WEBVTT

00:00:14.040 --> 00:00:16.720 align:center line:-2
<i>Som al Museu de les Aigües,</i>
<i>situat allà on era</i>

00:00:16.760 --> 00:00:19.520 align:center line:-2
<i>l'edifici principal</i>
<i>de les Aigües de Barcelona,</i>

00:00:19.560 --> 00:00:22.640 align:center line:-2
<i>el lloc on s'obtenia i distribuïa</i>
<i>bona part de l'aigua</i>

00:00:22.680 --> 00:00:25.640 align:center line:-2
<i>que abastia la ciutat de Barcelona</i>
<i>durant el segle passat.</i>

00:00:25.680 --> 00:00:27.880 align:center line:-2
<i>En els pistons,</i>
<i>les bombes i les calderes</i>

00:00:27.920 --> 00:00:29.320 align:center line:-1
<i>que encara s'hi conserven</i>

00:00:29.360 --> 00:00:31.760 align:center line:-2
<i>ressonen els principis</i>
<i>i les ideologies</i>

00:00:31.840 --> 00:00:34.440 align:center line:-2
<i>que sorgiren</i>
<i>en ple procés d'industrialització</i>

00:00:34.480 --> 00:00:38.200 align:center line:-2
<i>i que són el pal de paller</i>
<i>dels sis capítols que aquí encetem.</i>

00:00:39.360 --> 00:00:41.320 align:center line:-1
En els capítols que ara encetem,

00:00:41.760 --> 00:00:44.320 align:center line:-2
s'hi fa un canvi de rumb
respecte dels precedents.

00:00:44.360 --> 00:00:47.320 align:end position:90% line:-2
Hi reprenc alguns dels fils
que hi han anat apareixent

00:00:47.360 --> 00:00:51.640 align:end position:90% line:-2
per embastar-los des d'una mirada
més propera a la filosofia política.

00:00:51.920 --> 00:00:54.680 align:center line:-2
Ens detindrem a observar
de forma més sistemàtica

00:00:54.720 --> 00:00:57.440 align:center line:-2
els principis ideològics
que han influït en la concepció

00:00:57.480 --> 00:00:59.440 align:center line:-2
i el desplegament
de les polítiques socials.

00:00:59.600 --> 00:01:02.200 align:center line:-2
I també en els límits
i les potencialitats

00:01:02.240 --> 00:01:04.160 align:center line:-2
que des de diferents
sensibilitats ideològiques

00:01:04.200 --> 00:01:06.680 align:center line:-2
s'identifiquen
en els estats del benestar.

00:01:07.240 --> 00:01:11.280 align:center line:-2
-<i>Les ideologies modernes projecten</i>
<i>horitzons d'emancipació humana,</i>

00:01:11.320 --> 00:01:13.040 align:center line:-1
<i>individual i col·lectiva.</i>

00:01:13.480 --> 00:01:16.200 align:center line:-2
<i>Però pensar en l'emancipació</i>
<i>té un prerequisit:</i>

00:01:16.240 --> 00:01:18.520 align:center line:-1
<i>només pren sentit dins d'una societat</i>

00:01:18.560 --> 00:01:20.880 align:center line:-2
<i>immersa</i>
<i>en un procés de secularització,</i>

00:01:21.080 --> 00:01:24.760 align:center line:-2
<i>on la religió no desapareix,</i>
<i>però perd pes en l'explicació</i>

00:01:24.800 --> 00:01:26.760 align:center line:-1
<i>i legitimació de l'ordre social</i>

00:01:26.880 --> 00:01:29.720 align:center line:-2
<i>en assegurar-ne</i>
<i>la continuïtat i l'estabilitat.</i>

00:01:29.960 --> 00:01:31.640 align:center line:-1
<i>En aquestes circumstàncies,</i>

00:01:31.680 --> 00:01:34.000 align:center line:-2
<i>guanya pes</i>
<i>la centralitat de l'individu,</i>

00:01:34.120 --> 00:01:37.920 align:center line:-2
<i>que emergeix com una entitat</i>
<i>amb capacitat per autogovernar-se.</i>

00:01:38.040 --> 00:01:40.520 align:center line:-2
<i>A Occident,</i>
<i>el procés de secularització</i>

00:01:40.760 --> 00:01:42.760 align:center line:-1
<i>és una de les transformacions clau</i>

00:01:42.800 --> 00:01:45.640 align:center line:-2
<i>que caracteritza</i>
<i>l'adveniment de la modernitat.</i>

00:01:46.560 --> 00:01:49.840 align:center line:-2
-La següent escena
del film <i>Galileu </i>de 1974,

00:01:50.080 --> 00:01:53.160 align:center line:-2
amb un guió de l'escriptor marxista
Bertholt Brecht,

00:01:53.200 --> 00:01:57.120 align:center line:-2
expressa l'abisme que s'obre
quan la ciència comença a qüestionar

00:01:57.160 --> 00:01:59.640 align:center line:-2
els preceptes transcendents
de la religió.

00:02:01.360 --> 00:02:04.200 align:center line:0
<i>-Hi dialoga Galileu</i>
<i>amb un dels seus ajudants,</i>

00:02:04.240 --> 00:02:07.840 align:center line:0
<i>un sacerdot que acaba donant suport</i>
<i>al Decret del Sant Ofici,</i>

00:02:08.080 --> 00:02:11.200 align:center line:0
<i>que censura els descobriments</i>
<i>astrològics del físic.</i>

00:05:09.200 --> 00:05:12.440 align:center line:-2
-Aquest diàleg exemplifica
com la secularització posa en perill

00:05:12.480 --> 00:05:14.240 align:center line:-1
l'estructura de privilegis medieval,

00:05:14.280 --> 00:05:16.840 align:center line:-2
però també l'arquitectura
teleològica i moral

00:05:16.880 --> 00:05:19.760 align:center line:-2
que atorga sentit a l'existència
i als patiments mundans.

00:05:20.040 --> 00:05:23.120 align:center line:-2
És això darrer el que feia que Marx
considerés la religió

00:05:23.160 --> 00:05:24.160 align:center line:-1
com l'opi del poble,

00:05:24.200 --> 00:05:26.400 align:center line:-2
en el sentit que dota
els éssers humans

00:05:26.440 --> 00:05:28.640 align:center line:-2
d'una estructura de sentit
que els permet fer front

00:05:28.680 --> 00:05:32.120 align:center line:-2
a les contingències i misèries
de la vida quotidiana amb resignació.

00:05:32.560 --> 00:05:36.040 align:center line:-2
Però per ser precisos,
cal advertir que la secularització

00:05:36.080 --> 00:05:38.440 align:center line:-2
és el resultat d'un procés
de desencantament del món,

00:05:38.480 --> 00:05:40.960 align:center line:-2
de destranscendalització
del món material,

00:05:41.000 --> 00:05:43.800 align:center line:-2
que en bona mesura s'inicia
dins de la mateixa Església

00:05:43.840 --> 00:05:45.440 align:center line:-1
ja en l'alta edat mitjana.

00:05:45.800 --> 00:05:49.720 align:center line:-2
Però seguir el fil d'aquesta qüestió
ens allunya d'allò que ara ens ocupa.

00:05:50.000 --> 00:05:51.080 align:center line:-1
<i>-En bona mesura,</i>

00:05:51.200 --> 00:05:54.800 align:center line:-2
<i>les ideologies emergents</i>
<i>en el nou context de secularització</i>

00:05:54.840 --> 00:05:57.040 align:center line:-1
<i>apel·len a uns mateixos béns morals.</i>

00:05:57.280 --> 00:06:00.920 align:center line:-2
<i>Els encapçalen la llibertat,</i>
<i>la igualtat, i la fraternitat,</i>

00:06:01.240 --> 00:06:03.200 align:center line:-1
<i>que són els principis fundacionals</i>

00:06:03.240 --> 00:06:05.520 align:center line:-2
<i>de la nova concepció</i>
<i>social i política</i>

00:06:05.560 --> 00:06:07.720 align:center line:-1
<i>que neix amb la Revolució Francesa.</i>

00:06:08.000 --> 00:06:10.720 align:center line:-2
<i>Però la forma de prioritzar,</i>
<i>de jerarquitzar</i>

00:06:10.760 --> 00:06:13.520 align:center line:-2
<i>i de concebre aquests valors</i>
<i>és tan diferent,</i>

00:06:13.680 --> 00:06:16.640 align:center line:-2
<i>que origina moviments ideològics</i>
<i>ben diferenciats,</i>

00:06:16.680 --> 00:06:18.560 align:center line:-1
<i>si no totalment contraposats.</i>

00:06:19.160 --> 00:06:20.920 align:center line:-1
<i>Fins ben entrat el segle XX,</i>

00:06:20.960 --> 00:06:23.720 align:center line:-2
<i>les tres ideologies</i>
<i>d'emancipació principals</i>

00:06:23.760 --> 00:06:28.080 align:center line:-2
<i>són el liberalisme clàssic,</i>
<i>el socialisme marxista o socialisme</i>

00:06:28.160 --> 00:06:30.680 align:center line:-2
<i>i el socialisme llibertari</i>
<i>o anarquisme.</i>

00:06:31.160 --> 00:06:34.400 align:center line:-2
<i>Les diferències en la seva concepció</i>
<i>dels béns morals</i>

00:06:34.440 --> 00:06:37.320 align:center line:-2
<i>correlacionen amb la seva forma,</i>
<i>també antagònica,</i>

00:06:37.360 --> 00:06:40.200 align:center line:-2
<i>de percebre l'equilibri</i>
<i>entre mercantilització</i>

00:06:40.240 --> 00:06:41.720 align:center line:-1
<i>i desmercantilització,</i>

00:06:41.840 --> 00:06:45.640 align:center line:-2
<i>i també entre estatització</i>
<i>i desestatizació econòmica.</i>

00:06:46.520 --> 00:06:50.800 align:center line:-2
-En aquest capítol i els següents
us proposo fer una aproximació

00:06:50.880 --> 00:06:53.600 align:center line:-2
a com les ideologies emancipatòries
han nodrit

00:06:53.640 --> 00:06:57.280 align:center line:-2
i, alhora, han vist amb desconfiança
l'emergència de la política social

00:06:57.320 --> 00:06:58.960 align:center line:-1
i dels estats del benestar.

00:06:59.280 --> 00:07:02.440 align:center line:-2
Es basarà en una concepció,
per força, reduccionista

00:07:02.480 --> 00:07:04.520 align:center line:-2
dels principis
del liberalisme clàssic,

00:07:04.560 --> 00:07:07.120 align:center line:-2
del socialisme marxista
i de l'anarquisme.

00:07:07.400 --> 00:07:10.080 align:center line:-2
Tingueu present que en la síntesi
s'hi perden matisos

00:07:10.120 --> 00:07:12.200 align:center line:-2
i s'hi fan
generalitzacions excessives.

00:07:12.400 --> 00:07:15.680 align:center line:-2
En primer lloc, el liberalisme
privilegia sobretot

00:07:15.720 --> 00:07:18.040 align:center line:-2
la defensa
de la llibertat individual.

00:07:18.760 --> 00:07:21.440 align:center line:-2
<i>-El pes de la llibertat</i>
<i>es tradueix sobretot</i>

00:07:21.480 --> 00:07:25.320 align:center line:-2
<i>en la voluntat de privilegiar</i>
<i>les dinàmiques mercantilitzadores.</i>

00:07:25.360 --> 00:07:28.120 align:center line:-2
<i>El mercat, en la mesura</i>
<i>que no busca ser just,</i>

00:07:28.200 --> 00:07:30.520 align:center line:-2
<i>estimula l'ús de l'enginy</i>
<i>i de l'esforç,</i>

00:07:30.760 --> 00:07:33.160 align:center line:-2
<i>i això acaba generant</i>
<i>més oportunitats</i>

00:07:33.200 --> 00:07:35.520 align:center line:-2
<i>de millora i benestar</i>
<i>per a la majoria.</i>

00:07:35.800 --> 00:07:39.360 align:center line:-2
<i>El mercat permet l'expressió</i>
<i>de l'individu autònom i sobirà,</i>

00:07:39.600 --> 00:07:42.240 align:center line:-2
<i>desvinculat de tradicions</i>
<i>que el precedeixen</i>

00:07:42.280 --> 00:07:44.840 align:center line:-2
<i>i d'obligacions</i>
<i>que el constrenyen i l'allunyen</i>

00:07:44.880 --> 00:07:46.560 align:center line:-1
<i>de l'horitzó d'emancipació.</i>

00:07:46.920 --> 00:07:50.400 align:center line:-2
<i>L'individu, en l'acte de consumir,</i>
<i>es vincula lliurement</i>

00:07:50.440 --> 00:07:52.800 align:center line:-2
<i>a les oportunitats</i>
<i>que li ofereix el mercat.</i>

00:07:52.840 --> 00:07:56.240 align:center line:-2
<i>I el protagonisme que té l'individu</i>
<i>en l'intercanvi econòmic</i>

00:07:56.280 --> 00:07:58.880 align:center line:-2
<i>l'entoma l'empresa</i>
<i>i la iniciativa privada</i>

00:07:58.920 --> 00:08:00.640 align:center line:-1
<i>en la producció econòmica.</i>

00:08:01.080 --> 00:08:04.200 align:center line:-2
<i>Paradoxalment,</i>
<i>aquesta sobirania individual</i>

00:08:04.240 --> 00:08:07.120 align:center line:-2
<i>només es pot assolir</i>
<i>en una societat de mercat</i>

00:08:07.160 --> 00:08:09.520 align:center line:-2
<i>amb una alta</i>
<i>interdependència econòmica.</i>

00:08:10.000 --> 00:08:13.200 align:center line:-2
-El socialisme, en canvi,
es construeix clarament

00:08:13.320 --> 00:08:14.920 align:center line:-1
sobre la noció d'igualtat.

00:08:15.480 --> 00:08:18.720 align:center line:-2
<i>-En el socialisme clàssic,</i>
<i>la preferència per la igualtat</i>

00:08:18.760 --> 00:08:22.400 align:center line:-2
<i>es tradueix en una aposta</i>
<i>per l'estatisme desmercantilitzador.</i>

00:08:22.760 --> 00:08:25.360 align:center line:-2
<i>La planificació centralitzada</i>
<i>de la provisió</i>

00:08:25.400 --> 00:08:27.280 align:center line:-1
<i>i la redistribució igualitària</i>

00:08:27.360 --> 00:08:30.680 align:center line:-2
<i>són la concreció econòmica</i>
<i>del seu horitzó d'emancipació.</i>

00:08:31.160 --> 00:08:35.520 align:center line:-2
<i>No totes les tradicions socialistes</i>
<i>pregonen la renúncia total al mercat</i>

00:08:35.560 --> 00:08:37.360 align:center line:-1
<i>com a tecnologia d'intercanvi,</i>

00:08:37.560 --> 00:08:40.240 align:center line:-2
<i>però fins i tot en les versions</i>
<i>menys extremes</i>

00:08:40.280 --> 00:08:43.480 align:center line:-2
<i>és ineludible que les empreses</i>
<i>i la iniciativa privada</i>

00:08:43.720 --> 00:08:46.920 align:center line:-2
<i>redueixin el seu protagonisme</i>
<i>en la provisió econòmica</i>

00:08:47.080 --> 00:08:48.840 align:center line:-1
<i>assumint un paper subsidiari.</i>

00:08:49.080 --> 00:08:52.600 align:center line:-2
<i>Se n'exclouen els àmbits econòmics</i>
<i>que es consideren bàsics,</i>

00:08:52.640 --> 00:08:54.680 align:center line:-1
<i>es limita l'enriquiment lucratiu</i>

00:08:54.720 --> 00:08:58.080 align:center line:-2
<i>i s'impedeixen les dinàmiques</i>
<i>de concentració de capital.</i>

00:08:58.360 --> 00:08:59.680 align:center line:-1
<i>-</i>L'anarquisme, en canvi,

00:08:59.720 --> 00:09:02.480 align:center line:-2
més aviat pivota
sobre el valor de la fraternitat.

00:09:03.000 --> 00:09:07.080 align:center line:-2
<i>-Només els vincles fraternals</i>
<i>fan possible construir una societat</i>

00:09:07.120 --> 00:09:09.480 align:center line:-2
<i>basada en la confiança</i>
<i>i la cooperació,</i>

00:09:09.760 --> 00:09:13.360 align:center line:-2
<i>i no en el greuge, la submissió</i>
<i>i la comparació odiosa.</i>

00:09:13.880 --> 00:09:16.760 align:center line:-2
<i>La llibertat i la igualtat</i>
<i>només són efectives</i>

00:09:16.960 --> 00:09:19.560 align:center line:-2
<i>si la societat</i>
<i>i els vincles interpersonals</i>

00:09:19.640 --> 00:09:23.120 align:center line:-2
<i>es construeixen en un entorn</i>
<i>sense jerarquies econòmiques</i>

00:09:23.160 --> 00:09:25.120 align:center line:-1
<i>basades en la propietat privada,</i>

00:09:25.360 --> 00:09:28.800 align:center line:-2
<i>ni en jerarquies polítiques</i>
<i>basades en la subordinació</i>

00:09:28.840 --> 00:09:32.520 align:center line:-2
<i>respecte d'aquells que prenen</i>
<i>les decisions en nom de tothom.</i>

00:09:32.680 --> 00:09:36.320 align:center line:-2
<i>L'anarquisme, per tant,</i>
<i>aposta per la desmercantilització</i>

00:09:36.440 --> 00:09:38.760 align:center line:-2
<i>i per la desestatització</i>
<i>de l'economia.</i>

00:09:39.120 --> 00:09:41.920 align:center line:-2
<i>La unitat social clau</i>
<i>de l'entramat econòmic</i>

00:09:41.960 --> 00:09:44.560 align:center line:-2
<i>no ha de ser ni les empreses</i>
<i>amb afany de lucre</i>

00:09:44.600 --> 00:09:48.440 align:center line:-2
<i>ni un estat que organitza i controla</i>
<i>la provisió i circulació.</i>

00:09:48.480 --> 00:09:49.920 align:center line:-1
<i>Haurien de ser més aviat</i>

00:09:49.960 --> 00:09:52.400 align:center line:-2
<i>les cooperatives</i>
<i>que agrupen treballadors</i>

00:09:52.440 --> 00:09:55.200 align:center line:-2
<i>i produeixen i distribueixen</i>
<i>béns i serveis</i>

00:09:55.240 --> 00:09:58.680 align:center line:-2
<i>guiats per l'afany de cooperació,</i>
<i>i no de competició.</i>

00:09:59.080 --> 00:10:03.400 align:center line:-2
-Davant d'això, la política social,
i més endavant l'estat del benestar,

00:10:03.760 --> 00:10:06.120 align:center line:-2
poden ser entesos
com un punt de trobada

00:10:06.160 --> 00:10:08.480 align:center line:-2
a mig camí
de les diferents concepcions,

00:10:08.520 --> 00:10:11.400 align:center line:-2
però també una solució fallida
per a totes elles.

00:10:11.680 --> 00:10:15.080 align:center line:-2
En aquest sentit, us proposo
reflexionar sobre les paradoxes

00:10:15.120 --> 00:10:16.880 align:center line:-2
que la política social
i l'estat del benestar

00:10:16.920 --> 00:10:19.640 align:center line:-2
desencadenen
en la fraternitat, la llibertat,

00:10:19.880 --> 00:10:22.400 align:center line:-2
la igualtat
i la igualtat d'oportunitats.

00:10:22.600 --> 00:10:24.960 align:center line:-2
Dedicarem un capítol
a cadascuna d'elles.

00:10:25.200 --> 00:10:27.640 align:center line:-2
La primera,
la paradoxa de la fraternitat,

00:10:27.680 --> 00:10:29.960 align:center line:-2
té a veure
amb un problema fonamental;

00:10:30.000 --> 00:10:32.680 align:center line:-2
sociològicament parlant,
potser el més important de tots.

00:10:32.920 --> 00:10:36.760 align:center line:-2
Em refereixo a la qüestió
de com generar vincles socials sòlids

00:10:36.800 --> 00:10:38.960 align:center line:-1
en el nou context de la modernitat.