com la política social

00:10:51.240 --> 00:10:53.800 align:center line:-2
desencadena també
una situació paradoxal

00:10:53.840 --> 00:10:55.520 align:center line:-1
en relació al tercer gran principi

00:10:55.560 --> 00:10:58.280 align:center line:-2
de l'arquitectura moral emancipatòria
de la modernitat:

00:10:58.480 --> 00:11:00.120 align:center line:-1
el principi de la igualtat.